Legalització l’any 2002
A Alemanya, la prostitució es va legalitzar l’any 2002 amb la Llei de la Prostitució promoguda pel Partit Verd, soci del Partit Socialdemòcrata a la coalició de govern del canceller Gerard Schröder. La Prostitutionsgesetz permetia el “treball sexual de servei complet” i els contractes de “treball sexual” entre proxenetes i dones prostituïdes, amb l’objectiu d’inscriure-les a la seguretat social. La regulació de la prostitució va convertir Alemanya en el bordell d’Europa, però la situació de les dones no va millorar i 5 anys després menys de l’1% tenia contracte laboral.
El que sí que va produir l’aprovació de la llei fou un increment massiu del nombre de prostíbuls i del tràfic de persones, amb màfies que traficaven noies d’Europa de l’Est, particularment d’Ucraïna, a Alemanya per prostituir-les. Les bandes proxenetes, vinculades a delictes com el tràfic de drogues i d’armes, l’associació criminal, l’extorsió i els delictes amb violència, es van fer fortes en la gestió dels prostíbuls legalitzats. Les batudes policials que s’hi feien concloïen sistemàticament que les dones s’hi trobaven en situació d’explotació sexual. Tanmateix, la legislació impedia perseguir els seus explotadors. El 2007, Alemanya era una de les principals destinacions de les víctimes de tràfic d’éssers humans, segons l’Oficina de Nacions Unides contra la Droga i el Delicte.
També van proliferar uns espais anomenats Laufhäus, un mot que es pot traduir com a “cases de dones”, promoguts pels ajuntaments com a manera de controlar les zones de les ciutats on s’ubicava la prostitució. Els Laufhäus són edificis d’habitacions amb banys compartits, on les dones prostituïdes atenen els puters. Formalment, els propietaris dels Läufhaus només lloguen les habitacions, però els seus preus abusius (d’entre 80 i 150 euros al dia) fan que s’enduguin la major part del que elles guanyen, i el seu poder sobre les condicions “de feina” de les dones els converteixen de facto en els proxenetes, sense que la llei els consideri com a tals. A més, moltes dones no es poden permetre un segon lloguer i acaben dormint en aquests mateixos espais.
La reforma del 2017
Davant d’aquest fracàs, el 2017 el Parlament Federal alemany es va veure obligat a aprovar una nova legislació, anomenada Llei de protecció de les prostitutes. Aquesta llei promovia la inscripció de dones prostituïdes a la seguretat social, establia un registre oficial de prostíbuls i tenia com a principals novetats l’obligació per a les dones prostituïdes de fer-se un examen mèdic anual, l’obligació de l’ús del preservatiu i límits a la publicitat, per exemple de prostitució amb embarassades. Amb els anys també s’havien anat prohibint aspectes com la prostitució de menors (abans de 2008 la prostitució de nenes de 16 i 17 anys era legal) o la promoció de la prostitució entre noies menors de 21 anys.
Tot i la reforma, la situació continua igual. A les estadístiques hi consten 23.743 dones registrades oficialment el 2021 (un descens respecte el 2019, quan n’hi havia 40.400) i 2.286 prostíbuls. No se sap quantes d’aquestes dones tenen assegurança mèdica. Tanmateix, estudis elaborats per organitzacions del mateix negoci proxeneta situen el nombre real en una xifra molt superior. Hydra (una organització de prostitutes) calcula que hi ha 400.000 dones prostituïdes a Alemanya, 10 vegades més que les xifres oficials. Un estudi de l’associació TAMPEP (European Network for the Promotion of Rights and Health among Migrant Sex Workers) també parla de 400.000 persones, 93% dones, 3% transsexuals i 4% homes, que atenen demanda masculina homosexual. La majoria de les dones prostituïdes són estrangeres (un 63%), principalment procedents de Bulgària, Romania, Polònia i Ucraïna, i viuen als mateixos prostíbuls.
Estadístiques oficials sobre la prostitució a Alemanya
El testimoni de primera mà d’un metge que atén dones prostituïdes
En el context de la reforma, el 2016 el Comitè de Família, Gent Gran, Dones i Salut del Bundestag va dur a terme una sèrie d’audiències públiques amb experts per conèixer les seves impressions sobre l’estat de la prostitució 15 anys després de la seva regulació. En aquest comitè va intervenir Wolfang Heide, metge especialista en ginecologia i obstetrícia, que atenia de manera gratuïta dones en situació de prostitució tant a la seva consulta privada com a un centre d’assessorament a Manheim. La seva declaració és un retrat cru, dolorós i realista de la violència que suposa la prostitució per a les dones que s’hi veuen abocades i una constatació del fet que la regulació de la prostitució és només una legalització inacceptable d’aquesta violència.
Podeu trobar la declaració íntegra de Wolfgang Heide al Bundestag:
- La traducció al castellà feta per les companyes del Front Abolicionista del País Valencià:
A continuació trobareu un resum de la declaració de Wolfgang Heide al Bundestag el 6 de juny de 2016. Heide comença advertint que la regulació de la prostitució “mai no pot protegir completament les dones en situació de prostitució de violacions de la dignitat humana, del dany a la salut, físic i psicològic, ni de la tracta i d’influències criminals, inclosa la coacció per ser prostituïdes”.
1. Dones embarassades en prostitució
Wolfgang Heide descriu un panorama esgarrifós sobre l’explotació de dones embarassades en la prostitució, amb pràctiques aberrants com ofertes “gang bang” (gang = banda; bang = polvo), o jocs sexuals amb femta. Heide assenyala la profunda contradicció que suposa el fet que el treball amb substàncies perilloses no estigui permès per a dones embarassades però en prostitució puguin atendre fins a 30 clients al dia.
La falta d’accés a anticonceptius o a una assegurança mèdica porta a embarassos no desitjats i a situacions desesperades. Les dones amaguen els embarassos per no convertir-se en objecte de cobdícia per a puters i proxenetes. Quan es fa evident, l’embaràs ja està avançat i l’avortament legal no és possible. Això porta les dones a un avortament il·legal a l’estranger, amb els riscos que comporta.
Immediatament després la “feina” continua. El doctor Heide relata el cas d’una dona que acabava de donar a llum i li va demanar ajut per tornar a “treballar”, ja que portava retard en el pagament del lloguer i el propietari del Laufhäus l’estava pressionant (el nen l’havia donat en adopció). La dona tenia lesions del part, esquinçaments vaginals i perineals, flux vaginal i dolors de recuperació. Aquestes dones pateixen dolors insuportables durant el coit, però hi ha puters que sembla que no els importa, al contrari, sembla que busquen això. Heide explica que els coits reiterats després del part provoquen danys permanents i adverteix que “aquestes són només les lesions físiques. El trauma psicològic només es pot suportar amb medicaments, alcohol o drogues”. A més dels riscos per a la mare, també és probable que el nadó pateixi danys.
2. Múltiples riscos de la prostitució
Les dones prostituïdes generalment pateixen dolor crònic a la part baixa de l’abdomen causat per inflamacions i trauma mecànic (derivat de les penetracions contínues) que és difícil de tractar mèdicament. Les dones estan sota molta pressió, ja sigui pels retards en el lloguer o per l’entorn, i han de continuar “servint els clients” en condicions de dolor insuportable. A més de les ferides causades per l’estrès “mecànic” excessiu, també hi ha les ferides causades pels puters. Totes les dones prostituïdes expliquen que els puters són sovint brutals i agressius. “El client sensible és una fal·làcia”. Més aviat al contrari: el poder i la brutalitat hi juguen un paper fonamental.
3. Condicions d’habitatge i edat de les prostitutes
Wolfgang Heide descriu de manera molt gràfica la situació als Laufhäus: “dones joves (en realitat adolescents) molt espantades, esperant els “clients” davant d’una habitació”. Aquestes habitacions tenen entre 8 i 10 metres quadrats i el mobiliari consisteix en un llit, un armari i un mirall. El lavabo i la dutxa són al passadís. Aquí és on “treballen” i viuen. Les dones dormen com a màxim 5 hores al mateix llit on han atès prèviament 10-15 puters i estan disponibles la resta del dia.
Moltes d’aquestes dones no parlen alemany i amb prou feines són majors d’edat. Són joves, ingènues i se n’aprofiten per prostituir-les. En el mercat prostitucional se les anomena “carn fresca” i és precisament això el que busquen els puters. Davant d’aquesta situació Heide rebutja que es pugui parlar de voluntarietat: “Sap una noia de divuit anys què significa “donar servei” a 15-20 clients al dia per via vaginal, anal o oral? Realment ho pot entendre una jove amb poca experiència sexual o amb un passat d’abusos sexuals? Les dones, sovint, no saben ni en quina ciutat són, només coneixen el bordell. Els danys a la seva salut física i psicològica són immensos i irreparables.”
4. Assistència mèdica per a prostitutes
Gairebé el 90% de dones prostituïdes no tenen accés a assegurança mèdica. Un nombre irrisori està inscrita a la seguretat social via contracte i la majoria de les que són “treballadores autònomes” no contracten assegurança perquè no se la poden permetre (sense tenir en compte l’edat i les barreres lingüístiques, que també ho dificulten). El cost del Läufhaus més els impostos municipals poden arribar als 150 euros diaris. “Les dones em demanen contínuament que els faci un justificant de baixa per malaltia amb l’esperança que el propietari del Läufhaus els doni treva en el pagament del lloguer”, afirma el doctor Heide.
D’altra banda, els proxenetes els fan prendre analgèsics quan pateixen dolors forts per evitar que vagin al metge i molts directament els ho prohibeixen. L’única alternativa que els queda a les dones prostituïdes és anar als centres d’assessorament on poden accedir a l’assistència mèdica gratuïta i aconseguir medicaments. El doctor Heide assegura que “quan una dona agraeix tant una capsa d’ibuprofens gratuïta és evident que no pot permetre’s una assegurança mèdica”. Així mateix denuncia: “La no obligació d’informar de canvis d’ubicació i que el registre en la nova destinació sigui innecessari ignora la realitat. Les dones es traslladen sovint, o són obligades a traslladar-se, i hi ha el risc que desapareguin.”
5. Estat físic i mental de les prostitutes
L’estat de salut de les prostitutes és catastròfic. Als 30 anys les dones estan clarament envellides, tenen dolors abdominals persistents i infeccions freqüents a causa de les males condicions de vida. El tabac i l’alcohol, les drogues i els medicaments són l’única manera de relaxar-se. El doctor Heide reprodueix el relat d’una dona en la seva consulta: “Moltes noies són enviades per les seves famílies des de Romania o Bulgària, i pensen que podran tirar endavant en la prostitució. Després de 3 dies com a màxim estan completament trastornades psicològicament”.
Aguantar-se el fàstic és una de les qualitats més necessàries en la prostitució, però a molts clients ni tan sols els importa que la prostituta vomiti. Ser prostituta sense prendre psicofàrmacs és impossible. Els traumes psicològics causats per la prostitució representen un dany irreparable de per vida i les dones que han abandonat la prostitució afirmen que després és molt difícil establir una relació “normal” amb un home.
6. Prostitutes amb discapacitat o amb trastorns mentals
A més del dany psicològic sever causat per la prostitució, la majoria de les dones prostituïdes té experiències primerenques d’abusos. També hi ha casos extrems de dones amb discapacitat o amb trastorns mentals en prostitució. El més terrible és que existeix un mercat especial per a persones vulnerables: nenes i noies, dones embarassades, drogoaddictes, dones amb discapacitat intel·lectual o amb trastorns mentals. En aquests casos, el doctor Heide diu que cal controlar estrictament fins a quin punt una dona és capaç de prendre una decisió autònoma, sobre la base del seu historial mèdic, pel que fa a la seva situació de prostitució. Afirma que les addiccions a la droga, que són freqüents, haurien de comportar la prohibició de registre, ja que les dones drogoaddictes estan particularment a mercè dels clients amb els desitjos més perversos.
7. Atenció sanitària
L’atenció sanitària, com la que es presta als centres d’assessorament, serveix per construir una relació de confiança amb els metges, que és un requisit previ per poder parlar de temes com la violència, les drogues o la coerció, que d’altra manera es mantenen en secret, i pot ser una oportunitat per començar a sortir del sistema. No obstant això, el doctor Heide va alertar contra els perills de l’obligació de l’examen mèdic. Un examen genital forçós és una violació de la intimitat personal, i a més els proxenetes l’usen com a reclams de “sexe segur” per als “seus clients”. Un examen mèdic té sentit si és en interès de les dones, però alguns prostíbuls pretenen aconseguir “certificats” de “dones netes”. Això augmentaria la pressió sobre les dones perquè no usin protecció. Wolfgang Heide diu que l’obligatorietat del preservatiu ha de servir a les dones per protegir-se dels puters, encara que dubta que es pugui complir.
La conclusió del doctor Heide no admet matisos “Després d’anys de treballar amb dones en situació de prostitució dubto molt seriosament que una regulació legal les pugui protegir adequadament. La majoria de dones en prostitució que conec pateixen condicions inhumanes, inacceptables, que comporten un dany psicològic i físic enorme, incloent-hi l’explotació i la violència”.