Avís: per a il·lustració i denúncia es mostren imatges amb contingut explícit.
Si des de fa més de dues dècades ja existien jocs com el famosíssim GTA (Grand Theft Auto), on el jugador pot anar a un prostíbul a explotar dones i, tot seguit, donar-los una pallissa amb un arsenal de diferents armes, ara ens trobem que també hi ha jocs on es pot violar la teva mare o matar dones feministes.
Recentment s’ha llançat una convocatòria a través de les xarxes socials per demanar la retirada d’un “joc” anomenat Terfenstein 3D, llançat el 2022. Un “joc queer” que es basa en exercir violència contra les dones feministes. Com es pot deduir, el nom és una combinació de les sigles TERF, un insult transactivista contra les feministes a qui es refereixen amb les sigles de Trans Exclusionary Radical Feminists (feministes radicals “transexcloents”), i el nom de Wolfenstein, un videojoc clàssic que consisteix en disparar a nazis. Aquest “joc” forma part de l’oferta de la plataforma Steam.
Veiem amb més detall què ha estat passant en relació amb els videojocs on s’exerceix violència contra les dones.
Steam és denunciada per tenir jocs de violència sexual contra dones
Què és la plataforma Steam? Steam és la plataforma virtual més gran i important de venda de videojocs, i va ser creada per Valve Corporation l’any 2003.
L’abril de 2025 el grup Collective Shout demanava a Steam (entregant més de 70.000 signatures) la retirada del joc No Mercy. Collective Shout és un grup activista australià contra l’objectificació i la sexualització de les dones en els mitjans, la publicitat i la cultura popular. Va ser creat per Melinda Tankard Reist, una política conservadora australiana.
La denúncia es va produir inicialment a causa del joc No Mercy. Aquest “joc” es basava en adoptar el rol d’un home enfadat amb la seva mare després de descobrir-la sent infidel al seu pare i, a partir d’això, xantatjar-la i violentar-la. La descripció del joc diu textualment:
“Després de descobrir que la teva pròpia mare traïa el teu pare, descobreixes la naturalesa de les dones, especialment la seva. No és una mestressa de casa qualsevol: està amagant un fosc secret que la persegueix des de fa anys. Ara és el teu torn per descobrir-la, xantatjar-la, exposar-la i reconstruir la teva família segons els teus propis termes. Posseir-la. El teu objectiu és simple: no deixar cap cony sense follar, perquè això és el que totes volen.”
Això va afectar Steam i una altra plataforma anomenada itch.io, una plataforma web destacada per trobar, descarregar i distribuir jocs independents. Durant el temps en què hi van fer pressió, van dur a terme una investigació en què Collective Shout va trobar a Steam gairebé 500 altres jocs de violacions i incest.
Collective Shout portava mesos denunciant aquest joc i Steam els ignorava fins que van prendre la mesura de pressió d’interpel·lar els processadors de pagament. Davant les denúncies, Steam va afegir la norma 15: contingut que pugui infringir les normes estàndard establertes pels processadors de pagament, xarxes de targetes, bancs i proveïdors d’internet.
Per tant, la retirada d’alguns d’aquests jocs amb contingut de violència sexual es deu als nous requisits provinents de Visa, Mastercard i PayPal, imprescindibles perquè la plataforma funcioni. Steam es renta les mans per mantenir Visa, Mastercard i PayPal satisfets.
Les denúncies van provocar la retirada de centenars de jocs de violència sexual a Steam (i itch.io), sobretot aquells amb temàtica d’incest (“jocs” consistents a violar la pròpia mare, germana, etc.), però no els han retirat tots, només alguns. Encara hi ha centenars de jocs d’aquest tipus disponibles a la plataforma. Per exemple:
La reacció dels usuaris davant la retirada de jocs de violència sexual
La retirada d’aquests jocs, com No Mercy i altres, va provocar l’enuig de molts usuaris, sobretot homes menors de 35 anys, al·legant que se’ls coartava la llibertat d’expressió i compartint memes sobre la qüestió a les xarxes socials. Entre els que van protestar per la retirada d’aquests jocs destaca l’activisme queer, ja que existeix una línia important de producció de videojocs queer.
D’altra banda, i d’una manera més fosca, existeix la por, no infundada, que el que comença com una repressió contra el programari pornogràfic de baixa qualitat pugui, amb el temps, estendre’s per atacar creadors queer i jocs de tot tipus.
“És la normalització silenciosa de la censura financera i perjudicarà els jocs i desenvolupadors LGBTQ+”, escriu NoahFuel_Gaming en una publicació popular a Bluesky. “Bancs com Visa i Mastercard s’han convertit en autoritats morals encobertes. Ja van pressionar Patreon, OnlyFans i altres perquè eliminessin contingut NSFW. Ara Steam és el següent. I endevineu a qui atacaran primer? Als jocs queer, transgressors o ‘inusuals’.”
El contingut queer s’etiqueta com a ‘explícit’ fins i tot quan és apte per a tot el públic. Un desenvolupador trans creant una història personal? ‘Massa controvertit’. Una novel·la visual queer surrealista? ‘Sexualitzada’. El desplaçament financer en acció.
En una època d’aparent reacció global contra les persones LGBT i els estils de vida queer, sembla més important que mai oposar-se a aquest tipus de puritanisme (sic).
Font: Yahoo post
Aquesta preocupació per part dels “creadors queer” és clau perquè entre els seus productes es troba precisament el “joc” anomenat Terfenstein 3D, en què es maten dones feministes. El joc continua disponible per comprar-lo en ambdues plataformes, itch.io i Steam, i ara és objecte de denúncia i exigència de la seva retirada.
La gravetat de l’impacte d’aquest “joc”, a més de tots els que contenen com a “entreteniment” l’objectiu de torturar i humiliar les dones, és més que evident.
A més d’una deshumanització explícita i completa de les dones com a éssers humans, es tracta de normalitzar i incitar la violència contra les dones que defensem els drets de les dones i denunciem la violència que patim.
(1 imatge) Com a evidència d’aquest impacte, aquí mostrem algunes ressenyes del joc Terfenstein 3D a Steam.
(2 imatge) Aquest és un dels jocs sobre els quals els “creadors queer” estaven més preocupats que eliminessin. Pel que sembla, això és el que els preocupa que s’elimini: “Trans positivity”.
(3 imatge) El creador d’aquest joc (és un home) es diu @yoplatz i es dedica a publicar i republicar contingut sobre incest o fantasies on vol mutilar éssers humans.
(4 imatge) Només amb una ullada a algunes de les imatges del “joc” es pot veure el perquè de “tanta preocupació”.
Experiència personal
Fa pocs anys, quan tot això va passar i hi va haver un boom d’aquests “productes” a les xarxes socials, el que més em va impressionar va ser la manca total d’empatia davant dels continguts, sobretot per part d’homes i nois joves.
Reels, Instagram i TikTok es van omplir d’homes fent broma sobre els continguts amb gairebé total indiferència. Saben que està malament. Però estem tan deshumanitzades per a ells que no veuen que sigui un problema real que ens afecta. Pot semblar exagerat, però he pogut veure de primera mà que entre aquests homes/nois de la meva edat desperta més empatia un vídeo d’un gatet malalt que un joc de violar la seva mare.
Estem totalment deshumanitzades. En analitzar les ressenyes d’aquest tipus de jocs, he constatat que pràcticament totes són queixes perquè el “joc” no és prou explícit i cruel.
No són dos jocs, són centenars i continuen disponibles
Com hem esmentat anteriorment, un dels “jocs” més polèmics que van retirar, No Mercy, es descriu com “el pitjor malson de les dones, no s’accepta un no per resposta”.
Bàsicament, el joc consisteix a violar la pròpia mare i totes les dones de la família del “jugador”. Sobre aquest “joc” hi va haver queixes de part de diversos polítics, com per exemple Peter Kyle (secretari de tecnologia a Anglaterra), que va declarar al diari LBC la seva profunda preocupació. També, la ministra d’interior britànica Yvette Cooper va qualificar el contingut del joc com a repugnant i contrari a les lleis del país. A Portugal es va obrir una investigació.
Exemple de les poques ressenyes negatives que tenia aquest joc:
La persona que fa la crítica diu que deixem de plorar per les parts on es mostren abusos explícits, que així és la vida. A l’usuari el que li molesta és que el joc està mal escrit i que no li agraden els diàlegs.
És clar que tenim un problema gegant com a societat.
I aquí una petita mostra de jocs eliminats.
Escrit per Elvira Palomares