Segons les informacions publicades el 22 de maig de 2023, el passat 10 de març va néixer a l’Hospital Clínic de Barcelona el primer nadó gestat en un úter trasplantat a Espanya. La mare, que pateix el síndrome de Rokitansky, va néixer amb dos úters no funcionals. Va rebre l’úter de la seva germana l’octubre de 2020, en el marc del projecte d’investigació Estudi de factibilitat de procediment de trasplantament uterí de donant viva amb obtenció d’empelt per a cirurgia robòtica. No va ser fins al setembre passat que es va aconseguir transferir-li l’embrió que ha pogut gestar amb èxit.
Davant d’aquest tipus d’intervencions que afecten la salut reproductiva de les dones, des de Feministes de Catalunya declarem que:
Denunciem que els desitjos de ser mare d’una dona s’utilitzin per justificar experiments mèdics que posen en risc la salut i el cos d’una altra dona. En aquest cas, la donant, germana de la receptora, es va sotmetre a l’extirpació del seu úter en una operació d’11 hores que, com ella mateixa explica, podia deixar-la “invàlida, perquè entre la vagina i l’úter hi ha diversos nervis que passen per les mans i les cames”.
La histerectomia o extirpació de l’úter no només té implicacions a nivell reproductiu, sinó que a més, segons es tracti d’una histerectomia parcial, total, radical, abdominal, laparoscòpica o vaginal, pot provocar menopausa precoç, incontinència urinària i/o fecal, deficiència dels nivells de ferro en la sang i causar fatiga i pèrdua de força, mal d’esquena, increment de risc de trombosi venosa a causa de l’empitjorament de la circulació, dificultat respiratòria, mal funcionament del trànsit intestinal o deficiències hormonals que impacten en la salut sexual de la pacient.
El fet que la donant i germana de la receptora decidís de motu propio arriscar-se a patir aquestes conseqüències no legitima el personal mèdic per portar a terme una intervenció d’aquest tipus, que no era necessària, atès que la vida de la receptora no corria cap perill i només es tractava de satisfer el seu desig de gestar. Considerem que els i les professionals mèdics de l’Hospital Clínic de Barcelona han posat les seves carreres científicoprofessionals i les seves ganes de passar a la història de la medicina per damunt de la salut d’una dona, la qual cosa suposa una violació de l’ètica en la pràctica mèdica.
La receptora de l’úter, per la seva banda, va haver de prendre fàrmacs immunosupressors per evitar el rebuig de l’úter trasplantat, a més de patir preeclàmpsia i l’extirpació de l’úter rebut després de donar a llum. El nadó va haver de néixer mitjançant cesària als set mesos de gestació, va pesar 1,1 quilos i va necessitar ajuda per respirar i alimentació per via intravenosa. En aquest sentit, subscrivim el que va declarar la directora de l’Organització Nacional de Trasplantaments, Beatriz Domínguez Gil, el 2018 al diari El País: “Els riscos que assumeix la mare i l’impacte en el fetus no compensen l’objectiu final de concebre un nadó i a més existeixen alternatives viables, com l’adopció”.
Finalment, denunciem que casos com aquest demostren que som davant d’una fragmentació biotecnològica i experimental de la capacitat reproductiva de les dones per sotmetre-la al mercat de la reproducció assistida, tot convertint-nos en font de peces de recanvi per satisfer els desitjos reproductius d’unes altres persones, al servei de l’experimentació biotecnològica amb éssers humans amb voluntat lucrativa.