Avui, 23 d’abril, amb motiu de Sant Jordi i de la celebració del Dia Internacional del Llibre, us oferim unes quantes recomanacions literàries feministes d’obres escrites per dones. La nostra proposta pretén animar a la lectura de publicacions recents que tracten sobre les qüestions més rellevants que avui dia afecten les dones del món i al feminisme a nivell global, com l’explotació reproductiva a través dels ventres de lloguer o la violència contra les dones.
Però també hem inclòs una obra que va ser traduïda al castellà i publicada fa 30 anys. Desgraciadament, la feminista egípcia Nawal El Saadawi ens va deixar el passat 21 de març a l’edat de 90 anys, després d’una vida sencera dedicada a la lluita per l’emancipació de les dones, especialment de les dones àrabs. En memòria seva, recomanem un dels seus llibres i us animem a conèixer la seva obra i pensament, que sens dubte són de gran importància per al feminisme.
A més de la recomanació d’assajos i novel·les dirigits a un públic adult, no ens hem oblidat de la importància de fomentar el feminisme entre nenes, nens i adolescents o joves. Així doncs, us proposem també un bon nombre de lectures dirigides al públic infantil i juvenil, que els ajudaran a iniciar-se en el pensament i la crítica feministes en un moment en el qual el patriarcat està ideant noves maneres d’encapsular la infància i la joventut en els rols i estereotips de gènere més reaccionaris.
Us desitgem un bon Sant Jordi i una feliç i enriquidora lectura!
Infantil i juvenil
- La rebel·lió de les noies (2021), de Gemma Lienas i Laura Caldentey.
Us en recordeu de la Carlota? És la protagonista de la famosa saga de diaris que Gemma Lienas va començar a publicar a partir de 2001, és la noia que sempre ens ha animat a posar-nos les ulleres liles. Doncs ara, amb La rebel·lió de les noies, es proposa introduir en el feminisme nenes d’entre 9 i 12 anys. Això sí, sense deixar de banda que també pot ser una bona guia perquè els nens el comprenguin i en participin. A través de les il·lustracions de Laura Caldentey, la protagonista fa un recorregut per la lluita pels drets de les dones a tot el món, com el de poder votar o gestionar els nostres propis diners, i ens proposa fugir de la mirada androcèntrica plasmada, per exemple, en l’absència de dones als llibres de text. A través de preguntes i respostes, la Carlota ens explica que els estereotips són idees sense cap fonament per infravalorar-nos o que els treballs de cures segueixen recaient en gran mesura en les dones. A més, també hi podem trobar una selecció de deu noies o dones que des de diferents camps estan canviant el món, com l’activista per l‘educació Malala Yousafzai, la científica Maitane Alonso o la futbolista Marta Vieira da Silva. Amb “La rebel·lió de les noies”, Gemma Lienas ens obre una porta que, un cop la creui qualsevol feminista incipient, ja no hi haurà pany que valgui per recloure la seva consciència antipatriarcal.
- No somos princesas somos guerreras (2021), de Towanda Rebels, Pilar Aguilar Carrasco, Lula Gómez, María Murnau, Oh!MamiBlue, Agostina di Stefano, Lorena Morales, Marina Marroquí, Násara Iahdih Said y Amelia Tiganus.
Has pensat alguna vegada per què no apareixen gairebé mai dones referents en els llibres infantils? Onze meravelloses autores i activistes s’uneixen en un sol llibre infantil per abordar temes imprescindibles i històries amb rerefons feminista. Onze relats infantils, plens de sororitat i esperança, les protagonistes ja no són princeses, sinó les guerreres que aquest món necessita.
- Mujeres y poder: un manifiesto (2018), Mary Beard.
Mujeres y poder: un manifiesto és un regal insubstituïble de Mary Beard a totes les dones i noies. Ens hi explica de la forma més amena, documentada i sintètica la llarga tradició cultural de fer-nos callar i relegar-nos a l’invisible; de tots els estereotips recreats i difosos per la cultura popular i per la cultura dels “homes savis” que ens han encotillat en papers ridículs, malenconiosos i temibles, deshumanitzant-nos com a precedent de la tendència actual a esborrar-nos… i com s’ha repetit aquest patró acarnissadament per retratar totes les dones que han tingut alguna forma de poder. Es tracta alhora d’un manifest i una genealogia per entendre els fonaments de la misogínia i desmuntar l’única raó de com ens descriu la història: la por a perdre el poder dels que l’ostenten, els homes.
- Querida Ijeawele. Cómo educar en el feminismo (2019), de Chimamanda Ngozi Adichie.
Estimada Ijeawele és un llibret en forma de carta amb consells i reflexions que Chimamanda Ngozi Adichie envia a una jove mare que acaba de tenir una filla per animar-la a educar la nena en la igualtat i el respecte que mereix obtenir, i alhora que pot proveir amb la seva pròpia manera de transitar pel món. Un aspecte essencial del que ens proposa l’autora és reconciliar-nos amb els orígens, entenent allò que ens fa humans i que compartim malgrat els temps i els entorns, per poder construir una educació basada en l’estimació i els vincles. És el complement ideal per una altra obra curta de l’autora, Tothom hauria de ser feminista (2019), que a Suècia es distribueix a cada estudiant de secundària del país i que precisament explica perquè l’educació feminista és cabdal per assolir una societat més justa per a totes i tots.
- Contes de bona nit per a nenes rebels: 100 Històries de dones extraordinaries (2017), de Francesca Cavallo i Elena Favilli.
Col·lecció de tres llibres imprescindibles que fan un repàs a la figura de 100 dones que han hagut de lluitar contra la discriminació, les imposicions i la manca de drets pel fet de ser dones. En un format molt atractiu, dedicant una pàgina a la biografía de cadascuna d’elles i acompanyada de il·lustracions fetes per 60 artistes de tot el món, ens relata històries de dones molt diverses. Polítiques, pintores, educadores, pilots… De diferents procedències i amb diferents interessos, descobrirem com aquestes dones s’han revelat i lluitat per aconseguir ser qui volien ser. Podrem conèixer històries molt conegudes com ara les de Marie Curie o Frida Kahlo, però descobrirem d’altres més actuals com la pilot de motocross Ashley Fiolek o l’activista Balkissa Chaibou. Recomanat a partir de 6 anys.
Aquest llibre inclou un conte d’una història d’un nen que suposadament “neix en el cos equivocat”. Justament serveix per mostrar com tota la construcció transgenerista reprodueix els esteriotips sexistes més insostenibles i inacceptables.
- Daniela pirata, (2017), de Susanna Isern.
La Daniela és una jove pirata que a bord del seu vaixell, l’aranya Saltimbanqui, navega en busca del vaixell més temut de tots els mars per complir el seu somni: ser pirata al Caiman Negre. Per aconseguir-ho haurà de demostrar la seva vàlua, però serà suficient? Al capità del Caiman Negre no li agrada que hi hagi noies al seu vaixell… Ho permetrà la seva tripulació? La Daniela és una nena que trenca amb els rols de gènere però que, pel fet de ser nena, es troba amb una sèrie de dificultats i desigualtats i no entén aquesta injustícia, però no es quedarà de braços plegats i els hi plantarà cara. Daniela la Pirata és un àlbum il·lustrat, per a nenes i nens a partir de 4 anys, escrit en lletra d’impremta barrejada amb lletra de pal per remarcar les idees importants. Les seves il·lustracions, amb un traç molt característic, són molt colorides i divertides.
- Malala Yousafzai. La chica que alzó la voz a favor de los derechos de los niños (2019), de Carla Pascual Roig.
Una història real il·lustrada per a nens i nenes. Malala tenia 15 anys quan un talibà li va disparar al cap per ser nena i anar a l’escola. Malgrat la ferida, Malala va voler lluitar pels seus drets i pels de tots els nens del món, i per això li van atorgar el Premi Nobel de la pau amb tan sols 17 anys. Malala és coneguda pel seu activisme a favor dels drets civils, especialment dels drets de les dones a la vall del riu Swat, a la província de Khyber Pakhtunkhwa, al nord-oest del Pakistan, on el règim talibà ha prohibit l’assistència a l’escola de les nenes.
- Educar a un niño en el feminismo (2020), de Iria Marañón.
Després d’aconseguir que el seu llibre Educar en el feminisme es convertís en un best seller en el 2018, Iria Marañón torna amb Educar a un niño en el feminismo, una invitació a veure amb nous ulls la nostra manera d’educar els nens, amb la finalitat de detectar i canviar molts dels errors i les injustícies que repetim inconscientment per haver estat educades en el patriarcat. Educació feminista per a un món millor.
Novel·la i assaig
- La cara desnuda de la mujer árabe (1991), de Nawal El Saadawi.
Nascuda a Egipte el 1931, Nawal El Saadawi va ser metgessa, psiquiatra, escriptora prohibida, feminista perseguida i empresonada. La cara desnuda de la mujer árabe és una de les moltes obres que va escriure, i en ella ens acosta a la realitat de les dones àrabs a través de les seves experiències personals i professionals, com la nena que va ser i com la dona en què es va convertir. Ens fa transitar per la història de les dones, especialment en el món àrab, des de l’antiguitat faraònica fins a l’actualitat, passant per la religió i la literatura. L’autora no es deixa un tema en el tinter: mutilació genital femenina, l’himen i la virginitat, l’honor, la família, el matrimoni, el divorci, la prostitució, el sexe, l’amor, el treball. Com a marxista que era, tracta totes aquestes qüestions en relació a les desigualtats econòmiques que han travessat i travessen el món i les seves dones. La veu de Nawal El Saadawi és una veu imprescindible que va assistir a gran part del segle XX, veient les nefastes conseqüències del triomf del capitalisme després de 1989 i la consegüent hegemonia estatunidenca al món. Aquesta feminista egípcia va ser una incansable revolucionària en molts sentits. La seva mort, a una avançada edat i després d’una vida ben viscuda lluitant per la igualtat, va entristir profundament als qui la considerem un referent del feminisme socialista, que va cridar poderosament l’atenció sobre la terrible realitat viscuda per les dones en el món àrab. Serveixin aquestes línies d’humil i sentit reconeixement a la seva obra i agraïment per la seva vida des de Feministes de Catalunya. Llegir, rellegir i difondre el seu llegat serà sempre el major dels homenatges. Gràcies i fins sempre, senyora Nawal El Saadawi.
- Vientres de alquiler: la mala gente (2021), de Nuria González.
L’explotació reproductiva i el seu vessant més terrible, els anomenats “ventres de lloguer”, van en augment en ple segle XXI. En aquest cas les esclaves no s’utilitzen per a llaurar camps, sinó per a exercir d’incubadores humanes. La cosa continua basant-se en éssers humans venuts (ara fins i tot abans de néixer). Mala gent fent-se rica tractant les persones com a bestiar. En aquest segon llibre, Nuria Gónzalez aporta l’anàlisi jurídica del seu primer llibre, Vientres de alquiler (2019), juntament amb un argumentari feminista irrebatible contra aquesta pràctica, a més d’una radiografia econòmica i política de com i on s’està treballant a favor de la regulació dels ventres de lloguer. Qui són els que sí que estan a favor de comprar persones i d’explotar les més pobres? En aquest llibre se’ls posa cara.
- Dilluns ens estimaran (2021), de Najat El Hachmi.
Dilluns ens estimaran es l’última novel·la de Najat El Hachmi, amb la qual ha guanyat el darrer Premi Nadal, i on ens exposa de la forma més descarnada la primera dificultat de les dones: poder ser com volem i poder ser estimades tal com som. A mode de llarga carta que una de les dues protagonistes li escriu a l’altra rememorant la seva vida de nenes a dones i la seva relació, l’autora arriba fins els racons més íntims de la injustícia patriarcal, d’aquella que s’aguditza en confrontar-se amb més igualtat però també de la que sorgeix dels models que prometen alliberaments tramposos i noves gàbies. I alhora, l’autora aplica la seva mirada política més lúcida: “La geopolítica, les idees dels grans filòsofs i les friccions internacionals es trobaven en les carns d’unes dones insignificants com nosaltres en un barri sense nom que ni tan sols no surt als mapes”.
- El consentimiento (2020), de Vanessa Springora.
En aquest llibre curt, amb una escriptura àgil, directa i desproveïda de floritures, Vanessa Springora narra la seva relació amb Gabriel Matzneff, quan ella tenia 14 anys i ell, 50. Aquest escriptor famós i pedòfil publicava llibres pornogràfics sobre relacions sexuals amb adolescents, que la permissivitat cultural impulsada pel maig del 68 celebrava com a transgressores. A través d’aquesta història i de les duríssimes seqüeles psicològiques que va patir després, Springora reflexiona sobre el significat del consentiment, sobre si realment el podia donar una adolescent vulnerable, solitària i necessitada d’amor. Des de la seva particularitat, Springora connecta amb la universalitat de l’experiència femenina, atrapada per mandats de gènere que obliguen a agradar, a complaure, i a valorar l’atenció i l’afecte masculí per sobre de tot; una socialització masclista tan profundament arrelada que ens converteix sovint, a través d’aquest suposat consentiment, en còmplices del nostre propi abús, o com en diu Springora, d’una violència sense nom. Un llibre important que ha generat un fort revulsiu a la societat francesa, i l’ha obligada a revisar-se, i que haurien de llegir tots aquells que creuen que el consentiment en condicions de vulnerabilitat avala els interessos egoistes i criminals dels que s’aprofiten de situacions de desigualtat. Un llibre que ens recorda també que cal defensar una edat elevada de consentiment legal com una trinxera, perquè si no ho fem qui consent l’abús no és la víctima, sinó la societat.
- Mujeres invisibles para la medicina (2020), de Carme Valls Llobet.
Per què quan un home acut amb dolor toràcic a urgències se li fa immediatament un electrocardiograma i quan és una dona amb idèntics símptomes se li dona un ansiolític? Per què una dona estressada és titllada d’histèrica, i en canvi l’home pateix amb tota probabilitat el pes de la responsabilitat? Per què les dones, sotmeses a l’esclavatge d’un ideal de bellesa inassolible i malaltís al llarg de totes les nostres etapes vitals, envellim, i els homes maduren? Per què les dones, en definitiva, continuem sent invisibles per a la medicina? El càncer de mama, l’endometriosi, les malalties cardiovasculars, les malalties mentals sense tractament — englobades encara avui sota el trist qualificatiu freudià d’histèria–, l’osteoporosi i altres malalties associades a la menopausa, així com també la medicalització del malestar físic i psíquic de les dones generat per les constants, quotidianes i normalitzades violències masclistes a què ens sotmet el patriarcat, no són més que alguns exemples que, juntament amb l’anorèxia o la bulímia, filles de la tirànica pressió estètica a què se’ns exposa des de la més tendra infància, clamen per abandonar el paradigma androcèntric sobre el qual s’ha configurat la ciència mèdica des dels seus orígens. Mujeres invisibles para la medicina és un apassionant recorregut pels diversos racons de la salut de les dones de la mà de l’endocrinòloga i política catalana Carme Valls Llobert, un document imprescindible per a totes les dones, de totes les edats, orígens i condicions, que reivindica el naixement d’una medicina adaptada a les necessitats específiques i diferencials de la meitat de la humanitat.
- Languidez (2019), d’Alfonsina Storni.
Segur que totes hem escoltat alguna vegada “Alfonsina y el mar”. Potser ens la imaginem internant-s’hi tranquil·lament, vestida de mar, “por caminos de algas y coral” fins a l’aigua profunda de Mar del Plata. En realitat s’hi va llençar des de l’escullera del Club Argentino de Mujeres. Tenia 46 anys, un càncer de mama i havia decidit suïcidar-se, fent ús de la difícil llibertat de triar el seu destí, com sempre havia fet. Però Alfonsina Storni és molt més que aquesta imatge mítica i marina, és molt més que un final. És una poeta fonamental i imprescindible, una de les veus més importants de la poesia del segle XX. Una veu de dona que desafia els convencionalismes socials i es rebel·la contra l’opressió de la dona, a través de la seva literatura, del seu activisme i també de la seva vida, un dona lliure que ha de pagar l’altíssim preu de la llibertat. Sempre és un bon moment per llegir o rellegir l’Alfonsina Storni i és un plaer fer-ho en aquesta cuidada edició de Languidez (1920) d’Ediciones Torremozas, una editorial independent especialitzada en la literatura escrita per dones i en la recuperació d’obres d’autores imprescindibles, com aquesta.
- Bellas para morir. Estereotipos de género y violencia estética contra la mujer (2020), d’Esther Pineda.
Esther Pineda no oblida res: repassa de manera exhaustiva i fonamentada com les dones reals són interpel·lades contínuament per imatges inassolibles que es presenten com la seva única identitat ideal i acceptable, sent el destí dels seus cossos el mercat dels desitjos dels homes. La dominació adquireix contínuament noves màscares, que l’autora revela des de la antiguitat fins a l’actualitat i en les posicions de classe, “raça” i edat que afegeixen cotes específiques de pressió i exclusió social. L’autora ens brinda una obra ineludible que totes hauríem de conèixer perquè, a més, la violència estètica és l’avantsala de totes les violències que s’exerceixen sobre els cossos i les ments de les dones, inclosa l’autodestrucció i la mort.
- No nos taparan. Islam, velo y patriarcado (2021), de Mimunt Hamido.
Mimunt era una nena de Melilla als anys 70. En un moment donat, la nena es va adonar que tot havia canviar. Què hi havia de dolent en el seu cos i en el de la resta per a voler tapar-los? Per què tantes regles? Amb la seva història personal i la d’amigues i familiars, va component el paisatge de les dones musulmanes, que sofreixen la duresa del patriarcat islàmic, cada vegada més colonitzat pel wahhabisme, però també del multiculturalisme occidental, que sota el pretext de la inclusió, celebren el hijab com a símbol de diversitat ocultant la terrible realitat d’aquelles dones que decideixen treure-se’l.