Alemanya després de la legalització

Em sento honrada de tenir l’oportunitat de compartir les nostres experiències sobre una llei que legalitza i normalitza la prostitució. Lluny de protegir les dones, el “model alemany” ha suposat un infern en la terra per a elles. Empro aquesta forta comparació a propòsit, ja que la situació a Alemanya s’ha tornat extremadament seriosa. Us faré una breu descripció dels efectes d’aquesta llei.

Què hi diu la policia? Els agents de policia competents que treballen des de fa més de 30 anys al barri vermell diuen que: avui més del 98% de les dones en prostitució no ho fan per voluntat pròpia sinó per alguna mena de coerció. Helmut Sporer apunta que “la prostitució ha augmentat fins a un 30% des de 2022” i que “el 90% de les dones en prostitució estan sotmeses a diverses formes de pressió”. I Manfred Paulus sosté que “Alemanya s’ha convertit en un centre de tràfic de persones i prostitució forçada”.

Molts polítics tracten la prostitució com un tema políticament irrellevant, i no ho és en absolut, perquè el tràfic d’éssers humans amb finalitats d’explotació sexual ha esdevingut en l’actualitat el negoci criminal més lucratiu! “No és com un kalashnikov que es ven una vegada i no es torna a veure mai més; amb una dona, els compradors poden obtenir beneficis durant molt de temps”, afirma l’inspector en cap de policia Manfred Paulus.

Hem comès un gran error en implementar aquesta llei i hem anat en una direcció que pocs podrien haver imaginat que seria tan desastrosa. La prostitució no té res a veure amb l’alliberament sexual, l’únic que compta són els diners. El benefici d’aquest negoci és enorme: estem parlant de 15 mil milions d’euros de transaccions directes cada any. S’ha convertit en un important sector industrial on els cossos de les dones són cosificats i utilitzats com a mercaderia.

Hi ha 3.500 bordells registrats oficialment. Però sabem que hi ha almenys la mateixa quantitat de bordells il·legals. Així doncs, l’objectiu principal de la llei, que volia treure les dones de la foscor, ha fracassat totalment.

L’Estat alemany, normalitzant la prostitució i garantint una despenalització total dels compradors de sexe, ha contribuït a generar un enorme augment de la demanda. Assistim a la creació de megabordells amb capacitat per albergar alhora un miler de compradors de sexe, i fins i tot més. Bordells de “tarifa plana”, on per 70 euros t’ofereixen una cervesa, una salsitxa i un nombre il·limitat de dones. Aquest model econòmic d’explotació sexual de dones també ha suposat una explotació econòmica d’aquestes dones: guanyen 30 euros per mantenir relacions sexuals, mentre que han de pagar al voltant de 160 euros per habitació i 25 euros d’impostos per dia; és a dir, han de servir 6 homes abans de començar a guanyar diners.

Aquestes dones estan sotmeses a les regles d’un mercat lliure del capitalisme en la seva forma més dura: els seus cossos són explotats al màxim. Hi observem condicions de treball inhumanes que crèiem superades des del començament del segle XX: aquestes dones viuen, mengen i dormen en la mateixa habitació on reben els seus “clients”. Moltes d’elles porten una vida nòmada, es mouen d’una ciutat a una altra i d’un bordell a un altre per oferir “varietat” als compradors de sexe.

El comportament dels compradors de sexe es va pervertir de la nit al dia amb una llei que normalitza la prostitució, el missatge de la qual per als homes és clar: existeix un “dret” a comprar actes sexuals i ja no hi ha necessitat de sentir-se culpable per fer-ho. En conseqüència, els clients es veuen amb dret a exigir cada vegada més “serveis” al preu més baix.

És l’Estat alemany el responsable del desenvolupament de pràctiques sexuals totalment incompatibles amb la dignitat humana. Us estalviaré els detalls, però avui, de forma completament legal, pots comprar una dona i orinar-li a la cara, violar-la en grup o obligar-la a empassar-se semen.

La demografia de les dones en la prostitució ha canviat. Amb l’obertura d’Europa cap a l’est, les dones provenen de les regions més pobres d’Europa, com Romania i Bulgària, i sovint són de minories, com la gitana, que viuen en la pobresa extrema. Avui al voltant del 95% de les dones prostituïdes provenen d’altres països. Ha suposat una prostitució de la pobresa.

“El 30% d’aquestes dones són joves, menors de 21 anys. Sovint són sacrificades per les seves pròpies famílies per poder sostenir-les econòmicament. La majoria no parla alemany. Aquestes dones joves venen a Alemanya i són sotmeses als desitjos perversos dels compradors.

No són capaces de dir ‘no’, de defensar-se. Estan completament angoixades i traumatitzades per la situació”. És l’Estat alemany qui abandona les dones més vulnerables i les lliura a empresaris criminals i depredadors sexuals.

Les persones que creuen que la prostitució és “treball sexual” tenen una estranya fantasia en la seva ment. Pensen que una dona de 18 anys, de Bulgària, per exemple, vol anar a Alemanya a treballar com a “treballadora sexual” en un bordell. No funciona així. Gairebé totes les dones dels bordells alemanys hi han estat portades per homes: traficants i proxenetes. I, molt sovint, hi han entrat per un vincle amb aquests homes: de vegades és la pròpia família qui sacrifica una filla i l’envia a un bordell alemany, de vegades el traficant estableix un vincle amb la víctima simulant una relació amorosa (això és anomenat el mètode del “loverboy”: 1 de cada 6 dones traficades són víctimes de loverboys), i de vegades la víctima estableix un vincle amb el traficant amb l’esperança d’un futur millor. Si vas als països pobres d’Europa i preguntes en una classe si algú vol anar a Alemanya, tothom aixecarà la mà. Això fa que sigui molt fàcil reclutar dones enganyant-les.

Les condicions de treball i el nivell d’higiene s’han tornat desastrosos. De 400.000 dones prostituïdes (una estimació que té més de 20 anys), només 44 es van registrar com a negoci independent. La gran majoria continua sent il·legal, el que significa que no tenen accés a un sistema social que els permetria veure un metge. L’Estat alemany permet l’explotació d’aquestes dones i secunda que siguin aixafades per la indústria del sexe, però ni tan sols les inclou en un sistema de benestar social.

Hi ha un informe mèdic recent d’un ginecòleg que treballa amb dones prostituïdes. L’estat de salut d’aquestes dones és catastròfic. Als 30 anys sovint mostren signes d’envelliment prematur. Totes les dones tenen dolors abdominals persistents, gastritis i infeccions freqüents a causa de la insalubritat de les seves condicions de vida. I, per descomptat, pateixen tot tipus de malalties de transmissió sexual. El trauma psicològic pràcticament només es pot tolerar amb alcohol i drogues farmacèutiques. Informa sobre una creixent demanda de dones embarassades en prostitució. Aquestes dones han de servir de 15 a 40 homes al dia contínuament fins que donen a llum. Molt sovint abandonen els seus fills i es posen a treballar al més aviat possible. De vegades 3 dies després del naixement del nadó.

Aquestes pràctiques són totalment imprudents per a la salut de la mare i del seu fill i poden causar danys irreversibles al fetus. És absurd parlar dels “drets reproductius” de les dones en prostitució, aquí es tracta dels drets dels compradors de sexe i de garantir-los el seu dret a prosperar sense restriccions.

L’Organització de Salut Mental de les Dones (Women’s Health Mental Organisation) em va demanar que parlés l’any passat en la conferència mundial a Dublín sobre la situació de la salut mental de les dones prostituïdes a Alemanya. Què hi puc dir? Quina és la situació de salut mental d’una dona que queda reduïda a ser un tros de carn? Estan totalment destruïdes. Una dona que treballa en un programa de sortida per a dones prostituïdes em va dir que hi ha molt poques dones que surtin de la prostitució. S’hi quedaran fins que es descomponguin físicament. És només qüestió de temps. Em vaig preguntar: per què és així? Perquè la seva voluntat ha estat quebrantada. Ja no existeixen com a persones que tenen una identitat i un futur que poden imaginar per a si mateixes. Estem parlant d’una traumatizació complexa.

Un estudi realitzat pel Ministeri Alemany de Família el 2004 va demostrar que el 87% de les dones en prostitució van informar que havien estat exposades a violència física, el 82% a violència emocional, el 92% a assetjament sexual i el 59% a violència sexual. Aquestes xifres, per si soles, fan difícil comparar la prostitució amb un treball com qualsevol altre. I aquesta recerca es va realitzar fa més de 10 anys; des de llavors, les coses s’han deteriorat significativament. La violència és una part inherent a la prostitució, però l’Estat alemany continua negant aquests fets!

Vista des de la perspectiva de la psicotraumatología, la prostitució no és una feina com qualsevol altra.

Per permetre que estranys penetrin un cos, és necessari suprimir els impulsos naturals: la por, la vergonya, el disgust, l’alienació, el menyspreu, la culpabilitat. Les dones els han de substituir per: la indiferència, la neutralitat, una concepció funcional de la penetració, una reinterpretació d’aquest acte com un “treball” o “servei”. Aquestes dones han après molt aviat a dissociar-se. De fet, molts estudis demostren una estricta correlació entre la prostitució i la violència experimentada durant la infantesa. Aquestes dones van ser abandonades per primera vegada quan eren nenes i són abandonades per segona vegada per una política estatal que legitima la seva explotació sexual.

La prostitució com a sistema utilitza aquesta traumatizació per als seus propis fins i beneficis. En cap cas la prostitució pot definir-se com “un treball” o “un servei”. Les parts erògenes i reproductives del cos de les dones són massa sensibles per ser objectivades i utilitzades com a eines de treball. La prostitució només pot exercir-se en estat de dissociació patològica.

A més, la prostitució no pot considerar-se una feina, ja que és traumatitzant. Nombrosos estudis han demostrat que el risc de desenvolupar un trastorn d’estrès posttraumàtic és major a la prostitució que a la guerra.

El “model alemany” de legalització de la prostitució s’ha mostrat com una llei servicial per al món delictiu i ha convertit Alemanya en El Dorado per a traficants, proxenetes i propietaris de bordells, com afirma Manfred Paulus, inspector cap de la policia. La policia se sent impotent davant d’una llei que ha enfortit el sistema prostitucional i ha transformat els delinqüents en reconeguts empresaris. La llei de 2002 no va ajudar a prevenir el tràfic de persones: l’any 2000, va haver-hi 151 persones condemnades per tràfic, el 2011 només 32.

La policia va registrar 636 casos de tràfic de dones el 2011, tres vegades menys que en 10 anys abans. 13 d’elles eren menors de 14 anys, 77 tenien menys de 18 anys. La policia se sent impotent i es queixa que tenen poc poder per intervenir-hi, perquè sense proves del delicte no poden entrar als prostíbuls. A més, els processos judicials depenen de la declaració de la dona. Molt sovint tenen massa por per donar un testimoni i els procediments es detenen.

Aquestes dones –un cop estan totalment destrossades– simplement són enviades de tornada. Podeu imaginar-vos què significa això per a aquests països. Imagineu-vos que cada any 10.000 dones italianes tornen a Itàlia totalment traumatitzades pels bordells alemanys. Seria un desastre nacional que afectaria la població durant generacions. Una situació semblant a la de després d’una guerra, de la qual es triga molt a recuperar-se.

I per què se sacrifica a aquestes dones? Per què se les envia a una situació similar a la guerra? És per protegir el país contra invasions o terrorisme? No, aquestes dones estan sent sacrificades perquè alguns homes puguin tenir relacions sexuals quan vulguin, com vulguin i amb qui vulguin. És l’Estat alemany qui anima aquests homes a imposar els seus actes sexuals a milers de dones.

Aproximadament el 50% dels puters tenen una relació de parella. O sigui, les dones d’aquests puters són enganyades per les seves parelles o marits. Facin vostès mateixos el càlcul: cada dia 1,2 milions d’homes compren sexe. No són els mateixos tots els dies. Alemanya és un país on milions de dones són enganyades. Aquestes dones s’autodenominen “Schattenfrauen”, que significa “dones de l’ombra”. Romanen a l’ombra del sistema prostitucional, la seva veu i el seu trauma s’ignoren. Es queden soles amb la humiliació i el menyspreu, que també és propi de les víctimes de traumes. Algunes d’elles s’han posat en contacte amb mi i em diuen que és molt pitjor si un marit recorre a una dona prostituïda que si s’enamora d’una altra dona.

La prostitució destrueix la capacitat d’estimar i, per tant, el nostre sistema de valors fonamentals. La confiança, el respecte mutu i la intimitat real es tornen impossibles.

El sistema prostitucional promou l’odi! Contamina les relacions humanes. Un Estat que legalitza la compra de sexe és un estat que fomenta l’odi entre homes i dones i destrueix i traumatitza relacions i famílies durant generacions.

També és un greu problema per a Europa i per a la solidaritat social entre tots els ciutadans europeus.

Alemanya no sembla tenir problemes per utilitzar les dones més vulnerables dels països desfavorits de la UE, explotar-les sexualment i rebutjar-les quan estan totalment traumatitzades. La gent d’aquests països, quan en tenen l’oportunitat, ens pregunten per què els fem això a les seves filles.

Els polítics es van adonar que alguna cosa fallava en aquesta llei i en van fer petits canvis. Com intentar corregir el 10% dels “errors” comesos. Des de juliol de 2017 comptem amb una nova llei anomenada Llei de Protecció de les Treballadores Sexuals, en la qual s’implementen algunes regulacions. Això és el que Manfred Paulus pensa sobre aquesta llei: no és amb un condó que es lluitarà contra el crim organitzat internacional! La gent que ha fet aquesta llei ha estat totalment ingènua! Les dones que venen de l’estranger i treballen al barri vermell no coneixen l’Alemanya que els alemanys coneixen i aprecien. No, elles són presoneres d’una societat paral·lela que és altament criminal.

Aquestes dones viuen en una por constant. Alemanya, amb aquesta llei, es va convertir en el proxeneta de les dones més vulnerables d’Europa. Els polítics alemanys i l’Estat alemany tenen una responsabilitat històrica en el desenvolupament d’una indústria del sexe que crea milers de víctimes de violència sexual diàriament i n’obté enormes beneficis.

Només hi ha una sortida. Necessitem el model nòrdic ja!

Dra. Ingeborg Kraus