El passat 12 de novembre des de Feministes de Catalunya vam organitzar la conferència “Donem veu a les supervivents” a l’Associació de Veïns i Veïns de l’Esquerra de l’Eixample, per escoltar-les i conèixer els seus testimonis i les seves propostes per a l’abolició del sistema prostitucional a Espanya.
L’acte va ser presentat per Graciela Atencio, directora de feminicidio.net, i per Sílvia Carrasco, presidenta de Feministes de Catalunya, que va recordar que les supervivents són les que millor representen el feminisme.
És poc comú poder comptar amb testimonis directes de dones que han estat prostituïdes. Per això, volem expressar el nostre reconeixement i admiració a les tres dones que ens van acompanyar, Vanessa, Carol i Kamila, per ser la veu de totes les dones que no poden parlar i per la seva valentia donant la cara per defensar-nos d’un sistema ferotge que vol mercantilitzar-nos i explotar-nos.
Encadenades a un sistema criminal
“Sempre busquen la manera de lligar-te més al sistema prostitucional; els proxenetes et posen multes per qualsevol cosa per augmentar el teu deute, que cada dia creix més… Les víctimes no tenim elecció” ens explica Vanessa Silva, una dona brasilera que va ser víctima d’explotació sexual amb la promesa d’una feina. Només arribar, li van retirar la documentació i la van aïllar.
Després de quedar-se embarassada, va dormir durant quatre mesos a terra. “No era un cos vendible”. Així és com les exposen al mercat, perquè “els puters compren el dret a violar, són violadors prepagament”. I a l’explotació sexual s’hi afegeix el racisme, per part dels puters i també d’altres víctimes com elles. “La gent creu que la dona prostituïda no pateix, però totes pateixen. El sistema et treu la llibertat i et va matant”.
Vanessa va aconseguir fugir juntament amb altres companyes i va haver de patir la violència institucional quan esperava trobar un espai segur. A Espanya no hi ha centres ni professionals especialitzats per atendre aquestes dones. “Vaig passar l’estrès posttraumàtic sense teràpia”. Per ajudar altres dones, va fundar l’associació Las Independientes a Alacant.
Construcció sexual a mida per als puters
“Vull trencar l’imaginari col·lectiu de com funciona la captació de la tracta i la prostitució. Hi ha una altra mena de captació”, ens explica Carol L, una dona espanyola que quan era menor va ser captada amb finalitats d’explotació sexual.
La seva família la va enviar a Buenos Aires perquè la culpabilitzaven i allà va patir un intent de captació en una agència de models quan tenia 15 anys. El director del centre la va violar i posteriorment li va proposar treballar amb homes grans i la va portar a un fotògraf per fer material pedòfil. “Hi ha capital eròtic o hipersexualització des de l’adolescència“.
Carol va tornar a Espanya. Dormia amb un ganivet al llit perquè el marit de la seva mare li pegava. Se’n va anar de casa quan tenia 17 anys, un home la va recollir a la carretera i va començar a etzibar-li el discurs proprostitució: “estàs molt bona, controlaràs els homes, no passarà res que tu no vulguis, hi guanyaràs molts diners…” Això era captació. I era un engany. Un cop t’enganyen, et retiren la documentació.
Hi ha tres paraules enverinades i manipulades: gènere, empoderament i, sobretot, consentiment. “El sexe no ha de ser consentit, ha de ser desitjat. El puter sap perfectament que aquella dona no el desitja. Per a nosaltres és o dir que sí o no tenir per menjar”. Carol es pregunta: “quina classe de construcció sexual tenen els homes que es poden satisfer amb una dona que sent fàstic per ells?”
Desmantellar el sistema per no continuar sent-ne còmplices
“La prostitució engloba tracta, narcotràfic i racisme; són germans trigèmins” afirma Kamila Ferreira, dona brasilera prostituïda durant més de 30 anys. Provinent d’una família desestructurada, als tres anys el seu germà de 17 la va violar. Quan li va obrir el cap a cops no la van portar a l’hospital perquè no descobrissin les constants violacions.
Quan ella tenia 14 anys el seu germà petit es va morir i per la favela es va escampar la notícia que una nena passava necessitat. “Era el blanc perfecte”. Li van oferir una feina i es va trobar en una casa de dones que mantenien apartades. Hi passaven homes de totes les edats. Fins a 45 per dia. “No vull que cap nena del Brasil, ni d’Espanya, ni del món passi pel mateix que jo”.
La van moure de Brasil, on va ser prostituïda per a la Yakuza, a Xile, a Mèxic i després Portugal, Irlanda, Bèlgica, Anglaterra, Alemanya, Espanya. Amb 27 anys va ser venuda i portada a Tenerife. Cada 21 dies la movien de lloc per tot el país. “Diuen que les dones prostituïdes són de vida fàcil. Regalo aquest títol als proxenetes, que l’únic que fan és anar a buscar el botí”.
És molt difícil sortir de la prostitució. “Moltes dones defensen el sistema prostitucional perquè tenen un lover boy (proxeneta), alguna mena d’addicció a les drogues o al joc, o perquè no consegueixen sortir-ne”. El lobby proxeneta té un discurs molt positiu de la prostitució, però és violència pura i dura. La realitat és que “de divendres a diumenge s’obren les portes de l’infern”.
“A Espanya, si robes estàs cometent un delicte. I si compres el material robat, també”, apunta Kamila. “Si la societat accepta la prostitució com una feina, en som còmplices. Cal desmantellar el sistema prostitucional”.
Els puters són agressors sexuals
“El puter sap perfectament que fa mal i li agrada”, ens recorda Graciela Atencio. No hem de centrar el discurs, per tant, en allò que la dona pot o no fer, sinó que “cal parlar del que els homes no poden fer”.
“Els puters són socialment invisibles”, ens recorda la investigadora Melissa Farley al seu estudi presentat a Berlín, on es mostra “el fracàs del model de prostitució legal” a Alemanya. “La majoria són molt més proclius a la violació, ja que desenvolupen una cosificació i una deshumanització de les dones, i prefereixen el tracte impersonal amb elles”. Ha entrevistat molts puters i és la primera estudiosa del sistema prostitucional que se centra en la seva perspectiva.
Però el consum i la demanda de prostitució és una pràctica universal i els homes a Espanya són els majors consumidors de prostitució d’Europa. De fet, el nostre país és una de les destinacions més habituals de la tracta amb finalitat d’explotació sexual, que s’aprofita de la precarietat de totes les dones i joves.
Sense l’abolició de la prostitució, és impossible el camí cap a la igualtat real entre dones i homes.
Demandes per a una política abolicionista a Espanya
Per tot això, s’ha presentat el Manifiesto para la restauración de las víctimas del sistema prostitucional, les responsables del qual són dones en situació de prostitució que s’estimen més mantenir-se en l’anonimat, juntament amb Vanessa Silva, Carol L i Sarah Berlori, activista feminista pels drets humans de dones i nenes i supervivent de la prostitució.
A continuació compartim totes les seves demandes adreçades a entitats polítiques i administracions públiques:
- Reconeixement de la prostitució com una de les violències sexuals, psicològiques i de gènere més extremes que s’exerceixen contra dones, joves i nenes.
- Aprovació de la Llei Orgànica per a l’Abolició del Sistema Prostitucional (LOASP) presentada de manera pública per la Plataforma per l’Abolició de la Prostitució (PAP) el 18 de novembre de 2020.
- Assistència i orientació jurídiques, atenció social i atenció sanitària i psicològica (totes especialitzades i gratuïtes). Programa de protecció de testimonis realment funcional i adequat per a les dones víctimes de tracta.
- Prohibició de qualsevol tipus de publicitat tant de la demanda com de l’oferta de dones en qualsevol mitjà públic o privat.
- Espais específics de resiliència, restauració i autoconeixement per a les afectades.
- Exigim al govern una especial atenció i cura per a les dones en situació de risc d’exclusió social i precarietat, ja que la pobresa de la dona és l’escenari d’on el sistema prostitucional es nodreix per proveir la constant demanda dels puters:
- Ajuts integrals per als menors i les menors (guarderies, extraescolars, etc.) de famílies monomarentals i dones amb persones grans o malalts al seu càrrec.
- Prioritat en les llistes d’habitatges de protecció oficial, adaptades als ingresos, fins i tot si els ingressos són 0.
- Renda de garantia d’ingressos.
- Facilitat per accedir al sistema educatiu, estudis subvencionats 100%, beques i recursos per a la formació acadèmica de grau superior, universitari, de formació professional o qualsevol altre tipus d’estudi que les dones supervivents/víctimes de prostitució vulguin cursar per millorar el seu CV o les seves capacitats professionals o personals:
- Prioritat i subvenció de tots els cursos de formació feminista.
- Orientació especialitzada per a qualsevol tipus d’oposició per a funcionària de l’Estat.
- Tallers d’expressió corporal (ball, ioga, etc.), pintura, cuina, etc.
- Convalidacions gratuïtes d’estudis per a dones migrades.
- Responsabilitat jurídica i conseqüències econòmiques per als consumidors de prostitució (d’ara en endavant, puters).
- Retirada de qualsevol material didàctic i pedagògic de l’àmbit educatiu en què es faci referència a la prostitució com a treball sexual o assistència sexual.
- També denunciem qualsevol blanquejament de la prostitució i exigim que es tipifiquin com a greu atemptat contra la salut de les dones, adolescent i nenes els discursos que la promoguin o que suggereixin la prostitució com un exercici laboral o econòmic per a la subsistència o l’empoderament personal.
- Programes de formació específica per al tractament adequat d’aquesta problemàtica social que afecta sobretot dones i nenes.
- Més pressupost i subvencions des de l’Estat per combatre i sensibilitzar la població sobre aquesta problemàtica.
- Denegació de subvencions a qualsevol entitat pública, social o privada que promogui o blanquegi la prostitució, ja que entenem que aquest tipus de posicionament és una part activa de la captació i del problema.
- Tipificació del discurs regulacionista com a discurs de captació encobert, ja que els seus eixos són els mateixos que els que utilitzen els captadors de les xarxes: que la prostitució és innòcua i que resol les situacions de precarietat.
- Totes les mesures adoptades i subvencionades, tant per l’Estat com per les diferents entitats socials, vinculades a les dones supervivents o en situació de prostitució o tracta, han de comptar amb una supervivent experta en la matèria.
- Que els organismes competents, juntament amb figures expertes en la matèria, elaborin un pla per crear “estances de descompressió”, és a dir: llocs segurs on les dones en situació de prostitució puguin ser portades durant les actuacions de batudes policials, en comptes de la comissaria. Llocs neutres on rebaixar els nivells d’estrès i por, on estiguin acompanyades de personal qualificat, lluny de pressions, s’atenguin les seves necessitats immediates i siguin informades de totes les seves possibilitats tant si volen denunciar com si no.
- Expropiació de tots els béns i patrimoni de proxenetes i de totes les persones que exerceixin la terceria locativa, i que aquests patrimonis siguin emprats exclusivament en la restauració integral de les dones víctimes del sistema prostitucional.
Des de Feministes de Catalunya donem suport al manifest i ens hi adherim, perquè “l’abolició de la prostitució i la restauració de les seves víctimes ens aproparan a la societat igualitària que totes i tots desitgem”.
Escrit per Ares Cases