El dissabte 8 d’octubre es va presentar l’Agrupació AMANDA de famílies amb filles i fills afectats per disfòria accelerada, o Disfòria de Gènere d’Inici Ràpid (Rapid Onset Gender Dysphoria, ROGD), seguint la terminologia proposada per la Dra. Lisa Littmann, de la Universitat de Brown, el 2018. L’acte va tenir lloc a l’Il·lustre Col·legi Oficial de Metges de Madrid, ICOMEM, sense ni un sol lloc buit d’un aforament de 400 places. A més de les famílies que van poder acudir a la cita des de tot el territori de l’Estat, també hi va ser present una àmplia representació de totes les organitzacions i plataformes feministes que lluitem des de ja fa uns quants anys per impedir que la ideologia transgenerista perverteixi els drets de les dones que tant va costar aconseguir.
Va ser sens dubte un èxit. Una fita en el ràpid recorregut iniciat per les 8 mares que a la tardor del 2021 es van plantar i es van organitzar davant d’un fenomen que ja estava afectant les seves filles i semblava tan incomprensible com perjudicial i imparable. Es negaven a acceptar l’autodiagnòstic de les filles, també dels fills, encara que en menor nombre, que sense haver manifestat en cap moment malestar o rebuig cap al seu cos sexuat es declaraven “trans” i volien iniciar una transició social i física, amb tot el dany irreversible que això podia comportar. I es van proposar, tal com elles mateixes expliquen, investigar per comprendre i unir-se per demanar ajuda especialitzada i revertir aquells processos. Ara ja són més de 300 les famílies organitzades a AMANDA.
Un clam unànime fet d’empatia i suport va travessar aquest acte impecable i emocionant protagonitzat per dones valentes com Paloma Pulgar, mare i cofundadora d’Amanda, i Nagore Goicochea, la seva filla, una jove desistidora, que van exposar la seva experiència i la seva denúncia d’allò que el Projecte de llei “trans” pretén validar amb arguments delirants: adoptar una suposada identitat sexuada innata, intentant modificar el cos usant binders -faixes compressores del pit, una de les quals va circular entre el públic-, accedint a tractaments amb hormones creuades i intervencions quirúrgiques irreversibles. Mentrestant, alts càrrecs del Ministeri d’Igualtat i celebrities trans segueixen repetint que ser dona és el que cadascú senti que és i que “per ser qui realment és” tota adolescent “té dret” a amputar-se les mames, entre altres greus frivolitats.
El Consell de Ministres va aprovar l’Avantprojecte de Llei trans el 29 de juny de 2021. Confluència Moviment Feminista i altres plataformes i organitzacions hi van presentar milers d’ al·legacions en ple període de vacances, encara que la propaganda mediàtica no va deixar cap espai a les veus crítiques que ens oposàvem a l’aprovació d’aquesta llei amb escrits i mobilitzacions presencials a tot l’Estat el 26 de juny de 2021. Un any després, no només no han recapacitat sinó que tenim ja un Projecte de Llei “trans” enviat pel govern al legislatiu per a la seva aprovació. Un Projecte de llei que es vol aprovar per una via d’urgència basada en falsedats, votant en comissió i no al ple, i segrestant així el debat públic al Congrés dels Diputats. A més, totes les diputades i diputats autoproclamats feministes van votar contra una esmena a la totalitat el dijous 6 d’octubre, que es va debatre davant dels seients de senyories majoritàriament buits en un dia que recordarem com una infàmia.
En contraposició, el 8 d’octubre, només dos dies després, l’amfiteatre del Col·legi de Metges es va quedar petit. Les persones que hi vam acudir vam accedir a l’acte per invitació estricta i després de passar un control, per l’experiència prèvia d’amenaces de grups transactivistes. Els que no hi van acudir, però, van ser els mitjans de comunicació, fent de nou palès el menyspreu per la informació veraç i plural. Tampoc va mostrar interès per l’acte, ni tan sols per cortesia democràtica, ja no diguem per prudència política, cap membre del govern, i ni un sol representant dels grups parlamentaris que volen aprovar la llei “trans” es va acostar a escoltar el que havien de dir les famílies i els especialistes mèdics.
Sí que hi vam ser moltes persones que hem investigat el tema i hem alertat contra la ideologia transgenerista. Persones com Laura Freixas, en múltiples articles; o com Alicia Miyares, autora de Delirio y misoginia trans, eloqüent i inequívoc des del mateix títol. I no hi van faltar José Errasti i Marino Pérez Díaz, autors de Nadie nace en un cuerpo equivocado. Éxito y miseria de la identidad de género, obra que ja porta 9 edicions, revelant amb això la inquietud i l’interès de la ciutadania per entendre què està passant. I també Ana Hidalgo, Araceli Muñoz i jo mateixa, integrants de DoFemCo i autores de La Coeducación secuestrada. Crítica feminista a la penetración de las ideas transgeneristas en la educación, que explica com es propaga el deliri “trans” des de les mateixes autoritats educatives i que surt a la venda aquest mateix novembre. Moltes altres persones no hi van poder assistir però sentíem que hi eren.
De Feministes de Catalunya, una entusiasta i compromesa delegació de nou companyes vam viatjar des de diverses poblacions catalanes per representar totes les que també haurien volgut ser-hi. Després de mesos i mesos d’accions de sensibilització i protesta, indignades pel mur de silenci davant les amenaces i les agressions, el matí del dissabte 8 d’octubre a Madrid, a l’auditori i a la concentració posterior a la plaça del Museo Reina Sofía, no podíem sinó admirar-nos per la valentia de les mares, plorar i cridar amb elles. Nosaltres sí que volíem escoltar, acompanyar i donar suport.
Des de la investigació feminista sostenim que no hi ha infància ni adolescència trans, sinó que es construeix perquè, com diu Heather Brunskell-Evans, és el pretext que el transactivisme adult i el #BigPharma necessiten per justificar els seus objectius polítics i econòmics: instal·lar com a veritat la fal·làcia que el sexe es pot canviar, substituint la categoria sexe pel constructe subjectiu, fluid i inaprehensible anomenat “identitat de gènere”, de manera que qualsevol home ha de ser considerat dona si diu que ho és. L’impacte és clar: l’origen de l’opressió patriarcal queda esborrat i s’ensorren les bases de les polítiques d’igualtat, entre moltes altres conseqüències. Això és especialment greu per a les noies, que intenten fugir de convertir-se en dones davant de l’augment de la violència sexual, la pressió sobre els seus cossos i l’assetjament múltiple del mercat sobre elles, que mai abans en la història de la Humanitat havia estat tan intens.
I és crucial comprendre la rellevància de les dues intervencions realitzades des de la professió mèdica a l’acte del 8 d’octubre pel seu posicionament rotundament contrari a la llei “trans”, encara que la seva visió no coincideixi del tot amb la del feminisme. El Dr. del Rio va anunciar l’aprovació d’un document de posicionament per part de la comissió deontològica de l’ICOMEM, que ell mateix presideix, argumentant la manca de fonamentació científica de la “reassignació del sexe” en menors. I el Dr. Celso Arango, cap de la Unitat de Psiquiatria Infantil de l’Hospital Gregorio Marañón, va recordar al govern la necessitat d’escoltar les veus expertes i va afirmar que la llei trans és “una puntada de peu al centre i el nucli del feminisme”. A més, va oferir una dada inapel·lable: “aquest últim any el 20% dels adolescents que tenim ingressats a la nostra Unitat diuen que són trans. Hem arribat a tenir ‘transicions’ a la mateixa planta de l’hospital. Algunes són nenes amb TEA o Asperger. Per a elles declarar-se trans és l’única esperança de ser acceptades”. Que es passi de no tenir-ne cap a tenir un 20% de casos és un indicador inequívoc de contagi social, paral·lel al que observem als centres educatius, que exigeix prudència als que tenen la responsabilitat de legislar.
Les intervencions d’aquestes autoritats mèdiques són especialment importants perquè, a més, sigui quin sigui el nostre argumentari, el que pensem els que vam acudir el 8 d’octubre passat a l’acte d’AMANDA a Madrid es convertirà en delicte si s’aprova la llei “trans”. Se’ns podrà sancionar econòmicament i tindrà serioses conseqüències professionals. L’escàndol polític, sanitari i social que es vol perpetrar i que ja s’està acarnissant amb la salut mental i física de les i els menors hauria d’interpel·lar tota la societat, començant per escoltar i donar suport als qui ho pateixen en primera persona i s’han organitzat per fer-hi front. Amb més raons encara, el nostre lloc com a feministes és al costat de les famílies d’AMANDA: cal aturar l’aprovació del Projecte de llei “trans”.
Escrit per Sílvia Carrasco