El passat 12 de maig vam rebre amb profunda decepció i preocupació el recent posicionament del Comitè de Bioètica de Catalunya a favor de l’anomenada “gestació subrogada”, fonamentat en el document La gestació subrogada. Reflexions i propostes per a una possible regulació, de març de 2025. Un posicionament que considerem totalment contrari a la protecció de la dignitat i la integritat de les dones i els nadons gestats per mitjà d’aquesta pràctica degradant basada en una aplicació inhumana de la tecnologia, a les antípodes de l’ètica d’una societat igualitària.
Passem a detallar la nostra objecció a la totalitat de l’argumentació i conclusió del document.
Quan el CBC es formula la pregunta “Considerem èticament acceptable que una dona, lliurement i sense estar sotmesa a pressió, coacció ni condicionant psicològic o social, decideixi prestar-se a gestar per altri?” sobre el que denominen “fenomen de la gestació subrogada”, prèviament han hagut de deslliurar-la, i citem textualment, “de tots els elements contextuals que sovint contaminen l’anàlisi”.
Primer, ni tan sols “deslliurant la pregunta de tots els condicionants”, com proposeu en un plantejament exclusivament retòric, fora acceptable respondre afirmativament a la qüestió plantejada i construir un argumentari favorable a la regulació, perquè gestar no és un procés de producció ni un servei. No es pot equiparar ni reduir la capacitat de gestar de la dona a una tecnologia dissociada dels processos fisiològics, biològics i psicològics que la transformen completament i la converteixen en mare.
Segon, en un món desigual en el qual la precarietat i la pobresa estan absolutament feminitzades, parlar de lliure elecció en el cas de les dones que es veuen abocades a posar el seu cos i la seva salut física i psíquica al servei del mercat de la vida com a últim recurs per alimentar la seva família és abraçar el mite neoliberal que li dona cobertura ideològica.
El vostre document no se centra en analitzar realment l’impacte de la “gestació subrogada” sobre les dones i els nadons, sinó en blanquejar una pràctica infame basada en la mercantilització i l’explotació de la capacitat reproductiva de les dones i en el tràfic d’éssers humans. La gestació subrogada conculca drets humans bàsics i situa desitjos individuals i interessos econòmics de les empreses per sobre dels drets humans de dones i nadons.
Cal tenir en compte, a més, les següents consideracions:
- A Espanya aquesta pràctica ja està regulada i és il·legal. Es considera un contracte nul de ple dret, amb diferents sentències del Tribunal Suprem que parlen d’aquesta pràctica com a explotació reproductiva de les dones que converteix les criatures en mercaderia (sentències 1626/2024, de 04/12/2024 i 496/2025, de 25/03/2025).
- Els processos biològics no es poden subrogar. Per això des del moviment feminista ens hi referim com a “ventres de lloguer”, tot i que no només es “lloga” una part del cos d’una dona, sinó una dona en la seva totalitat. No hi ha una part del cos que gesta dissociada de la resta del cos i de la psicologia de la dona i l’impacte que hi té el propi procés i el seu entorn en ella, com ha mostrat abastament l’epigenètica.
- Sobta que al vostre document es parli de normatives i declaracions de drets humans descartant el seu significat original. Es retorça el significat de l’art. 16 de la Declaració Universal dels Drets Humans sobre el dret a fundar una família, que es refereix al dret a fer-ho sense restriccions per motius de raça, nacionalitat o religió, però no diu absolutament res del dret a conculcar els drets fonamentals d’altres éssers humans per constituir-la. Apel·lar a la Conferència Mundial de Beijing, que va establir un compromís amb els drets i l’autonomia de les dones quan es parla de planificar el nombre de fills i el temps entre els naixements per fer l’equiparació amb la pràctica dels ventres de lloguer és una burla i un absolut despropòsit.
En diversos apartats de l’informe s’apel·la a problemes morals per acceptar o refusar els ventres de lloguer, i és aquí quan sí que s’hauria de parlar de drets humans. Perquè, tal com hem exposat més amunt, el cos de les dones i les seves funcions reproductives no són matèria primera per comprar o llogar, no estan deslligats de la seva ment, dels seus sentiments ni de la seva dignitat. Encara més: els compradors de criatures que estan disposats a utilitzar una dona com una màquina de producció de nadons no poden ser considerats adults adequats per convertir-se en pares de les criatures gestades, atès que provoquen la primera experiència traumàtica en l’infant en ser separat de la mare gestant. Exactament el contrari que fa l’adopció, que busca reparar l’experiència traumàtica de l’abandonament.
A la Fonamentació de la metafísica dels costums (1785), Immanuel Kant afirma que les coses tenen un preu i, per contra, les persones tenen dignitat. És a dir, que els objectes tenen un valor relatiu i són substituïbles. En canvi, els subjectes tenen valor incondicionat justament perquè tenen dignitat.
Hem d’entendre que el CBC actua al marge d’aquest principi ètic?
Això sembla, atès que l’informe deshumanitza tant la mare com el nadó. La dona no és tinguda en compte com a subjecte en si mateixa, sinó com un mer vehicle per accedir a l’objecte de desig dels compradors: els nadons. Es deshumanitzen els vincles materno-filials i la dona es dissocia no només del seu propi cos, sinó també del seu propi fill. En aquest sentit, fins i tot es recomana que la dona gestant no aporti cap material genètic, és a dir, que sigui només un recipient on dipositar òvuls prèviament fecundats. Es contempla, per tant, el procés de reproducció humana com un procés completament aliè a la condició humana.
Tampoc es veu com un problema moral l’entrega d’un nounat a una tercera part a canvi de diners. Ans al contrari, es planteja com si fos una qüestió de drets humans, en aquest cas, reproductius, dels compradors. Aquest enfocament és contrari al que estableix el Protocolo facultativo de la Convención sobre los Derechos del Niño relativo a la venta de niños, la prostitución infantil y la utilización de niños en la pornografía (ratificat al BOE núm. 27, de 31/01/2002, pàg. 3917-21) “per venda de nens s’entén tot acte o transacció en virtut del qual un nen és transferit per una persona o grup de persones a una altra a canvi de remuneració o de qualsevol altra retribució”.
Els contractes que signen les dones són autèntics “acords” d’esclavitud on la dona es veu privada de la possibilitat de decidir com viure el seu dia a dia. Entre els exemples d’aquestes imposicions hi ha no mantenir relacions sexuals, ni viatjar, ni tenyir-se els cabells, utilitzar determinades cremes o productes cosmètics, exposar-se a productes de neteja, banyar-se en piscines, prendre el sol. Així com la impossibilitat de revocar el contracte per la impossibilitat de fer front a les indemnitzacions establertes, fins arribar a situacions en les quals, en cas d’entrar en coma durant l’embaràs, no serà ni ella ni la seva família qui prendrà les decisions sobre la seva salut i la seva vida, sinó els compradors.
- Respecte al punt 2 del seu document, no hi ha cap motiu que justifiqui l’explotació de cap dona per tal de complir el desig de ser mare o pare. L’explotació de dones pobres i vulnerables en nom de “riscos psicosocials i biològics” dels compradors o de “motivacions personals” només pot ser interpretada com una mostra palmària de classisme i gaipatriarcat, en el cas de parelles d’homes que volen tenir descendència genètica. La solució als problemes de conciliació laboral són l’establiment de polítiques públiques i laborals que l’afavoreixin, i voler evitar els riscos de l’embaràs i el part no poden constituir raons que justifiquin que una altra dona els assumeixi en el lloc de la compradora, si una dona hi està involucrada com a tal.
Els riscos per a les dones que se sotmeten a un procés de ventre de lloguer són ignorats completament en l’informe, no s’esmenten en cap dels seus apartats, quan justament es tracta d’un informe on, teòricament, es reflexiona sobre l’aprovació d’aquesta pràctica. Els reproduïm tot seguit:
- “Donant” d’òvuls, si l’òvul no serà de la dona que s’embarassa: S’haurà de sotmetre a vàries proves, a un tractament hormonal que acostuma a durar dues setmanes i a una punció ovàrica. Entre els problemes per a la seva salut que poden sorgir hi ha: síndrome d’hiperestimulació ovàrica, perforacions intestinals i de bufeta, menopausa precoç, infertilitat, tromboembolisme, major risc de càncer, trastorns psicològics com ansietat o símptomes depressius, hemorràgia per punció accidental de vasos sanguinis, dolor abdominal i torsió ovàrica, entre d’altres. Molts d’aquests riscos apareixen temps després d’haver-se sotmès al procés.
- Dona que s’embarassa: tractament hormonal, implantació fallida de l’embrió o avortament espontani, hipertensió, preclàmpsia, diabetis gestacional, part prematur, riscos de la cesària, trastorns psicològics o símptomes depressius, i tots aquells riscos per a la salut d’un embaràs natural, que inclouen hemorràgia i risc de mort. Cal afegir els riscos relacionats de la separació del nounat, que pot derivar en estrès posttraumàtic.
- La vostra proposta es pot resumir en un hipotètic “model altruista” on les dones han de ser les altruistes i l’estat assumeix tot els recursos sanitaris que comporta satisfer un desig enlloc de destinar-los a respondre a necessitats mèdiques reals, sobrecarregant encara més el sistema nacional de salut. No queda clar qui assumiria “la justa compensació” a la dona sotmesa a explotació reproductiva ni quina compensació necessitaria si es tracta d’un acte altruista. El propi argument amaga, i malament, la seva incongruència.
- Sorprenen els criteris mercantilistes utilitzats, els comentaris sobre l’elevat cost dels ventres de lloguer a l’estranger i com d’equitativa seria la seva legalització a Espanya. Però l’argument que més sorprèn és el que defuig completament l’ètica universal: per justificar la posició favorable a l’explotació reproductiva de les dones i l’apropiació i tràfic de criatures, sostenen que ja que no es pot acabar amb aquesta pràctica a l’estranger, el millor és regular-la a Espanya. Amb aquest argument, mai no s’hauria assolit ni l’abolició de l’esclavitud ni el sufragi femení, ni la jornada laboral de 8 hores, per posar exemples de lluites justes que han anat sumant països a la història de la humanitat a partir d’alguns pioners.
És a dir, que per fer front a un mercat altament competitiu, el mercat global de la vida sobre els drets dels éssers humans, cal considerar lícita i regular l’explotació reproductiva de la dona i la compravenda de nadons, i fixar els preus de manera estatal, fent a tota la societat còmplice de l’explotació de les dones.
- Hem sabut que diversos membres del grup de treball que han elaborat el vostre informe porten a terme la seva activitat professional, directament o en funcions d’assessoria, en l’àmbit de la reproducció humana assistida en centres que es veurien beneficiats en cas d’aprovació de la regulació dels ventres de lloguer. Lògicament, aquests membres de la comissió han defensat la legitimitat dels ventres de lloguer en ponències i articles, al marge de les obligacions contretes al CBC.
Aquests professionals haurien d’haver declarat un conflicte d’interessos i haurien d’haver estat substituïts per uns altres, com estableixen les normes ètiques. L’informe, per tant i per acabar, no té la legitimitat que s’ha d’exigir al CBC per fer el servei que ha de fer a la societat catalana.
No volem obviar el nostre més sincer agraïment al Dr. Joan Viñas Salas, que sembla que és l’únic membre del CBC que comprèn el gravíssim atemptat que suposa la pràctica dels ventres de lloguer per a les dones i els nadons.
Per acabar, i parafrasejant Françoise Héritier quan es refereix a la prostitució, podem afirmar que “dir que les dones tenen dret a vendre’s (o llogar-se) senceres o per trossos, és ocultar que els homes -en aquest cas, els homes i les dones que s’ho poden permetre- tenen dret a comprar-les”. La pregunta inicial del document és un exemple paradigmàtic de la ideologia neoliberal, del tot impròpia d’un Comitè de Bioètica.
Ateses les respostes a la pregunta inicial i el posicionament final, si aquestes són les consideracions aplicables a les dones catalanes en situació de precarietat i a la producció de criatures a Catalunya, el Comitè no està vetllant per resoldre els reptes bioètics que ens plantegen els actuals canvis tecnològics i socials, sinó que ens deixa completament desprotegides en mans del mercat capitalista de la vida.
En conseqüència, Feministes de Catalunya impugna la totalitat del document i la decisió adoptada, i demana al President de la Generalitat la destitució dels membres del Comitè de Bioètica de Catalunya.