El dijous 2 de juliol de 2026, Feministes de Catalunya va organitzar un #WebinarFeminista per presentar el llibre Yo soy Nada. Historia de un secuestro y dos rescates (Ediciones B, 2026) juntament amb les seves coautores Nada Itrab i Neus Sala. El llibre explica la història real de la Nada, que va ser segrestrada als nou anys per un conegut de la família i portada a la selva boliviana, on va ser abusada, explotada i silenciada, i què va passar quan va ser rescatada.
Té la particularitat d’haver estat escrit a quatre mans. L’experiència en primera persona de la Nada explicada per ella mateixa i el desenvolupament de l’operació de rescat narrat per la periodista Neus Sala s’entrellacen com una trena en aquesta història que és lectura imprescindible en el debat sobre tràfic de menors i el desemparament institucional.
Neus Sala és una periodista especialitzada en qüestions d’investigació criminal i compta amb nombroses participacions en programes de ràdio i televisió. Compromesa amb les víctimes més desfavorides, ha donat cobertura a catàstrofes humanitàries, especialitzant-se en la vulneració dels drets de les nenes. Va conèixer la història de la Nada i la va explicar des del punt de vista de la investigació quan aquesta es va dur a terme.
En l’actualitat, la Nada Itrab estudia Dret i Relacions Internacionals a la universitat. És activista sobre tràfic i desprotecció de menors vulnerables. Quan va complir la majoria d’edat, la periodista es va posar en contacte amb ella. Fins aquell moment, la Nada no coneixia la seva pròpia història. Va ser la Neus qui li va explicar almenys aquella part que havia transcendit. Atès que la Nada era menor d’edat quan va ser rescatada, la policia no la va interrogar. La DGAIA, institució que suposadament l’havia de protegir quan va tornar a Catalunya, tampoc va considerar necessari abordar amb ella què li havia passat per començar a reparar els impactes d’aquella experiència. Així, la Nada no va tenir informació ni va rebre l’ajuda psicològica adequada. Les negligències per part d’aquesta administració es van succeir al llarg dels anys següents.
Fruit del trauma, la Nada havia oblidat gran part de la seva experiència fins que el que la Neus li explicava sobre les 1.100 pàgines de sumari del seu cas va fer que anés recordant. Han treballat conjuntament en els últims quatre anys per escriure aquesta història, que és lluny de ser un true crime: fuig de la morbositat, però parla sense amagar les múltiples explotacions que va patir.
Tal com succeeix en altres lectures testimonials de noies joves víctimes de maltractament que es bolquen en l’aprenentatge i l’estudi per omplir-se de coneixement, aquest llibre és una mostra del gran esforç personal per part de la Nada per seguir denunciant les situacions de vulneració que pateixen les víctimes d’explotació, a les quals posteriorment se suma el maltractament institucional.
Aquest webinar no revela detalls sobre la trama del llibre, però sí que pretén que la conversa amb les autores ens convidi a reflexionar sobre la suposada protecció de la infància al nostre país. És un testimoni i una denúncia contra el sistema de protecció de les víctimes. La història de la Nada està marcada no només pel segrest, sinó també per les dificultats posteriors al seu rescat.
Abandonament per part de les institucions
Sense que la DGAIA regularitzés correctament la seva situació legal, la Nada va afrontar la majoria d’edat sense poder estudiar ni treballar, tot i haver obtingut un premi de l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat per les seves qualificacions de Batxillerat. Abans del seu cas, la universitat era gratuïta per a les víctimes de violència de gènere, però no per a les de tràfic. Perquè cap víctima de tràfic havia arribat a la universitat abans que ella. També en aquest cas, la seva determinació i la de la Neus van donar els seus fruits i van fer que això canviés.
A més, han aconseguit que s’agilitzin els tràmits per a l’obtenció de l’ingrés mínim vital per tal de compatibilitzar-lo amb feines remunerades. Entre les dues han picat a la porta de nombroses institucions i, actualment, la situació de la Nada segueix sent força compromesa. Si això li passa a ella, sent un cas mediàtic i comptant amb el suport de persones amb recursos, què queda per a la resta de dones i nenes en situacions similars?
En un “primer món” en què els polítics es vesteixen de lila però les dones seguim tenint una situació terrible, les autores reclamen que la política es tradueixi en fets i no només en aparador i eslògans. De fet, ambdues mostren el seu agraïment als cossos i forces de seguretat que van participar en el rescat de la Nada i que posteriorment l’han ajudat molt més que altres institucions que suposadament haurien de fer-ho.
El silenciament de la seva veu
Al buit per part de l’administració se li van sumar les dificultats de publicació del llibre. La majoria de les editorials no volien publicar el relat escrit per la Nada, i algunes van suggerir que una altra persona l’escrivís en el seu nom.
No va ser fins que el carisma i la intel·ligència que desprèn la Nada van cridar l’atenció d’alguns programes de televisió que algunes editorials es van interessar per publicar el llibre.
La falta de recursos
Les autores fan una denúncia de la falta de recursos perquè les dones puguin sortir endavant i viure amb dignitat.
Ara que la seva història ha cridat l’atenció del públic, la Nada aprofita per proposar el que ella considera imprescindible per ajudar altres dones o nenes que visquin una situació similar: el primer pas és que se les reconegui com a víctimes per tal que puguin optar a ajuda psicològica i assistencial, que tinguin accés a centres com la CIBA, que tant la va ajudar, i que puguin optar a prestacions econòmiques que els permetin sortir endavant
La Neus fa un toc d’atenció i menciona que en l’actualitat els cossos de policia comencen a trobar-se amb casos d’infants que pateixen aquesta situació. El mercat de les explotacions avança més ràpid del que la societat s’adapta a buscar-hi solucions i encara no hi ha espais de protecció i cura reals i efectius per a elles i ells.
En resum,Yo soy Nada és una història on trobem el millor i el pitjor del que podem donar com a humans: des de la generositat més enllà de les obligacions professionals de tota la gent que ha ajudat la Nada fins a la màxima capacitat de perversió que permet que aquestes explotacions tinguin lloc. I, a través d’ella, les seves coautores ens recorden que la dignitat és l’element més important per a la recuperació de les víctimes després de les situacions que han patit i que, sense els recursos apropiats, no seran capaces d’aconseguir-ho.
Escrit per Cristina Tapia