Pots descarregar la infografia a continuació:
El 2022 s’han produït 99 feminicidis a Espanya
A Feministes de Catalunya considerem que un feminicidi és l’assassinat d’una dona per part d’un home, sigui quina sigui la seva relació. Des del 2003 l’Estat computa oficialment només els feminicidis íntims, aquells en què la víctima tenia o havia tingut una relació de parella amb l’assassí. Des de 2022 l’Estat ha començat a registrat altres feminicidis però el recompte no és exhaustiu ni exacte, i tampoc està actualitzat.
La violència vicària és la que es produeix contra els fills d’una dona amb l’objectiu de fer-li mal a ella. També considerem que hi ha violència vicària quan en l’assassinat de la mare també es produeix l’assassinat del seu fill o filla. Des del 2013 l’Estat computa oficialment els assassinats de menors per violència vicària.
Cada any, més de la meitat dels feminicidis no computen oficialment
El 2022, dels 99 feminicidis que s’han produït, el 55% eren feminicidis íntims o de violència vicària (53 dones i una nena). La resta (el 45% del total) van ser feminicidis que fins ara no computaven oficialment segons la definició de la llei 1/2004:
- Feminicidis familiars (24% del total el 2022), aquells en què l’assassí és un familiar de la dona o de la seva parella o exparella
- Feminicidis socials (18% del total el 2022), aquells en què l’assassí és un conegut de la dona que no és ni parella ni familiar, o un desconegut.
- Feminicidis sexuals (2% el 2022), aquells que es produeixen en un context de violència o d’explotació sexual (per exemple, els assassinats de dones en situació de prostitució).
Els feminicidis no oficials han estat històricament una proporció important de tots els feminicidis, quasi la meitat. Això vol dir que cada any, la meitat dels feminicidis (aproximadament unes 50 dones) no computen oficialment. Des del 2010, les companyes de Feminicidio.net porten un recompte paral·lel per recuperar totes aquelles víctimes que l’Estat no ha comptat.
A més, encara que l’Estat teòricament computa tots els feminicidis íntims, no tots els que s’han produït apareixen a les xifres oficials. Aquest any a Feministes de Catalunya hem computat 53 feminicidis íntims, 4 més que l’Estat. D’aquests 4, 2 es deuen a una diferència de criteri.
- De vegades es descobreixen cadàvers de dones que havien estat assassinades fa temps. Feministes computa un feminicidi l’any que es descobreix el cadàver (per exemple, el de la Juana Canal, una dona assassinada fa més de 20 anys), mentre que altres fonts apliquen criteris no uniformes.
- Els altres 2 feminicidis de diferència entre el còmput de Feministes i el de l’Estat són el d’una dona de Sant Sadurní d’Anoia, l’assassinat de la qual es va atribuir originalment al germà, però uns mesos després els mossos van resoldre el cas i van atribuir-lo al marit: Feministes de Catalunya va fer seguiment del cas i l’hem reassignat a la tipologia que li correspon, però l’Estat no ho ha fet.
- L’altre feminicidi és l’últim de l’any, una dona que es deia Shirley, assassinada per la seva exparella, juntament amb el seu company. No sabem per què l’Estat no l’ha comptat, però és greu que organitzacions que no rebem subvenció i fem la feina de manera totalment voluntària la fem millor que la que es duu a terme oficialment, especialment tenint en compte que el nostre recull es basa en seguiment de notícies de premsa, i no tenim accés a dades i recursos policials, com sí que té l’Estat.
Abans d’entrar en la breu anàlisi estadística que hem fet del buidatge de la base de dades que ha elaborat Feministes de Catalunya, voldríem mencionar els casos de 4 dones i nenes assassinades, que se sumen als 99 que analitzarem, atès que són assassinats que es van cometre fora de l’Estat.
- L’assassinat de l’Arooj i l’Aneesa Abbas, de 24 i 21 anys, dues joves de Terrassa assassinades al Pakistan per negar-se a un matrimoni forçat el 20/05/2022.
- L’assassinat de la Vanessa, una nena de 14 anys, assassinada al sud de França, el 18/11/2022.
- L’assassinat de la Teresa Rodríguez, una noia de 23 anys, infermera, assassinada per la seva exparella a Brussel·les el 27/10/2022.
Aquest 2022 no hi ha hagut mes de l’any en què no s’hagin produït feminicidis. Sabem que els mesos que coincideixen amb vacances (estiu i Nadal) solen ser moments perillosos ja que les víctimes es veuen obligades a conviure més temps amb el seu assassí. Aquest any els mesos més mortífers han estat abril, maig i desembre.
Dels 99 feminicidis a Espanya, 16 s’han produït a Catalunya, la segona comunitat autònoma amb més feminicidis després d’Andalusia i per davant de la Comunitat de Madrid i la resta de CCAA.
No tots els feminicidis els comet la parella o exparella
Hi ha situacions molt diverses de vulnerabilitat per a les dones.
- En el cas dels feminicidis íntims (53), el 64% (34 feminicidis) es va produir dins l’àmbit de la parella, 28% per part de l’exparella i un 8% de les dones estaven en procés de separació del seu assassí. Aquest 8% és una estimació baixa, ja que no tots els casos de separació trascendeixen a la premsa. El moment en què una dona es vol separar del seu maltractador és un moment d’especial risc per a ella i hauria de rebre especial protecció.
- En el cas dels feminicidis familiars (24), el 50% (12 feminicidis) el va cometre el fill de la víctima, i en un 12,5% dels casos (3 feminicidis) va ser el net qui va assassinar la seva àvia. És a dir, en més del 60% dels feminicidis dins l’àmbit familiar, els homes (fills, nets) assassinen la seva cuidadora. L’Estat deixa soles aquestes dones a càrrec de joves (i no tant joves) violents, sovint amb problemes mentals. Altres feminicides dins l’àmbit familiar són els gendres (sovint maltractadors de la filla), els germans o els pares en una situació de violència vicària. També assassinen els homes familiars de la parella o la exparella (com els cunyats, etc.).
- En el cas dels feminicidis socials (18), quasi 3 quartes parts (13 feminicidis) els va dur a terme un conegut de la víctima, com un veí, un company de pis o simplement algú del poble o del barri que la coneixia. En el 17% de feminicidis de l’àmbit social on no consta l’assassí (3 feminicidis) és perquè el cas encara està en investigació i molt probablement s’ha produït en el context d’una organització criminal, de narcotràfic o similar. És probable que l’assassí conegués a la víctima, però no sabem quina relació tenien. Només en l’11% dels feminicidis socials (2 feminicidis), que suposen un 2% dels feminicidis totals, la víctima no coneixia el seu assassí.
Pel que fa a la distribució per edat, podem dir que maten homes de totes les edats i aquests homes assassinen a dones de totes les edats. No hi ha un perfil concret d’assassí feminicida, més que el fet de ser un home. La mitjana d’edat de les dones assassinades el 2022 va ser de 49 anys, i la dels homes que les van assassinar lleugerament menor, de 44 anys. Això reflecteix el pes dels feminicidis familiars. Mentre que en els feminicidis íntims la víctima i l’assassí solen tenir edats similars, en el cas dels feminicidis dins l’àmbit familiar, com el feminicidi dels fills a les mares o dels nets a les àvies, la víctima sol ser més gran.
L’Estat falla en la protecció de les víctimes
Pel que fa als feminicidis íntims, la notícia més greu de 2022 és que un 40% de les dones havia denunciat el seu assassí però aquesta denúncia no fou suficient per salvar-li la vida. També hem recollit el que hem pogut saber per la premsa sobre altres antecedents de l’assassí. En un 41% de tots els feminicidis íntims, l’assassí tenia ja denúncies de víctimes anteriors per maltractament o tenia algun tipus d’antecedent penal. En total, la meitat dels assassins de dones el 2022 tenia denúncies prèvies de la seva víctima o antecedents penals o d’agressions a altres parelles, o les dues coses. És a dir, com a mínim de la meitat dels assassins ja se sabia que eren persones violentes. En altres paraules, almenys la meitat dels feminicidis íntims s’haurien pogut prevenir.
La cosa encara és més greu quan analitzem només aquells feminicidis íntims en què la víctima havia denunciat. D’aquests, un 38% comptava amb ordre de protecció activa i tot i així l’home la va acabar assassinant. A més a més, un 33% de les assassinades que havien denunciat havien tingut ordre de protecció contra el seu assassí, però aquesta ordre estava inactiva. En el 29% restant, tot i la denúncia, la judicatura no havia considerat que hi hagués prou risc com per concedir una ordre de protecció.
Des de Feministes de Catalunya considerem aquestes dades una evidència de negligència criminal per part de totes les instàncies de l’Estat. Exigim responsabilitats i seguirem lluitant fins a reduir a zero aquestes doloroses xifres, que aquest any passat ens van deixar amb 99 dones menys.
