Explotació sexual

Quan parlem de prostitució, perquè parlem d’explotació sexual? Què és en realitat la prostitució? Per què la prostitució és la institució patriarcal més potent? Com és la prostitució dins del capitalisme i per què s’ha disparat fins el punt de convertir la trata de dones de països pobres per explotar-les sexualment en un dels negocis més lucratius del món?

Aquí et donem les claus per respondre totes aquestes preguntes i una sèrie de recursos perquè puguis aprofundir en aquesta vella forma d’esclavitud que persisteix en el segle XXI i que afecta directament als drets humans de dones, nenes i nens i que ara se’ns presenta com a treball sexual.

Perquè el feminisme és abolicionista?

La prostitució no és una feina ni una activitat com qualsevol altra, el “treball sexual” no existeix i la lliure elecció de la prostitució és un mite: les dones prostituïdes sempre són les pobres i les vulnerables del món, aquí i arreu. Quan parlen dels drets de les dones prostituïdes, en realitat parlen dels drets dels que fan negoci amb els seus cossos, proxenetes i puteros.

Les dones en context de prostitució no venen la seva “força de treball sexual” com la resta de treballadores i treballadors venen, segons el capitalisme, la seva “força de treball”. Aquesta ficció, insostenible des de l’esquerra, ni tant sols se’ls pot aplicar. Perquè en la prostitució elles són la mercaderia comercialitzada: primer, són deshumanitzades i reduïdes a cossos i, després, al contrari que passa amb l’experiència en qualsevol treball, els seus cossos són ràpidament devaluats pels estralls de l’abús. 

La prostitució envia un missatge patriarcal inequívoc i nítid als nois i els homes: totes les dones són accessibles sexualment i la satisfacció sexual dels homes està per sobre dels desitjos i la dignitat de les noies i les dones. Quan els avenços en igualtat estaven convertint la prostitució en residual als països rics, la industria de la pornografia, que és la sexualització de la violència contra les dones, va rellançar-la mundialment com a negoci amb les noves desigualtats de la globalització neoliberal, l’empobriment, la trata i la desaparició de l’empatia com a valor humà fonamental.

Decir que las mujeres tienen el derecho de venderse es enmascarar que los hombres tienen el derecho a comprarlas

Françiose Héritier, antropòloga francesa

La prostitució en xifres: context internacional i estatal

Es calcula que hi ha més de 4,8 milions de víctimes d’explotació sexual forçada a tot el món. Aquesta afecta de forma desproporcionada les dones i nenes, que representen el 99% de víctimes de la indústria sexual.
Font: Organització Internacional del Treball (OIT).

Espanya és el país europeu amb major demanda de prostitució i el tercer a nivell mundial. Segons les Nacions Unides, el 39% dels homes espanyols ha pagat en alguna ocasió per mantenir relacions sexuals.
Font: Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (UNODC).

Espanya no és únicament líder en consum de prostitució, és també un dels principals destins del tràfic de dones al món. Segons l’Informe de la Globalització del crim publicat per la UNODC al 2010, els principals destins per l’explotació sexual de víctimes que provenen de Sud Amèrica son Espanya, Italia i Portugal.
Font: Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (UNODC).

Espanya té més de 1.500 bordells en els que s’exerceix la prostitució i aquest negoci mou unos cinc milions d’euros diaris.
Font: Policia Nacional, vía La Sexta Noticias.

S’estima que a Espanya hi ha més de 300.000 dones prostituïdes, de les quals unes 40.000 es troben a Catalunya. Gran part d’aquestes dones, alerten, es troben sota el control de màfies que faciliten la seva entrada a Espanya i les obliguen a sufragar un deure de milers d’euros, que acaba sent l’impediment per poder abandonar l’activitat.
Font: UCRIF de la Policia Nacional, vía El Periódico.

A Catalunya, a més comptem amb un dels prostíbuls més grans d’Europa, situat a la Jonquera. José Moreno, el propietari d’aquest macro-bordell, ja ha estat condemnat per delictes relacionats amb la prostitució, tràfic de persones i blanqueig de diners.
Font: Notícies 324 i El País.

Normatives vers la prostitució

└ Context internacional

Segons el dret internacional, tots els governs han d’actuar urgentment contra l’explotació sexual i la prostitució forçada, catalogats com a delictes contra les dones i nenes. Entre els acords més importants destaquen:

A l’Agenda 2030 pel Desenvolupament Sostenible adoptada pels estats membre de les Nacions Unides, s’inclou en el punt 5 la igualtat de gènere com un element clau. Concretament, al punt 5.2. es fa referència a la necessitat de: “eliminar totes les formes de violència contra les dones i nenes tant en l’àmbit públic com privat, incloses la trata i l’explotació sexual com altres tipus d’explotació“.

└ Context europeu

A nivell europeu, comptem amb la Directiva 2011/36/UE del Parlament Europeu i del Consell, relativa a la prevenció i lluita contra el tràfic d’éssers humans i la protecció de les víctimes (que substitueix la Decisió marc 2002/629/JAI del Consell). Aquesta Directiva, transposada a l’ordenament jurídic espanyol, estableix al seu article 18 que “els Estats membres adoptaran mesures adequades, com l’educació i la formació, per a desanimar i disminuir la demanda, que és el factor que afavoreix totes les formes d’explotació relacionades amb el tràfic d’éssers humans”.

Concretament, a l’informe Gender-specific measures in anti-trafficking actions de l’Institut Europeu d’Igualtat de Gènere (EIGE) de 2018, podem llegir com l’identificació de víctimes pot ser difícil, i encara ho és més si la prostitució està legalitzada ja que proporciona un marc legal per explotar a les dones més fàcilment: “Female victims of trafficking for sexual exploitation face specific barriers to the process of identification related to the nature of these crimes. According to the European Commission study on the gender dimension of trafficking in human beings (European Commission, 2016f), victims of trafficking for the purposes of sexual exploitation can be difficult to identify in mixed populations of women in prostitution, which include those that are in- dependent as well as those that are coerced. Moreover, in some Member States prostitution is legal, which allows traffickers to use the legal framework to further exploit victims more easily (Europol, 2016).”

Tot i així, el negoci il·lícit de la prostitució juntament amb el tràfic de drogues i altres activitats il·legals comptabilitza dins el PIB dels estats membres. Concretament a Espanya, al 2010 el negoci de l’explotació sexual es va estimar que movia 3.783 milions d’euros.

└ Context estatal

La prostitució no està regulada a Espanya però tampoc és ilegal, és a dir, es troba en una situació d’alegalitat, fet que permet que el negoci de l’explotació sexual hagi prosperat. Al Codi Penal espanyol, al seu capítol V, dels delictes relatius a la prostitució i l’explotació sexual i corrupció de menors, concretament a l’article 187, es penalitza el proxenetisme. Tot i això, la dificultat probatòria i els necessaris testimonis de les víctimes dificulta la persecució dels proxenetes.

El que, empleando violencia, intimidación o engaño, o abusando de una situación de superioridad o de necesidad o vulnerabilidad de la víctima, determine a una persona mayor de edad a ejercer o a mantenerse en la prostitución, será castigado con las penas de prisión de dos a cinco años y multa de doce a veinticuatro meses.

Se impondrá la pena de prisión de dos a cuatro años y multa de doce a veinticuatro meses a quien se lucre explotando la prostitución de otra persona, aun con el consentimiento de la misma. En todo caso, se entenderá que hay explotación cuando concurra alguna de las siguientes circunstancias:


a) Que la víctima se encuentre en una situación de vulnerabilidad personal o económica.
b) Que se le impongan para su ejercicio condiciones gravosas, desproporcionadas o abusivas.

Dos models contraposats davant l’explotació sexual

└ El model negatiu: Alemanya

A Alemanya es va legalitzar la prostitució al 2002. S’estima que la prostitució ha crescut en més d’un 30%. En aquest article pots llegir la traducció de la conferència de la psicòloga alemanya Igeborg Kraus on analitza l’impacte i conseqüències d’aquest model regulacionista.

└ El model d’èxit: Suècia

En aquest país al 1999 es va implantar un canvi legislatiu i cultural de caire abolicionista basat en dos pilars: penalitzar la compra de serveis sexuals i despenalitzar la venta de d’aquests serveis. La prostitució s’ha reduït fins a dos terços i la quantitat de puteros en un 80%. La clau d’aquest model és també donar sortides i protegir a les dones que es troben en aquest context d’explotació sexual.

Conferències online

Prostitució, l’explotació sexual més antiga del món. Aspectes sociològics i filosòfics

A càrrec de Concha Hurtado, Ana de Miguel, Rosa Cobo i Amelia Tiganus. Aquesta conferència ens dóna una visió completa de totes les implicacions socials i morals darrere de la prostitució.

La industria del sexo y el capitalismo neoliberal

A càrrec de Rosa Cobo. En aquesta xerrada s’aprofundeix sobre els aspectes clau que vertebren la indústria del sexe dins el món capitalista.

Entre patriarcado y capitalismo: la historia de la prostitución como doble opresión

A càrrec de Kajsa Ekis Ekman y Amelia Tiganus. Aquesta xerrada tracta la realitat de la prostitució i la història de la lluita feminista davant l’explotació i violència sexual contra les dones i les diferents lectures que se’n fan.

Campanyes de sensibilització

¡Hola Putero!

De Towanda Rebels. La pregunta no és si les dones tenim dret a ser putes. La pregunta és si els homes tenen dret a comprar-nos. ¡Hola Putero! és la incòmoda campanya que ningú es decidia a fer. Incòmoda perquè posa sobre la taula la barbàrie d’un model masculí que no hauria de tenir cabuda en el nostre món. Incòmoda perquè tots som part d’aquesta societat que ho permet, mirant cap a un altre costat. Incòmode perquè és necessària.

Loveth

APRAMP (Associació per la Prevenció, Reinserció i Atenció a la Dona Prostituida) va realitzar aquesta campanya contra la trata de dones i nenes d’orgien nigerià en primera persona: Loveth, que descriu la realitat que viuen les potencials víctimes de trata d’origen nigerià, les raons que impulsen a emprendre un projecte migratori i com aquest somni es converteix en un malson. Loveth s’enmarca dins la campanya “Nadie se ofrece para ser esclav@: #contralatrata” iniciada fa anys per l’organització.

Hablan los puteros

En aquesta campanya de Metges del Món de 2019 es posa émfasi en el silenci còmplice dels homes que no consumeixen prostitució però callen davant aquest forma de violència masclista. Un dels objectius és baixar la demanda entre nois joves i on el consum de prostitució està creixent entre el tram d’edat d’entre els 18 y 25 anys.

Contra la Trata de Mujeres. No Inviertas en Sufrimiento.

En aquesta campanya de 2017 del Govern d’Espanya posa l’èmfasi en visibilitzar i prendre consciència de l’existència d’explotació sexual al nostre entorn. El destí de les víctimes de trata amb fins d’explotació sexual és la prostitució. Per això, la demanda de serveis sexuals s’identifica com una de les principals causes d’aquest greu atemptat contra els drets humans. El rebuig de la societat davant el consum de persones és fonamental per a la seva eradicació.

Documentals de referència

Sex for Sale in Spain, de DW Documentary

30 minuts expliquen la situació de les dones prostituides a La Jonquera (Alt Empordà), a prop de la frontera francesa, que s’ha convertit en un lloc de referència a Europa degut al gran nombre de prostíbuls.

Chicas Nuevas 24 Horas, de Mabel Lozano

Aquest documental ens mostra pas a pas com muntar un negoci que mou mils de milions de dòlars a l’any. Un negoci en què tot són guanys, ja que el cos d’una dona, si és jove i es cuida, pot arribar a vendre en múltiples ocasions durant el mateix dia, fins i tot contra la seva voluntat. Vols aprendre aquest negoci? Vols formar part d’ell? O únicament vols mirar? Chicas Nuevas 24 Horas posa en el punt de mira la perversió del gran negoci que significa l’esclavitud sexual.

El Proxeneta, de Mabel Lozano

Basat en el seu llibre. Està protagonitzat i explicat en primera persona pel Miguel o “El Músic”, un exproxeneta i propietari d’alguns dels més importants macro-bordells a Espanya. Va ser condemnat i sentenciat a 23 anys de presó. En aquest documental “El Músic” desentranya els engranatges dels amos de la prostitució i la trata a Espanya.

Els dos documentals de Mabel Lozano únicament estan disponibles sota demanda. Si estàs interessada en organitzar una reproducció del documental a la teva ciutat, posa’t en contacte amb nosaltres.

Serás hombre, d’Isabel de Ocampo

Serás hombre ens proposa un viatge de la mà de dos personatges extrems: un ex-proxeneta atrapat pel seu passat i Abel Azcona, un artista visual que transforma el seu dolor en provocatives performances. En paral·lel, la classe d’un mestre de secundària i les discussions internes d’un equip de publicistes es converteixen en escenaris de debat sobre la masculinitat. Una aproximació rica i complexa que ens convida a reflexionar sobre la nostra pròpia educació i socialització en el sistema de gènere.

└ Fallen Angels: the true cost of sex tourism, de RT Documentary

Aquest documental mostra la realitat de nens i nenes orfes de pares a “Angeles City” de Filipines, una coneguda destinació per al “turisme sexual”.

Llibres per aprofundir

└ Neoliberalismo sexual, d’Ana de Miguel

La ideologia neoliberal té l’objectiu de convertir la vida en mercaderia, fins i tot als éssers humans. En aquest sentit, la conversió dels cossos de les dones en mercaderia és el mitjà més eficaç per difondre i reforçar la ideologia neoliberal. La poderosa indústria del sexe patriarcal avança recolzant-se en dues idees complementàries. D’una banda, en la teoria de la lliure elecció: ara que les dones “ja són lliures”, “ja tenen igualtat”, ja poden “triar” viure del seu cos, o de trossos del seu cos. D’altra banda, i per contrarestar qualsevol crítica, aquesta tesi s’embolica en certa retòrica transgressora i postmoderna: tota relació és acceptable si hi ha “sexe consentit” pel mig.

└ La prostitución en el corazón del capitalismo, de Rosa Cobo

L’antic món de la prostitució era un conjunt de negocis gairebé artesanals gairebé sense impacte econòmic. El nou cànon és una indústria global, interconnectada, amb una manera de funcionar similar a el de les grans corporacions capitalistes, un volum de beneficis anual molt més gran que el de diverses multinacionals juntes i amb un peu en l’economia il·lícita i un altre a la lícita.La novetat de la prostitució al segle XXI és la fusió entre els interessos patriarcals i els interessos capitalistes. El resultat és un procés creixent de mercantilització dels cossos i de la sexualitat de milions de dones a tot el món, que són expulsades dels països perifèrics i portades als països centrals.

└ El ser y la mercancía, de Kajsa Ekis Elman

Aquest llibre de la periodista, escriptora i activista sueca Kajsa Ekis Ekman ens proposa una reflexió crítica, profunda i rigorosa sobre dues indústries de la mercantilització dels cossos de les dones. Partint de premisses feministes i marxistes, Ekman examina tant la prostitució sexual com la prostitució reproductiva o uterina (els anomenats «ventres de lloguer») com dues institucions que comercialitzen i exploten les dones. L’apropiació i explotació de la sexualitat i la capacitat reproductiva de el cos de les dones ha estat, i és, un dels fonaments de les societats patriarcals però també un front de lluita històric de el moviment feminista. Aquestes dues industries, son el producte de la intersecció del capitalisme i el patriarcat, sense oblidar la presència del racisme i les relacions neocolonials Nord-Sud.

El proxeneta, de Mabel Lozano

Mabel Lozano explica la veritable història del que hi ha darrere de la prostitució de la mà d’un testimoni privilegiat, Miquel, anomenat El Músic, un exproxeneta que confessa com es va iniciar en aquest negoci il·legal i relata com ha evolucionat la prostitució a Espanya i al món des de la dècada dels noranta fins a l’actualitat. El Músic passar de ser porter d’un club nocturn, als 17 anys, a un totpoderós cap de la màfia i amo de dotze dels més grans prostíbuls d’Espanya. Va ser el capo d’una de les xarxes més organitzades i sense escrúpols d’Europa que va traficar a més de 1 700 dones de Colòmbia, Brasil, Veneçuela i Paraguai -incloses menors d’edat-, per prostituir i obtenir enormes guanys. En el procés de consolidació del seu poder no va dubtar a recórrer a la corrupció, el segrest, l’extorsió, el rentat de diners i fins a l’assassinat..

El negoci de la prostitució al cinema i literatura

La consideració que el cos de les dones és una mercaderia de la qual la seva compravenda no té transcendència està naturalitzada al cinema. Com reflexiona Pilar Aguilar Carrasco en el seu article La prostitución en el cine: una historia de agitación y propaganda de lectura obligada, “la representació audiovisual majoritària eludeix el desig de les dones que, o bé no importa o sempre coincideix meravellosament amb el desig masculí”. Per això és tant important desfer aquest relat que promou i reprodueix la violència contra les dones a la través de la cosificació, deshumanització i configuració del desig masculí com a element central del relat.

Si esto es una mujer, de Noemí Trujillo i Lorenzo Silva

En aquesta novela negra una inspectora de policia, la Manuela Mauri, porta set mesos de baixa quan rep la visita de l’oficial Guadalupe Larbi per demanar-li que es reincorpori a la feina: només ella, li diu, té l’autoritat i l’empenta necessaris per tirar endavant una complicada investigació en la qual la Brigada Provincial de Policia Judicial de Madrid no aconsegueix avançar. La Manuela s’enfrontarà al major desafiament de la seva carrera com a inspectora d’homicidis: l’Operació Abocador. La recerca de la veritat la posarà en el punt de mira dels seus companys i superiors, que han perdut la confiança en ella pels fets esdevinguts al voltant del suïcidi de l’inspector en cap Alonso, pels quals Manuela va quedar injustament esquitxada. Una novel·la que assenyala els punts foscos de la nostra societat, qüestionant la nostra ceguesa davant el sistema en què vivim.

Els homes que no estimaven les dones, de Stieg Larsson

Una novel·la d’intriga financiera i política que descriu amb gran força el que s’amaga darrera de les societats democràtiques. En Mikael Blomkvist, periodista i fundador de la prestigiosa revista econòmica sueca Millennium, és acusat i condemnat per difamació pels tribunals d’Estocolm. El seu delicte ha estat fer públiques una sèrie de greus acusacions contra un dels empresaris més importants del país. Abans d’entrar a la presó, però, rep una curiosa trucada: en Henrik Vanger, patriarca d’una altra de les sagues escandinaves més poderoses, li demana que investigui la desaparició quaranta anys enrere de la seva neboda Harriet. Amb l’inestimable ajut de Lisbeth Salander, una jove pertorbadora i socialment inadaptada, amb memòria fotogràfica i unes habilitats com a hacker insuperables, formarà un tàndem perfecte i junts es veuran arrossegats dins una espiral de secrets i mentides que no s’haurien imaginat mai.

Creus que hi ha algun material que és important i no hem recopil·lat? Ajudan’s a seguir ampliant aquesta pàgina de recursos. Escriu-nos a hola@feministes.cat.