El passat dimarts 1 de juny de 2021 des de Feministes de Catalunya vam tenir l’oportunitat de comptar amb la reconeguda escriptora Laura Freixas al nostre #WebinarFeminista. Laura Freixas va néixer a Barcelona el 1958 i és llicenciada en Dret, tot i que mai no ha exercit aquesta professió. La seva extensa obra comprèn 15 publicacions pròpies, repartides entre narrativa i assaig, a més de la coordinació de tres publicacions. Els seus últims llibres són Esto a mí no me iba a pasar (2019) i Saber quién soy (2021). A més de novel·lista, és una referent com a crítica literària, columnista, professora i conferenciant, i és fundadora de Clásicas y Modernas, una associació que promou les dones en el món de l’art. En aquesta sessió, la Laura ens va explicar com al sector cultural perdura una visió creada per l’home i per a l’home, i va parlar sobre el rol atribuït a les dones en aquest relat.
La trajectòria d’una escriptora, una carrera d’obstacles
Segons la Laura, el primer obstacle de les creadores és la manca de formació. A La creació de la consciència feminista, Gerda Lerner denuncia que les dones són discriminades en l’aprenentatge, en l’ensenyament i en la creació de continguts. Fins al final del segle XX, les dones no van accedir a l’aprenentatge i, malgrat que avui en dia la majoria de les persones graduades som dones, continuem molt lluny pel que fa a la creació de cultura. Excloure les dones de l’elaboració del relat és una eina fonamental del patriarcat per invisibilitzar la nostra aportació a la societat.
Un altre obstacle és la manca de models. Quan es parla de la història de l’art o del pensament, sembla que les dones no hàgim fet res digne d’esment. Una investigació d’Ana López Navajas sobre la literatura del segle XX als llibres de text de l’ESO va trobar que s’hi esmentaven 224 homes i només 24 dones. Contràriament a la creença popular que la cultura reflecteix la societat, el que passa és que sovint l’art tergiversa la realitat.
El geni i la musa i la desvalorització d’allò femení
D’entre els molts motius que permeten que aquesta desigualtat en la creació cultural persisteixi, Laura Freixas apunta al mite del geni. Griselda Pollock el va definir com la idea que l’art, la cultura i la ciència són obra d’uns individus especials. Però el geni no és un concepte científic, sinó ideològic i social. La Laura argumenta que, tal com es construeix, el geni és masculí per definició. El pensament patriarcal associa dicotomies als dos sexes: l’home encarna la cultura; la dona, la natura. L’home, la raó; la dona, l’emoció. L’home és el geni… la dona, la musa. L’home crea, és un subjecte per a si; la dona procrea i és un objecte per a d’altres. Ser creadora és totalment oposat a la representació sexista de la dona.
La vida professional és un altre factor important, ja que la possibilitat de crear requereix una certa tranquil·litat econòmica. Les obres no es creen en el buit, al marge de les circumstàncies material i socials. I en la vida professional, les creadores es topen amb un món professional dominat pels homes. Per introduir-s’hi, cal tenir un mentor, un mestre; però pocs mestres tenen deixebles dones. A més, els homes creen grups informals, sense dones, on intercanvien informació, idees i suport mutu. Per si no fos prou, la crítica literària continua usant un llenguatge i una representació de les autores amb fortes connotacions sexistes: se’ns desposseeix de la nostra condició d’artistes i, sota l’aparença de l’elogi, en realitat se’ns està denigrant.
El que té de bo ser creadora
La Laura assenyala la importància de la genealogia i de l’elaboració cultural de la nostra pròpia experiència. Les experiències compartides per homes i dones i les experiències exclusives d’homes són tractades àmpliament en l’art. Les experiències de les dones, com la maternitat, només es tracten en una espècie de subcultura, per exemple en revistes on se’ns infantilitza o ridiculitza. Mentre les experiències dels homes representen la totalitat, sembla que les experiències de les dones siguin específiques. Com a contrapunt, això significa que hi ha molt de terreny verge: totes les experiències de les dones sobre les que no s’ha escrit.
A més, hi ha una tradició de dones creadores. Com va dir Gerde Lerner: “La consciència feminista depèn de la possibilitat, per part d’un grup significatiu de dones, de viure fora del matrimoni, limitar la procreació, accedir a l’educació, disposar d’espais reservats i d’un públic de dones”. Aquests dones “han d’identificar les seves precursores, desafiar els rols de gènere, recusar les definicions heretades i crear una xara de suport femenina”. La Laura va venir disposada a apropar aquest “món per descobrir” i ens va compartir una excel·lent i àmplia llista de 66 recomanacions literàries d’escriptores perquè, a més d’entendre tota aquesta situació injusta i patriarcal, volem canviar-la.
Escrit per Irene Monés
Podeu veure la sessió completa aquí:
Altres conferències
Laura Freixas ha treballat extensament sobre el paper de la cultura en el manteniment i la renovació constant de la desigualtat entre dones i homes. Aquestes són algunes de les seves conferències.
El papel de la cultura en la (des)igualdad
Pablo Neruda y la mujer sin nombre. Una crítica feminista al mito del genio y la musa