Des de fa quatre anys passa un estrany fenomen a Catalunya: ha augmentat més d’un 2.000% el nombre de dones detingudes o investigades per delictes d’agressió sexual amb penetració. De fet, l’any 2024, de les 428 dones investigades per agressió sexual a Espanya, 325 ho van ser a Catalunya, és a dir, que més del 70% de les agressions sexuals suposadament comeses per dones van tenir lloc a Catalunya. Aquest canvi s’està produint des de l’any 2020, quan les estadístiques de criminalitat recollides pel Ministeri de l’Interior van començar a incorporar les dades aportades pels Mossos d’Esquadra. Aquell any ja es van registrar 20 dones detingudes per agressió sexual i, d’aquestes, 8 per agressió sexual amb penetració.
A què s’ha degut aquest canvi de criteri en la recollida de les estadístiques de criminalitat, eina fonamental per al disseny de les polítiques de prevenció i de lluita contra la delinqüència?
Com és possible que aquest augment exponencial de dones investigades per agressió sexual no hagi cridat l’atenció dels mitjans de comunicació durant els darrers quatre anys?
La preocupació que plantegem no és fútil. Tenim constància que Mossos d’Esquadra va atribuir falsament a una dona l’assassinat d’un altre home a Reus el juliol passat:
Poc després es publicava que aquesta dona era, de fet, un home i que, segons la premsa, se l’havia ingressat en el mòdul de dones de la presó de Mas d’Enric.
El dia 14 d’octubre passat, Feministes de Catalunya vam plantejar una sol·licitud d’accés d’informació pública (SAIP) al Departament d’Interior. Vam argumentar que aquestes dades eren absolutament sorprenents i inversemblants, i vam reclamar que se’ns aclarís quin criteri estaven utilitzant per recollir-les, si el sexe biològic o el sexe registral.
Tot i amb això, la resposta del Departament d’Interior ha estat encara més sorprenent. Citem textualment:
[…] Fruit d’aquest procés de verificació, s’ha constatat que hi havia un error informàtic en el procés de recompte dels rols de les diferents persones relacionades amb un mateix procediment policial, fet que provocava que erròniament es comptessin com a autores persones que no ho eren.[…]”
Aquí teniu la sol·licitud amb la resposta que ens van donar:
És a dir, que el Departament d’Interior fa quatre anys que compta com a autores persones que, en realitat, eren víctimes, testimonis o denunciants d’una agressió sexual.
Parlem de delictes sexuals. Quatre anys de dades oficials falses, difoses sense cap mecanisme de control ni alerta interna.
No ho va detectar cap institució. No ho va qüestionar cap mitjà.
Però el problema no acaba aquí. El fet que a efectes estadístics el Departament d’Interior utilitzi el sexe registral (el del DNI), no el biològic, i que afirmi que no pot facilitar dades segons el sexe biològic “per manca de compatibilitat tècnica entre bases de dades” genera una distorsió que no permet conèixer la incidència real d’aquests delictes entre homes que es declaren dones i consten com a dones en el Registre. I això és així des que la Llei 4/2023 per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI va convertir el Registre Civil en un registre de sentiments, modificable mitjançant una mera sol·licitud.
Des de Feministes de Catalunya exigim:
- Que es publiquin de forma immediata les dades corregides.
- Que s’expliqui amb detall l’abast real d’aquest suposat error.
- Que les estadístiques de criminalitat incorporin el sexe biològic com a variable imprescindible per a la veracitat de les dades.
Volem saber quants homes amb el sexe registral falsificat gràcies a les lleis trans estan sent registrats com a dones agressores sexuals.
No acceptarem que el silenci i la negligència maquillin quatre anys d’informació falsa sobre la violència sexual.