L’explotació reproductiva de dones és actualment una de les principals qüestions que enfronta el feminisme a nivell internacional, i ha esdevingut un pròsper negoci. Suposa una greu agressió contra les dones, un atemptat contra la seva dignitat i contra la dignitat de la infància.
Però: a què ens referim les feministes quan parlem d’explotació reproductiva? Per explotació reproductiva ens referim a la mercantilització de la capacitat reproductiva de les dones, que inclou la mal anomenada “ovodonació” així com els ventres de lloguer, uns “serveis” oferts per les agències de “gestació subrogada” i les clíniques de reproducció assistida a costa de les dones pobres i vulnerables del món.
A més d’atemptar contra les dones en totes les dimensions possibles, l’explotació reproductiva és contrària a la bioètica més elemental: fabrica éssers humans com a productes a la carta i trafica amb éssers humans com si fossin mercaderies que es poden comprar i vendre.
En aquesta pàgina aportem una visió global i recursos per entendre aquesta problemàtica i aprofundir-hi.
- 1. Què és l’explotació reproductiva?
- 2. La compra-venda d’òvuls
- 3. El mercat de la compra-venda d’òvuls en xifres
- 4. Els ventres de lloguer
- 5. El mercat de la compra-venda de nadons en xifres
- 6. La ficció de l’altruisme
- 7. Notícies d’impacte
- 8. Conferències online
- 9. Documentals de referència
- 10. Llibres per aprofundir
Què és l’explotació reproductiva?
El concepte d’explotació reproductiva fa referència a un conjunt de noves formes d’explotació i mercantilització del cos de les dones que han aparegut amb les recents innovacions en el camp de la biotecnologia. Aquestes innovacions ofereixen la capacitat de fragmentar, externalitzar i deslocalitzar els processos biològics de la reproducció humana, de manera similar a un procés productiu qualsevol, subjecte a la llei de l’oferta i la demanda, a la contractació de mà d’obra barata a d’altres països i a la compravenda de productes manufacturats a nivell global.
L’explotació reproductiva té dues vessants clarament diferenciades. D’una banda hi ha la compra de gàmetes femenins o “ovodonació”, consistent en l’extracció remunerada d’òvuls a dones fèrtils d’entre 18 i 35 anys a través d’una estimulació mitjançant hormones i una posterior punció ovàrica. Aquests òvuls després són sotmesos a una fecundació in vitro per transferir-los a l’úter d’una altra dona.
La dona que rep l’òvul fecundat pot ser una compradora que vol quedar-se embarassada usant l’òvul d’una altra dona o bé pot ser una mare de lloguer, el que coneixem com a “ventres de lloguer” o “maternitat subrogada”. Aquesta pràctica consisteix en l’ús, generalment remunerat, del cos d’una dona per gestar un embrió amb el qual no comparteix relació genètica.
Tant l’ovodonació com els ventres de lloguer, dues pràctiques molt relacionades entre si, constitueixen l’explotació reproductiva de dones. Totes dues suposen una divisió de la participació en la procreació entre diferents dones. El fet que una dona aporti l’òvul a través de l’ovodonació i una altra gesti l’embrió com a mare de lloguer facilita que la filiació de la criatura resultant de tot el procés correspongui a qui hagi pagat aquest procés, és a dir, al client de les agències de maternitat subrogada.
El resultat és una indústria de l’explotació reproductiva d’abast global que deslocalitza els seus factors productius a països amb legislacions més laxes o nul·les i que es lucra a costa de les dones convertint-nos en mercaderia. La biotecnologia ha portat a un altre nivell l’exercici de poder sobre la capacitat reproductiva de les dones.
La compra-venda d’òvuls
A Espanya, l’ovodonació o “donació d’òvuls” està regulada com un acte altruista i de lliure elecció individual. No obstant això, les clíniques de reproducció assistida encarregades de l’extracció d’òvuls donen una compensació econòmica a les dones que decideixen sotmetre’s al procés, així doncs de facto és una compra d’òvuls i no una donació.
La Llei 14/2006, de 26 de maig, sobre tècniques de reproducció humana assistida, estableix que aquesta compensació econòmica serà d’un màxim de 1.200 euros. Les xifres més habituals estan al voltant dels 800 euros. Sense aquesta compensació econòmica, serien moltes menys les dones disposades a passar, per simple altruisme, per un procés que comporta una veritable invasió del cos de les dones.
Durant l’última dècada, amb la connivència de les universitats, s’hi fa publicitat obertament entre les estudiants de la possibilitat de vendre òvuls. I això ha coincidit amb l’increment de les taxes universitàries, que ha suposat un cop dur a les expectatives acadèmiques de tot l’alumnat procedent de famílies treballadores amb pocs recursos econòmics.
Les conseqüències psicofísiques per a la salut de les dones són greus, ja sigui perquè el procediment porta a forçar l’ovulació ja sigui perquè s’empeny les donants a sotmetre’s a repetits tractaments. La mateixa Comisión Nacional de Reproducción Humana Asistida alerta sobre els riscos d’aquest procediment, com ara el síndrome d’hiperestimulació ovàrica, aparició de trastorns psicològics com l’ansietat i símptomes depressius, hemorràgia per punció accidental de vasos sanguinis, dolor abdominal, torsió ovàrica, etc. Tampoc està clar fins a quin punt donar diverses vegades no pot tenir conseqüències a llarg termini: menopausa precoç, dificultats per quedar-se embarassada de manera natural, hiperestimulació ovàrica i un consegüent major risc de càncer, etcètera.L’associació feminista asturiana Rapiegas va elaborar el manifest Stop a l’explotació reproductiva de l’ovodonació on s’aprofundeix en les greus conseqüències que té l’ovodonació per a la salut de les dones.
En un context neoliberal i patriarcal: no resulta estrany un acte d’altruisme de dones sense recursos cap a homes i dones amb major capacitat econòmica? No incita a la desconfiança que siguin, precisament, les lucratives comercialitzadores del “baby business” les que defensin amb més interès una pràctica filantròpica i desinteressada si no comporta cap benefici econòmic?
Una nueva cláusula del Contrato Sexual: vientres de alquiler, Laura Nuño Gómez
L’elevada precarització del mercat laboral a Espanya pot ser un factor que empenyi moltes joves espanyoles a cercar ingressos per aquesta via. Pel que fa a la demanda, els òvuls de les joves espanyoles tenen una alta cotització al mercat mundial a causa dels indicadors positius de salut de què gaudeix el nostre país en el rànquing internacional, a més de ser òvuls genèticament occidentals (els compradors demanen majoritàriament nadons blancs). Es tracta d’una forma d’explotació de dones estretament vinculada a la classe social, el país d’origen i el color de la pell.
El mercat de la compra-venda d’òvuls en xifres
L’explotació reproductiva anomenada “donació d’òvuls” utilitza aquest nom per presentar com a altruista una pràctica que amaga un ampli negoci mundial, tot exercint un xantatge moral i una coerció econòmica sobre dones joves en situacions precàries que, suposadament, ajuden d’altres persones que no poden satisfer el seu desig de ser mares o pares.
Espanya és líder europea en “donació” d’òvuls. El nostre país és el que més tractaments d’ovodonació realitza de tot Europa. Al voltant del 50% de tots els tractaments de donació d’òvuls europeus es realitzen a Espanya, la majoria en pacients estrangers.
Font: European Society of Human Reproduction and Embryology (ESHRE).
Les dades de registre nacional espanyol de 2018 apunten que hi va haver 15.179 extraccions d’òvuls (puncions) de “donants”. A dia d’avui, encara no hi ha un registre nacional de donants que permeti un control i seguiment sobre l’ús d’aquests òvuls per poder fer efectiu el límit de criatures que poden ser generats amb gàmetes d’una mateixa donant (sis òvuls).
Font: Registro Nacional de Actividad 2018-Registro SEF.
La mal anomenada ovodonació permet proveir de matèria primera el negoci de la reproducció assistida, que va facturar 460 milions el 2020 a nivell nacional.
Font: Informe Especial DBK de marzo de 2021.
Els ventres de lloguer
Els ventres de lloguer és el terme amb què ens referim habitualment al que eufemísticament s’ha anomenat “gestació subrogada” o “gestació per substitució”, que no és altra cosa que l’explotació de la capacitat de gestació de les dones. Aquesta activitat consisteix en la compravenda d’un nadó, que és precedida per la compra del cos i la capacitat de gestació d’una dona, a la qual se li paga perquè gesti un embrió que quan neixi serà lliurat als compradors.
En aquest procés la mare de lloguer perd drets fonamentals i queda totalment subjecta a les condicions del contracte. Aquest contracte li impedirà exercir el seu dret a l’avortament i pot ser sotmesa a controls sobre la seva alimentació, mobilitat o sexualitat, entre d’altres aspectes. Durant la gestació se sotmet les futures mares a teràpia psicològica per facilitar el lliurament de la criatura acabada de néixer ja que tan aviat com donin a llum se’ls arrabassarà.
A Espanya, la Llei 14/2006 de tècniques de reproducció humana assistida estableix al seu article 10 la nul·litat d’aquests contractes. Textualment estableix:
Article 10. Gestació per substitució.
1. És nul de ple dret el contracte pel qual es convingui la gestació, amb o sense preu, a càrrec d’una dona que renuncia a la filiació materna a favor del contractant o d’un tercer.
2. La filiació dels fills nascuts per gestació de substitució serà determinada pel part.
3. Queda fora de perill la possible acció de reclamació de la paternitat respecte del pare biològic, d’acord amb les regles generals.
Aquesta pràctica a més està tipificada al Codi Penal d’Espanya. Al seu article 221 es pot llegir:
Article 221
1. Els qui, existint compensació econòmica, lliurin a una altra persona un fill, descendent o qualsevol menor encara que no hi hagi relació de filiació o parentiu, eludint els procediments legals de la guarda, acolliment o adopció, amb la finalitat d’establir una relació anàloga a la de filiació, han de ser castigats amb les penes de presó d’un a cinc anys i d’inhabilitació especial per a l’exercici del dret de la pàtria potestat, tutela, curatela o guarda per temps de quatre a 10 anys.
2. Amb la mateixa pena seran castigats la persona que el rebi i l’intermediari, encara que el lliurament del menor s’hagués efectuat en un país estranger.
No obstant això, la Instrucció de 5 d’octubre de 2010 de la Direcció General dels Registres i del Notariat, sobre règim registral de la filiació dels nascuts mitjançant gestació per substitució, permet la inscripció al registre civil de nadons nascuts amb aquest mitjà, apel·lant al bé superior del menor. Aquesta instrucció actua com a excepció a través de la qual els compradors regulen la situació derivada d’aquest acte contrari a la llei.
Aquesta instrucció ha estat contravinguda ja en dues ocasions, sense que s’hagi actualitzat. En primer lloc, el Tribunal Suprem d’Espanya en la seva resolució de 835/2013 relativa a la inscripció d’uns menors nascuts per gestació subrogada, va establir la inscripció com a nul·la. D’altra banda, el Tribunal Europeu de Drets Humans, al cas Paradiso i Campanelli contra Itàlia, en la seva resolució de gener de 2017, va dictaminar que no es pot establir l’existència d’uns llaços familiars que hagin de ser protegits quan aquests llaços s’han constituït en violació de la llei i que no hi ha un deure de l’estat de protegir el mer desig de constituir una família, amb independència de la forma en què aquest propòsit es dugui a terme. No hi ha un dret a la maternitat o paternitat. El mateix Comitè de Bioètica d’Espanya, en el seu Informe sobre els aspectes ètics i jurídics de la maternitat subrogada de 2017 concloïa: “hi ha sòlides raons per rebutjar la maternitat subrogada. El desig d’una persona de tenir un fill, per molt noble que sigui, no pot realitzar-se a costa dels drets d’altres persones. La majoria del Comitè entén que tot contracte de gestació per substitució comporta una explotació de la dona i un mal als interessos superiors del menor i, per tant, no pot acceptar-se per principi”.
Clàusules abusives
Un exemple d’aquests contractes ha estat difós pel propi Defensor del Menor d’Ucraïna. Aquestes són algunes de les clàusules que explica Núria Coronado en un article de Público:
- Art. 2.4. La gestant ha d’informar de cadascun dels seus moviments, estar disponible per conèixer els compradors quan aquests vulguin en el cas que així ho desitgin. Té prohibit nedar, fer servir transport i està obligada a demanar autorització sobre tots els seus actes.
- Art. 2.4.25. No té cap dret sobre la criatura que dóna a llum. Ha de separar-se del nadó només néixer i ni tan sols tindria cap dret sobre el nadó en el cas que els compradors l’abandonessin. Estaria obligada a deixar-lo en mans de l’autoritat estatal.
- Art.2.4.26. Té prohibit per sempre buscar aquest nadó.
- Art.4.11. Si refusa avortar, ha de tornar tots els diners percebuts, ja que, si el futur bebè no encaixa amb el model de producte desitjat pels compradors, aquests tenen dret a prendre la decisió de desfer-se’n.
Fins i tot qüestions relatives al pes i creixement fetal podrien considerar-se “desviacions de la normalitat” per provocar un avortament, encara que ella s’hi negui.
- Art.2.4.43. La “gestant” ha de renunciar a tenir cura a la seva pròpia criatura si té una malaltia infecciosa (una otitis o una amigdalitis, per exemple) i està obligada a deixar el seu domicili als 7 mesos d’embaràs. Tampoc pot buscar per cap mitjà informació sobre els compradors i està obligada a no revelar els termes del contracte.
El mercat de la compra-venda de nadons en xifres
Es calcula que cada any neixen al món més de 20.000 nens i nenes procedents de ventres de lloguer.
Font: International Social Service.
El mercat dels ventres de lloguer va moure el 2018 aproximadament 6.000 milions de dòlars a tot el món i es calcula que el 2025 mourà 27.500 milions de dòlars.
Font: The Global Surrogacy Market Report 2019, Tribuna Feminista.
Entre 2010 i 2016, el Govern té coneixement de 979 inscripcions de criatures nascudes sota contracte de gestació subrogada a oficines consulars i missions diplomàtiques espanyoles de 12 països (si més no segons la informació publicada). La xifra és sensiblement diferent de les estimacions d’associacions de famílies i les agències partidàries d’aquesta pràctica, que calculen que cada any neixen entre 800 y 1.000 nadons per “gestació subrogada” per compradors espanyols.
Font: El País.
Les mares gestants només perceben el 0,9% del total del negoci internacional dels ventres de lloguer.
Font: Nuño, L. (2016): “Una nueva cláusula del contrato sexual: vientres de alquiler”, en Isegoría. Revista de Filosofía Moral y Política, N.º 55, juliol-desembre, pp. 683-700.
La ficció de l’altruisme
La publicitat sobre l’explotació reproductiva s’expandeix a nivell digital i la podem trobar fàcilment a Facebook o Instagram. Totes les clíniques privades de fertilitat sense excepció fan referència a l’ajuda que una dona pot oferir a una altra per complir el seu somni, tot en un gest de solidaritat. Aquest llenguatge amaga intencionadament la transacció comercial que hi ha darrere l’ovodonació. Alguns anuncis suggereixen tímidament aquesta compra d’òvuls: “donar et produeix beneficis (donar te renta), a més pot ajudar-te a complir el teu somni”, ja que aniria contra la llei dir la veritat: compren òvuls a dones que necessiten diners. La Llei 25/2006 estableix en el seu article 5:
3. La donació mai tindrà caràcter lucratiu o comercial. La compensació econòmica de rescabalament que es pugui fixar només pot compensar estrictament les molèsties físiques i les despeses de desplaçament i laborals que se’n puguin derivar de la donació i no pot suposar incentiu econòmic per a aquesta.
Qualsevol activitat de publicitat o promoció per part de centres autoritzats que incentivi la donació de cèl·lules i teixits humans ha de respectar el caràcter altruista d’aquella, i no pot en cap cas encoratjar la donació mitjançant l’oferta de compensacions o beneficis econòmics.
En el cas de la subrogació, també es produeix una distorsió de la realitat mitjançant el llenguatge emprat. Ho podem veure en el plantejament de les agències presents a Espanya, que ometen tot el possible les dones que gesten i pareixen aquestes criatures. Només parlen d’un “procediment” o “tècnica” de reproducció assistida, on la dona gestant és un mer objecte a disposició dels clients en un catàleg en el qual es pot triar per país, preu i altres característiques. Després, contes infantils per explicar a aquestes criatures com han nascut seguiran insistint en la ficció, amb la invisibilització i romantizació del que és realment aquesta pràctica.
Notícies d’impacte
El polèmic cas del milionari japonès que volia “una gran família” i va tenir 16 fills amb ventres de lloguer a Tailàndia
Aquest extraordinari descobriment va posar damunt la taula el tema de la manca de regulació sobre aquesta indústria a Tailàndia, i el 2015 les autoritats van prohibir als estrangers contractar ventres de pagament al país.
Font: BBC, 2018.
‘Offshore’, hepatitis i tràfic de nadons: la clínica de subrogació després del caos de Kíev.
BioTexCom, l’agència contractada per la majoria de parelles que es troben atrapades a Ucraïna, està sent investigada per tràfic de menors, d’òrgans i delicte fiscal.
Font: El Confidencial, 2018.
Bridget, un nadó abandonat per les persones que van pagar pel seu naixement.
Una parella de EUA la va abandonar quan va saber que tenia danys neurològics. Ara està en un orfenat i encara es debat si la seva nacionalitat és ucraïnesa o nord-americana.
Font: Público, 2020.
Ventres de lloguer: la Fiscalia investiga les clàusules abusives d’una agència ucraïnesa.
La resposta de la Fiscalia arriba després que el Ministeri de Justícia emetés un comunicat en el qual la instava a investigar les agències de ventres de lloguer.
Font: El Confidencial, 2019.
Conferències online
└ Ventres de lloguer. Tot el feminisme diu que no?
Cicle de debats La Nau de la Igualtat, Universitat de València, 2017.
└ Secretos y mentiras de la gestación subrogada
Escuela Feminista Rosario de Acuña, 2017.
└ La verdad sobre los vientres de alquiler: Activismo abolicionista
Escuela de Pensamiento Feminista Clara Campoamor de Fuenlabrada, 2020.
Documentals de referència
└ Made in India: A Film about Surrogacy
Seguint un cas real, aquesta història involucra a Lisa i Brian, una parella nord-americana que contacta amb una empresa de turisme reproductiu que els promet una solució assequible després d’anys d’infertilitat. A Mumbai, a l’altre costat del món, Aasia Khan, de 27 anys i mare de tres fills, té un contracte amb una clínica de fertilitat perquè li implantin els embrions de la parella de Texas.
└ En el punto de mira (17/01/2017), completo: Vientres de alquiler
Per primera vegada a la televisió espanyola una càmera de televisió accedeix a una clínica de ventres de lloguer a Ucraïna per mostrar l’experiència de les mares gestants que converteixen en pares a nombroses parelles espanyoles.
└ Big Fertility: It’s All About The Money
Kelly Martinez va servir com a mare substituta per a tres parelles diferents i va ser amenaçada amb la ruïna financera després de gairebé morir durant la seva tercera subrogació. La història de Kelly exemplifica tot el que està malament en la versió distorsionada que donen les clíniques de fertilitat #BigFertility, una indústria global que s’aprofita de les persones necessitades. Realment es tracta de diners.
Llibres per aprofundir
└ Vientres de Alquiler (2019), de Núria González
Vientres de Alquiler diu les coses pel seu nom per evitar que la societat acabi comprant un relat artificial construït amb publireportatges pagats o testimonis edulcorats i sàpiga què hi ha de veritat en un negoci patriarcal que es val de conceptes manipulats per fer-los acceptables per a la moral pública i per amagar la realitat que hi ha darrere de les paraules que estem utilitzant. “Parlar de gestació subrogada, de pares comitents o de producte no és el mateix que parlar de ventres de lloguer, pares contractants o nens i nenes mercantilitzats. Es trien acuradament les paraules més dolces i acceptables perquè el conjunt de la societat vegi admissible una realitat que, si descrivíssim amb total objectivitat i sense les metàfores que ens ofereix la riquesa del llenguatge, seria simplement insuportable per a qualsevol persona mínimament empàtica amb la resta d’éssers humans que formem la comunitat universal” diu l’autora.
└ Derecho a decidir: el mercado y el cuerpo de la mujer (2020), de Carmen Domingo
Durant els últims anys ha augmentat de forma significativa la reflexió sobre els problemes que afecten a les dones, els dilemes que assetgen els seus cossos i, com a conseqüència, les demandes feministes per mirar de solucionar-los. Vivim un nou cicle de mobilitzacions i una diversificació dels discursos feministes, especialment d’aquells relacionats amb un tema que semblava superat: “El dret de les dones a decidir sobre el nostre cos”. Un dret que pertoca a molts dilemes: l’abolició o regularització de la prostitució; les prohibicions i imposicions religioses; les tiranies estètiques que viuen moltes dones a Occident per poder accedir a realitzar treballs de diferent índole, o la il·legalitat, que volen convertir en legalitat, de llogar una dona amb el propòsit de deixar-la embarassada i acabar comprant-li el fill després de donar a llum.
└ Maternidades S.A. (2020), de Laura Nuño
La indústria dels ventres de lloguer coneguda eufemísticament com gestació subrogada i en la qual dones fèrtils gesten fills i filles per a terceres persones és un lucratiu negoci d’abast mundial que ha sabut donar resposta a la pressió social o el desig individual de tenir descendència pròpia. Així, és reclamat avui per les postures que ho defensen com un dret i una alternativa a la infertilitat. L’apropiació i explotació del cos de les dones per a fins sexuals o reproductius o els projectes d’eugenèsia no són aliens a la història de la humanitat. Però el que sí que resulta una novetat és una mercantilització de l’embaràs que desvincula maternitat, gestació i sexualitat i converteix les persones en objectes d’intercanvi econòmic segons encàrrecs a la carta (amb l’opció de triar el sexe, la càrrega genètica o les característiques físiques).
└ Vientres de alquiler. La mala gente (2021), de Núria González
Aquest llibre tracta sobre una d’aquestes esclavituds que va en augment en ple segle XXI. L’explotació reproductiva, més coneguda com a “ventres de lloguer”. Resumint, en aquesta modalitat els esclaus no s’utilitzen per llaurar camps o per netejar la casa, sinó per exercir d’incubadores humanes. La resta no ha canviat gens. La cosa segueix basant-se en éssers humans venuts (ara fins i tot abans de néixer), mala gent fent-se rica tractant les persones com a bestiar i un altre tipus de mala gent perpetuant el negoci, només per satisfer els seus capricis. Si us interessa saber qui són els que sí que estan a favor de comprar persones i d’explotar els més pobres, és a dir, els esclavistes de la nostra era, llegiu aquest llibre. A aquestes males persones se’ls posa cara i nom en aquestes pàgines de Vientres de alquiler. La mala gente.