Categories
Opinió

Moolaadé: L’ablació és un atemptat a la dignitat i a la integritat de les dones

Fitxa tècnica:

Títol original: Moolaadé 

Any: 2004 

Duració: 119 min. 

País: Senegal 

Direcció y guió: Ousmane Sembene

Música: Boncana Maïga

Fotografia: Dominique Gentil

Repartiment: Maimouna Helene Diarra, Fatoumata Coulibaly, Salimata Traore, Dominique T. Zeida, Mah Compaore, Naky Sy Savane

Productora: Co-production Senegal-Francia-Burkina Faso-Camerún-Marruecos-Túnez; Ciné-Sud Promotion, Centre Cinématographique Marocain, Cinétéléfilms, Direction de la Cinematographie Nationale, Filmi Domireew, Les Films Terre Africaine

Aquesta premiada pel·lícula és una història de tensió i resistència entre la tradició i el canvi, un tema universal que en aquest cas s’encarna en els personatges protagonistes que habiten un poble rural de Burkina Faso. A casa de Colle, la segona esposa de Ciré, arriben quatre nenes que s’han escapat del ritual de l’ablació del clítoris esperant que ella les protegeixi, ja que temps enrere es va negar que la seva filla fos “purificada”. Seguint les tradicions, Colle invoca el Moolaadé, que li permet donar asil a les nenes. Aquesta protecció és representada pel cordó que Colle fa posar a l’entrada de casa seva, darrere el qual les nenes estaran segures, i que simbolitza la diferència entre qui està a favor de l’ablació i qui s’oposa a ella. Hi ha homes i dones a banda i banda del cordó.

Com espectadores ens aferrem a aquest objecte ritual esperant que no caigui quan les criatures, les visites o les cabres l’han de sortejar, i igual que les nenes rebels, ens sentim momentàniament fora de perill quan la càmera ens situa darrere d’ell. Així comença el conflicte, perquè si bé la tradició estipula que a les nenes se’ls ha de practicar l’ablació, diu també que el Moolaadé no pot ser violat. El que passi dependrà de l’embolic de relacions de subordinació/insubordinació entre esposos i esposes, mares i filles, pares i fills, o germà gran i germà menor en el petit poble burkinès.

Encara que amb participació francesa, aquest drama social és de factura africana, està aferrat al seu context i lluny de l’estilització hollywoodiana a què tenim acostumat l’ull. La pel·lícula transmet realisme i aconsegueix submergir-nos en aquest embolic de relacions d’una societat ben diferent de la nostra, però amb la que al cap i a la fi compartim tant l’opressió de les dones com la determinació d’acabar amb ella.

Escrit per Marina Pibernat.