El gener de 2025 es va aprovar la nova classificació nacional d’activitats econòmiques (CNAE-2025), que inclou com a novetat la “provisió i concertació de serveis sexuals” com a activitat a computar en el PIB. Arran que The Objective es fes ressò d’aquest canvi vuit mesos després de la seva aprovació, s’ha generat un rebombori a les xarxes i la denúncia del moviment feminista. La notícia pren ara més rellevància, ja que el PSOE va anunciar abans de l’estiu la possibilitat d’aprovar una llei abolicionista en aquest curs legislatiu, una proposta ja vista amb recel perquè es va produir després de conèixer-se els casos de corrupció vinculats al partit amb ramificacions en l’explotació sexual de dones.
En aquest article desgranem el que ha succeït i n’analitzem les conseqüències.
La CNAE és una convenció estadística que classifica el producte interior brut (PIB) en diferents tipus d’activitats econòmiques. A grans trets, aquesta classificació segueix el patró familiar que separa l’activitat econòmica en “agricultura”, “indústria o manufactura” i “serveis”. La CNAE, però, té un nivell molt més alt de desagregació. En particular, dins dels serveis podem distingir entre serveis financers, serveis professionals (p. ex. advocats, arquitectes, notaris, etc.), serveis a les empreses (informàtica, manteniment, seguretat, etc.) o serveis a les persones (per exemple, educació i sanitat).
Dins dels serveis personals hi ha una subcategoria anomenada “altres serveis personals no compresos en altres parts”, una mena de calaix de sastre on es comptabilitza tota activitat a la qual no se li ha pogut donar una altra etiqueta. És aquí on apareix la “provisió i concertació de serveis sexuals” en la nova definició i exemples de tipus d’activitats a incloure. Això és una novetat respecte a la revisió anterior (2009), on ja figuraven “els serveis de contractació d’acompanyants, les activitats d’agències de contactes”, a més de “les activitats de xarxes de contactes de cites”, afegit el 2017 en referència a Tinder i plataformes similars.
És important aclarir que el propòsit de la CNAE és estadístic, no legislatiu. Els exemples i definicions serveixen de guia per als responsables de la comptabilitat nacional a l’hora de classificar activitats, però aquestes no es corresponen necessàriament amb epígrafs, per exemple, de l’impost d’activitats econòmiques (IAE). La classificació CNAE segueix una definició harmonitzada establerta a nivell europeu per Eurostat, que tots els països han de seguir el més fidelment possible per facilitar la comparació entre països. Aquests canvis van ser introduïts i aprovats per Eurostat i la Comissió Europea el 2023. Tanmateix, és ara quan l’Institut Nacional d’Estadística (INE) ha adaptat la comptabilitat espanyola a aquesta nova convenció d’Eurostat.
La nova definició d’“altres serveis personals” no és innòcua. D’una banda, esmenta explícitament les activitats pròpies del proxeneta, p. ex. la concertació de “serveis sexuals”, ja que qui “concerta” no és qui “proveeix” (la dona prostituïda) ni qui “contracta” (el puter), com es recollia a la revisió anterior. Tanmateix, és significatiu comparar aquesta formulació de la CNAE-2025 amb la que figura al manual d’Eurostat, que inclou, a més de “la provisió o concertació de serveis sexuals”, també “l’organització d’esdeveniments de prostitució i l’operació d’establiments de prostitució”.
Sembla que el govern ha volgut eliminar les referències explícites a la prostitució, suposem que amb l’objectiu de fer-ho “perfectament coherent amb l’ordenament jurídic (…) nacional”, tal com resa el Reial decret. Cal recordar que a Espanya obtenir un benefici econòmic de la prostitució aliena està sancionat al Codi Penal mitjançant l’article 187 bis, que tipifica el delicte de tracta sexual i proxenetisme (l’article 187 bis estableix penes de presó d’1 a 3 anys i multa de 24 a 48 mesos per a qui, mitjançant força, intimidació, engany o abús d’una relació de dependència o superioritat, es lucri amb l’explotació sexual d’una altra persona, fins i tot amb el seu consentiment, o en faciliti la de tercers). Encara que s’hagi eliminat la darrera part de la definició, la “concertació de serveis sexuals” continua essent una formulació prou ambivalent com per acomodar el proxenetisme.
A més, parlar de “serveis sexuals” implica que la sexualitat pot ser objecte de transacció econòmica. Aquesta terminologia és clarament regulacionista i contribueix a normalitzar l’explotació sexual, una indústria que sorgeix de lògiques patriarcals en què les dones són sistemàticament les principals afectades. Cal recordar que aquesta terminologia no és nova, ja que figura a l’avantprojecte de Llei de Tracta, al qual vam presentar un exhaustiu conjunt d’al·legacions, que el govern va presentar per primera vegada el 2022 amb Irene Montero al capdavant d’Igualtat, i després el 2024 amb la ministra Ana Redondo, i que afortunadament encara no s’ha tramitat.
És necessari aclarir que la prostitució fa temps que es comptabilitza en el PIB, això no és cap novetat. D’una banda, hi ha una part substancial de la prostitució que computa com a activitat legal. A Espanya hi ha centenars de locals que operen com a prostíbuls amb la seva llicència comercial perfectament vigent, ja sigui de local d’oci tipus bar o sala musical, o un altre tipus de negoci com a centre d’estètica i massatges. Fins i tot hi ha comunitats autònomes, com Catalunya, on els prostíbuls tenen el seu propi tipus de llicència (“establiments amb reservats annexos per a la prestació de serveis sexuals”, segons el Decret 112/2010 que regula els espectacles públics i les activitats recreatives). Tots aquests negocis figuren a les estadístiques oficials i computen en diferents apartats CNAE. D’altra banda, la prostitució també computa com a activitat il·legal, pel concepte de la qual l’INE suma un 0,35% al PIB calculat per altres vies (també hi computen altres activitats il·legals com el tràfic de drogues i d’armes). Aquesta xifra prové d’una estimació de l’INE de l’any 2010, que es va basar en els informes de situació sobre la tracta d’éssers humans amb finalitats d’explotació sexual elaborats pel Ministeri de l’Interior, els informes de seguiment del pla integral de lluita contra la tracta d’éssers humans amb finalitats d’explotació sexual duts a terme pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, i enquestes d’hàbits sexuals (Enquesta d’hàbits sexuals de l’INE, Enquesta Nacional de Salut Sexual del Ministeri de Sanitat).
Aquestes decisions s’emmarquen en debats més teòrics i filosòfics sobre què és el PIB i què ha de mesurar. En principi, el PIB reflecteix la mida del mercat, és a dir, tot el que es produeix, que equival a tot el que es compra i es ven, i als ingressos derivats d’aquestes transaccions, ja sigui en forma de salaris, de beneficis o d’ingressos d’un altre tipus. La prostitució implica transaccions econòmiques i, de fet, hi ha estimacions que situen Espanya com el país on el negoci de la prostitució és dels més estesos d’Europa. És evident que, si l’explotació sexual de les dones no generés beneficis, no existiria la màfia proxeneta.
De vegades, la necessitat d’establir una convenció que permeti la comparabilitat entre països produeix constructes estadístics ficticis. Un exemple són les rendes de lloguer que s’atribueixen a les persones que resideixen en habitatges de la seva propietat. És obvi que ningú no es paga un lloguer a si mateix, però si no es comptabilitzessin aquests fluxos, la comparació del PIB entre països es veuria molt distorsionada per les diferents taxes de propietat immobiliària. Suposem que hi hagués dos països exactament idèntics en estructura i mida de l’economia, però que en un d’ells el 80% visqués de lloguer i a l’altre només el 20% ho fes. El PIB del primer semblaria molt més elevat que el del segon. Les rendes de lloguer s’hi sumen per evitar aquesta distorsió. En aquest sentit, la inclusió de la prostitució està segurament vinculada al fet que és una activitat legal en països com Alemanya, Holanda o Bèlgica. Així, sembla que en el debat conceptual sobre què mesura el PIB, els països regulacionistes han imposat la seva realitat i terminologia en la inclusió de la prostitució com a activitat econòmica. Tanmateix, la decisió d’Eurostat xoca frontalment amb l’informe del Parlament Europeu sobre la regulació de la prostitució a la Unió Europea i l’informe de les Nacions Unides sobre la prostitució i la violència contra les dones i les nenes.
El negoci proxeneta extreu beneficis milionaris de l’explotació sexual de dones vulnerables. Independentment del que digui la CNAE, i encara que a priori no sigui legal, a Espanya els beneficis d’aquest negoci criminal en gran part es declaren i es graven amb l’impost de societats. En altres paraules, l’Estat recapta impostos i es finança amb la violència sexual contra les dones. Per això parlem d’Estat Proxeneta. Allà on s’ha legalitzat la prostitució, com a Alemanya, el negoci ha augmentat, es multipliquen els fluxos de tracta i la “regularització” només arriba a una mínima part de les víctimes. L’única manera de reduir la mida del mercat prostitucional és aprovant una llei abolicionista, com a Suècia. A Espanya, el moviment feminista ha redactat i presentat al govern la Llei Orgànica Abolicionista del Sistema Prostitucional (LOASP). Seguim a l’espera que es tramiti.
Escrit per l’equip econòmic de Feministes de Catalunya