El primer cap de setmana d’octubre es va celebrar la IV trobada anual de Feministes de Catalunya, on vam comptar amb l’assistència de més de cent dones vingudes de Catalunya i de la resta de la península. Moltes, membres de Feministes de Catalunya, i d’altres, amigues de les participants o pertanyents a altres associacions afins a la lluita feminista.
El dissabte 4 d’octubre al matí, les companyes de l’organització ens rebien, atentes i somrients, a una casa de colònies encantadora de Begues, situada en un indret boscós i tranquil. Ens van ajudar a repartir-nos per les diferents habitacions i vam començar la jornada amb la ponència de Nadia Ahufinger i Maria Freixanet. Amb elles vam explorar temes contemporanis com l’auge de l’extrema dreta, el neomasclisme i la pornografia. Amb dades actuals i una exposició brillant, vam conèixer la bona feina que s’està fent des de diferents col·lectius per acostar la lluita feminista a les persones més joves. Vam reflexionar plegades sobre quines vides vivim, tan paral·leles com diferenciades, homes i dones, i sobre la manca d’unió entre ambdues realitats, on unes sovint en sortim violentades, i altres, seguritzats.
Després d’això, ens van servir un dinar boníssim, com tots els àpats que van seguir, per part de les cuineres de la casa. Després d’una breu pausa per reposar forces, vam començar amb els tallers de la tarda: dues dinàmiques on ens vam separar en dos grups degut a la gran afluència de dones que hi érem, i mitjançant les quals ens vam apropar a l’anàlisi, debat i argumentació d’alguns dels temes que més ens preocupen actualment. Encara que vam fer una gran feina i vam aprendre moltíssim, no van faltar els riures i la complicitat, fent d’esta experiència quelcom terapèutic i ociós, i no només enriquidor. Es va fer palesa la dedicació i minuciositat de les companyes d’organització a l’hora de crear i dissenyar la trobada, per tal que fos d’allò més dinàmica i nodridora.
Després de sopar, la companya Yaiza Ramos ens va apropar als temes més dolorosos i encertats amb un humor punyent i fresc, recordant-nos com d’important i sanador és relacionar-nos amb les nostres vivències també des de la rialla.
La jornada va cloure amb una sessió de música on vam gaudir, riure, ballar i cantar juntes. En aquests espais de trobada espontània, on es comparteixen experiències i s’enforteixen vincles, moltes vam sentir-nos sostingudes i esperançades en comprovar que, efectivament, no estem soles, i que entre totes tot és més fàcil i amorós.
El diumenge al matí vam començar ben prompte amb una masterclass de defensa personal a càrrec de la meravellosa Clarissa Fontana. No només ens va ensenyar tècniques útils, sinó que vam riure i construir plegades la confiança i la capacitat de defensar-nos. Aquell espai ens va encoratjar i ens va fer sentir segures, alhora que ens va reconnectar amb el caliu de la tribu i la necessitat de fer-ho juntes.
Abans de dinar, una ponència de la presidenta Silvia Carrasco i la molt estimada Najat El Hachmi ens va fascinar i nodrir a parts iguals. Amb sensibilitat i fermesa, ens van convidar a reflexionar sobre la diversitat cultural i els drets de les dones arreu del món, i sobre la importància de teixir ponts des d’allò comú i compartit.
Després de dinar, vam compartir una estona més de conversa amb companyes i ponents abans de preparar-nos per deixar la casa de colònies, amb amistats noves, vincles refermats i l’esperança renovada.
Aquesta trobada ha estat, per a moltes de nosaltres, enriquidora, nutritiva i terapèutica a parts iguals. Poder gaudir de més de vint-i-quatre hores en un espai segur, envoltades exclusivament de dones conscients i potents, en un entorn tan especial i amb activitats tan ben organitzades, va ser un autèntic regal per a l’ànima.
Veure’ns juntes, fortes, alegres i cuidades és una de les coses més revolucionàries que podem fer per a nosaltres mateixes. I elles, Feministes de Catalunya, ho saben molt bé.
Molta i bona lluita, la feminista.
Escrit per Paula Querol
Era la primera vegada que participava en una activitat de l’organització, però des del primer moment ho vaig sentir casa. Donar-vos les gràcies per la feina feta, l’organització, l’acollida… es queda curt. Encantada d’haver participat, d’haver-vos conegut i orgullosa de formar part d’un projecte amb dones tan intel·ligents, generoses, compromeses i potents.
Vaig sortir amb una sensació d’enriquiment que encara dura.
Un cap de setmana brutal en tots els aspectes, vam treballar molt i vam gaudir més encara, gran experiència i confirmació que el feminisme és el camí.
La trobada va ser un espai meravellós en què vam conèixer altres dones, vam rebre formació d’altíssima qualitat i tot va estar molt ben organitzat. Pense que aquest tipus de trobada s’hauria de mantenir.
M’ha agradat ser-hi. Participar i estar en un ambient feminista. Amb dones feministes. Les xerrades i activitats també m’han agradat molt. He après i també he rigut i ballat envoltada de dones. Què més es pot demanar?
Només donar-vos les gràcies per crear aquests espais. El feminisme ens salva.