El passat 8 de març, el govern va anunciar que reprèn la iniciativa per aprovar una Llei integral contra el Tràfic d’Éssers Humans, que havia estat proposada la legislatura passada però no es va arribar a aprovar. Aquesta vegada sembla que el text sí que segueix el seu tràmit i s’ha dut a terme un procés de consulta ciutadana durant el qual les associacions de la societat civil han pogut fer les seves aportacions i al·legacions al text.
La posició de Feministes de Catalunya davant de qualsevol iniciativa legislativa que contribueixi a la lluita contra l’explotació de les dones sempre és la mateixa: acompanyar els avenços i donar-los suport, alhora que continuem exigint que s’aprovi una llei integral per a l’abolició de la prostitució, com la Llei Orgànica Abolicionista del Sistema Prostitucional (LOASP), proposada per la Plataforma per l’Abolició de la Prostitució ja fa 3 anys al govern d’Espanya i que continua en un calaix.
Tanmateix, en aquesta ocasió, i després d’haver analitzat l’avantprojecte de llei en profunditat, des de Feministes de Catalunya ens oposem frontalment a l’aprovació del text tal com està redactat, ja que inclou un missatge altament perillós sobre l’existència de suposats “serveis sexuals”, que podrien prestar-se amb explotació o sense. Aquest missatge està completament alineat amb la propaganda del lobby proxeneta, segons la qual hi ha una prostitució acceptable i una altra, alimentada pel tràfic d’éssers humans, que cal perseguir. Pels motius que desenvoluparem a continuació, Feministes de Catalunya rebutja aquest avantprojecte de llei, atès que mostra una finalitat secundària de regulació de l’explotació sexual i reproductiva.
Als següents enllaços també trobareu les al·legacions presentades per les agrupacions de dones abolicionistes de les quals formem part:
A continuació trobareu les consideracions generals i les aportacions específiques de Feministes de Catalunya a l’Avantprojecte de Llei contra el Tràfic d’Éssers Humans:
Consideracions generals
L’avantprojecte de Llei de Tràfic té com a objectiu principal introduir tant el tràfic amb fins d’explotació laboral com l’explotació laboral en si mateixa com a fets constitutius de delicte en un marc legislatiu preexistent que, segons es dona a entendre a l’exposició de motius, era insuficient, ja que només cobria el tràfic amb fins d’explotació sexual. Amb la nova legislació, argumenta l’avantprojecte, s’abordaria el fenomen del tràfic de manera integral i se’n perseguirien totes les formes.
El text presentat, però, suscita múltiples consideracions:
En primer lloc, l’avantprojecte no presenta una veritable llei integral contra el tràfic i l’explotació, ja que se centra principalment en l’esclavatge laboral, només esmenta de passada altres tipus d’explotació, i té absències clamoroses, com per exemple, l’explotació reproductiva de les dones, que sí que es contemplava a l’anterior esborrany de l’avantprojecte de llei. El text no només no contempla tots els tipus de tràfic (article 1) sinó que a més el vocabulari evidencia una acceptació de diverses modalitats d’explotació, en les quals sovint les persones explotades són dones. I això malgrat que l’article 2 esmenta com a principi rector la perspectiva de gènere.
En segon lloc, l’avantprojecte no argumenta per què és adequat vincular en un mateix marc legislatiu la lluita contra l’explotació laboral i la lluita contra l’explotació sexual. És evident que la lluita contra l’explotació laboral requereix un marc legislatiu que doti els ens públics de recursos per perseguir aquests delictes. Però no sembla lògic abordar de la mateixa manera la lluita contra l’explotació en una pràctica, el treball, que s’ha de donar en condicions de dignitat, i en un sistema com la prostitució, que no es pot desvincular de l’explotació i la violència. En intentar encaixar sota un mateix paraigua múltiples formes delictives, que afecten grups demogràfics estructuralment diferents i que tenen finalitats diferents, el projecte legislatiu corre el risc gravíssim de debilitar el marc legal que persegueix l’explotació sexual.
N’hi ha múltiples exemples. El text defineix quan cal considerar que una pràctica laboral es produeix en condicions d’explotació, i per mantenir l’analogia amb l’explotació sexual es refereix de manera reiterada i inacceptable a la prostitució com “la prestació de serveis sexuals” i a la mateixa tracta com a “fenomen”, en comptes d’indicar expressament en el primer cas que es tracta d’un tipus d’explotació i, en el segon, que no és un simple fenomen sinó una veritable problemàtica. Pel que fa a les actuacions preventives, a l’article 19 s’esmenta que les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat actuaran especialment en aquells àmbits d’activitat amb més risc de presència de tràfic i explotació, incloent-hi eufemísticament “el sector de l’oci nocturn”, sense fer menció expressa dels prostíbuls que, per si ses senyories no ho saben, operen 24h al dia. Si l’avantprojecte de llei pretén perseguir tots els tipus de tràfic, és inexplicable l’absència total i deliberada de referències a la prostitució, que és el sistema que incentiva i alimenta les xarxes de tràfic amb fins d’explotació sexual.
A més, l’absència tant de l’explotació reproductiva com de l’enllaç evident entre la prostitució i el tràfic amb fins d’explotació sexual són encara més sorprenents tenint en compte que sí que es contemplen en la reforma de la Directiva Europea 2011/36/EU contra el Tràfic d’Éssers Humans, recentment aprovada i que s’haurà de transposar al nostre ordenament jurídic. En aquesta Directiva Europea es contemplen tant l’explotació reproductiva com les sancions per als puters que explotin, sabent-ho, víctimes de tràfic.
Aquestes absències fan sospitar que hi ha una finalitat subsidiària en aquest projecte de llei que consisteix a normalitzar la idea que hi ha situacions en què la prostitució no es produeix en condicions d’explotació, o que els anomenats “ventres de lloguer” no tenen per què suposar una explotació reproductiva de les dones, principi inacceptable des del punt de vista feminista.
Consideracions específiques
Explotació sexual
- La definició de tràfic (“captar, traslladar, acollir, lliurar o transferir el control sobre una persona, emprant violència, intimidació o engany, o abusant d’una situació de superioritat o de necessitat o de vulnerabilitat de la víctima, amb la finalitat de sotmetre-la a explotació.”) suposa una càrrega de prova inabastable en una amplíssima majoria de situacions. Com es demostra la finalitat d’explotació o la manca de voluntarietat?
- La definició d’explotació (“la imposició de qualsevol treball, servei o activitat, regulat o no, lícit o il·lícit, exigit a una persona en situació de dominació o absència de llibertat de decisió per prestar-ho. En aquest concepte s’inclouen: “(…) la prestació de serveis sexuals, que inclou la pornografia”) introdueix una formulació inacceptable de la prostitució com a “prestació de serveis sexuals”. Segons l’exposició de motius: “La premissa bàsica comuna de les formes d’esclavatge moderna rau en la manca de voluntarietat de la prestació o servei (…) i no en la naturalesa del servei, prestació o tipus d’activitat, que poden ser lícits o il·lícits, regulats o no.” Amb aquesta formulació l’avantprojecte contempla de facto la “prestació de serveis sexuals” de manera voluntària.
- La llei només contempla el delicte d’explotació en el cas en què prèviament s’hagi produït el delicte de tràfic.
- És essencial incloure una menció expressa a les dones com a grup especialment vulnerable i explotat en determinats sectors, i les referències a aquest fet són insuficients.
- Al Títol 1 relatiu a l’educació no es diagnostiquen les universitats com a espais de captació per al tràfic amb fins d’explotació sexual i reproductiva, amb una presència notable del lobby proxeneta i de les agències de la mal anomenada “ovodonació”. Tampoc no s’esmenta en la formació del professorat la capacitació per detectar si una persona (per exemple, un/a estudiant o un familiar d’aquest/a) pugui trobar-se en situació de tràfic o explotació, ni quins protocols s’han de seguir en aquesta situació en relació amb la intervenció d’altres instàncies públiques.
- L’avantprojecte contempla la creació d’un “Mecanisme Nacional de Derivació [que] valorarà la situació de la presumpta víctima, conforme als protocols i indicadors de detecció” quan s’apreciïn “motius raonables” que facin pensar que és una víctima. No obstant això, no estableix ni aquests protocols, ni els indicadors de detecció ni els motius raonables, deixant un ampli marge als reglaments que desenvolupin la llei, sense establir com es concretaran, ni amb quins criteris, seguiment o avaluació. De la mateixa manera, tampoc no s’estableix una dotació pressupostària per al desenvolupament de la llei.
- La llei al·lega entre els seus objectius el de “Desincentivar la demanda” de tràfic d’éssers humans, però ho pretén fer amb mecanismes que són clarament insuficients. Encara que es tractés només de lluitar contra l’explotació laboral, l’única manera que contempla la llei per desincentivar les relacions empresarials amb les xarxes de tràfic és mitjançant “plans de sensibilització” (article 5). De la mateixa manera, en relació amb la publicitat, és aberrant parlar de desincentivar (article 12) si la publicitat promou activitats il·lícites com el tràfic i l’explotació. Tampoc no s’esmenten els mecanismes per denunciar públicament les relacions empresarials amb el tràfic, ni la publicitat il·lícita. Per a les organitzacions, empresarials o d’un altre tipus, i per als particulars que siguin demandants de tràfic d’éssers humans s’hauria de contemplar un sistema de sancions.
- S’amplia el marc jurídic preexistent sobre explotació sexual considerant-lo insuficient per no incloure altres tipus de tràfic, però no es fa un diagnòstic de com ha funcionat el marc jurídic per lluitar específicament contra el tràfic amb fins d’explotació sexual, ni es considera rellevant ampliar-lo. La Relatoria contra el tràfic (article 58) no pot dependre del Govern sinó que ha de ser un organisme independent, a risc que quedi sense utilitat en funció de qui governi. La llei preveu informes anuals (articles 58.6 i 7), però no defineix indicadors concrets per mesurar-ne el progrés i l’efectivitat, ni si aquests informes seran públics o com es produirà l’intercanvi d’informació amb la societat.
- En particular, no es preveu la participació del Poder Judicial, que serà l’encarregat en darrera instància de les responsabilitats i la protecció de drets derivats del tràfic i l’explotació. Per exemple, es contempla la creació d’Unitats Especialitzades als cossos policials (article 60) i a la Fiscalia (article 61), però no es planteja la designació d’una persona o unitat especialitzada anàloga dins del Sistema Judicial.
- Sobre la Reforma de la Llei d’Enjudiciament Criminal: es pretén ampliar la prova preconstituïda a persones en risc, però NO es té en compte la victimització (no és un motiu per fer la prova preconstituïda). En casos de tracta i explotació, la prova preconstituïda hauria de ser obligatòria (al text només ho és quan la víctima és menor de 14 anys o discapacitada). A més, la declaració en seu judicial s’hauria de poder fer NOMÉS en casos excepcionals (per exemple, la prova preconstituïda no es va gravar) i si no suposa una revictimització (per tant, si pot afectar negativament la víctima o aquesta es nega, no s’hauria de fer, encara que suposi un risc de no poder condemnar en absència de proves).
- Sobre la Reforma del Codi Penal (article 127 bis) s’hi haurien d’afegir expressament l’explotació sexual, incloent-hi la pornografia, i l’explotació reproductiva (Disposició Final Quarta, punt 4).
- Sobre l’exempció dels demandants de prostitució (article 177 quater 3 del Codi Penal) ELIMINAR “qui, havent utilitzat ocasionalment els serveis, activitat”, i substituir per “qui, havent acudit per primera vegada als serveis, activitat”.
Explotació reproductiva
El Preàmbul de la LO 1/2023, per la qual es modifica la LO 2/2010, de salut sexual i reproductiva i de la interrupció de l’embaràs reconeix la “gestació per subrogació” com una vulneració greu dels drets reproductius i estableix que, tot i ser il·legal a Espanya, se segueix produint “a l’empara d’una regulació internacional diversa, davant la qual cosa s’ha de reconèixer normativament aquesta pràctica com una forma greu de violència reproductiva, i prendre mesures en l’àmbit de la prevenció i de la persecució”.
Sorprèn que a l’esborrany anterior de l’avantprojecte s’hi incloguessin els “serveis reproductius” com a explotació i que qualsevol referència a aquest terme hagi estat eliminada en la nova versió. Especialment quan en diferents normatives de l’ordenament jurídic espanyol es recullen els ventres de lloguer (habitualment amb termes com “gestació per substitució” o “gestació subrogada”) com una forma de violència en l’àmbit reproductiu.
La Unió Europea acaba d’aprovar una directiva contra el tràfic de persones en la quals s’ha inclòs l’explotació per “gestació subrogada”. No hi ha explotació reproductiva bona i dolenta, com fa entendre el grup que ha treballat en aquesta nova directiva; no hi ha llibertat dʻelecció quan lʻalternativa amenaça greument la subsistència de les víctimes.
Per tots aquests motius, és imprescindible que l’explotació reproductiva sigui reconeguda com una forma més de tràfic. Torna a sorprendre que s’inclogui l’extracció d’òrgans o fracció o teixits corporals però no s’inclogui la criatura nascuda mitjançant explotació reproductiva com a víctima.
El no reconeixement de l’explotació reproductiva com a forma de tràfic constitueix la pèrdua d’una magnífica oportunitat per a:
1. Sensibilitzar la societat, mitjançant la creació de campanyes institucionals, plans de sensibilització i conscienciació de la il·legalitat d’aquesta pràctica (Capítol I, Plans de sensibilització).
2. Introduir en l’àmbit educatiu nacional formació concreta sobre què suposa aquest tipus d’explotació i les seves conseqüències tant per a les víctimes actuals (mares) com per a les futures (criatures fruit de la pràctica) (Capítol II, Mesures en l’àmbit educatiu). Dins d’aquestes mesures s’han d’incloure aquelles que contribueixin al no blanquejament d’aquesta explotació, com desgraciadament està passant en algunes comunitats autònomes.
3. Implementar de manera efectiva, i per via judicial si cal, la prohibició de publicitat que promogui la “gestació subrogada”, ja sigui de manera directa o indirecta. (Capítol III, Mesures en l’àmbit de la publicitat i dels mitjans de comunicació).
4. Procedir a la il·legalització de les agències que promouen la “gestació subrogada” a l’estranger. Agències que, d’altra banda, no estan registrades a Espanya per a la finalitat que persegueixen (Capítol V, Mesures en l’àmbit del sector privat i empresarial).
5. Deixar de registrar en els consolats espanyols les criatures nascudes per aquesta classe d’explotació en els països que la permeten. La derogació de la Instrucció de 5 d’octubre del 2010, de la Direcció General dels Registres i del Notariat, sobre règim registral de la filiació dels nascuts mitjançant gestació per substitució és imprescindible i, a partir d´aquí, la formació dels empleats públics perquè puguin detectar i identificar aquest tipus de casos. D’altra banda, cal entendre que ens trobem amb dos tipus de víctimes, les dones sotmeses a explotació reproductiva i les criatures nascudes per aquesta pràctica, amb necessitats específiques i diferenciades segons el moment de detecció (prenatal, postnatal) (Capítol VI, Formació especialitzada dels empleats públics en altres àmbits i d’altres agents i professionals).
6. Reconéixer l’estatus de víctima tant per a la dona sotmesa a explotació reproductiva com per a la criatura nascuda. El reconeixement com a víctimes nacionals o internacionals suposarà la col·laboració dels països on s’ha produït el delicte (captació de la dona víctima de tràfic) i d’Espanya com a lloc de destinació de la criatura (Títol II, Mesures de detecció i identificació).
7. Protegir les criatures, menors d’edat, dels qui consideren que els seus desitjos poden ser satisfets a costa de la vida i els drets de les dones, ignorant les conseqüències que pugui tenir en la salut tant de la dona com de la criatura passar per un procés de inseminació, embaràs i part. És obvi que els qui compren un nadó, triant a la carta la seva genètica, no poden ser bons pares i mares. (Títol IV, Protecció de menors víctimes de tràfic i explotació).
8. La incorporació de l’explotació reproductiva com a tràfic suposarà la modificació o addició dels articles oportuns a la Llei d’Enjudiciament Criminal i al Codi Penal. En concret, l’explotació reproductiva s’ha d’incloure a l’article 177 bis del Codi Penal, a les lletres b), c) o d) (Disposició Final Quarta, punt 5).