Fa uns anys que sembla que ens volen convertir en víctimes de la “doctrina del xoc” bombardejant-nos i censurant-nos de totes les maneres possibles perquè callem, ens espantem i ens amaguem pels racons, paralitzades, en veure les noves estratègies de l’ordre mundial neoliberal contra les dones i les nenes al món i a casa nostra, en aliança amb el patriarcat.
Ens maten, maten les nostres criatures, ens roben drets, ens roben el cos, ens volen suplantar, fins i tot volen suplantar el moviment feminista, ens censuren, ens difamen, i volen apropiar-se del nostre dia de lluita col·lectiva internacional, reduint-nos a mercaderies i objectes per satisfer els desitjos dels homes i els desitjos dels rics, mentre seguim cobrant menys i sostenint la vida col·lectiva. I no deixarem de recordar que les feministes que investiguem i denunciem totes les formes de violència i explotació de les dones continuem patint cancel·lacions i censura arreu.
És per això que avui, a l’única manifestació feminista que hi ha el 8M a Barcelona, cridem alt i clar totes juntes que les dones, les dones de veritat, les dones treballadores, estem en lluita, i que ja n’hi ha prou de violència i d’explotació.
Avui som aquí per molts motius, per les velles desigualtats que any rere any continuen sense resoldre’s i per les noves estratègies d’opressió patriarcal que ens volen sotmetre. Perquè el 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, no és una festa sinó un clam de denúncies i reivindicacions que no poden esperar més:
1. Per la igualtat salarial i laboral
Denunciem que la desigualtat salarial entre homes i dones continua sent una realitat estructural del mercat laboral. A Espanya, les dones cobrem un 20% menys a l’any i estem sobrerepresentades en els salaris més baixos, fet que evidencia una bretxa salarial persistent i sistemàtica. Aquesta desigualtat no és casual ni individual. És conseqüència d’un model econòmic que precaritza els sectors feminitzats i que també es sosté sobre el treball de cures no remunerat que milions de dones realitzen. La bretxa salarial no és només una qüestió d’ingressos: és una forma de violència econòmica que limita l’autonomia de les dones, incrementa el risc de pobresa i perpetua relacions de dependència. Reivindiquem un model laboral que garanteixi una igualtat salarial real, una ocupació digna i una coresponsabilitat efectiva en les cures. Només mitjançant l’organització col·lectiva i la lluita feminista podrem trencar un sistema que manté la desigualtat i l’explotació de les dones.
2. Per erradicar la violència masclista
Els assassinats de dones i criatures i els casos de violència sexual no s’aturen, a mans d’homes i nois principalment de l’entorn de les víctimes. Cada any són assassinades més de 100 dones i també cada vegada més criatures per fer mal a les mares. Per si això fos poc, ara el Ministerio de Igualdad, mentre segueix ocultant el nombre real de feminicidis, canvia el vocabulari i enlloc d’assassinats parla d’homicidis, una figura penal que en rebaixa la gravetat. Aquest darrer any hem assistit estupefactes a l’escàndol de les polseres que havien de protegir les dones amenaçades dels seus maltractadors, i que tot i saber que estaven fallant no es va fer res per posar-hi remei des del Ministerio, mentre amb tot el cinisme del món continuen dient a les dones que han de denunciar! A més, està creixent la violència sexual contra nenes i noies mentre hem de suportar tots els que la neguen i parlen de denúncies falses a tots els mitjans de comunicació que els donen veu. Des del cas Pelicot hem vist com es multipliquen els casos d’homes que publiquen imatges de les seves parelles i les ofereixen a altres en xarxes on son milers i a diferents països. Violència sexual organitzada per homes particulars i violència sexual, tortures i assassinats de noies joves en trames d’abast mundial com el cas Epstein, que afecta homes de les elits polítiques, empresarials i intel·lectuals, sense oblidar l’escàndol del cas Julio Iglesias, amb la defensa vergonyant que n’han fet sectors polítics espanyols. Prou violència contra les dones!
3. Per una justícia que protegeixi a les dones
Veiem com els agressors i violadors poden esquivar la presó a base de diners si són rics, o fent cursos ridículs, o bé dient que es penedeixen: ho hem vist el 2025 amb casos tan indignants com el de Dani Alves, que va complir una pena mínima; o el de La Manada de Castelldefels, que, per un acord amb la Fiscalia, van veure les seves penes rebaixades de 28 i 53 anys a 8 i 3 anys de presó per haver violat, humiliat, gravat i difós agressions sexuals organitzades, sortint-ne amb una indemnització de 30.000 euros per a les 4 joves violades. Per això afirmem, amb tota l’evidència al nostre favor, que la violència masclista culmina amb la desprotecció d’aquesta autèntica injustícia patriarcal que s’acarnissa amb les dones i que comença sistemàticament per menystenir i qüestionar els testimonis de les víctimes. El sistema judicial reforça la impunitat dels agressors, i això és especialment greu quan es continuen atorgant custòdies a pares maltractadors i en situacions d’alt risc d’agressió sexual. I per això exigim, amb totes les dones i les mares protectores: prou ja de justícia patriarcal!
4. Per acabar amb la prostitució i la pornografia
La prostitució és un sistema de violència sexual organitzat i criminal que es beneficia de l’empobriment de les dones, del racisme estructural i del tràfic d’éssers humans. Catalunya, i Barcelona al capdavant, és el territori de tot l’Estat on hi ha més dones pobres explotades sexualment en milers de locals. El turisme d’explotació sexual es posa al servei dels grans congressos que se celebren a Barcelona i multiplica tot aquest entramat criminal. Violar dones i nenes en situacions precàries a canvi de diners és incompatible amb la democràcia i la igualtat. La pornografia normalitza aquesta sexualitat violenta contra les noies a edats cada vegada més joves, amb l’objectiu de reclutar els nois per convertir-los en consumidors de violència sexual i les noies en objectes sexuals.
Exigim mesures contundents i acabar amb la hipocresia, perquè allò que no és sexualitat sana per als menors tampoc és acceptable com a contingut per als adults. I ara ens volen enganyar una vegada més: a les portes d’un nou cicle electoral en què el PSOE veu com el seu suport tradicional entre l’electorat femení fa aigües, el govern treu de la màniga un nou intent de convèncer-nos que es pren seriosament l’explotació sexual de les dones, amb una proposta de llei abolicionista que fa dècades que promet. Però no ens enganyaran. Aquesta setmana, les nostres companyes de la PAP-OOMM han presentat una moció abolicionista a la Federació de Municipis i Províncies perquè tots els pobles i ciutats facin ús de les seves competències i posin fi a la infàmia de l’explotació sexual als seus territoris. Entre totes aconseguirem que s’aprovi la Llei Orgànica Abolicionista del Sistema Prostitucional presentada pel moviment feminista: LOASP serà llei! Abolició de la prostitució!
5. Per la fi dels ventres de lloguer
No podem seguir tolerant aquesta infàmia que utilitza les dones més pobres dels països més pobres com a incubadores i converteix els nadons en mercaderies a la carta. És un gran negoci criminal que es calcula que mou al voltant de 20.000 milions d’euros anuals i es basa exclusivament en apropiar-se de la vida, la salut i els drets de dones i criatures. A més, és una gran hipocresia prohibir-ho a l’Estat i no perseguir-ho quan ho fan els ciutadans espanyols a l’estranger, inscrivint més de 200 nadons de mitjana cada any gestats per explotació reproductiva a l’estranger. Però també estem fartes de les clíniques que s’enriqueixen enganyant dones joves i precàries amagant els riscos que comporta la mal anomenada “ovodonació”, perquè els ventres de lloguer no són una tècnica de reproducció assistida, i comprar criatures no és un dret. Diem no a tota l’explotació reproductiva de les dones i volem que els governs i les institucions internacionals la tipifiquin com el que és, una pràctica criminal internacional i una forma extrema de violència contra dones i criatures. Abolició dels ventres de lloguer, prohibició del tràfic de nadons!
6. Per la coeducació real a les aules
Exigim que d’una vegada per totes s’implanti l’educació per a la igualtat a les escoles i els instituts, erradicant l’androcentrisme del currículum i el masclisme que repunta entre l’alumnat, noies i nois, pels models sexistes i reaccionaris que fomenten les xarxes, l’extrema dreta i les indústries culturals. Que s’acabi amb l’estafa educativa que amaga les contribucions, les experiències i les lluites de les dones. Que els centres educatius siguin realment espais segurs per a les alumnes, que cap nena ni noia vegi conculcat el seu dret al lliure desenvolupament, lliure de marcadors sexistes que la limitin! Volem banys i vestidors separats per sexes i que es deixi de suplantar la coeducació real amb idees transgeneristes que esborren les dones i pornifiquen l’educació sexual, mentre creix de forma exponencial la violència sexual contra les alumnes, i també les professores, a mans dels seus companys. Reclamem a les facultats d’educació que implantin una autèntica formació del professorat en Coeducació i que el Departament d’Educació recuperi la formació permanent basada en la lluita per la igualtat entre dones i homes a tots els centres i etapes educatives, i que els professors homes assumeixin la responsabilitat d’educar els nens i els nois contra totes les formes de violència masclista i explotació de les dones i les nenes. Encara que ens difamin i ens cancel·lin, les feministes seguirem denunciant el transgenerisme i la pornificació als centres i exigint Coeducació real i una educació afectivosexual feminista. Coeducació per a la igualtat!
7. Per derogar les lleis trans que amenacen les dones
Diem alt i clar que ser dona no és un sentiment, sinó una realitat material. Que n’estem fartes de lleis que ens esborren i ens substitueixen per homes. Que no podem saber si avancem o retrocedim en igualtat quan no sabem qui són les dones i qui són els homes. Hem mostrat com s’estan atribuint a les dones molts crims comesos per homes que es declaren dones, fins i tot “violacions amb penetració”. A més, acabem de veure com partits progressistes i conservadors s’han posat d’acord per votar que els homes han de ser considerats dones a tots els efectes si així ho declaren, fins i tot en les polítiques i els recursos contra la violència masclista, blindant aquesta fal·làcia al Parlament Europeu. Però diem que s’ha acabat, no volem homes als nostres banys i vestidors, ni a les cases d’acollida per a dones maltractades, ni a les presons de dones, ni a les llistes electorals okupant els nostres llocs! Ja n’hi ha prou de permetre que tantes nenes i noies adolescents es destrossin la salut amb hormones i amputacions irreversibles perquè volen fugir de la violència que patim les dones, perquè, a més, això és homofòbia contra les joves lesbianes. Els 1.000 casos nous a l’any tractats al servei Trànsit són un atemptat criminal a nenes, nens i adolescents! Exigim la derogació de les lleis trans perquè la primera violència contra les dones i les nenes és negar la nostra realitat material! Derogació de les lleis trans!
8. Pel joc net en l’esport de nenes i dones
Ha costat moltíssim aconseguir que les nenes i les dones accedeixin a l’esport, després de segles d’exclusió, per poder gaudir-ne i per ser professionals del més alt nivell. Això ha estat una gran conquesta històrica, però encara tenim menys oportunitats, menys atenció dels mitjans, menys finançament, i les esportistes han de suportar insults masclistes i cosificació sexista, amb agressions que coneixem prou bé. Però ara tot l’esforç de tantes esportistes està en risc, perquè l’esport de les nenes i les dones és menystingut i pot ser directament destruït quan s’admet sense cap respecte que hi hagi homes competint contra nosaltres, i això és el que està passant amb la Llei Trans. Diem prou a que els homes, amb més potència anatòmica i muscular, s’enduguin totes les medalles i premis, 890 segons l’informe de l’ONU de 2024 i, a més, posin en risc la seguretat de les esportistes, tal com va veure el món sencer als darrers Jocs Olímpics. Volem joc net a l’esport de les dones!
9. Per erradicar la discriminació racista i sexista de les dones migrants
Nosaltres, les dones migrants, patim més que ningú la precarietat econòmica i laboral, la inseguretat jurídica i la violència masclista, com a dones, com a immigrants de països empobrits pel capitalisme global i com a principals víctimes del tràfic d’éssers humans amb finalitats d’explotació sexual. Som invisibles per a les polítiques públiques, tot i que sostenim sectors essencials per a la vida en aquesta societat. El racisme estructural multiplica la nostra opressió de classe, i les fronteres, així com les lleis que criminalitzen les persones, ens fan més vulnerables —fronteres que, en canvi, no existeixen per als capitals i les grans empreses mundials. Lluitem perquè cap de les companyes migrants vegi vulnerats els nostres drets fonamentals ni la nostra dignitat com a dones, ni per l’explotació econòmica, ni per l’explotació sexual, ni per cap creença religiosa. Ni racisme, ni masclisme, ni classisme: totes som una!
10. Per la igualtat per a totes les dones arreu del món
La nostra lluita feminista no té fronteres, mentre hi hagi una dona o una nena que pateix violència i explotació pel fet de ser-ho no descansarem. Per totes les nenes i les dones víctimes dels conflictes armats, de les lleis patriarcals teocràtiques que les maten en vida, com les nostres companyes afganeses, i de les grans corporacions que expulsen la gent de les terres que elles defensen més que ningú, davant de la impunitat dels perpetradors i la passivitat dels governs. Quan sembla que ja no podem veure més retrocessos i burles per part de governs nacionals i institucions internacionals, de 2025 a 2026 les males notícies i la hipocresia no han parat d’inundar-nos, i correm el perill de no reaccionar davant d’un horror insuportable. El darrer, gentilesa macabra de Trump i Netanyahu amb la complicitat per inacció de la Unió Europea: el bombardeig que ha matat desenes de nenes a una escola a l’Iran mentre tenen la barra de dir que ho fan per salvar la població civil i, en especial, les dones, del règim dels aiatol·làs. No hi ha contrast més brutal: nenes resistint en una escola i bombes contra elles, i encara hi ha qui defensa que la guerra les ha d’alliberar. I no ens oblidem de Gaza ni dels 200 conflictes armats on nenes i dones són les primeres víctimes. Ni lleis contra les dones, ni guerres contra els pobles! No a la guerra!
Ni nosaltres, les dones, ni cap home decent, demòcrata i progressista, podem deixar-nos abassegar per aquest cúmul d’injustícies, desigualtats i retrocessos. Les dones no som un producte perquè els mercats en facin negoci, ni acceptem cap forma de submissió imposada per societats masclistes o creences religioses. Ni mercats que ens explotin, ni déus que ens controlin, ni homes que ens violentin!
FEM SENTIR EL NOSTRE CLAM ALS CARRERS! PROU VIOLÈNCIA, PROU EXPLOTACIÓ! ABOLICIÓ DE LA PROSTITUCIÓ!
