Prou sotmetre els drets de les dones i les nenes als desitjos dels homes
Coordinadora 8M – Moviment Feminista de Barcelona
Aquest 8 de març de 2025, Dia Internacional de la Dona Treballadora, les dones feministes estem fent història a Barcelona. Avui recuperem els carrers per l’autèntic feminisme, per manifestar la nostra indignació, la nostra denúncia i el nostre compromís, amb les companyes vingudes de pobles i ciutats d’arreu de Catalunya, i amb les companyes que han vingut d’arreu de l’Estat, de València, del País Basc i fins i tot i de Canàries per fer-nos costat, per ser totes una sola veu. Un sol crit ple de dolor per les que ja no hi son, per les que ens falten, però també de lluita i esperança, per reivindicar el dret de les dones i les nenes a una vida digna, sense cap tipus de violència ni explotació.
PERQUÈ SOM DONES I DIEM PROU, prou violència i prou explotació! No només encara estem molt lluny de la igualtat real i efectiva que estableixen les lleis, sinó que anem enrere, amb un augment espectacular de la violència sexual i una desigualtat econòmica que no disminueix. Per això som aquí, en aquest 8 de març històric, novament als carrers.
PROU VIOLÈNCIA MASCLISTA
Estem fartes que ens matin, que matin germanes, veïnes, companyes, amigues, mares! Fartes que no es donin les xifres reals dels assassinats de dones a mans d’homes, i exigim el recompte real de víctimes de violència masclista i una autèntica auditoria de les polítiques i mesures de prevenció, acompanyament i persecució de la violència masclista.
Volem saber per què a Catalunya es deneguen més de la meitat de les ordres de protecció que es necessiten, estem fartes que les autoritats que diuen que les dones han de denunciar les deixin soles i no hi posin els recursos necessaris per protegir-les quan ho fan. Volem saber on han anat a parar els diners del Pacte d’Estat contra la violència masclista, estem fartes de veure com els recursos es destinen a activitats que no hi tenen res a veure, estem fartes de judicis a les víctimes i no als agressors, estem fartes de veure com l’aplicació de la llei del només sí és sí rebaixa penes als agressors, com el cas dels dos violadors de la manada fa només uns dies.
Els darrers tres anys la xifra anual d’assassinades no ha baixat de 100. En el què va d’any, aquest 2025, 12 dones han estat assassinades per homes del seu entorn i s’ha trobat el cadàver d’una dona assassinada el 2020.
PROU VIOLÈNCIA VICÀRIA
A més l’any 2024 ha batut un rècord esfereïdor, amb una xifra sense precedents de violència vicària, de pares que assassinen les seves criatures amb l’únic objectiu de fer mal a les mares: 12 criatures assassinades el 2024.
La justícia patriarcal continua atorgant custòdies compartides a pares maltractadors, posant les criatures en risc i deixant les mares en la més absoluta desesperació. Les mares ens traslladen en primera persona aquest patiment i la seva denúncia a les autoritats:
UN MALTRACTADOR NO POT SER UN BON PARE
PROU JUSTICIA PATRIARCAL
La justícia patriarcal afavoreix els homes agressors i reprodueix estereotips sexistes, minimitzant sempre les agressions i qüestionant les víctimes. Si és patriarcal, no és justícia. És violència institucional i revictimitza les dones. L’interrogatori del juez Carretero a Elisa Mouliàa, i la ridícula sentència contra Rubiales ho confirmen una vegada més.
El 2024 es van denunciar 55 delictes d’agressió sexual i 14 violacions al dia. Les trucades al 016 durant el confinament es van multiplicar d’un 20% a un 60% en mesos consecutius. Hem vist com ha tornat a passar ara amb la DANA, tota la solidaritat amb les companyes de València .
La majoria de dones no denuncien per vergonya, per por a no ser cregudes i per por a l’agressor. Després de denunciar, les dones queden desprotegides. I moltes de les que havien denunciat i fins i tot amb ordres d’allunyament, han acabat assassinades.
PROU DESVIAMENT DELS FONS DEL PACTE D’ESTAT
Els fons del Pacte d’Estat contra la Violència Masclista no són per a finançar festivals de Twerking, ni festes de l’Orgull. Així no només es perden recursos per les dones i les criatures, sinó que es donen ales a l’extrema dreta i la seva negació de la violència estructural contra les dones.
Exigim que els fons es destinin als seus objectius: assistència i protecció de víctimes, formació de policies i jutges i lluita contra la violència també fora de la parella, els matrimonis forçats, i una autèntica política preventiva contra l’augment de la violència sexual que pateixen nenes i noies a mans de nois menors d’edat.
Exigim una auditoria, exigim criteris clars per la seva aplicació, que no es puguin desviar. Exigim que es tornin els diners malgastats. I també exigim que inclogui la violència sexual, física, psicològica que s’exerceix contra les dones víctimes de prostitució.
PROU EXPLOTACIÓ SEXUAL
Estem fartes que l’explotació sexual de les dones es vulgui disfressar de “lliure elecció” i de “treball sexual” per fer rics als proxenetes, criminals sense escrúpols que s’aprofiten de les dones més pobres i vulnerables del món i de Catalunya. La prostitució no és un treball com qualsevol altra, és la pitjor forma de violència sexual, i és incompatible amb la igualtat i la democràcia.
A Catalunya es concentra el 40% de l’explotació sexual de tot l’Estat. Espanya és el país d’Europa on hi ha més demanda de violació pagada, de turisme d’explotació sexual, amb un model de congressos internacionals que comporta el trasllat de 30.000 dones per ser prostituïdes als locals on es tanquen negocis milionaris d’alta tecnologia, com el Mobile que ha tingut lloc aquesta setmana i de tots els que s’hi celebren, amb tot un entramat de professionals de la hosteleria i el transport que celebren, aquests sí, com augmenten els seus beneficis al voltant de l’explotació sexual de les dones.
Estem fartes de veure com l’Estat que hauria de protegir les nenes i noies més vulnerables i desemparades té els nivells més alts de la UE d’explotació sexual de nenes i adolescents sota la seva tutela.
Fartes que les autoritats siguin còmplices de sotmetre els drets de les dones i les nenes als desitjos dels homes i dels negocis criminals que les exploten, ingressant ingents quantitats de diners a costa de les més vulnerables.
El 95% de les víctimes son dones, el 99% dels “consumidors” són homes. El 68% de les dones pateixes estrès post-traumàtic. Ja en sabem les conseqüències: addiccions i esquinçaments vaginals i anals, afectacions a la uretra, i una autoestima destrossada.
Perquè cap nena neix per ser violada a canvi de diners, cap nena neix per ser puta. Hem d’aconseguir que la societat condemni i erradiqui la idea que els homes poden sotmetre sexualment dones que no els desitgen.
Exigim una llei abolicionista del sistema prostitucional, que persegueixi als proxenetes, multi als puteros i protegeixi les dones com a víctimes de terrorisme masclista. Tenen una la llei redactada per la Plataforma Abolició Prostitució des de 2020 tancada en un calaix. No pararem fins que s’aprovi una llei! Prostitució és violència sexual!
PROU PORNOGRAFIA I PROU VIOLÈNCIA SEXUAL
La pornografia és una autèntica escola de violència sexual. No és sexe, és violència sexual filmada basada que mostra agressions contra dones tan brutals com ofegaments, agressions, cops, insults o humiliacions com escopir o orinar a la cara de les dones. Els títols dels vídeos porno no enganyen ningú, son tots actes de violència contra les dones fent servir paraules com “destrossar” o “rebentar”, o “brutalment violada”.
La pornografia presenta como a sexe la violència contra nadons, nenes, nens, dones embarassades, germanes, mares, o àvies. Aquest ruptura del vincle sociao bàsic és el què necessita el capitalisme salvatge per a mercantilitzar-ho tot.
La pornografia no és ficció, el 90% de les escenes són agressions reals a dones i simulen que a elles els agrada. Promou un model de sexualitat masculina sense empatia, que associa sexe amb violència. La pornografia és la promoció de la prostitució.
El porno és gratuït i arriba a les pantalles dels infants i adolescents perquè és una captació doble: per convertir els nois en consumidors de dones i a les dones en objectes consumits que es valoren pel seu cos hipersexualitzat.
Estem veient com augmenta cada any en més del 40% la violència sexual contra noies menors comesa per nois igualment menors, i com en paral·lel també augmenta la negació de la violència estructural i de les desigualtats que afecten les dones i les nenes. Les formes de violència que més augmenten son les violacions grupals i la ciberviolència, i això reprodueix exactament la violència sexual dels vídeos porno més visionats pels adolescents.
Exigim l’abolició del porno i la persecució criminal de les plataformes que l’allotgen.
Estem fartes que la pornografia i la prostitució es considerin una activitat de lleure i diversió pels nois i pels homes, a costa de les dones i les nenes. Fartes que s’eduqui els nois perquè s’excitin sexualment mentre fan mal a les noies.
Estem fartes que a les noies se les eduqui per sotmetre’s, per no valorar-se com a persones i ciutadanes sinó com a cossos hipersexualitzats, fartes que se les estigui educant per acceptar la violència sexual, fartes que se les estigui educant per consentir allò que no desitgen i els fa mal, només pel mandat patriarcal d’agradar.
PROU PRESSIÓ ESTÈTICA
Fartes que les noies estiguin sotmeses a la tirania de la pressió estètica, amb un augment molt preocupant de les cirurgies, on l’edat mitjana de les noies que s’operen ha passat dels 32 als 20 anys. Fartes que les autoritats no facin res per acabar amb la publicitat sexista que promou la industria del porno.
PROU MEDICINA ANDROCÈNTRICA
Si no es té en compte el sexe les dones seguim sent invisibles per a la medicina. Els símptomes i els tractaments són diferents en els cossos de les dones i els dels homes, ho sabem en el cas de l’infart o l’impacte de les vacunes contra la Covid19.
Això provoca diagnòstics erronis o tardans, menys reconeixement i recerca sobre les malalties que ens afecten només a les dones, com l’endometriosi, o bé subestimar el dolor de les dones descartant els símptomes amb una sobre-medicació d’ansiolítics i antidepressius com si es tractés de qüestiones emocionals i de salut mental.
Exigim deixar de ser invisibles per a la medicina, necessitem una atenció i una investigació mèdica amb perspectiva feminista.
PROU EXPLOTACIÓ REPRODUCTIVA
Estem fartes de la hipocresia que permet l’explotació reproductiva de les dones pobres del món, mentre els contractes de “ventres de lloguer” tinguin lloc fora de l’Estat, mentre permet la propaganda impune de les associacions de persones que volen explotar dones i comprar criatures i continua sense derogar la instrucció de 2010 que permet que s’inscriguin com fills propis als consulats espanyols d’aquells mateixos països. Estem fartes de la promoció massiva de la mal anomenada ovodonació a tot arreu on hi hagi dones joves, com les universitats, com si es tractés d’una tècnica innòcua i altruista, sabent que té seqüeles molt greus per les noies que s’hi sotmeten, que sempre ho fan per necessitat econòmica.
L’explotació reproductiva deshumanitza les dones i converteix dones pobres i criatures en mercaderies. No al mercat de la vida!
PROU LLEIS TRANS
Fa dos anys que es va aprovar la Llei Trans, una infàmia que imposa idees anticientífiques, com ara que el sexe es pot canviar i depèn dels sentiments i no de la biologia. Una llei profundament antifeminista, incompatible amb les lleis d’igualtat, perquè converteix en paper mullat totes les polítiques d’igualtat si qualsevol home es pot declarar dona. Una llei mordassa antidemocràtica, perquè estableix multes i inhabilitacions a la discrepància. Una Llei que és un frau en si mateixa.
Una llei que falseja la realitat i impedeix saber si es redueixen les desigualtats que afecten les dones, de la desigualtat salarial fins a la violència sexual (quina casualitat que han augmenta les violacions amb penetració amb penis “femenins”); desapareixen els espais segurs, els banys, els canviadors, les cases d’acollida per a dones maltractades, les presons on ara hi ha dones que han de compartir cel·la amb agressors sexuals. És una llei homòfoba, que vol convertir lesbianes i gais en persones de l’altre sexe; desprotegeix a les persones amb disfòria perquè converteix el seu malestar psíquic en una identitat que no necessita atenció.
PROU HOMES ALS ESPORTS DE LES DONES
Una llei que destrueix l’esport de les dones i les nenes. Els cossos de dones i homes són diferents en anatomia i potència. La pubertat masculina proporciona als homes avantatges físics permanents sobre les dones, que són crucials als esports.
Si els homes competeixen en les categories femenines no hi ha joc net per les dones. Més de 600 dones han perdut 900 medalles amb la irrupció dels homes que es declaren “dones trans” en l’esport femení.
Exigim al COI i als Governs que es blindin les categories femenines perquè siguin només per a les nenes i les dones i que es retornin totes les medalles i premis a les autèntiques guanyadores. No volem tramposos aprofitant lleis injustes.
LA INFÀNCIA TRANS NO EXISTEIX, PERÒ ENRIQUEIX!
Ningú neix al cos equivocat. La llei trans és una llei que emmalalteix criatures lliures, que no encaixen amb els estereotips sexistes, i que promou l’ús de blocadors de la pubertat que aturen de forma irreversible el seu desenvolupament. Les nenes i adolescents són les principals enganyades i perjudicades per ideologia transgenerista, 3 de cada 4 cassos. El servei Trànsit els destrossa la salut per tota la vida quan volen fugir de la violència que comporta ser dona. És un escàndol mèdic global que enriqueix les grans corporacions transhumanistes i els mitjans de comunicació que subvencionen, i per això ens censuren.
La salut mental de les nenes i les noies està empitjorant i ningú no s’està fent les preguntes que ens fem les feministes.
Al Regne Unit, primer els conservadors i ara els laboristes, davant de les evidències de l’Informe Cass, han prohibit de forma permanent els blocadors de la pubertat, i aquí el nou Departament de Salut fa cas omís de les evidències, com l’anterior, continua sense rebre’ns fent veure que no existeix l’informe Trànsit, i continua sense aturar la castració química i quirúrgica de milers de criatures.
NINGÚ NO NEIX AL COS EQUIVOCAT, PROU HOMOFÒBIA
Esborrar el sexe de les lleis és una nova forma de violència contra les dones perquè amaga l’origen de la nostra opressió, i normalitza la censura i la persecució de les feministes que denunciem el transgenerisme.
Exigim la derogació de totes les lleis i protocols trans de l’Estat, que es reinstauri la categoria sexe, eliminar l’autoidentificació del sexe, eliminar el neollenguatge que ens esborra i falseja la realitat, i abandonar el llenguatge queer que ens deshumanitza, no som ni “persones gestants” ni “cossos menstruants”!
PROU SUPLANTACIONS DE LA COEDUCACIÓ
La Coeducació està segrestada i el professorat, l’alumnat i les famílies continuen exposats a continguts transgeneristes i pornificadors que fan passar per coeducació des del programa oficial Coeduca’t del Departament d’Educació, que ja hem denunciat. Les idees queer han entrat amb força al sistema educatiu, a les facultats d’educació, als llibres de text, a les biblioteques dels centres…
Les nenes i noies es queden sense la intimitat que necessiten i estan en risc quan es converteixen tots els banys en mixtes, això no és inclusió. S’està mentint a les classes de biologia i d’història. S’està promovent que l’alumnat dubti de la seva identitat sexual amb tallers transgeneristes que es fan passar per coeducació i per educació afectivo-sexual.
S’està perseguint les professores feministes que planten cara a les mentides i l’adoctrinament que pateix l’alumnat de totes les edats. S’està conculcant la llibertat de càtedra. Les autoritats universitàries han cedit a la ideologia transgenerista i han convertit les unitats d’igualtat en policies del gènere, just allà on el pensament crític i el debat en llibertat hauria de prevaldre perquè és la única manera de construir coneixement.
Reivindiquem la coeducació real, l’educació per a la igualtat i l’emancipació, sense estereotips sexistes, per formar l’alumnat en relacions basades en la igualtat i el respecte, sense androcentrisme, sexisme i masclisme. Exigim que s’expulsi la ideologia transgenerista de totes les institucions educatives.
FORA TRANS I PORNO DE LA COEDUCACIÓ
PROU PRECARIETAT LABORAL
Les dones encara patim una greu bretxa salarial, guanyem una mitjana de 5000€ anuals menys que els homes. Un dels col·lectius més afectats per la precarietat laboral femenina és el de les treballadores de la llar, moltes d’elles migrants, cosa que agreuja la seva vulnerabilitat. La majoria treballen sense contracte o sense estar donades d’alta en la Seguretat Social, i això limita el seu accés a drets laborals com l’atur o la jubilació.
Aquesta precarietat agreuja la desigualtat econòmica, limitant la independència financera i l’accés a pensions dignes. La inestabilitat laboral reforça la càrrega de les cures, dificulta la conciliació i augmenta el risg de violència econòmica.
Exigim l’accés a la jubilació anticipada per a les treballadores i el reconeixement de malalties professionals derivades del treball de cura. Exigim que s’estableixin mesures processals, individuals o mitjançant conflicte col·lectiu, que permetin sancionar l’incompliment de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals i les empreses on no hi hagi paritat salarial.
PROU NEGACIÓ DE LA CIUTADANIA
Lluitem per a totes les dones i nenes a qui se’ls nega la humanitat a qualsevol país del món.
El feminisme és una lluita local i global. Dels 195 països que hi ha al món, només 14 tenen lleis de paritat total entre dones i homes. Moltes dones i nenes del món pateixen una situació de desprotecció i conculcació dels seus drets fonamentals perquè les autoritats no fan res davant de creences misògines i retrògrades que les sotmeten al marge de la llei, a casa nostra, i al marge dels Drets Humans Universals, en altres països.
Exigim que es faci complir la llei i es garanteixi el dret a la integritat, la llibertat i la igualtat de totes les nenes i les dones a tot l’Estat, i que els nostres governs liderin la lluita contra la violència i la negació de la ciutadania i la humanitat més elemental que pateixen les dones i les nenes a tot el món.
No podem oblidar que els cossos de les dones i les nenes son els camps de batalla més violents en totes les zones de guerra del món i ens colpeixen les noticies dels genocidis, i els suïcidis que moltes cometen abans de sotmetre’s a l’horror.
Companyes, per les nenes, per les dones joves, per les dones grans, per les dones treballadores, per les dones cuidadores, per les dones lesbianes, per les dones mares i àvies, per les dones que no ho són, per les dones immigrades, per les dones de tots els orígens i de totes les creences, per les dones que pateixen malalties i discapacitats, per les dones feministes, per les dones que encara no ho són, per les dones d’altres països, per les dones que som aquí, per les nenes que tenen por de ser dones, que no tinguin por, per totes nosaltres!
Per una vida digna, lliure i segura per totes les dones i nenes del món! Cridem ben fort SOM DONES I DIEM PROU!
Prou sotmetre els drets de les dones i nenes als desitjos dels homes!
Visca la lluita feminista, visca la lluita de les dones!