L’octubre de 2023, des de Feministes de Catalunya vam organitzar un directe a Instagram amb Marina Marroquí, educadora social i experta en violència masclista, per analitzar a fons la sèrie documental Generació Porno, coproduïda per TV3 i EITB. A la conversa també s’hi va sumar Lluna Porta, mare d’un dels adolescents participants, que —igual que Marina— es va sentir enganyada i profundament decebuda amb el resultat final de la producció.
Una sèrie documental amb greus mancances
La versió emesa per TV3 consta de 4 capítols:
Capítol 1: El pes dels referents
Els adolescents expliquen com i per què van accedir per primera vegada al porno, quina edat tenien i què van veure. Aquest primer contacte no és anecdòtic: marca profundament la seva visió de les relacions i el desig, tot plegat sense cap filtre crític ni suport adult. El capítol retrata una generació exposada a imatges violentes i masclistes com a principal font “educativa” sobre sexualitat.
Capítol 2: La pressió social
S’analitza com la hipersexualització de la cultura juvenil —a través de videoclips, xarxes, videojocs i música— reforça rols de gènere violents i normalitza la submissió de les noies. També hi intervé Montse Escudé, inspectora i portaveu dels Mossos d’Esquadra, que alerta sobre els riscos de contactar amb desconeguts a través de les xarxes socials, el perfil dels agressors sexuals i el repunt de delictes de caràcter sexual comesos per menors.
Capítol 3: La mala educació
Aquest episodi posa de manifest l’absència d’educació sexual afectiva a les escoles i dins les famílies. Mentrestant, la pornografia actua com a principal referent. El documental planteja si això pot estar relacionat amb l’increment de la violència sexual entre adolescents. Malgrat tot, torna a donar veu a membres de la indústria pornogràfica, com si fossin agents vàlids per participar en el debat educatiu.
Capítol 4: Nit temàtica amb Laura Rosel
Un debat televisat amb adolescents, famílies, algunes veus expertes i, un cop més, representants de la indústria del porno. L’espai, que hauria pogut servir per visibilitzar les conseqüències reals del porno i la necessitat d’una educació feminista i abolicionista, va acabar esdevenint una plataforma per legitimar discursos que blanquegen la violència sexual sota el paraigua de la “ficció” o la diversitat sexual. Famílies participants van denunciar públicament manipulació i traïció al format previst.
Una oportunitat desaprofitada
Tant Marina com Lluna destaquen que es va perdre una ocasió d’or per visibilitzar l’impacte real del porno entre adolescents i per oferir eines útils a les famílies. El documental, lluny de mostrar la gravetat del problema, minimitza les conseqüències i legitima una indústria basada en la humiliació i l’objectificació de les dones.
Cap veu feminista abolicionista hi té cabuda, ni tan sols com a contrapunt crític. No hi apareixen referents com Mònica Alario, Rosa Cobo o la Red Académica de Estudios sobre Pornografía y Prostitución. Mentrestant, s’arriba a suggerir que actors porno facin educació sexual a les escoles.
El porno no és ficció, és violència
La pornografia no és una representació simbòlica: és violència sexual gravada. La majoria dels vídeos es publiquen sense consentiment, i eduquen en desigualtat, agressivitat i submissió. Els vídeos més consumits són precisament els més violents, i això té conseqüències reals, com demostren les dades oficials actuals sobre violència sexual entre menors.
Segons la Fiscalia de Barcelona, durant el 2022 les agressions sexuals comeses per menors van augmentar un 32,5 %, i els abusos sexuals, un 32,3 % respecte a l’any anterior (dades publicades el 2023). Aquest increment es produeix en paral·lel a una exposició cada cop més primerenca a la pornografia.
De fet, segons un informe de Save the Children (2023), els infants tenen el primer contacte amb pornografia als 8 anys, i a partir dels 12 anys ja en fan un ús freqüent. El mateix estudi revela que gairebé 7 de cada 10 adolescents (entre 13 i 17 anys) van consumir porno l’últim mes. I, segons un reportatge publicat a El País el juny de 2025, el 53,8 % dels joves d’entre 12 i 15 anys afirmen que el seu primer accés a continguts pornogràfics es va produir entre els 6 i els 12 anys.
Aquestes dades no deixen lloc a dubtes: la pornografia forma part de l’entorn digital quotidià dels infants, i la seva influència sobre el desenvolupament sexual i afectiu dels joves és tan immediata com destructiva.
El que TV3 ha obviat: orientació i protecció
Davant aquest context, Marina Marroquí va oferir durant el directe una sèrie de recomanacions que haurien d’estar al centre del debat:
- Formació a escoles i famílies amb professionals expertes.
- Retirar o limitar l’ús de mòbils a menors de 18 anys.
- Evitar l’ús de pantalles a les escoles i regular l’accés a continguts per a adults.
- Fomentar una educació sexual feminista, basada en l’empatia, el desig lliure i el respecte mutu.
- Estar presents a les xarxes on es troben les criatures: un 29% de noies de 13 anys reben “fotopolles” cada setmana.
- Crear espais de detecció de violència sexual infantil, actualitzar els equips psicopedagògics i trencar el silenci.
Aquest directe de Instagram amb Marina Marroquí no només va ser un espai per denunciar les greus mancances d’aquesta producció, sinó també per reivindicar la necessitat urgent d’un enfocament feminista que posi al centre la protecció de la infància i l’eradicació de la violència sexual normalitzada contra les dones i les nenes.
No podem acceptar que la televisió pública actuï com a altaveu de la indústria pornogràfica. Continuarem assenyalant-ho, posant-hi paraules i obrint camí per construir una vida digna, lliure i segura per a totes les dones i nenes del món.