WikiFeminista

Per entendre la realitat i els fets que ens envolten cal que els poguem nombrar i definir amb claredat, i amb aquest objectiu neix la WikiFeminista.

La WikiFeminista és un recurs a mode de diccionari que hem creat des de Feministes de Catalunya per tal de contribuir a la divulgació dels conceptes que el feminisme utilitza per entendre i analitzar la realitat i denunciar la desigualtat entre homes i dones. La WikiFeminista és un diccionari viu i que es va ampliant de forma constant gràcies al treball de les nostres membres.

Sexe

Conjunt de característiques biològiques naturals determinades pels cromosomes sexuals XX i XY. L’espècie humana, com totes les espècies mamíferes, es caracteritza pel dimorfisme sexual, és a dir, els individus es conformen en dos tipus sexuals, femelles i mascles, l’aparellament dels quals és necessari per a la reproducció. Homes i dones es diferencien per caràcters sexuals primaris (sistema reproductor) i secundaris (aspecte físic extern, funcionament dels òrgans, etc.) amb hormones sexuals diferenciades. Les femelles tenen òrgans reproductors interns (ovaris i úter) i produeixen gàmetes grossos (òvuls). Els mascles tenen òrgans reproductors externs (penis i testicles) i produeixen gàmetes petits (espermatozous). Durant la gestació es poden produir alteracions cromosòmiques o hormonals amb una incidència molt baixa (inferior al 1%), com ara la trisomia 21 (XXX), o les síndromes de Turner o Morris, entre altres.

Gènere

Conjunt de característiques culturals artificials, construïdes i imposades a cada societat i època a dones i homes en funció del seu sexe, amb l’objectiu de produir, reproduir i justificar la posició subordinada de les dones. El gènere s’imposa a les persones per mitjà de la socialització diferenciada i la violència directa i indirecta, no és una identitat o un sentiment. El sistema sexe-gènere actua a partir de quatre components:

• Estatus: valor social i poder diferencial que condiciona l’accés a l’autonomia i el benestar material. Amb poques variacions, s’atribueix als homes un estatus central i dominant i a les dones un estatus subaltern i dependent.
• Rols socials: la divisió sexual i social del treball. En la nostra societat, tradicionalment, s’ha atribuït a les dones les tasques de cura, el treball reproductiu o l’espai privat, i als homes la provisió, la producció o l’espai públic. 
• Comportaments esperats: actituds i conductes promogudes per la socialització diferenciada de conformitat amb els estatus i rols socials reservats a dones i homes. Per exemple, esperar obediència i emocionalitat de les dones i lideratge i racionalitat dels homes, i alhora reprimir en elles i en ells els comportaments contraris als que s’esperen. 
• Marcadors: modificacions físiques o estètiques diferenciades en dones i homes que varien segons la cultura o la moda. Per exemple: cabell curt o llarg considerat d’homes o de dones, practicar circumcisió als nois i cliteridectomia a les noies, perforacions de diferents parts del cos, etc., assignar tipus de vestit o complements diferenciats a dones (vels que cobreixen parts del cos, colors específics segons estatus marital, etc.) i a homes (kipa entre jueus ortodoxos, turbants entre àrabs i sikhs, etc.) 

El feminisme qüestiona aquestes imposicions i limitacions artificials i violentes del sistema de sexe/gènere i aspira a la seva abolició per superar la desigualtat entre homes i dones.

Patriarcat

Sistema universal de poder dels homes (dominació masculina) que impregna totes les esferes de la societat i que es reprodueix a través de múltiples formes de violència contra les dones, de forma directa o indirecta (material o simbòlica). Com a resultat, les dones es troben en una situació d’opressió estructural a les esferes sexual, reproductiva, familiar, laboral, jurídica, econòmica, política, etc., i pateixen un accés desigual als recursos que produeix la societat. La filòsofa Alicia Puleo distingeix entre el patriarcat de coerció (on la desigualtat és legal) i el patriarcat de consentiment (on les pràctiques culturals persisteixen malgrat la igualtat formal). 

Androcentrisme

Perspectiva que situa els homes al centre i com a mesura de totes les coses, és a dir, com a ésser humà i aspiració universal, i presenta allò “masculí” com a aspiració de forma implícita o explícita. Per exemple, una perspectiva androcèntrica és identificar els símptomes d’un infart a partir dels que presenten els homes, tot i que les dones tenen símptomes totalment diferents. O bé que es fabriquin els cotxes considerant la seguretat en funció de l’anatomia masculina. O que es consideri problemàtic que les noies no escullin carreres de ciències experimentals i tecnologies però no que els nois tinguin una baixa representació en carreres de cura i intervenció social. Les dones pateixen l’impacte del biaix androcèntric a tots nivells. La periodista Caroline Criado Perez recull múltiples exemples d’androcentrisme a les polítiques públiques, les estadístiques i les percepcions socials al llibre La mujer invisible. Descubre cómo los datos configuran un mundo por y para los hombres (2019).

Sexisme

Visió i tracte diferencial a homes i dones en funció de prejudicis basats en les atribucions artificials del sistema de gènere. El sexisme és el marc mental que interpreta i valora de forma diferencial i desigual què és adequat en un home o en una dona, des de creure que hi ha joguines de nena i joguines de nen, fins al fet de considerar normal que una dona plori (comportament esperat del gènere femení-emocional) mentre que en un home es consideraria senyal de debilitat. A la inversa, si una dona crida es considera un comportament agressiu però si ho fa un home es veurà com a senyal d’autoritat. Els psicòlegs socials Peter Glick i Susan T Fiske distingeixen entre sexisme hostil (prejudici que considera les dones inferiors en un to afectiu-negatiu) i el sexisme benèvol (prejudici que considera les dones dèbils i necessitades de protecció en un to afectiu-positiu). La psicòloga Laura Redondo aprofundeix en aquesta conceptualització en l’article “Lo que el género esconde: el sexismo”. 

Masclisme

Actitud de menyspreu i tracte discriminatori envers les dones que forma part de la violència estructural que s’exerceix contra elles pel simple fet de ser dones i per mantenir la seva posició subordinada, legalment o culturalment. Eina de disciplinament de les dones en el seu estatus inferior imposat per les lleis o bé per les pràctiques socioculturals.

Misogínia

Odi, aversió, desconfiança, por o prejudici envers les dones, que es manifesta en qualsevol context, privat o públic. El pensament misogin és present a la cultura a través de les creences religioses i a la cultura popular de tots els temps, i també a l’art i la literatura, la filosofia, el dret, les ciències, els mitjans audiovisuals, etc. Nombroses cultures i tradicions han creat la seva propia mitologia de la dona malvada, que busca perjudicar els homes o aprofitar-se’n seduint-los i manipulant-los sexualment. La idea, profundament arrelada, que les dones representen un perill latent per als homes és un puntal ideològic del sistema patriarcal, ja que justifica la necessitat masculina de controlar-les i sotmetre-les. La misogínia és part de la deshumanització que converteix les dones en coses.

Masculinitat hegemònica

Concepte de la sociòloga R. W. Connell que identifica aquelles actituds i pràctiques considerades ideals entre homes en una societat, cultura i època, que perpetuen la desigualtat de gènere i que impliquen tant la dominació dels homes sobre les dones com el poder d’uns homes sobre altres. Per exemple, l’esport masculí és el que domina totes les notícies, tant si és massiu com si és minoritari, o els grans xefs i modistos son homes, i es considera natural que dominin en aquests camps, tot i que la majoria de modistes i cuineres del món son dones.

Cosificació (convertir en coses)

Procés de deshumanització i reducció a objectes de les dones, els seus cossos i la seva imatge, a disposició de la societat patriarcal i el domini masculí. A la pràctica és el contrari de la consideració de les dones com a éssers humans de ple dret. Totes les pràctiques i representacions vinculades a l’explotació sexual i reproductiva parteixen de la cosificació de les dones, reduïdes a cossos i funcions biològiques. La cosificació és la condició prèvia a la mercantilització.

Mercantilització dels cossos de les dones

Conversió dels cossos de les dones o de les seves funcions biològiques en una mercaderia de consum. Els cossos de les dones pateixen una doble mercantilització: una mercantilització sexual per part del sistema prostitucional i les activitats que la promocionen, com la pornografia, i una mercantilització reproductiva per part de les agències de ventres de lloguer i de les clíniques de reproducció assistida que comercien amb l’extracció d’òvuls. L’acceptació social de la mercantilització del cos de les dones és una conseqüència de la ideologia neoliberal, que mercantilitza tots els aspectes de la vida a través de transformar els desitjos en drets a canvi de diners (els desitjos sexuals dels homes de totes les classes socials i el desig de tenir fills biològics d’homes i dones de classes mitjanes i altes). 

Interseccionalitat

Concepte encunyat als EUA el 1989 per la jurista Kimberlé Crenshaw i popularitzat després per la filòsofa Angela Davis. En relació directa amb el fort racisme i la desigualtat econòmica entre la població blanca i la negra en aquell país, el concepte proposa la necessitat de tractar la qüestió de la desigualtat sexual en relació a la desigualtat racial i de classe. Així, una persona pot patir diverses opressions simultàniament, com una dona negra i pobra; o bé formar part del grup oprimit en un sentit i de el grup opressor en un altre, com un home negre i ric. A aquestes interseccions entre les opressions per raó de sexe, raça i classe se’ls afegeix altres discriminacions, com la discriminació per raó d’orientació sexual, nacionalitat, religió, edat o discapacitat. No es tracta d’una simple suma d’opressions i discriminacions o, per contra, de privilegis: la interseccionalitat es refereix a la complexitat de la posició que ocupen individus o grups en contextos socials i històrics específics i que és travessada per diversos sistemes de dominació i discriminació.

Coeducació

Educació en i per a la igualtat real i efectiva entre dones i homes, lliure de androcentrisme i sense limitacions sexistes en cap aspecte de l’aprenentatge i la participació escolar: currículum, materials, espais, organització escolar, pràctica docent i relacions socials a l’escola. La coeducació persegueix l’eliminació dels obstacles i els mecanismes de desigualtat per raó de sexe i l’eradicació de les actituds i valors masclistes que reprodueixen totes les formes de violència contra les nenes i les dones, contrarestant la pressió dels agents socialitzadors externs a la escola. Si bé l’escola mixta suposa un avenç enfront de l’escolarització segregada i diferenciada per sexes, tendeix a reproduir la cultura sexista i masclista de la societat si no es compromet en la pràctica amb la coeducació. La coeducació (o educació feminista, com l’anomena la sociòloga Marina Subirats) és encara una assignatura pendent, tot i que tant les lleis educatives (Llei Orgànica 3/2020, de 29 de desembre, d’Educació) com altres lleis clau per a l’agenda feminista (Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la Violència de Gènere, Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes) incideixen en la importància de la coeducació per aconseguir els seus fins.

Feminisme

Teoria política revolucionària i moviment social i polític d’emancipació social. Com a teoria política, analitza els mecanismes que produeixen la desigualtat entre els sexes i la subordinació de les dones en el món. Com a moviment organitzat, lluita per l’emancipació de les dones i la igualtat legal i real, material i efectiva, entre dones i homes, i proposa una agenda de caràcter internacional. Des de l’època medieval i moderna ja es qüestionava la suposada inferioritat natural de les dones i la seva submissió als homes, però va ser a partir de la Il·lustració que el feminisme es va articular d’acord amb la reivindicació de la ciutadania i la llibertat de les dones i la igualtat de drets entre dones i homes. Les diverses onades feministes han fet avançar els drets polítics i socials de les dones, i han aconseguit eradicar en alguns països moltes idees i pràctiques culturals sexistes i androcèntriques. Les reivindicacions feministes sempre es van centrar en l’accés a l’educació, el dret als propis fills i filles, la independència econòmica, el dret a vot, la igualtat salarial, els drets sexuals i reproductius (com l’anticoncepció i l’avortament) i en la denúncia de la violència masclista i l’explotació sexual de les dones. No obstant això, l’agenda feminista segueix pendent en gran mesura i en molts llocs, i ha de fer front contínuament a les reaccions del patriarcat per perpetuar la subordinació sexual, social, política, econòmica, simbòlica i cultural de les dones.

Terrorisme masclista

Règim de dominació i subjugació directa o indirecta de les dones que provoca un estat de por, d’angoixa i de sensació permanent de perill mitjançant l’amenaça constant de la violència masclista en les seves diferents formes, inclosa la violència sexual. D’aquesta manera, s’indueix les dones a un estat d’alarma que, de manera efectiva i continuada, les inhibeix de viure en llibertat i condiciona, de forma conscient o inconscient, els seus comportaments en situacions quotidianes i en les seves relacions amb els homes. També les advertències benintencionades de perill per part de l’entorn contribueixen a generar aquest estat d’alarma constant. Això es coneix com la síndrome de la caputxeta vermella. Efectes del terrorisme masclista són tenir por de nit anant sola pel carrer o en transport públic, no vestir de certa manera, no anar a certs llocs, avisar quan has arribat a casa, autocensurar-se per por a represàlies, no viatjar sola, etc. El terrorisme masclista també s’ha utilitzat sistemàticament com a arma bèl·lica, per exemple en forma de violència sexual sistemàtica contra les dones del grup considerat enemic com a objectiu específic. Casos històrics en són la Guerra dels Balcans, la Guerra Civil Espanyola, Rwanda, Manxúria, etc., així com el terrorisme feminicida de Ciudad Juárez, que forma part de la guerra no reconeguda ‘del narco’ a Mèxic.

Síndrome de la impostora

Fenomen psicològic de falta de confiança en si mateixes que afecta especialment les dones i, en general, les persones en posicions socials subalternes. Consisteix en la internalització de les expectatives socials negatives sobre les pròpies capacitats i mèrits quan les dones ocupen llocs de responsabilitat laboral, acadèmica o política tradicionalment ocupats per homes. Aquesta síndrome produeix inseguretat i angoixa, i genera un gran desgast per l’alta autoexigència que comporta per a les dones perquè pensen que ocupen un lloc que no els correspon. Alhora, acaba funcionant com una profecia autocomplerta davant dels possibles fracassos, la qual cosa en dificulta la seva gestió. I en els casos més extrems, acaba portant les dones a l’autoboicot per evitar l’èxit. Vegeu, per exemple, “El síndrome de la impostora. Por qué las mujeres siguen sin creer en ellas mismas” (Península), de la periodista Elisabeth Cadoche i la psicoterapeuta Anne de Montarlot.

Sostre de vidre

Expressió que s’utilitza per il·lustrar les barreres invisibles que impedeixen a les dones progressar fins a ocupar llocs directius o de més responsabilitat i lideratge en entorns en els quals han de competir amb homes (món laboral, polític, associatiu, etc.). El sostre de vidre existeix a causa dels prejudicis misògins i els mecanismes sexistes que aquests entorns reprodueixen i que, per defecte, no les tenen en compte tot i la seva qualificació o capacitat. És una expressió atribuïda a Marilyn Loden (1978). Les polítiques de discriminació positiva, com ara la contractació equilibrada de personal o les quotes per promoure la paritat en les llistes electorals, són fonamentals per lluitar contra el sostre de vidre. 

Terra enganxós

Complementari al concepte sostre de vidre (que designa les barreres invisibles que troben les dones per progressar en qualsevol àmbit pels prejudicis sexistes), el terra enganxós es refereix al fet que les dones perceben com a pròpies les responsabilitats domèstiques i de cura, la qual cosa els impedeix desenvolupar tot el seu potencial laboral i personal. Interioritzar aquesta pressió social les empeny a realitzar dobles jornades laborals (dins i fora de casa) i patir la síndrome de la superdona (superwoman), o bé a renunciar al mercat laboral i a la participació social en tots els àmbits. Les dues situacions resulten frustrants i limitadores, i repercuteixen en l’empitjorament de la salut física i mental de les dones. A més, això fa que les dones siguin majoria en posicions laborals de rang inferior, ocupacions menys qualificades, mal pagades, menys estables i a temps parcial, i que es reprodueixi la dependència econòmica de les dones, malgrat que assumeixen desproporcionadament les tasques domèstiques i de cura imprescindibles per al manteniment de la societat.

Precipici de vidre

Fenomen que descriu perquè les dones estan sobrerepresentades en les posicions de lideratge en temps de crisi, en situacions en què tenen més probabilitats de fracassar, ja que el seu sacrifici, si fracassen, es considera un cost més baix per al col·lectiu que si fracassa un home (Ryan i Haslam, 2005). Per a les dones en contextos polítics i de les grans empreses, el cost d’oportunitat de retirar-se en aquests moments és més elevat perquè és probable que no tinguin cap altra oportunitat, mentre que els homes, si s’esperen, sí que en poden tenir més. Un exemple històric és l’inici de la carrera política de Margaret Thatcher quan, davant dels efectes de la crisi del petroli al Regne Unit, va ser escollida com a candidata dels conservadors per dur a terme el desmantellament neoliberal de l’estat del benestar, amb gran malestar social i alts costos polítics. Un altre exemple és com després de la dimissió de Cameron, davant la incertesa per fer efectiu el Brexit, es va escollir una altra dona, Teresa May. Vegeu també l’article de la Sara Berbel a eldiario.es. 

Escala trencada

L’escala trencada està relacionada amb el sostre de vidre i es refereix al fet que les dones ja es veuen discriminades en els primers estadis dels seus itineraris laborals o carreres professionals. En igualtat de condicions, amb la mateixa formació mitjana o sent principiants, les dones sovint queden estancades i no aconsegueixen promocions perquè les interrupcions laborals (maternitat, conciliació, cura, etc) les penalitzen. La investigació revela que això no es deu ni a una qualificació menor ni a una menor ambició: les dones no només experimenten els prejudicis que actuen com a barreres per arribar als llocs més alts sinó també obstacles que les afecten en els primers graons i pels mateixos motius, és a dir, menys expectatives sobre les seves capacitats, aspiracions i compromís amb la feina.

Neoliberalisme

El neoliberalisme és una política econòmica i cultural que es fa hegemònica amb l’arribada de Margaret Thatcher i Ronald Reagan als governs de Regne Unit i EEUU als anys 80 i s’estén pel món a través de l’anomenat “Consens de Washington”.

A nivell econòmic, es basa en el desmantellament de l’Estat del Benestar a través de la privatització de béns i serveis públics, la desregulació del mercat i la liberalització dels fluxos financers internacionals. Ha comportat un augment substancial de la desigualtat, amb una pèrdua de poder adquisitiu i sindical de la classe treballadora en favor dels propietaris del capital.

Pel neoliberalisme, la societat és simplement un conjunt d’individus aïllats que interactuen en funció de desitjos individuals sota una lògica estrictament mercantil. D’aquesta manera, es legitima la idea que tot es pot convertir en mercaderia, inclosos els cossos humans, i en particular els cossos de les dones.

A nivell cultural, el neoliberalisme ressignifica els drets civils i de ciutadania en drets de propietat i de consum, i consagra el desig i la “lliure elecció” dels individus com a justificació de qualsevol activitat humana, sense tenir en compte les desigualtats estructurals, les necessitats i els drets de la societat en el seu conjunt.

El neoliberalisme sexual promou la idea que l’explotació sexual i reproductiva de les dones i el rols que ens posen al servei dels homes són per “lliure elecció”, sense tenir en compte les pressions patriarcals i capitalistes i la realitat material d’aquestes dones, tal i com explica Ana de Miguel al seu llibre “Neoliberalismo sexual”.

Pornografia

La pornografia és un producte audiovisual que promou l’excitació sexual masculina basada en l’erotització de la violència contra les dones. El terme “pornografia” ve del grec “porné”, que significa prostituta; i “graphein”, que significa escriure o representar. Està intrínsecament lligada a l’explotació sexual de dones i també al desenvolupament de la tecnologia audiovisual, des de la invenció de la fotografia fins a Internet.

La pornografía no és ficció. Són imatges i vídeos que difonen violacions, vexacions i tortures reals a les dones i que promouen una sexualitat violenta entre els homes. A la nostra pàgina de recursos trobaràs les claus de la crítica feminista de la pornografia, en tant que indústria criminal dedicada a difondre, reproduir i perpetuar la violència contra les dones.

Pornificació 

La pornificació es basa en la sexualització del cos de les dones per fer-lo excitant davant de la mirada masculina en qualsevol circumstància, fent que les imatges de contextos comunicatius que, a priori, no estan relacionats amb el sexe ens traslladin directament a un «escenari pornogràfic». Aquesta representació pornogràfica transmet el missatge que les dones no són subjectes, sinó que el valor de les dones es limita a ser objectes de reclam per al públic masculí. Les imatges que es difonen promouen una aparença estètica, de vestimenta, posicions i moviments del cos, etc., que condicionen, tant de manera subtil com explícita, l’imaginari sobre les relacions socials i sexuals entre dones i homes i s’integren a la vida quotidiana fins a estar completament normalitzades. Pamela Paul ho va descriure a Pornified. How pornography is transforming our lives, our relationships and our families (2005).

Agressió sexual

La llei defineix com a agressió sexual els actes de contingut sexual que es facin emprant violència, intimidació o abús d’una situació de superioritat o de vulnerabilitat de la víctima.

Així mateix, es considera agressió sexual quan els actes s’executin sobre persones que estiguin privades de sentit o es trobin en una situació mental de la qual s’abusés i els que es realitzin quan la víctima tingui anul·lada per qualsevol causa la seva voluntat.

La Llei Orgànica 10/2022 més coneguda com “Llei Només Sí és Sí” unifica sota una mateixa definició l’anterior distinció entre abús i agressió sexual. Tot i això, la societat encara no considera de forma unànime algunes pràctiques culturals com a tipus d’agressió sexual. Per exemple, rebre un afalac pel carrer o un petó a la boca a una dona per part d’un superior a la feina, com el cas Rubiales.