El dimarts 8 d’octubre de 2024 a Feministes de Catalunya vam inaugurar el curs 2024-2025 amb un webinar que va abordar el tema de l’explotació sexual de menors tutelades. El webinar, conduït per Sílvia Carrasco, va comptar amb la participación de Carol L., activista abolicionista de Supervivientes en Acción; Alba Aguilar Otero, professora de Criminologia a la UB, i Gabriela Poblet, professora d’Antropologia a la UAB.
Carol L. va reflexionar a partir de la seva pròpia història com a menor tutelada i com a supervivent del sistema prostitucional. Va explicar que el primer intent de captació el va patir als 15 anys, a l’Argentina, una proposta enganyosa per “anar a festes d’homes grans on no hauria de fer res”. El segons, del que no va poder escapar, a Espanya, després d’haver tornat a passar pel sistema de protecció de menors. Tenia 17 anys, feia autoestop sense saber on anar i la va recollir algú que li va parlar de la prostitució com una manera d’orientar la seva vida. La captació, explica Carol, és una de les principals eines del procés d’entrada al sistema prostitución i pot estar lligada al tràfic d’éssers humans amb finalitats d’explotació sexual o no. A més, a ella, com acostuma a passar amb les adolescents, ja li havia arribat la idea del capital eròtic: vals el que un home està disposat a pagar per tu, el teu cos té un preu i en pots treure rèdit. Una idea que s’encarreguen de promoure els proxenetes i els entorns proregulació, fins i tot vam poder veure al Congrés dels Diputats com els partits regulacionistes de la prostitució van afirmar obertament que el proxeneta és “una figura indispensable per mantenir protegides les dones”. Amb el bombardeig d’aquestes idees, les adolescents en situacions de vulnerabilitat i desprotecció poden contemplar la prostitució com una sortida viable que no només té demanda i es presenta com una activitat lucrativa, sinó que també és empoderant, i poden arribar a creure que la decisió d’entrar en el sistema prostitucional és seva. Per això Carol, com totes, es va sentir culpable i responsable de tot el que li va passar després i del mateix fet d’haver estat captada.
El relat que expliquen en la captació és la mitologia de la prostitució, en coherència amb la imatge que els sectors reglamentaristes volen vendre a la societat parlant de “treball sexual”. A la noia li diuen: “mai no faràs res que no t’agradi” o “els puters són uns pobres homes necessitats”.
La realitat és que les pràctiques que es veuen abocades a realitzar dins del sistema prostitucional depenen de la necessitat en què es trobin. Carol L. explica que ella només descansava quan la casa ja havia recaptat prou i no volien cremar la gallina dels ous d’or. A més, els puters són clients i els clients sempre tenen la raó i, per tant, el poder de decisió. Carol L. explica que la pitjor tortura, més que la violència física directa que havia de patir cada dia, era no poder dir que no a pràctiques desagradables i repugnants.
El puter no pregunta si la noia és major d’edat, només ho fa si l’excita o si no vol que l’enxampin amb una menor. No els interessa en absolut el benestar de les noies: per a ells són cossos per consumir.
La vulnerabilitat de les noies és la matèria primera del gran negoci del sistema prostitucional i el sistema de protecció de menors no se’n fa càrrec. Cal treballar sobretot en el sistema de captació: com funciona i per què té èxit en el context de la situació de les noies i dels missatges socials que reben.
La segona ponent, Alba Águila Otero, investiga sobre victimització i explotació sexual de menors en acollida residencial. Quan el 2020 el Consell de Mallorca va admetre 16 casos d’explotació sexual de noies menors tutelades que havien sortit a la premsa, va encarregar-ne un informe, però aquest fenòmen no és nou. Des de 2016 han anat apareixent casos a la premsa relacionats amb tots els sistemes de protecció infantil de les comunitats autònomes.
L’explotació sexual d’infants i adolescents (ESIA) en acolliment residencial és una forma de violència contra la infància i l’adolescència que inclou diversos tipus de victimització sexual amb característiques particulars. La víctima és emprada no només com a objecte sexual sinó també com a objecte comercial (Interagency Working Group, 2016). Es tracta d’activitats sexuals amb menors d’edat, on hi ha un intercanvi (no necessàriament material) i un abús. Aquest intercanvi té un papel crucial perquè impedeix que la víctima es vegi com a tal i, a més, fa que pensi que té una responsabilitat en allò que li passa.
Es calcula que entre un 1 i un 2.5% de la població general de menors d’edat escolaritzats pateixen ESIA. Un dels estudis recents del grup de recerca, amb una mostra representativa aleatoritzada de 4.024 adolescents, constata que Espanya es troba en el rang superior de la Unió Europea d’incidència d’ESIA (2,6%). Les noies en són les víctimes més freqüents, però la recerca constata que els nois són objecte de pràctiques més violentes. Per exemple, en un estudi fet a petició del govern de Cantàbria per tal de prevenir el risc d’ESIA (121 adolescents, 82% d’entre 14 i 18 anys en acolliment residencial, de 26 centres i llars d’acolliment) les i els adolescents van respondre el següent:
- El 43% van indicar conèixer algun cas d’ESIA.
- El 17.4% dels menors havia estat implicat en una situació d’ESIA el darrer any.
- El 13.2% va respondre que s’havia despullat davant la càmera o havia estat fotografiat/gravat en vídeo; d’aquests, un 9.1% a canvi de diners i un 4.1% sota amenaces o a la força (7.9% de nens i 19% de nenes).
- El 8.3% va afirmar haver estat tocat en les seves parts íntimes o haver tocat una altra persona.
- El 10.7% assenyalava haver mantingut relacions sexuals (sexe oral o penetració).
Pel que fa als factors de risc, el més important és que la persona de qui estan enamorades les involucri en aquestes pràctiques, seguit de la recerca d’acceptació i validació social i de l’obtenció de drogues i alcohol. Aquests factors de risc es multipliquen quan hi ha conductes de risc, entre les que destaquen mantenir relacions amb desconeguts, sense protecció i intercanviar fotografies íntimes. Els episodis de fugues dels centres són els de major vulnerabilitat davant del risc de ser abusades sexualment. La captació en aquests casos no només ve directament d’adults sinó a també través d’altres companyes.
Per fer front a l’explotació sexual infantil i adolescent en menors tutelats per l’Estat s’han elaborat protocols d’actuació i formació del personal que n’ha de tenir cura als centres (per exemple, l’eina del govern balear Guia per l’actuació davant de casos d’ESIA). El 2022 el Ministerio de Igualdad va aprovar un pla d’acció contra l’explotació sexual de nenes, nens i adolescents del sistema de protecció de menors però els recursos per formar personal, detectar situacions i actuar adequadament no s’han generalitzat als centres. Els centres de protecció no poden afrontar sols aquesta problemàtica, necessiten treballar en xarxa amb altres àmbits (sanitari, judicial, cossos de seguretat, etc.) i crear entorns basats en vincles segurs i estables.
La informació i les orientacions perquè sàpiguen detectar situacions de risc tampoc arriben a les noies i nois adolescents, i encara no hi ha recursos especialitzats per a les víctimes. Cal recordar es tracta de noies i nois que estableixen vincles disfuncionals o traumàtics i que això dificulta que les víctimes identifiquin la situació i puguin demanar ajuda i que s’obrin processos judicials. És per això que resulta fonamental poder disposar d’un adequat sistema d’identificació i notificació dels casos.
La tercera participant, Gabriela Poblet, antropòloga especialitzada en migracions i gènere i professora de la UAB, va presentar el cas específic de les nenes i adolescents de la frontera, tot fent èmfasi en la invisibilitat de la seva situació, que contribueix al risc d’explotació sexual i també a la impunitat dels explotadors. Aquest estudi de cas sorgeix d’un projecte realitzat a la ciutat de Melilla (dut a terme per Gabriela Poblet i Sílvia Carrasco) i és un exemple que vincula la història i reflexió de Carol L. amb l’exposició d’Alba Águila sobre les adolescents i el sistema de protecció.
L’encàrrec de l’estudi d’entrada donava per fet que la problemática dels menors no acompanyats i les percepcions i discursos de la població local sobre la seva presència a la ciutat ignorava les nenes. Les nenes no acompanyades, majoritàriament d’origen marroquí, són invisibles, ningún no en parla, tot i que indirectament tothom sap que hi ha un problema. Melilla és un espai de frontera contradictori, amb una permeabilitat permanente i una circulació condicionada i desigual en ambdues direccions entre Melilla i Nador. Això és important, ja que hi ha moltes dones en situació d’explotació sexual en el context específic de frontera en condicions especialment vulnerables.
La recerca que va recollir exhaustivament els discursos presents a la ciutat i les percepcions i posicions de la ciutadania donava a entendre que no hi ha nenes no acompanyades en risc, bé perquè a les nenes no se les veu ocupant l’espai públic, com fan els nois adolescents, o bé perquè estan resguardades amb les monges, en els centres de menors de Melilla (en el moment del treball de camp hi havia un centre mixt d’infants petits i de noies fins als 18 anys, un exclusivament de nois de més de set anys i un només de noies).
Les posicions discursives —que revelaven actituds que oscil·laven de l’empatia, la solidaritat inespecífica o el compromís més conscient fins a l’altre extrem, el del discurs d’odi i el rebuig— s’aplicaven als nois. L’experiència de contacte diversa també es referia a ells. No hi havia posicions sobre les noies mena (ni tan sols des del mateix govern de Melilla), ni experiències de contacte, i això no variava fos quina fos l’actitud i el discurs envers els nois.
Però la recerca (en procés de publicació) va identificar clarament la situació de les noies i va destapar un sistema de captació i explotació sexual perfectament organitzat entre Melilla i la Península que actua quan les noies fan 18 anys i es troben en una desprotecció absoluta, a la que s’afegeixen sovint situacions legals complicades.
Els contactes establerts amb joves que havien estat a centres i n’acabaven de sortir, moltes d’elles del centre de monges (també algunes noies arribades al Centre d’Estada Temporal d’Immigrants de Melilla amb edats difícils de determinar i documentació sospitosa) van permetre corroborar alguns dels rumors sobre la captació que circulaven entre les treballadores dels centres (per exemple, una dona que ven loteria a prop del centre de menors i podria actuar com a possible captadora, algun noi que “ajudava” i no se sabia d’on sortien els recursos).
Aquestes nenes, suposadament resguardades, en complir 18 anys es trobaven amb les maletes a la porta: “un dia me hicieron el pastel y al dia siguiente tenia las maletas en la puerta”. A la porta també hi havia gent esperant-les.
Les treballadores més compromeses no tenen eines per evitar el limbe de vulnerabilitat al servei de captadors i captadores. Moltes, a més, no tenien ni les eines de l’idioma i l’educació que els centres teòricament els haurien d’haver proporcionat. Es troben impotents davant no només de la situació de desprotecció de les noies sinó també de la total impunitat de les xarxes de captació.
El cas de Melilla és emblemàtic però no és un cas aïllat. Quan s’ha investigat la situació de les nenes i noies menors no acompanyades en altres territoris el panorama és similar i les treballadores i responsables dels centres sempre esmenten casos de trata: per exemple, entren als 15 anys als centres, les cuiden mentre són menors i quan en fan 18 apareix el tiet, que en realitat és un tractant, i se les emporten les màfies.
Fer-se càrrec veritablement de les menors no acompanyades tutelades també significa convertir el discurs solidari en discurs emancipatori i feminista, i això és indissociable de la lluita per una veritable abolició de l’explotació sexual.
Podeu trobar el webinar a continuació: