El passat 29 de gener, des de Feministes de Catalunya vam organitzar una formació interna per a la qual vam comptar amb Charo Carracedo, de la Plataforma por la Abolición de la Prostitución (PAP) i Sílvia Escribà, del Front Abolicionista del País Valencià.
“Sí, hi vaig estar fa un parell de mesos. Els preus crec que eren 50 mitja hora, li vaig donar 10 euros a l’habitació perquè em va deixar escórrer a la seva cara. Te la pots follar sense condó. Bastant submisa, la vaig destrossar perquè tenia una vagina baixa i estreta i jo tinc una mida acceptable, es notava que li feia mal, però no deia res”
Aquesta és l’opinió d’un tipus, un de tants, que campen per fòrums on puntuen les dones i nenes explotades sexualment, la gran majoria d’elles migrants. Sota el discurs de la lliure elecció s’acomoden tots aquests puters i proxenetes, els majors beneficiats per la legislació reguladora de la prostitució.
“No es tracta de qüestionar les decisions individuals de les dones, sinó de col·locar els puters en el centre del discurs i deixar d’afirmar que les pràctiques prostituents són performatives. Són materials: has de xupar vint polles, has de deixar-te sodomitzar, penetrar per vint homes, suportar-los damunt del teu cos”.
Aquestes paraules pertanyen a Charo Carracedo, de Plataforma Estatal de Organizaciones de Mujeres por la Abolición de la Prostitución, que al costat de Sílvia Escribà, del Front Abolicionista de País Valencià, han format part de la formació interna organitzada per i per a les components de Feministes de Catalunya.
Des de principis de segle XIX, la legislació espanyola sempre s’havia inscrit en la tradició abolicionista, i s’hi havien anat incorporant les directrius de tots els convenis internacionals, entre les quals les de la Convenció sobre la Prevenció de la Tracta de Persones i l’Explotació d’Altres de 1949. No obstant això, la modificació del Codi penal de 1995 trenca amb aquesta tradició, despenalitzant la terceria locativa i a qui s’enriqueix a costa de la prostitució d’una altra persona encara que sigui amb el seu “consentiment”. Això coincideix amb un augment importantíssim de la indústria de l’explotació sexual a Espanya.
En aquest context se situa l’immens treball realitzat per la Plataforma Estatal de Organizaciones de Mujeres por la Abolición de la Prostitución que porta a l’esquena 18 anys de polítiques abolicionistes. Van sorgir en un primer moment per revertir la despenalització del proxenetisme i posteriorment han construït un corpus teòric abolicionista que advoca per un canvi del paradigma actual. Tal com va passar amb les lleis de violència de gènere, es pretén traslladar el focus de les víctimes als autors. No és la voluntat individual la que autoritza la prostitució, sinó el sistema que permet l’explotació de dones i nenes. A més, incideixen en la no distinció entre tracta i prostitució, ja que aquesta distinció aprofundeix en la idea que hi ha una prostitució bona i una dolenta, quan en realitat la tracta capta víctimes per a la prostitució.
El 18 de novembre de 2020, la PAP va presentar al president Pedro Sánchez una Llei abolicionista del sistema prostitucional. Aquesta proposta de llei aborda el sistema prostitucional atenent els dos sistemes que el perpetuen: el patriarcat, que subordina les dones i ens converteix en mers objectes, i el capitalisme que mercantilitza els nostres cossos. La Llei té un triple objectiu: establir possibilitats efectives de sortir del sistema prostitucional, la reparació integral de les dones en situació de prostitució i el desmantellament de la indústria del proxenetisme.
Aquesta llei garantiria els drets a totes les dones, independentment de la seva nacionalitat, situació administrativa i el temps que portin a Espanya, incloent l’accés a les mesures que els permetin sortir del sistema sense que estigui condicionat a la prèvia denúncia. A més, conté disposicions orientades a desmantellar els règims d’explotació sexual, contemplant tots els tipus penals eliminats pel Codi Penal de 1995 i castigant també els puters.
En aquesta mateixa direcció s’encamina la Proposta No de Llei (PNL) presentada pel Front Abolicionista de País Valencià aquest 20 d’octubre de 2020 a les Corts Valencianes. El FrontPV va sorgir després de la vaga feminista de 2017 com una coalició de 46 organitzacions feministes que han situat com a prioritat la lluita contra l’explotació sexual de dones i nenes. La PNL presentada pel Front abasta 3 eixos fonamentals: garantir els recursos necessaris per a la protecció, atenció i reparació integral de les dones en situació de prostitució, desmantellament de la indústria d’explotació sexual i desactivació de la demanda de prostitució.
Les dues propostes s’han focalitzat en la penalització del puter, de manera que la seva actuació no suposi simplement una falta administrativa, sinó que es contempli com un acte de violència sobre les dones, sancionat com a delicte i que comporti antecedents penals. La penalització de la figura del puter és important perquè envia un missatge a la societat: que la llei no empara ni legitima l’accés al cos d’una dona per una altra via que no sigui el seu desig recíproc.
Malgrat les fortes reticències del lobby proxeneta, que s’ha inoculat en milers d’organitzacions, la legislació abolicionista es va estenent pel territori europeu, i el model suec és el gran suport per demostrar que l’abolició de la prostitució no és una quimera, sinó que ha de formar part dels objectius de qualsevol Estat democràtic en què es pretenguin protegir els drets de totes les dones.
Des de Feministes de Catalunya ens sumem als objectius de les propostes legislatives presentades i traslladem el nostre suport a la PAP i al FrontPV.
Escrit per Elisa Martínez.