Stop a l’explotació reproductiva de l’ovodonació

A continuació us reproduïm el manifest elaborat per les companyes de Rapiegas, una associació feminista radical de dones asturianes amb les que compartim l’objectiu d’erradicar totes les formes de violència contra les dones.

NO SOM MERCADERIA PER A LA  INDÚSTRIA REPRODUCTIVA, SOM PERSONES!

STOP A LA CAPTACIÓ DE DONANTS  DE LA INDÚSTRIA REPRODUCTIVA A LA UNIVERSITAT!

Cada cop és més freqüent trobar anuncis que busquen donants de gàmetes -òvuls i espermatozous- a les universitats, un fet  inacceptable per les raons que exposem: 

– Les universitàries i els universitaris som l’objectiu d’un biomercat de matèries primeres per a una indústria molt lucrativa que mou més de 600 milions d’euros a l’any a Espanya, segona destinació mundial de turisme reproductiu, només per darrere dels EUA.

– La laxitud de la legislació preveu una compensació per donació de gàmetes -entre 800 i 1.000 euros- per compensar despeses de desplaçament, molèsties i possibles pèrdues laborals, però, en realitat, aquesta compensació encobreix una compra amb un preu que fluctua en funció de l’oferta i la demanda. El preu baixa com més adversa és la situació socioeconòmica. És a dir, aquest negoci es lucra de la precarietat i vulnerabilitat de les persones, sobretot de les dones joves.

– Però no només això. Segons la Llei 14/2006 sobre tècniques de reproducció humana assistida: “La donació mai no tindrà caràcter lucratiu o comercial. La compensació econòmica de rescabalament que es pugui fixar només pot compensar estrictament les molèsties físiques i les despeses de desplaçament i laborals que se’n puguin derivar de la donació i no pot suposar incentiu econòmic per a aquesta. Qualsevol activitat de publicitat o promoció per part de centres autoritzats que incentivi la donació de cèl·lules i teixits humans n’ha de respectar el caràcter altruista i en cap cas pot encoratjar la donació mitjançant l’oferta de compensacions o beneficis econòmics”.

Aquesta mateixa  llei qualifica com a faltes greus:

• La retribució econòmica de la donació de gàmetes i preembrions o la seva compensació econòmica en contra del que preveuen els articles 5.3 i 11.6.
•  La publicitat o promoció que incentivi la donació de cèl·lules i teixits humans per part de centres autoritzats mitjançant l’oferta de compensacions o beneficis econòmics en contra del que preveu l’article 5.3.

– Pel que fa a la donació  d’òvuls, els anuncis apel·len a la nostra generositat i altruisme. Recorren al xantatge emocional amb l’única finalitat de mercadejar amb la nostra capacitat reproductiva, apel·lant a l’empatia amb les dones que no poden concebre de manera espontània. “Regala la possibilitat de ser mare”, diu la publicitat. Però el que la indústria de la infertilitat anomena “donació per ajudar a complir un somni” no és cap altra cosa que biomercat i explotació reproductiva.

– L’atur, la precarietat laboral, la probabilitat de no trobar feina o de ser acomiadades per ser mares i la dedicació exhaustiva a la carrera professional (si és que tenim la sort de tenir carrera professional) ens obliga a retardar la nostra maternitat fins a edats en què es fa difícil o impossible. Això no només converteix tant a donants com a receptores d’òvuls en víctimes d’un sistema neoliberal, capitalista i patriarcal, sinó també en preses cobejades per la indústria reproductiva la publicitat de la qual busca que tant les unes com les altres ens sentim culpables: “Cada any es desaprofiten centenars de òvuls, moltes dones els necessiten “.

– En la captació de donants d’esperma no es parla d’altruisme ni de frustració, sinó que es presenta com un  procés lúdic que permet guanyar alguns diners. Tot i que el mercat interessat posa al mateix nivell la donació d’esperma i d’òvuls, les diferències entre aquests biomaterials i el seu tractament són abismals.

– Les dones naixem amb un nombre finit d’òvuls que s’estima en uns 400 per a tota la nostra etapa reproductiva; és a dir, el material amb el qual volen negociar és limitat i això el converteix en un bé molt preuat als mercats internacionals, ja sigui per a reproducció assistida, investigació o clonació terapèutica. Per això aquest negoci té com a objectiu les dones més vulnerables, com són les estudiants, amb una situació econòmica precària i que només poden accedir a ocupacions mal pagades que han de compaginar amb les classes.

– Ens seleccionen o descarten per les nostres característiques físiques (raça, pes, alçada, color d’ulls i cabell…), una eugenèsia encoberta, i ens menteixen dient que l’ovodonació és un procediment innocu, cosa que és totalment falsa. El que passa és que no ens informen convenientment dels riscos associats perquè (quina sorpresa!) en trenta anys de negoci reproductiu no existeix cap estudi exhaustiu -en cap país del món- sobre els efectes de l’ovodonació en la nostra salut a mitjà i llarg termini: les donants deixem d’existir per a les clíniques des del moment en què aconsegueixen el seu objectiu.

– En el procés d’ovodonació, ens hipermedicalitzen amb hormones l’efecte de les quals no ha estat testat a llarg termini -som els seus conillets d’índies-, per tal d’estimular la producció d’entre 10 i 20 òvuls per cicle. La punció ovàrica transvaginal amb la qual s’extreuen els òvuls és una cirurgia menor, però no deixa de ser una intervenció que implica riscos i dolor abans, durant i després de la seva realització.

– Entre els efectes i els riscos per a la nostra salut a curt, mitjà i llarg termini n’hi ha els següents: síndrome d’hiperestimulació ovàrica, perforacions intestinals i de bufeta, fallida renal, pòlips intrauterins, quist d’ovaris, tromboembolisme, destret respiratori agut, hemorràgia per trencament de l’ovari, avançament de la menopausa (amb els efectes associats, com envelliment prematur i osteoporosi) i infertilitat. També s’han reportat casos de càncer en noies molt joves sense antecedents familiars i sense factors de risc, però amb un únic factor comú: haver estat donants d’òvuls.

– Al  contrari del que passa en altres tipus de donació de teixits, òrgans, fluids i cèl·lules, no es fa cap seguiment sanitari de les donants ni a càrrec del Ministeri de Sanitat ni a càrrec de la SEF (Societat Espanyola de Fertilitat), i encara que existeix un registre d’ovodonants, regulat a la llei 14/2006 article 21, no hi consta cap informe o estudi sobre aquest tema, de manera que hi ha dones joves que, per necessitat econòmica, recorren a aquesta forma d’obtenir diners en successives ocasions.

– L’anonimat de la donació de gàmetes a Espanya i la falta d’informació, propiciada per les clíniques que s’estan lucrant amb la creixent demanda de les tècniques de reproducció assistida amb gàmetes donats, fan que no sapiguem a qui ven la indústria aquest biomaterial, amb les consegüents implicacions ètiques que això comporta. I no hem de perdre de vista que aquest material s’utilitza en la pràctica dels ventres de lloguer, eufemísticament coneguda com a gestació subrogada, expressió màxima de l’explotació reproductiva de les dones.

– Aquesta indústria ens utilitza com a matèria primera, aprofitant que ni la societat ni el mercat laboral ens permeten exercir la llibertat de ser mares si ho desitgem quan som fèrtils; privatitza la nostra salut reproductiva i afavoreix que uns pocs es facin d’or a costa nostra. Primer com a producte i després com a clientes.

Així doncs,  EXIGIM a tots els rectorats de les universitats, tant públiques com privades, que prohibeixin qualsevol publicitat d’aquest tipus en tots els seus espais.

PRIMER: per obligat compliment de la legalitat vigent, ja que la llei 14/2006 prohibeix expressament encoratjar la donació per incentius econòmics, així com la publicitat o promoció que incentivin la donació.

SEGON: per una qüestió ètica, perquè és una publicitat enganyosa que amaga deliberadament els riscos per a la salut de les donants i perquè va dirigida al sector més vulnerable de l’alumnat, com són les estudiants amb menys recursos econòmics.

Ens estan dient que no hi ha risc per a la nostra salut i NO ÉS CERT.

Ens parlen de percentatges irrisoris d’incidències i NO ÉS CERT.

No podem permetre que segueixin captant-nos amb una publicitat enganyosa, il·legal i manipuladora per proveir UNA INDÚSTRIA QUE PRACTICA L’EXTRACTIVISME DELS NOSTRES COSSOS I DE LA NOSTRA CAPACITAT REPRODUCTIVA PER FER-NE NEGOCI…

… I QUE DESPRÉS ENS DESCARTA, FINS QUE NOSALTRES MATEIXES ENS CONVERTIM EN CLIENTES  D’AQUESTA INDÚSTRIA PERQUÈ EL SISTEMA ENS VA IMPEDIR EXERCIR LA LLIBERTAT DE SER MARES QUAN HO DESITJÀVEM.