Recomanacions lectures Sant Jordi 2024

Ficció

Matrioixques (Quaderns Crema, 2022). Marta Carnicero

“La guerra és el pretext” diu Marta Carnicero, autora de Matrioixques. És un pretext més dels homes per exercir violència sobre les dones.
A través de la vida de la Hanna, l’autora ens parla de les violacions massives i sistemàtiques que van tenir lloc durant la guerra dels Balcans. Aquests abusos van ser orquestrats per sembrar el terror en la població, impedint a les dones avortar i deixant moltes víctimes, incloses les criatures no desitjades que van néixer, coprotagonistes d’aquesta història que fuig del morbo sense deixar res per dir.

Cometierra (Sigilo Editorial, 2019). Dolores Reyes

Cometierra, la primera novel·la de l’autora argentina Dolores Reyes, ens parla d’una adolescent, amb una història de violència i abandonament, que té el do de conèixer el que ha passat a persones desaparegudes ingerint la terra que les coneix, la que més han trepitjat.
Aquesta novel·la i la seva seqüel·la, Miseria (2023), ens mostren l’horror de néixer en un entorn on la vida d’una dona val el que els cartells amb què els seus parents empaperen les ciutats amb l’esperança de trobar-les. La terra que menja la protagonista simbolitza el dolor de descobrir el que els ha passat a moltes, però també la responsabilitat de no mirar cap a una altra banda. Perquè la veritat fa mal, com empassar grumolls de terra humida, però voler-la veure pot salvar vides.

Carol (1952). Patricia Highsmith

La primera novel·la en què una història d’amor entre homosexuals té un final feliç i una de les pioneres en tractar l’amor entre dones. Dues dones es coneixen fortuïtament els anys 40 a Nova York i aquesta trobada és decisiva per a les seves vides, perquè la relació que en sorgirà les transformarà profundament. D’una banda, Therese, jove, pobra, insegura i en parella amb un jove d’origen rus, es mou en la precarietat cercant el seu objectiu laboral com a escenògrafa. De l’altra, Carol, una dona rica, amb una filla petita i en procés de divorci, viu una vida fàcil i superficial, sense gaires preocupacions excepte la lluita per la custòdia de la seva filla. El vincle cada cop més íntim i apassionat entre ambdues es materialitza en un viatge per l’Est dels EUA on s’evidencia l’homofòbia i la violència masclista a les que estan exposades, tant per part de la societat com de les seves parelles masculines.

Todo ese fuego (Ed. Planeta, 2015). Ángeles Caso

Un llibre a mig camí entre el biopic i l’assaig sobre les germanes Brontë – Emily, Charlotte i Anne– famoses per escriure Cims borrascosos (Emily), Jane Eyre Charlotte) i Agnes Grey (Anne). El retrat de les tres germanes que ens presenta Ángeles Caso és el d’unes dones autosuficients, independents i que valoraven, per sobre de tot, escriure i poder viure de la literatura. I tot i que van publicar les seves obres amb pseudònim masculí, cadascuna de les tres novel·les és un petit al·legat a la independència de la dona en un moment en què s’imposava el paradigma de la dona victoriana: una dona casada i sotmesa al marit. La lectura de Todo ese fuego convida, a més, a repassar les novel·les Jane Eyre i Cims borrascosos, i connecta amb una reflexió que Charlotte Bronte va posar en boca de Jane Eyre a la seva novel·la: “Es dona per suposat que les dones són més tranquil·les en general, però elles senten el mateix que els homes; necessiten exercitar i posar a prova les seves facultats en un camp d’acció tan necessari per a elles com per als seus germans. No poden suportar repressions massa severes ni un estancament absolut, igual que els passa a ells. I suposa una gran estretor de mires per part d’algun il·lustre congènere del sexe masculí opinar que la dona s’ha de limitar a fer rebosteria, teixir mitjons, tocar el piano i brodar bosses. Condemnar-les o mofar-se’n quan pretenen aprendre més coses o dedicar-se a tasques que s’han declarat impròpies del seu sexe és fruit de l’estupidesa”.

Carboneras (Ed. Pez de Plata, 2020). Aitana Castaño i Alfonso Zapico

“Eren, són, elles, les que vetllen perquè res ens falti, ni tan sols en els temps més difícils que van ser altres i ara són aquests. A totes, moltíssimes gràcies per portar-nos fins aquí i per defensar aquesta terra que ja ningú pica. Per sostenir-nos dempeus. Us devem milions de vides”. Aquesta novel·la, escrita per la periodista i escriptora Aitana Castaño i amb il·lustracions d’Alfonso Zapico, és una història d’històries. Les de Teresa, Charo o Rosa. Dones que treballen, sostenen, defensen, lluiten als anys seixanta a Montecorvo del Camino, una fictícia localitat minera d’Astúries. Conviuen amb la gana, la crueltat, la repressió. Però també amb l’amor, la solidaritat i la dignitat. Històries, algunes, basades en fets reals. Històries, totes, entreteixides de forma magistral per l’autora. Perquè no les oblidem mai.

El invencible verano de Liliana (Random House, 2021). Cristina Rivera Garza

El invencible verano de Liliana (Random House, 2021) no és la història del feminicidi —real— de Liliana Rivera Garza el 16 de juliol de 1990, sinó el testimoni del seu pas pel món. Una vida plena de vida a la qual assistim a través de les veus dels qui la van conèixer i de la seva pròpia veu gràcies al que Cristina Rivera Garza, germana de la víctima i autora de la novel·la, anomena “l’arxiu de Liliana”. A Cristina Rivera Garza li falta la seva germana perquè així ho va decidir Ángel González Ramos, el feminicida; després d’El invencible verano de Liliana, Liliana ens falta a totes. És una novel·la imprescindible.

Madres, avisad a vuestras hijas (Dirty Works, 2021). Bonnie Jo Campbell

En aquest llibre hi trobaràs 16 relats crus d’una autora que sap prou bé que les relacions són complicades, que les dones no som éssers de llum i que no estem mai del tot fora de perill. Madres, avisad a vuestras hijas és una enciclopèdia (no exhaustiva) de situacions complicades a les quals les dones hem estat, estem i estarem exposades només pel fet de ser-ho. Però sobretot és un homenatge a les diferents maneres d’enfrontar-s’hi i sobreviure-les. Bonnie Jo Campbell té un talent únic per retratar el que veu i el que no veu. I no sabem què provoca més impacte, si el que diu o el que no diu. El que sí sabem és que cada línia de cada relat és imprescindible.

Elles parlen (Ed. Les hores, 2020). Miriam Toews

Elles parlen és un llibre extraordinari que parteix d’uns fets estremidors: les dones d’una comunitat mennonita, que porten temps sent atacades a les nits, descobreixen que els seus violadors són els seus veïns i parents. Tenen molt poc temps per reunir-se i decidir com es protegiran: no fent res, marxant, o enfrontant-s’hi. L’acte assembleari amb el qual les dones que protagonitzen aquesta història pretenen decidir el seu futur és una veritable revolució. Perquè, per primer cop, prenen consciència que poden pensar i decidir com volen continuar amb les seves vides per protegir-se, tractant de fer encaixar les peces amb la seva fe, que és l’única cosa de la qual estan segures i que mai no s’arriben a qüestionar.

L’esdeveniment (Angle Editorial, 2022). Annie Ernaux

L’obra d’Annie Ernaux és com l’àlbum de fotografies de la seva vida i el seu temps, farcit d’imatges construïdes amb paraules. A L’esdeveniment ens fa un zoom del moment en què es queda embarassada i decideix avortar clandestinament, l’única via possible a França el 1963. El valor de la literatura d’Ernaux rau en la dissecció que en fa de la realitat, com si es tractés d’una crònica periodística, tot i parlar de la seva pròpia experiència. Ens llega coneixement i ens toca a nosaltres emprar-lo. En aquest cas, per seguir defensant no només el dret a l’avortament, sinó també els mitjans per fer-ho garantint la nostra seguretat, perquè cap dona hagi de viure el mateix que ella.

Un detalle menor (Ed. Hoja de Lata, 2019). Adanía Shibli

Aquest és el llibre que va guanyar el premi LiBeraturpreis, que s’havia d’haver lliurat l’octubre passat en el transcurs de la Fira de Frankfurt, l’esdeveniment internacional editorial més important. Però l’organització en va cancel·lar el lliurament perquè l’autora, Adanía Shibli, és palestina. Un detalle menor construeix una atmosfera opressiva, com la vida sota l’ocupació militar israeliana. Té dues parts. La primera recorda la historia real de la violació grupal i l’assassinat d’una jove beduïna palestina a mans de soldats israelians el 1949. La segona part és un relat fictici sobre una dona palestina actual que intenta investigar aquell incident.

A casa teníem un himne (L’Altra Editorial,2023). Maria Climent

Una història explicada, en la parla ebrenca d’Arnes, a tres veus, les de tres dones, una mare i les seves dues filles. Les tres es retroben a la Toscana, on viu la mare, una dona estranya que va marxar d’Arnes quan es va quedar viuda, una fugida que les filles van viure com un abandonament. La filla gran té un secret, està embarassada d’un home que no és el seu marit. La petita pensa que és una fracassada. A la Toscana descobriran el terrible secret de la mare i cadascuna aprendrà a comprendre a les altres i a ella mateixa.

Musclos per sopar (Viena Edicions 2021). Birgit Vanderbeke

Una família alemanya (mare, filla i fill) estan esperant el pare per sopar. El pare torna d’un viatge de negocis que ha de suposar també un ascens. La mare, per celebrar-ho, ha preparat musclos, que a ell li agraden molt però als altres no. El pare triga i, en absència del patriarca, la filla, el fill i la mare tenen la conversa que no han pogut tenir mai abans. A mesura que es van obrint, com els musclos, ens descobreixen la figura d’un pare despòtic que domina a tots tres, una mare sotmesa i un fill i una filla obligats a complir les expectatives del pare. I a poc a poc veiem també com li van perdent la por i són capaços d’imaginar-se una vida sense el seu maltractador.

La educación física (Ed. Seix Barral, 2023). Rosario Villajos

La Catalina se’n va precipitadament de casa de la seva millor amiga. És un problema: l’amiga viu apartada de centre, ella té toc de queda i no sap què li fa més por, si arribar a casa o no arribar-hi. La novel·la és el diàleg intern de la Catalina en un compte enrere fins a arribar a casa, on sabrem com se sent, el que ha viscut, coses que moltes vegades no aconsegueix entendre i que sovint estan relacionades amb el seu cos. Et resultarà impossible no identificar-te amb ella, ja que el que li ha passat a ella ens ha pogut passar a totes, que sabem què és créixer sent dona. T’enfadaràs i voldràs abraçar-la. Abraçar-la a ella serà abraçar-te a tu mateixa i abraçar-nos a totes.

Yeguas exhaustas (Ed. Pepitas de Calabaza, 2023). Bibiana Collado Cabrera

Una mare, amb els dits rígids de triar taronges en un magatzem i de netejar pisos de vacances dels altres. Una filla, també amb els dits rígids, però de teclejar papers, tesis i mil feines acadèmiques. I una cosa que no encaixa. La sensació que hauria d’estar passant una cosa que mai no arriba a passar. Aquest llibre ens presenta un rosari de dones extenuades. La falsa promesa del treball dur es fa miques entre aquestes pàgines mentre sonen Camela o Estopa. Yeguas exhaustas és la història d’una filla de classe treballadora que té una relació de parella tòxica, que pensa en les ferides del cos, en les tremendes diferències de classe i les seves implicacions, en el classisme del “món de la cultura”, en l’accés al mercat laboral, en l’endogàmia universitària i els seus laberints… en definitiva, l’avariat ascensor social. Aquesta novel·la tracta de manera encertada el pas del segle XX al XXI a Espanya a través de la pròpia experiència: “M’exploro, investigo, reinterpreto trossos de vida. Jugo i qüestiono. Busco causes. Busco alleujament. Busco còmplices”. I sens dubte els troba. A Yeguas exhaustas Bibiana Collado Cabrera ens porta a situacions viscudes i sentides com a individuals que en realitat són col·lectives. Tan ben explicades, tan reals, que per moments se’ns oblida que estem davant d’una novel·la.

A todos nos falta algo. Diario 2000-2002 (Ed. Tres Hermanas, 2023). Laura Freixas

En una ressenya del llibre es llegeix: “Què em manca?” és la pregunta que recorre les línies del diari. L’autora té quaranta anys, viu a Madrid amb el seu marit i la seva filla i s’està construint una carrera professional com a escriptora, alhora que exerceix de mestressa de casa i mare. Aquesta vida que sembla plena, amaga una insatisfacció, una falta… De què? un altre llibre? un premi? un altre fill? un canvi de país? El procés d’escriptura, la relació conflictiva amb l’èxit i l’enveja, el desconcert davant el contradictori estatus de les dones en el món de la literatura… i, personalment, el viatge a un orfenat rus per adoptar un nen, el somni d’anar a viure als Estats Units (o és un malson?), la relació de parella, l’aparició a l’horitzó d’una tercera persona… van omplint les pàgines. En aquesta quarta entrega dels seus diaris, Laura Freixas ens mostra el seu món interior amb una sinceritat descarnada, fusionant el relat de la quotidianitat amb la cerca constant del significat de l’art i de la vida.

No Ficció

Una cambra pròpia (1929). Virginia Woolf

L’encàrrec d’una conferència porta Virginia Woolf a reflexionar sobre el perquè de la poca presència de les dones en les arts en general i en la literatura en particular. En la seva recerca, troba molt llibres escrits per homes en els quals es parla de les dones amb una falta d’objectivitat i respecte per les nostres capacitats que resulta abrumadora, i sorprèn que, sent tan “dèbils rivals”, s’hi mostrin sovint enfurismats i a la defensiva. Però troba pocs llibres escrits per dones. Lluny de lamentar-se, Woolf en fa un retrat intel·ligent, amè i esmolat amb molta ironia, i desvetlla algunes de les estratègies que té el patriarcat per mensytenir-nos. La conclusió final de l’autora és que el que ens cal per poder crear no és ser homes, sinó les condicions materials per fer-ho: la famosa cambra pròpia i independència econòmica.

Ni por favor ni por favora. Cómo hablar con lenguaje inclusivo sin que se note (demasiado). (Libros de la Catarata, 2019). María Martín

María Martín s’autodescriu com a “feminista impenitente e impertinente”. En aquest llibre treu a la llum el masclisme de la llengua i de la institució que la regula amb una ironia divertidíssima. Ens explica com, sense les reivindicacions del feminisme, les dones avui encara seríem una advocat, una metge i un llarg etcètera. O bé com el diccionari inclou 150 sinònims de la paraula “puta” i només 2 per “puto”, sense oblidar la quantitat d’exemples inclosos a les definicions de les paraules al diccionari que són obertament sexistes. Serà perquè la Reial Acadèmia Espanyola només té una mínima part de cadires ocupades per dones? És admirable la capacitat de l’escriptora per desfilar les desigualtats de la llengua i fer-ho amb un sentit de l’humor exquisit. Al llarg del llibre manté una mirada historicista que posa en valor tots els èxits aconseguits fins ara, i ens anima a fer front als reptes presents i futurs amb humor i contundència. Especialment didàctic és l’annex “Lenguaje inclusivo: manual de uso práctico” que ens ofereix recomanacions i estratègies per combatre l’ús sexista i androcèntric del llenguatge.

Por qué volvías cada verano (Ed. Las Afueras, 2020). Belén López Peiró

En aquest llibre l’autora ens relata la seva experiència com a víctima d’abús sexual a l’adolescència per part d’un familiar. D’una manera senzilla però brillant ens explica uns fets extremadament dolorosos. A més, cal assenyalar el mestratge de l’autora per exposar un testimoni tan cru en tan poques pàgines combinant la veu pròpia amb altres veus i com posa de manifest tant les conseqüències que aquests abusos van tenir en l’entorn familiar i social de l’escriptora com a nivell institucional. I és que les dones que han patit violència masclista –sexual en aquest cas– es troben amb la incomprensió: no les creuen, les qüestionen o les en fan culpables: pateixen una revictimització. Això, precisament, vol dir el títol. Per què continuaves passant els estius allà, si el teu oncle t’ho feia passar tan malament? L’elecció no és trivial. L’escriptora ens vol mostrar com tota la responsabilitat dels fets acaba recaient en ella i es troba amb la incomprensió d’una societat patriarcal còmplice i mesquina que encoratja aquesta concepció. Un procés dolorós en què més que en la condemna imposada a l’agressor es posa l’accent en aquest dolor. Un relat valent i necessari per acabar amb el tabú que signifiquen aquest tipus de violències i perquè la seva veu serveixi per animar moltes altres dones a no romandre en silenci, denunciar i poder acabar així amb la impunitat de què gaudeixen aquests homes.

Bella durmiente, despierta. El malestar de no ser consciente (Ed. Xoroi, 2024). Regina Bayo-Borrás

Regina Bayo-Borrás és psicoanalista i presidenta de la comissió de psicoanàlisi del COPC. Aquest llibre reuneix quatre assajos de l’autora, va ser publicat per primera vegada en format digital a l’editorial feminista Victòria Sau i ara acaba de sortir en paper publicat per Xoroi. Una altra gran psicòloga feminista, Gemma Cánovas, escriu a la contraportada: Quin és el preu psíquic que han de pagar les dones quan no són conscients de si mateixes? D’això tracten els quatre assajos d’aquest llibre, de com enfrontar-se a contextos familiars i socials problemàtics, amb el context de fons de la cultura patriarcal. Es titulen: L’enrenou adolescent; Dolor, depressió i violència; Maternitat n’hi ha més d’una; Salut mental i patiment psíquic. A cadascuna de les etapes vitals sorgeixen ansietats, conflictes, desitjos i fantasies que de vegades ennuvolen l’enteniment i la capacitat d’estimar i treballar de manera creativa i saludable. L’objectiu és posar de manifest allò que emergeix d’aquest malestar emocional, evitar-ne la medicalització excessiva i promoure un model psicosocial d’atenció a les dones. Imprescindible per a totes!

La desfachatez machista. Hombres que nos explican el verdadero feminismo (Libros de la Catarata, 2024). Maria Martín

María Martín Barranco és una feminista impenitent i impertinent, com ella es defineix, llicenciada en Dret, apassionada de les paraules i els mitjans de comunicació, amb els quals col·labora habitualment.
La Desfachatez Maschista és un assaig que ens fa riure i ens fa enfadar, però guanya l’enuig i el cansament. Per l’acumulació d’evidències de més de vint anys, escrupolosament recopilades, seleccionades i disseccionades per Maria Martin del que diuen i publiquen coneguts escriptors i periodistes convertits en opinadors i tertulians als mitjans de comunicació escrits i audiovisuals, arribem a ser encara molt més conscients del seu desvergonyiment masclista, el d’aquests veritables líders d’opinió a l’entorn mediàtic patriarcal del nostre país. A partir de l’anàlisi de més de deu mil articles publicats entre el 2000 i el 2023, La Desfachatez Machista desmunta i neutralitza el pensament misogin i antifeminista d’aquest grapat de coneguts “senyoros”, com els anomena ella, al llarg de les gairebé tres-centes pàgines i els deu capítols del llibre.

Le coût de la virilité (Ed. Anne Carriere, 2021). Lucile Peytavin

El cost de la masculinitat. Els homes són responsables de la immensa majoria dels delictes. A França, els homes representen el 96,3% de població reclusa (el 92.4% a Espanya), el 90% de condemnats per la justícia; són culpables del 99% de violacions, del 95% de robatoris, del 99% dels incendis provocats, del 89,5% dels delictes de destrucció i danys i són el 84% de conductors en accidents mortals. En aquest assaig indispensable, l’autora analitza en una primera part les causes d’aquest abisme estadístic entre homes i dones en tota mena de delictes, i en una segona part fa un càlcul estimat de l’impacte econòmic anual de la violència masculina a França (forces i cossos de seguretat de l’estat, presons, jutjats, serveis de salut mental i física, campanyes de prevenció, danys materials, indemnitzacions…).
Les seves estimacions xifren (a la baixa) aquest cost en cent mil milions d’euros anuals, un muntant 1,5 vegades superior al dèficit anual de França. Aquest cost no és una fatalitat, els homes no estan predestinats a ser més violents o assumir més riscos que les dones, és fruit d’una educació en codis masculins que comença a la infància. Sabem quant costa a l’Estat la violència masculina, el que és incommensurable és quant de patiment s’estalviarien les víctimes si els homes es comportessin com les dones.

En el nombre del padre “Explotación reproductiva de mujeres y venta de seres humanos en el siglo XXI” (Serendipia ediciones, 2023). Ana Trejo Pulido

“Una anàlisi, feminista i des dels drets humans del negoci de la gestació subrogada com a pràctica contemporània d´explotació de dones amb fins reproductius i venda de nadons”. Davant dels que defensen els ventres de lloguer des de l’emoció i com a dret a tenir descendència, aquest llibre és un compendi de dades que ajudaran a comprendre i rebutjar aquesta explotació reproductiva. L’anàlisi del context normatiu nacional i internacional, del perfil dels compradors de nadons, dels beneficis de la indústria de l’explotació reproductiva i fins i tot de les dones convertides en matèria primera, entre d’altres, constitueixen el contingut del llibre. Explicat en un llenguatge clar i comprensible, és un llibre apte tant per a persones expertes en la matèria com per a persones que no ho siguin. La mal anomenada gestació subrogada està basada en el desig dels compradors i ignora totalment els riscos per a les dones sotmeses a subrogació i les conseqüències per a les criatures. En aquest llibre es proporciona tota aquesta informació. La lectora no en quedarà indiferent.

Cancelado: el nuevo macartismo (Ed. Círculo de Tiza, 2024). Carmen Domingo

En aquest llibre de Carmen Domingo aprendrem que la Cultura de la Cancel·lació no és un concepte modern, ja que s’ha practicat des de fa segles. Quina diferència existeix, llavors, entre la cultura de la cancel·lació actual de la practicada en segles anteriors?
La resposta que ens ofereix Carmen Domingo és canviar la pregunta: qui està exercint avui aquesta cancel·lació, com i per què? Al llarg de les pàgines del seu llibre, i amb un estil amè que convida contínuament a la reflexió, veurem com el patrimoni de la cancel·lació, antany pertanyent a la dreta, ha canviat de propietari i s’exerceix avui, obertament i majoritàriament, des de l’esquerra. Concretament, des de l’esquerra líquida postmoderna, o el que comunament coneixem com a esquerra woke. Descobrirem què és la ideologia woke, la seva història, i com ha aconseguit reemplaçar la tradicional lluita de l’esquerra contra les desigualtats socials globals per una reivindicació contínua de les minories i les seves identitats, saltant així, i en paraules de la mateixa autora, “de la política als sentiments”. Es tracta,doncs, d’un llibre imprescindible per reflexionar sobre la importància de la llibertat d’expressió i les conseqüències d’adherir-se acríticament a discursos que, a fi de reivindicar la visibilitat de les minories, ens porten a l’acceptació d’un discurs únic.

Poesia

Niña vieja. La Negra, la Blanca y la Mora (Insensata Editorial Poética, 2023). Lina Álvarez, Isis Carratalá i Sahida Hamido

Les autores són tres dones joves, valentes i generoses d’entorns i orígens diversos que ens regalen un crit poètic contra l’Abús Sexual Infantil. Poemes, il·lustracions i fragments de premsa amb declaracions impunes de depredadors sexuals rics i famosos des de Donald Trump fins a Sánchez Dragó conformen un llibre únic, que transforma el dolor i el trauma en art. La poesia que denuncia i alerta contra les agressions sexuals a la infància, un crim que no pot prescriure, i del qual les nenes són el 85% de les víctimes i els agressors són en la immensa majoria els homes més propers de les seves famílies. Nenes que es converteixen en “velles” prematures i que no són escoltades quan volen fugir i demanen ajuda sense comprendre realment què els està passant. Sense que l’entorn, especialment l’entorn escolar, les entengui i les atengui. Elles s’han pogut donar suport mútuament en aquests camins dolorosos que han despertat ferides oblidades com a mecanisme de defensa en convertir-se en adultes i mares, i per això també ens deixen un missatge d’esperança:

Detrás de cada recuerdo
Que crees haber inventado
Estamos nosotras:
Hay esperanza.

Niña vieja ha d’arribar a totes les escoles i Instituts urgentment, per ser a temps de rescatar tantes altres nenes.

Novel·la gràfica

Herba (Ed. Reservoir Books, 2024). Keum Suk Gendry-Kim

A partir d’una història real, ens apropem a les milers de nenes i dones que van ser explotades i utilitzades com a esclaves sexuals per l’exèrcit japonès durant la II Guerra Mundial. La Lee Ok-Sun vol estudiar. Però és una nena. I d’una família molt pobra. És venuda i després d’un dur camí acaba en una “casa de consol”, com a “dona de consol”. Un eufemisme per denominar a qui serà violada repetidament i estarà disponible per als soldats 24 hores al dia. El seu és un testimoni valuós, ja que moltes de les dones que van patir la mateixa experiència van morir sense reparació i en silenci. És impossible saber quantes en van ser, però es calcula que entre 200.000 i 400.000. El contrast del blanc i negre de les pàgines hi escau perfectament: l’absència de color i l’absència de justícia.