El 13 de setembre de 2022 vam començar el curs a Feministes de Catalunya amb un webinar que volia acostar-nos a una realitat que afecta a moltes noies i dones: els matrimonis forçats. Ho vam fer de la mà de la Núria Garcia, de Valentes i acompanyades, una associació que des de 2014 treballa a Catalunya, més concretament a les comarques gironines, per combatre els matrimonis forçats.
Un matrimoni forçat és aquella unió en què almenys una de les dues persones (quasi sempre la dona) no ha atorgat el seu consentiment lliurement sinó de manera forçada. El matrimoni forçat i el matrimoni pactat o concertat no són el mateix. Tot i que òbviament tots els matrimonis forçats han estat pactats al marge de qui es casa, en alguns contextos culturals la tradició és que sigui la família qui decideixi el cònjuge, i sovint és un mitjà per fer front a situacions econòmiques, per millorar-les, o bé per obtenir beneficis administratius, com ara la regularització en casos d’immigració. Però la línia que els separa és molt fina, finíssima, com ho és la definició de “consentiment”, que pot ser fruit de pressions, d’enganys, de xantatges, de violència física o emocional, o simplement de la impossibilitat d’oposar-hi.
Hi ha matrimonis forçats a tot arreu, és una tradició patriarcal que viatja amb la gent i que es dona també al nostre país, com a d’altres països occidentals, però no tenim dades de la seva incidència real, ja que és un fenomen molt amagat, que queda ocult en la família i la comunitat. Al Regne Unit, la Forced Marriage Unit intervé en una mitjana de 1.200 casos anuals. Pel que fa als matrimonis infantils, que són sempre forçats, l’Organització Mundial de la Salut calcula que se’n produeixen 39.000 cada dia al món. El matrimoni forçat no es pot vincular a cap cultura, ètnia ni religió, a totes s’ha practicat o es practica, però també a tot arreu hi ha famílies que no el practiquen. També pot augmentar o disminuir segons les situacions més o menys precàries que viu una comunitat.
El matrimoni forçat és una de les vulneracions més greus dels drets humans de les dones i és la porta d’entrada per a d’altres formes de violència (psicològica, sexual, econòmica). No només perjudica greument la llibertat, el benestar i la salut de les dones que en són víctimes, sinó també el progrés col·lectiu de tota la societat i especialment de la comunitat que el practica.
La necessitat d’acabar amb els matrimonis forçats està recollida en convenis internacionals (entre els quals l’Agenda 2030, objectiu 5.3). El Codi Penal espanyol els tipifica com a delicte. A Catalunya, des de març de 2020, hi ha un Protocol per a la prevenció i l’abordatge del matrimoni forçat. Però si sempre és difícil denunciar la violència masclista, encara més en aquests casos en què les noies haurien de denunciar els seus pares − que segurament les estimen, que potser creuen que les estan protegint d’influències nocives i que poden estar també pressionats−. Dir que no a un matrimoni forçat (o voler-se separar d’un marit imposat) significa trencar els vincles amb la pròpia família i la comunitat, i si això és molt dur per a qualsevol, encara ho és més per a noies tan joves, que depenen de la família econòmicament i emocionalment. Per això és imprescindible la tasca de prevenció i de detecció.
La Núria explica, segons l’experiència de Valentes i acompanyades, quin és el procés i el context dels matrimonis forçats. El matrimoni l’acorda el pare o la línia masculina de la família. Les noies, que sovint són adolescents, no tenen cap possibilitat de decidir. Des que es formalitza el compromís fins que se celebra el matrimoni poden passar anys, i durant aquesta fase tot el pes de la reputació familiar recau sobre aquestes noies, que són sotmeses a un control molt estricte per garantir la seva virginitat i que tinguin un comportament “adequat”. Aquest control pot arribar a la violència si les noies s’hi rebel·len. Finalment té lloc la cerimònia de matrimoni i la consumació. Òbviament, si el matrimoni és forçat també ho són les relacions sexuals.
A Valentes i Acompanyades constaten també que sovint es justifiquen els matrimonis forçats per motius identitaris, és a dir, per preservar unes maneres de fer culturals que passen per “protegir les seves noies” de la influència occidental, reproduint una jerarquia dels homes sobre les dones i del grup sobre els individus. També es troben amb motius econòmics (casar una filla és alliberar-se d’una càrrega), compromisos amb la família i les tradicions patriarcals, ús de la noia per facilitar els tràmits migratoris d’un familiar i pressions de la pròpia comunitat. Que a la família hi hagi antecedents de matrimonis forçats és un factor de risc. Per contra, que la noia tingui el suport d’algun membre de la família és un factor de protecció. També ho és la voluntat de seguir estudiant i que els pares hi estiguin d’acord: els estudis són garantia de poder esdevenir autònoma i si els pares accepten que la nena continuï estudiant es pot ajornar el matrimoni i això dona més marge per intentar aturar-lo.
A més de la prevenció i sensibilització contra els matrimonis forçats, Valentes i Acompanyades intervé per ajudar les noies que volen fugir d’un matrimoni forçat. Actua amb perspectiva comunitària, en xarxa amb entitats, agents socials i referents (dones que han passat per la mateixa experiència i ara col·laboren amb l’associació). Algunes noies arriben a Valentes i Acompanyades derivades des de centres educatius, centres sanitaris, serveis socials o entitats. D’altres arriben per iniciativa pròpia, a través d’altres joves o de les referents. Si les noies són menors d’edat s’intenta neutralitzar el risc posposant el matrimoni, però si el risc és imminent o hi ha situacions de violència entren en el circuit institucional de protecció de menors. Si les noies són majors d’edat, l’associació les acompanya per construir el seu propi projecte de vida basat en allò que elles trien i decideixen lliurament. La Núria explica que veure com les noies reneixen i agafen el control de les seves vides és la millor part de la seva feina.
Les dones no som una propietat de la nostra comunitat, som éssers humans subjectes de dret. El dret a una vida digna i a una sexualitat lliure de les dones no pot quedar supeditat a pràctiques patriarcals amb el pretext que són una manifestació de la diversitat cultural tradicional. Els matrimonis forçats són una greu violació dels drets humans de les dones. A la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948 hi van participar dones líders de totes les societats i cultures que lluitaven per garantir-los. És imprescindible destinar-hi recursos especialitzats, actuar de manera coordinada entre tots els agents implicats i conscienciar i formar els professionals que puguin estar en contacte amb noies en risc de patir un matrimoni forçat per acabar amb aquesta forma de violència masclista.
Escrit per Arga Sentís.
Podeu trobar el webinar a continuació: