Aquest dimecres 29 d’octubre s’ha presentat a Barcelona l’associació Per Elles al Col·legi de Periodistes, amb una nodrida assistència de persones, majoritàriament dones, d’entitats que treballen en àmbits d’intervenció social, de recerca universitària en migracions, educació i gènere, i del moviment feminista. Tot i que s’ha fet notar l’absència de representants polítics responsables d’aquests àmbits i de mitjans de comunicació convidats, el diari ARA i Betevé han estat presents i, fins i tot, en aquest segon cas, s’ha fet una connexió en directe amb les notícies de la tarda.
Per Elles és una iniciativa de diferents professionals del barri del Raval, sobretot vinculats al lleure educatiu, preocupats per l’exclusió que pateixen moltes nenes adolescents i joves del barri en l’accés a les activitats de lleure i a la sociabilitat, que vulnera el seu dret a un desenvolupament integral, lliure i en igualtat amb la resta de nois i noies de la seva edat. Una situació que s’ha vist aguditzada arran de la pandèmia.
Ha conduït l’acte la periodista Mònica Bernabé, del diari ARA, i hi han intervingut Cristina Baldoví i Lluís Morales, de l’associació Per Elles; Najat El Hachmi, escriptora; Huma Jamshed, presidenta d’ACESOP (Associació de Dones Paquistaneses del Raval); Silvia Carrasco, investigadora en migracions i presidenta de Feministes de Catalunya; i Esther Sánchez, coordinadora de Valentes i Acompanyades (associació contra els matrimonis forçats a Girona).
En presentar l’acte, la conductora ha recordat que l’alerta d’aquest grup de professionals ja fou recollida per diversos mitjans en reiterades ocasions durant els darrers mesos, com en els articles del diari ARA i Betevé.
En aquesta línia, Cristina Baldoví i Lluís Morales han presentat l’associació i les motivacions que els han portat a crear-la.
Acte seguit, Najat El Hachmi ha advertit del greu retrocés que s’està produint en els darrers anys en un doble sentit: d’una banda, hi ha un clar augment del racisme i, de l’altra, una política que sembla haver-se aliat amb aquells que s’han erigit en representants d’una imaginària comunitat homogènia, però que tenen una clara agenda integrista i antidemocràtica que conculca greument els drets de les nenes i les dones: “No ens veuen com a ciutadanes iguals, només com a membres subordinades d’una tribu”. També ha afegit, entre moltes altres coses, que aquelles dones que diuen defensar el “feminisme islàmic” saben que ho tenen més fàcil que si fessin un autèntic discurs feminista, així fan el joc a les dues extremes dretes, la musulmana i la catalana.
Huma Jamshed ha exposat la dramàtica situació que viuen moltes noies joves, pressionades i enganyades per contraure matrimoni, i que cal entendre que un matrimoni concertat i un de forçat acaben sent el mateix, fruit de la pressió, de la manipulació i del control familiar. A més, ha denunciat el desemparament en què es troben les noies per part de les institucions quan els prenen la documentació, sense facilitar duplicats perquè elles facin valdre la seva residència legal i fugir, protegides, quan se les volen endur o bé quan volen tornar, en el cas de Pakistan. Les entitats que ho denuncien i treballen per ajudar les noies no estan rebent cap suport per part de les autoritats, es troben soles fent aquesta tasca essencial a la ciutat de Barcelona. Esther Sánchez ha coincidit amb aquesta anàlisi a partir de l’experiència a Girona i ha fet èmfasi en les conseqüències de l’aïllament de les noies, el seu desconeixement de l’entorn, que les fa més vulnerables i dependents a nivell econòmic i emocional, i tot això facilita el matrimoni forçat.
Silvia Carrasco ha assenyalat que la manca d’estudis sobre aquest tema es deu, en part i paradoxalment, al fort compromís antiracista de la investigació en migracions: el silenci sobre les experiències de les nenes i les dones, la supeditació a l’agenda antiracista, ocultant les desigualtats patides per elles, i la simplificació i tergiversació de conceptes com el d’interseccionalitat, que es fa servir per dividir la lluita feminista. Sembla que el debat sobre diversitat cultural i drets de les dones estigui polaritzat entre dues posicions, la de l’extrema dreta antiimmigració i la de l’esquerra postmoderna, que confon la igualtat amb la diversitat i acaba coincidint amb els integristes: “Hi ha una tercera posició, la feminista: tots els drets per a totes les dones, però amb tots els recursos per fer-los efectius; no ens hem de centrar en les fronteres visibles, sinó abordar les desigualtats, les barreres ocultes”.
Això és el que es proposa Per Elles. Les nenes s’adonen que estan sotmeses si algú els ho explica; veuen que han de seguir normes que no els apliquen als seus germans ni a les altres nenes, però han de prendre consciència de la injustícia, i sense coeducació real a les escoles això no passa espontàniament.
Per acabar, preguntats sobre quines demandes i propostes concretes planteja Per Elles, Cristina Baldoví i Lluís Morales han recordat que el seu objectiu és que les nenes i noies tinguin un lloc de referència on acudir quan es troben en aquesta situació de vulneració de drets: “No podem demanar a les víctimes que ho resolguin elles, que denunciïn a les seves famílies. Entre això i no fer res, tenim molt marge d’actuació”. I afegeixen que també volen trencar amb la inacció perquè aquesta situació no es pot seguir ignorant pel temor a possibles acusacions de racisme contra la immigració. Per Elles es proposa dur a terme un treball sistemàtic d’accions per fer prendre consciència a les mateixes noies i els seus entorns de la igualtat i els drets humans de les noies, amb els centres educatius i la xarxa d’entitats de la ciutat. Asseguren mantenir la mà estesa, però es mostren decebuts amb les administracions.
En aquest punt, Silvia Carrasco i Huma Jamshed han afegit que només cal fer complir la llei i que ara això no està passant, la qual cosa constitueix una greu negligència institucional envers aquestes nenes i noies.
L’acte ha finalitzat amb una forta ovació per part del públic i vàries fotografies de grup de les ponents i les assistents, dones joves i grans de totes les procedències i situacions, emplaçant-se a seguir treballant pels drets de totes les nenes i les dones, perquè aquesta és una problemàtica present a tota la ciutat i al conjunt de Catalunya.