El dia 5 d’octubre, Feministes de Catalunya vam organitzar un #WebinarFeminista amb l’escriptora, xef de cuina i activista feminista Mimunt Hamido, una conferència basada en el seu últim assaig: No nos taparán. Islam, velo, patriarcado. La Mimunt Hamido, nascuda a Melilla en el si d’una família marroquina, ha viscut en diversos països europeus i actualment resideix a Istanbul. En el seu llibre relata la lluita de les dones de contextos islàmics per desfer-se del hijab i defensa un feminisme universal i laïcista que estigui inequívocament en contra dels costums masclistes imposats per l’islam.
Durant la conferència, la Mimunt Hamido va posar èmfasi en com l’esquerra ha substituït la lluita a favor de la igualtat i dels drets universals per la celebració d’una pseudodiversitat. La ponent va deixar clara la seva postura, i la de moltes dones de contextos islàmics que resideixen a Espanya, davant d’aquesta suposada defensa de la diversitat que, sota l’excusa de la llibertat de culte i el respecte per la cultura dels altres, treu el focus dels drets violats. La laïcitat és una perspectiva necessària per al feminisme, ja que tota religió es basa en l’opressió de la dona. Així, afirma la Mimunt, el feminisme ha de rebutjar plenament tota narrativa que intenti fer acceptar a les dones normes patriarcals sota l’excusa que es tracta de la seva cultura: Per què he de respectar les religions, si les religions no m’han respectat a mi com a dona mai?
La Mimunt Hamido denuncia que aquesta pèrdua d’òptica igualitària ha suposat que l’esquerra abandoni les dones. El hijab simbolitza la respectabilitat d’una dona: la dona que el porta s’interpreta com a pura, verge, que es reserva per al seu marit. És la part visible d’una sèrie de condicionaments del comportament de les dones, que a l’escola poden significar, per exemple, que les nenes no puguin anar a la piscina o a la platja amb la resta de la seva classe. La lluita de les dones per treure’s el vel les enfronta a la societat, a la família i als islamistes, i fa que rebin diàriament amenaces de mort. La Mimunt es mostra crítica amb una part del feminisme que, amb l’excusa de la diversitat, accepta i respecta les obligacions que imposa l’islam a les dones de context musulmà. El hijab és, segons la Mimunt, l’element més emblemàtic de l’opressió islàmica sobre la dona i acceptar-lo suposa una rendició de la lluita feminista.
D’altra banda, és infundat afirmar que el hijab forma part de la cultura musulmana. Tot i que la història europea s’estudia i es coneix als països de nord d’Àfrica, no succeeix a l’inrevés. De la mateixa manera, el feminisme europeu coneix molt poc el feminisme d’altres parts del món. Mentre que als països àrabs el feminisme va començar a l’Iran al segle XIX, el hijab no va colonitzar el nord d’Àfrica fins als anys 1980 de la mà dels Germans Musulmans. La Mimunt afirma rotundament que cap feminista d’un país musulmà defensa el hijab. Paradoxalment, ha constatat que aquesta pressió per ser “una bona dona”, que s’expressa portant hijab, està més present a Espanya que al Marroc. Però a causa del desconeixement, reflexiona, es produeixen confusions sobre quina és “la seva cultura” i què defensa el feminisme en aquestes regions.
També per aquesta confusió, explica la Mimunt Hamido, sorgeixen moviments com l’anomenat “feminisme islàmic”, un moviment que és eminentment europeu i ha convertit el hijab en un símbol polític, i fa així apologia del masclisme que representa. La Mimunt tem que d’aquesta manera se’n normalitzi l’ús, amb tot el que suposa. Exemplifica aquest fet amb la seva ciutat natal, Melilla, on ha observat un retrocés en les llibertats de les dones, i on la majoria de noies joves d’origen magribí porten ja hijab. La connivència dels partits d’esquerra amb aquestes dinàmiques acaba deixant abandonades les dones que des de contextos islàmics lluiten per la igualtat.
Al seu llibre No nos taparán. Islam, velo, patriarcado, la Mimunt Hamido reflexiona sobre aquesta qüestió, sobre els efectes que té sobre les dones i sobre què caldria fer. El llibre té també una clara intenció de trobada entre feministes i busca recordar-nos a totes que el feminisme és universal i no podem obviar la situació que pateixen les dones en contextos diferents del nostre.
Escrit per Irene Martínez
Podeu veure la sessió completa aquí: