Comunicat davant les amenaces rebudes per part d’associacions transactivistes, alguns sindicats i partits polítics

El passat 19 de maig, Andrés Roche Cerón va acabar brutalment amb la vida de la seva exparella al carrer, a plena llum del dia, a Figueres, en un crim que va horroritzar el país. Andrés Roche Cerón és un home amb una llarga trajectòria d’antecedents de violència: el dia anterior, un jutge l’havia deixat en llibertat malgrat haver estat condemnat per maltractament i haver trencat l’ordre d’allunyament vigent respecte la víctima, un noi hondureny de 33 anys que es feia dir Kimberli.

Arran dels fets, Feministes de Catalunya va publicar un missatge a les xarxes amb una condemna explícita del crim i una exigència de responsabilitats al sistema judicial per no protegir la víctima. Quan la premsa es va fer ressò del fet que es tractava d’un noi, vam publicar un segon missatge condemnant els fets, exigint igualment responsabilitats al sistema judicial que no el va protegir, i recalcant que no es tractava d’un feminicidi.

Aquest segon missatge ha despertat una campanya d’insults, difamació i amenaces, a través d’una carta oberta instigada per Ca la Dona, una entitat finançada amb més de mig milió d’euros de diners públics en els últims 5 anys, a la qual s’hi han sumat diverses entitats transactivistes, alguns sindicats i alguns partits polítics, un d’ells al govern de l’Estat. En aquesta carta, les organitzacions signants ens acusen de discurs d’odi i anuncien accions legals i institucionals contra la nostra associació. Considerem especialment greu que sindicats, partits polítics i associacions professionals que es reivindiquen progressistes instrumentalitzin un crim tan brutal per atacar una associació feminista que discrepa dels postulats transgeneristes, que exigeix rigor en el tractament informatiu de la violència masclista i que es mostra crítica amb un recompte oficial de feminicidis que deixa fora moltes dones assassinades per homes fora del context de la parella.

Sobre el fons de la qüestió

Feministes de Catalunya som una organització progressista sense ànim de lucre que lluita contra totes les formes d’explotació i violència contra les dones. La nostra feina és completament altruista i no hem rebut mai cap mena de subvenció de cap administració. Defensem que les dones som les persones de sexe femení, que els homes són les persones de sexe masculí, i que el sexe és una realitat biològica que no es pot modificar.

Com a feministes, sabem que l’opressió que patim les dones té com a base el nostre sexe biològic, i que s’articula i es perpetua a través del gènere, entès com el conjunt de rols, normes i expectatives que la societat imposa a les persones en funció del seu sexe. El gènere no és una identitat individual: és el mecanisme col·lectiu mitjançant el qual es justifica i es reprodueix la subordinació de les dones als homes. Eliminar el sexe com a categoria d’anàlisi i substituir-lo per identitats individuals sentides no és un avenç per a les dones: difumina les causes estructurals de la nostra opressió, buida de contingut el feminisme com a moviment polític i impedeix fer un diagnòstic rigorós de les desigualtats entre homes i dones. Sense dades desagregades per sexe, no hi ha política pública que pugui ser eficaç.

La nostra qualificació del cas de Figueres es fonamenta en la legislació vigent, atès que la Llei Orgànica 1/2004 de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere defineix explícitament que el subjecte passiu d’aquest tipus de violència és la dona, i que les mesures de protecció estan dissenyades per a ella. La víctima d’aquest terrible crim era un home, un home que el sistema judicial no va protegir. Aplicar la llei amb rigor no és negar la gravetat del crim: és la condició necessària per defensar amb eficàcia les dones que pateixen violència masclista.

Afirmar que el sexe és una realitat biològica inalterable no és un discurs d’odi: és una posició legítima, emparada en la llibertat d’expressió, que tenim dret a sostenir públicament i sense coaccions, i que cap amenaça ni cap pressió institucional no ens pot retirar. Les nostres posicions poden no ser compartides, però són igualment mereixedores de respecte en un estat de dret i en una societat democràtica.

Antipunitivisme per als agressors, amenaces per a les feministes

La reacció que han provocat els nostres missatges a xarxes ens resulta francament sorprenent. No s’ha iniciat cap carta oberta exigint responsabilitats al jutge que va alliberar Andrés Roche Cerón, ni als jutges que deixen en llibertat sistemàticament agressors violents, fins i tot quan aquests se salten ordres d’allunyament vigents. Aquest any a Espanya, 7 dones i una nena han estat assassinades per homes tot i haver denunciat i comptar amb ordres de protecció vigents.

Encara és més sorprenent aquesta reacció quan ve per part d’entitats a les quals no veiem mai iniciar cartes demanant que les dones assassinades per homes que no són les seves parelles o exparelles formin part del còmput oficial de feminicidis. Aquesta reivindicació formava part del mateix missatge a xarxes de Feministes de Catalunya que condemnava el crim i que ha generat tanta indignació, però aquesta segona part ha estat convenientment ignorada.

Enguany, a Catalunya, a més de les víctimes comptabilitzades oficialment, han estat assassinadeso greument agredides dones per homes del seu entorn, com germans, fills, veïns o companys de feina i d’habitatge: una noia de 20 anys a Calella, atacada per la seva parella el 8 de gener i en mort cerebral des de llavors, sense que tinguem confirmació de si continua en el mateix estat; la Vanessa, de 19 anys, assassinada a L’Hospitalet de Llobregat el 22 de gener per un company de pis; l’Elena, de 53 anys, assassinada a Lleida el 25 de gener per Mario Casteràs, un assassí reincident que era el seu company de pis; i una dona xinesa de 41 anys apunyalada al carrer a Esplugues de Llobregat.

Des de Feministes de Catalunya fem un seguiment setmanal exhaustiu de tota la violència masclista a l’Estat i portem temps assenyalant la inoperància dels sistemes de protecció a les víctimes, des de la recerca i des de la denúncia pública, sense rebre cap subvenció i de forma completament altruista. Aquesta és la feina concreta que fem. Sorprèn, doncs, que siguem nosaltres el blanc dels col·lectius signants, que sovint s’omplen la boca parlant d’antipunitivisme quan es tracta dels agressors, però que quan es tracta d’associacions feministes que simplement discrepem dels seus postulats, l’antipunitivisme es converteix en amenaça, intimidació i intents de silenciament.

Sobre les amenaces

Anunciar accions legals i institucionals per silenciar una associació feminista que ha expressat una opinió sobre la qualificació jurídica d’un crim és una reacció injustificable i preocupant. No perquè ens faci por: tenim les nostres posicions ben fonamentades i les defensarem on calgui. Sinó perquè revela una voluntat de resoldre les discrepàncies sobre el significat del sexe i el gènere de diferents espais polítics i socials a Catalunya per la via de la intimidació, en lloc de fer-ho per la via de l’argument.

És profundament misogin i contradictori que organitzacions que es presenten públicament com a aliades de les dones mobilitzin les seves estructures per assetjar i silenciar dones organitzades que exerceixen el seu dret legítim a expressar-se i a discrepar. Qui utilitza un crim brutal com a pretext per atacar feministes no està defensant les víctimes: està fent política a costa seva.

Les dones hem patit històricament aquest tipus de pressions per parlar quan no tocava, per nomenar el que no es volia nomenar, per fer preguntes que incomodaven. Sabem com funciona. I sabem que quan se substitueix l’argument per l’amenaça, el que hi ha al darrere sol ser la incapacitat de sostenir la posició en el terreny del debat.

Les amenaces no ens faran callar. Continuarem dient el que pensem, investigant, documentant i denunciant la violència que patim les dones, i exigint mesures efectives per combatre-la. Amb rigor, amb respecte i sense demanar permís.

Maig de 2026, Feministes de Catalunya