El passat 16 de gener Feministes de Catalunya va presentar al Centre Cultural Teresa Pàmies de Barcelona les noves dades sobre els casos atesos de 2022 a 2024 pel Servei Trànsit del Servei Català de la Salut, amb una anàlisi de la situació de la “infància trans” a nivell nacional i internacional.
Resum dels resultats de l’Informe Trànsit 2012-2021
La sessió va començar recordant la motivació inicial de l’estudi sobre les dades dels casos atesos que, com en tots els altres països, va ser la preocupació pels indicis d’augment de casos entre menors d’ambdós sexes, especialment de nenes adolescents, que els resultats publicats a l’Informe Trànsit: d’homes adults a nenes adolescents van confirmar abastament:
- Entre el 2016 i el 2021 el nombre de persones ateses a Trànsit en primera visita es va quadruplicar: va passar de 366 el 2016 a 1.454 el 2021.
- De les 5.418 persones ateses entre el 2012 i el 2021, més de la meitat eren dones (el 51%, o 2.763), un 45,3% eren homes (2.456) i en un 3,7% el sexe no es va registrar.
- Cada vegada hi havia més casos de dones. Van passar de ser el 38% de les persones ateses entre 2012 i 2015 a ser com a mínim el 51% el 2021 (i el 55,2% dels casos en què el sexe s’havia registrat).
- Cada vegada hi havia més casos de menors: del total de persones ateses entre el 2012 i el 2021 un terç (34,9%) eren menors d’edat i dos terços (64,7%) eren menors de 25 anys.
- Mentre que els primers anys el percentatge de menors era baix, el 2021 els menors d’edat van arribar a ser el 40,4% de les persones ateses.
- Es va identificar un patró d’edat clar, persistent i diferenciat per sexe. La majoria de casos de menors d’edat van ser nenes (65,4%), en canvi, entre els majors d’edat, els homes van ser el 53,7%, i el 69,4% entre els majors de 30 anys.
- Com en altres països que han analitzat els perfils de persones ateses i han qüestionat el “fenomen trans” així com el model mèdic aplicat, del 2015 al 2021 el grup d’edat que més va augmentar va ser el de 10 a 14 anys, amb un increment del 3.480% en el nombre de casos, que va suposar un increment del 5.700% en el cas de les nenes i d’un 1.400% en el cas dels nens.
- En el grup d’edat de la pubertat i la primera adolescència, de 10 a 14 anys, les nenes van suposar el 75% dels nous casos.
- El nombre d’operacions quirúrgiques realitzades a les persones ateses i derivades pel Servei Trànsit es va multiplicar per 5 del 2016 al 2021.
- Tot i no haver facilitat dades sobre tractaments hormonals ni a menors ni a adults, el mateix Servei Trànsit va reconèixer en un informe propi que es receptaven hormones en la primera visita en un 87% dels casos, dada que coincideix amb el treball de camp de Feministes de Catalunya.
Actualització de resultats de l’Informe Trànsit 2022-2024
Les dades dels anys 2022, 2023 i 2024 presenten poques variacions, però ara ja són 8.845 els casos atesos per la sanitat pública catalana, abans i després de la implantació del “model afirmatiu” el 2017 i la creació pròpiament del Servei Trànsit (Atenció a les persones trans*). Les dades agregades 2012-2024 mostren les mateixes tendències generals: d’homes adults, per a qui es va crear aquest tipus de “servei mèdic”, a nenes adolescents.
Aquests són els resultats principals pel que fa a la sèrie 2022-2024:
- Tot i que el nombre de casos nous ha disminuït respecte al pic dels anys de la pandèmia (i màxima exposició a xarxes), elvolum continua sent molt alt, molt per sobre del primer augment de 2017 (3.427 casos nous en 3 anys). La mitjana és de més de 1.000 casos nous a l’any, només dels atesos per Trànsit
- Continua el patró de tendència per sexe en el període 22-24: el 53% dels nous casos són dones.
- Continua el patró de tendència per edat en el període 22-24: el 29% dels nous casos són menors.
- Les dades agregades 2012-2024 mostren les mateixes tendències generals: d’homes adults a noies adolescents. De 2022 a 2024, el 65% dels nous casos de menors són nenes.
- No obstant això, s’observa un desplaçament progressiu dels nous casos de nenes adolescents a l’edat liminal de 17-18 anys, i de 18-19 en nois.
- Continua la greu situació de danys irreversibles a la salut de la població, especialment de les i els menors, fins i tot amb dades menys fiables que les de la sèrie 2012-2021, també proporcionades pel Dept. de Salut.
Tot i que el Servei Trànsit continua sense proporcionar dades sobre els tractaments hormonals, Endara (2024) va identificar un augment del consum d’hormones per a dones i homes menors i majors d’edat paral·lel a l’increment exponencial de casos que reflectia el primer Informe Trànsit, comparant-lo amb les dades d’envasos venuts accessibles a través del Portal de Transparència de la Generalitat.
En aquest punt, es va destacar novament la limitada qualitat de les dades i encara més des de 2022. Preguntat pel criteri “sexe sentit”, el Servei Trànsit va respondre que no segueix el criteri del sexe de les persones ateses, sinó un seguit de categories identitàries de l’Avantprojecte de Llei Trans catalana impulsat pel govern d’Esquerra Republicana de Catalunya que no es va arribar a aprovar. A més, Salut va informar que ara Trànsit ha passat de ser dirigit per una ginecòloga -un perfil si més no sorprenent en aquest àmbit- a ser dirigit per una llevadora, a qui considera adequadament formada per a aquesta tasca. Feministes de Catalunya va assistir a una xerrada on aquesta llevadora va promoure els ventres de lloguer, il·legals a Espanya, com una de les tècniques per satisfer el “desig reproductiu de les persones trans”.
Feministes de Catalunya continua advertint que aquests resultats, prou impactants, són en realitat conservadors: la realitat de persones sanes afectades per la “medicina transgènere” és amb tota seguretat molt superior atès que a aquestes dades s’hi han de sumar els casos que no arriben al Servei Trànsit, com ara els casos de menors atesos a l’Hospital Sant Joan de Déu, tots els casos que són tractats amb hormones per l’endocrinologia pediàtrica a la sanitat pública, o bé els casos d’adults i menors tractats a la medicina privada.
Turisme mèdic bidireccional
La recerca prospectiva de Feministes de Catalunya ha pogut determinar que les clíniques privades ofereixen procediments hormonals i, sobretot, procediments quirúrgics especialitzats, anomenats de “feminització” i “masculinització”, sense les “limitacions” de la sanitat pública (que, per exemple, no pot fer més de 30 mastectomies anuals a adolescents i joves sanes i no ofereix alguns d’aquests procediments), a més de comptar amb facilitats de finançament. També s’ha pogut identificar un “turisme mèdic trans” bidireccional: serveis que s’anuncien per a estrangers que venen a Catalunya per les lleis que hi posen poques traves, especialment en el cas de menors, i serveis catalans que faciliten viatges a llocs on encara hi ha menys limitacions, especialment en el cas de les amputacions de penis a nens i nois, com ara Tailàndia.
Canvis internacionals per protegir els menors
La presentació va continuar amb un repàs dels canvis rellevants en l’àmbit internacional des de 2024. Per exemple, l’Organització Mundial de la Salut es va veure obligada a modificar les noves orientacions sobre la “salut transgènere” en menors. També es van fer públiques converses privades entre personal sanitari del World Professionals for Transgender Health (WPATH) que mostren una greu negligència professional en el tractament amb castradors químics i hormones creuades a menors, sense informar dels seus efectes negatius.
Però el més important de 2024 va ser la publicació de la versió completa de l’Informe Cass al Regne Unit, amb conclusions demolidores de les quals tots els diaris importants fora d’Espanya se’n van fer ressò: els tractaments hormonals per aturar el desenvolupament de la pubertat en menors no milloren la seva salut mental (el seu malestar amb els elements sexuats del seu cos) i en canvi tenen greus conseqüències irreversibles per a la seva salut física, i s’ha estat actuant amb negligència per la pressió del transactivisme i no amb criteris elementals de prudència i ètica mèdica. En aquest sentit, es van comparar els posicionaments contradictoris del Consell de Col·legis de Metges (2023) i del Col·legi de Psicologia de Catalunya (2026): mentre el primer reclama prudència i fer atenció a l’experiència d’altres països, el segon adopta totalment la perspectiva transactivista.
Desenes de països del nostre entorn (Suècia, Finlàndia, Dinamarca, EUA, Nova Zelanda, Austràlia, França, Xile, Itàlia, Noruega) ja han fet marxa enrere, han introduït prohibicions i restriccions de tractaments hormonals en menors i joves, i han obert el debat a la societat. A Catalunya, el debat continua segrestat tant pels mitjans de comunicació com pels responsables polítics, de manera que les veus de la recerca, si resulten mínimament crítiques amb l’hegemonia ideològica transgenerista, són censurades i menystingudes.
Continua la propagació transgenerista a les aules
Finalment, la presentació va revisar alguns resultats de la recerca sobre la implementació de noves estratègies de propagació transgenerista a les aules a través de l’anomenada “Educació Sexual Integral”, transgenerista i pornificadora, disfressada de coeducació i feminisme. Per exemple, amb la proliferació de continguts en desenes de tallers, materials i llibres per a les escoles i biblioteques que normalitzen i presenten “personatges trans” i mastectomitzats i pràctiques sexuals pornificades com a models a seguir, a més de difondre idees falses, com ara que es pot canviar de sexe a voluntat, que es pot no ser ni nena ni nen, i que això constitueix un dret humà.
La sessió va cloure reiterant la petició de comparèixer a la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya per exposar els resultats de la recerca, que els grups polítics escoltin totes les veus i que els mitjans de comunicació aixequin la censura per tal que la ciutadania sigui degudament informada i s’obri el debat a Catalunya com ja s’ha fet en altres països.