Confluència Moviment Feminista i Feministes de Catalunya convoquem aquest 25N les dones per sortir als carrers amb una profunda indignació i en memòria de totes les dones assassinades. El 25N no és una festa.
Fins al dia 10 de novembre, les dones assassinades per Terrorisme Masclista durant el 2023 han estat 93, encara que la xifra oficial dels feminicidis només esmenta la meitat (52). Des del 2003, 1.237, dones han estat assassinades per les seves parelles o ex parelles homes, sense comptar els molts altres crims en què no hi ha vincle entre agressors i víctimes.
NO OBLIDEM les 51 filles i fills en orfandat per l’assassinat de les seves mares, que ja són 428 des del 2013, i encara menys oblidem els 50 assassinats de menors d’edat per violència contra les seves mares des de la mateixa data.
DENUNCIEM la negació de la violència masclista per part de governs autonòmics de l’estat i l’ocultació d’aquesta violència per part del Govern de la Nació en considerar el gènere com una identitat, esborrant així l’arrel de la violència envers les dones pel fet de ser-ho. Ens maten per ser dones. La violència masclista és una violència sistèmica.
EXIGIM:
- Que es destinin els recursos necessaris per a desplegar el Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere, que es revisi i es corregeixi tot el que ara està fallant i que no es desviïn els seus fons a activitats que no tenen res a veure amb l’eradicació de la violència.
- El compliment del Conveni d’Istanbul, perquè les futures lleis incloguin en la seva protecció nombroses dones maltractades, i fins i tot assassinades, per homes que no han estat les seves parelles o ex parelles, així com l’ampliació dels tipus de violència més enllà de la física i de la psicològica, incorporant les violències que esmenta el Conveni d’Istanbul que són: la violència física, psicològica i sexual, inclosa la violació; la mutilació genital femenina, el matrimoni forçat, l’assetjament, l’avortament forçat i l’esterilització forçada.
- De manera urgent polítiques públiques de pes contra l’increment de la violència sexual. Polítiques que abastin des de la sensibilització social a la coeducació real, la prevenció, la formació, la protecció, l’atenció integral i la reparació de les víctimes. Des del 2019 les denúncies de violacions han crescut un 53,2%. Es comptabilitzen 17.389 delictes sexuals el 2022, un 9,6% més que el 2021 i un 24,4% més des del 2019 (dades del Ministeri de l’Interior)
- Una Llei Abolicionista del Sistema Prostitucional (LOASP), ja que és imprescindible que la prostitució sigui reconeguda com a violència sexual, corregint urgentment la llei Orgànica 10/2022, de 6 de setembre, de garantia integral de la llibertat sexual, que no la contempla. L’objectiu d’una llei abolicionista de la prostitució és la protecció per a totes les dones i les nenes, la persecució del proxeneta i les sancions al puter.
- L’abolició de la pornografia, perquè suposi la fi dels entorns d’impunitat total on la violència sexual està institucionalitzada. El porno ensenya a violar, i l’Estat ha de legislar per eradicar-lo, mentre que la llei Orgànica 10/2022, de 6 de setembre, de garantia integral de la llibertat sexual només recull la pornografia “forçada”.
- La il·legalització i prohibició universal dels ventres de lloguer. La tipificació expressa del delicte dels ventres de lloguer als ordenaments jurídics i la consideració de negoci il·lícit per a la seva promoció, perquè també és violència contra les dones. Exigim derogar la instrucció del 2010, sobre el règim registral de la filiació, que empara la importació de nadons gestats explotant dones pobres fora d’Espanya.
- La derogació de la Llei Trans, que comporta riscos molt greus per a les dones i una reculada en els nostres drets. Si qualsevol home es pot declarar dona, les polítiques d’igualtat deixen de tenir sentit. A més, són un atemptat contra la infància i l’adolescència i considerem inacceptable que el Ministeri de Sanitat no hagi defensat el seu dret a la salut integral.
- Mesures per a la independència econòmica i l’accés a l’habitatge de les dones maltractades, així com un acord entre l’Administració Pública, els agents socials i les empreses per garantir-ne la seguretat sense que pateixin menyscabament en els seus drets laborals. Mantenir les dones en situacions de precarietat és una violència que desencadena totes les altres.
- Mesures urgents per a l’eradicació de la pobresa de les dones, ocasionada per una falta absoluta de polítiques d’ocupació digna i basades en la igualtat efectiva, posant èmfasi en les dones migrants, que tenen un desemparament socioeconòmic més acusat.
- L’eliminació de la figura del coordinador parental (en substitució de la síndrome d’alienació parental), ja que és una nova forma de coacció a les mares. La custòdia compartida imposada o la falsa síndrome d’alienació parental són estratègies de coacció i càstig per a les dones.
- Una reforma del sistema judicial que ara revictimitza les dones. És necessari crear nous jutjats especialitzats en violència masclista en totes les seves instàncies amb formació obligatòria per a tot el personal.
No oblidem la violència exercida contra les dones, la seves filles i els seus fills. Diem alt i clar, NO A LES GUERRES, NO EN EL NOSTRE NOM i exigim l’alt al foc immediat i permanent a Gaza i la fi del suport del govern central a l’ ofensiva bèl·lica contra el poble palestí.