Feministes de Catalunya assisteix a la 18a edició del curs de Lectures de Teoria Política Feminista organitzat per la politòloga Maria Freixanet, a l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS). Aquest any està dedicat a La quarta onada, i vol ser un espai d’aprenentatge i debat d’idees per revisar i avançar en el pensament i l’acció feminista actual davant de reptes complexos i reaccions accelerades.
Nuria Varela
La sessió inaugural va comptar amb una ponent de luxe, la Nuria Varela, periodista i escriptora, autora de Feminismo 4.0. La cuarta ola, un llibre publicat el 2019 en el qual ara faria, en paraules de l’autora, una important rectificació: “Al llibre afirmava que es podia ser feminista i queer. Ara penso que no.”
“El feminismo nace con la modernidad y se destruye con la posmodernidad, aunque haremos lo posible para evitarlo. De peores reacciones hemos salido.”
A la seva intervenció, Varela va començar amb un brevíssim resum de les tres primeres onades i com aquestes van sorgir arran de canvis socials i polítics (Wollstonecraft i altres amb la Il·lustració i la Modernitat; el Moviment Sufragista amb la Revolució Industrial; el Feminisme radical post 2a Guerra Mundial), i va situar l’inici de la 4a onada feminista en el que s’anomena la quarta revolució industrial (l’era digital) que amplifica la globalització neoliberal. Va tenir la seva primera gran manifestació el 8 de març de 2018, amb la 1a vaga global, contra els embats d’un món injust i en retrocés.
El moviment feminista ha estat present a totes les lluites i protestes del segle XXI (al capdavant de la protesta contra la greu crisi grega, a les primaveres àrabs, als moviments estudiantils llatinoamericans, a les places del 15M i Occupy Wall Street, a les protestes de les dones saudis, turques, mexicanes, poloneses, argentines, el #MeToo i les protestes anti-Trump, #Cuéntalo, etc.). D’aquesta manera, el moviment feminista del segle XXI va inventar una nova forma de fer vaga (tot recordant les paraules d’Audre Lorde, “les eines de l’amo no serveixen per desmuntar la casa de l’amo”). La vaga feminista del 8 de març de 2018 va ser una vaga de cures, de consum i d’estudiants.
La tesi de Nuria Varela és que la 4a onada del feminisme és una reacció a la reacció patriarcal que es es produeix als anys 80 contra el avenços del feminisme radical dels anys 70. La indignació i el cansament de milions de dones es va convertir en capital polític.
La 4a onada s’articula i s’organitza
- contra les conseqüències que tenen per a les dones les polítiques econòmiques neoliberals aplicades als 80 i la seva globalització, i que porten a l’esclat de la gran crisi de 2008: la mercantilització dels cossos de dones i criatures adquireix dimensions globals amb la indústria del sexe i la dels ventres de lloguer, convertint els desitjos en drets (per a qui pugui pagar), disfressats de “llibertat d’elecció”.
- contra el neofeixisme, que ataca frontalment els avenços en els drets de les dones, representat per Trump, Bolsonaro i els nous grups que s’oposen al dret a l’avortament.
Els trets principals de la 4a onada es poden resumir de la manera següent:
- És un moviment de masses de caràcter global gràcies a Internet.
- El feminisme de la 4a onada identifica clarament la política sexual del neoliberalisme. Torna a posar el focus en els privilegis masculins i no en les diferències entre les dones (que eren debats dels anys 80, amb el desembarcament de la teoria queer que qüestiona les dones com el subjecte polític del feminisme i el mateix concepte de dona) i en la manca de polítiques de redistribució que han estat substituïdes per polítiques de reconeixement.
- És ciberactiu i ha articulat una comunitat virtual feminista de milions de dones a tot el món, desafiant el mandat patriarcal del silenci.
- És intergeneracional.
- Impugna la realitat decebedora del suposat model democràtic (justícia patriarcal, misoginia institucional, falta de pressupost per protegir-nos)
Però podem veure com tot s’ha accelerat perquè els cicles històrics s’escurcen pels ritmes del món digital i interconnectat en el què vivim, i estem en plena pugna entre la 4a onada i la reacció contra ella, que s’ha produït en un temps molt curt, i amb una pandèmia global que també hi ha contribuït en molts sentits. Ara mateix, no tenim ni un sol indicador que ens parli d’igualtat entre dones i homes, cal recordar que la igualtat d’accés a l’educació i la major qualificació progressiva de les dones és un miratge perquè no té impacte en la igualació fora, en termes de poder.
A la segona part de la sessió es va obrir un diàleg entre la ponent i el públic, del qual destaquem algunes respostes de la Nuria Varela que complementen la seva exposició:
- Constatem des del moviment feminista que s’ha fet una política d’aliances equivocada. Varela afirma que “No es pot defensar una cosa i la contrària” i que el feminisme és una teoria política del poder i una lluita organitzada per desmantellar l’opressió de les dones sotmeses per aquest poder, no és un seguit d’altres coses que ara se li volen atribuir.
- Han desaparegut totes les polítiques d’igualtat, tant on governa la dreta com on governa l’esquerra:
- la dreta les ha substituït per polítiques de família
- l’esquerra les ha substituït per polítiques d’identitat (en realitat de diversitat d’identitats) i les confon amb les polítiques socials com si fossin el mateix.
En aquest sentit, Varela posa l’exemple de la pujada del Salari Mínim Interprofessional, del qual s’ha dit des del govern que és una política feminista. No és així, que sigui una política necessària no la fa feminista. Una política salarial feminista seria que les dones no fossin majoria entre els perceptors del SMI perquè els sectors i nivells laborals més feminitzats passessin a tenir més reconeixement i retribució.
- Han augmentat totes les formes de violència contra les dones i, en especial, contra les nenes, i seguim sense tenir-ne dades reals, només dades de denúncies i, per tant, no sabem realment què està passant amb aquesta qüestió crucial i prioritària. Això és injustificable.
- Un indicador de l’atac inaudit contra el feminisme és que el concepte de consentiment s’ha convertit en un tema per debatre i això es diu des de sectors que es consideren feministes. Com és possible que allò que té a veure amb les relacions de poder i l’opressió sexual de les dones s’hagi de debatre?
- Ha augmentat la violència contra les feministes des dels moviments que s’identifiquen amb les idees queer, des de cancel·lacions a agressions, amb l’objectiu de fragmentar i desmobilitzar.
- Podem parlar fins i tot de violència epistèmica: s’ataca el feminisme qualificant de feminisme qualsevol cosa contraria al feminisme, al mateix temps que es torna a imposar el silenci amb la censura. El feminisme ha desaparegut dels mitjans. Ara quan una persona diu “soc feminista” no es pot saber què defensa!
Amb aquesta reflexió com a punt de partida, ens proposem anar oferint síntesis de les sessions i els debats que sorgeixin d’aquest curs per enfortir la nostra formació i posar-la al servei de totes.