ElDiario.es, en col·laboració amb Univisión Noticias, han dut a terme una investigació segons la qual, tal com indiquen, extreballadores de les mansions de Julio Iglesias acusen el cantant d’agressions sexuals. Els mitjans s’han fet ressò dels testimonis de diverses treballadores que relaten les agressions sexuals comeses pel cantant, així com dels mètodes de coerció i privació de llibertat tant a les viles d’Espanya com a les de la República Dominicana i les Bahames.
L’enfocament que s’està donant al cas és el d’una agressió sexual en l’àmbit laboral de caràcter greu. Alguns mitjans, com La Sexta, fins i tot l’han comparat cautelosament amb el cas de Jeffrey Epstein. El magnat nord-americà es va dedicar, durant anys, a captar menors de zones empobrides de Miami com a “massatgistes” i a oferir-les sexualment als seus amics en festes privades.
Tanmateix, les diferències entre ambdós casos són més de mètode que de fons. Si excloem de l’equació l’edat de les dones i la presència dels amics, el modus operandi és idèntic. Les víctimes de Julio Iglesias relaten com van ser contractades com a fisioterapeutes o empleades domèstiques, coaccionades i sotmeses a un sistema de control continu, privació de llibertat, servitud i, finalment, agressions sexuals. Aquesta situació es va produir mitjançant l’engany i l’abús de poder per part d’Iglesias, així com de les seves “encarregades”.
La contractació de les dones en base a les seves fotografies, els exàmens ginecològics, les proves d’infeccions de transmissió sexual o els tests d’embaràs demostren una clara premeditació i organització de l’explotació de caràcter sexual. L’imaginari del segrest en una furgoneta a l’estil de Venganza (2008), amb Liam Neeson, ha provocat que la gent pensi que només hi ha tràfic si hi ha segrest i una violenta privació de llibertat, i que no sàpiga identificar-la quan la relaten les mateixes víctimes.
A més, cal tenir en compte que Julio Iglesias posseeix la nacionalitat dominicana, que ja li convé per evadir impostos a Espanya, i és un dels promotors immobiliaris del negoci de l’urbanització amb aeroport de Punta Cana amb un gran reconeixement al país. Aquest fet pot desdibuixar la caracterització del modus operandi declarat per les dones.
Des de Feministes de Catalunya instem els mitjans a informar correctament dels delictes que s’identifiquen en els relats de les treballadores de Julio Iglesias. No són agressions, és tràfic de persones amb finalitats d’explotació sexual, tal com indica l’article 177 bis del Codi Penal:
El tràfic d’éssers humans consisteix en la captació, el transport, el trasllat, l’acollida o la recepció d’una persona, inclòs l’intercanvi o la transferència de control sobre una persona, emprant violència, intimidació o engany, o abusant d’una situació de superioritat o de necessitat o de vulnerabilitat de la víctima, nacional o estrangera, o mitjançant el lliurament o la recepció de pagaments o beneficis per obtenir el consentiment de la persona que tenia el control sobre la víctima, amb qualsevol de les finalitats següents:
- La imposició de treballs o de serveis forçats, l’esclavitud o pràctiques similars a l’esclavitud, la servitud o la mendicitat.
- L’explotació sexual, inclosa la pornografia.
- L’explotació per a la realització d’activitats delictives.
- L’extracció dels seus òrgans corporals.
- La celebració de matrimonis forçats.