La pornografia és una indústria criminal multimilionària que opera a costa de l’explotació de les dones. Gràcies a investigacions periodístiques i als testimonis i denúncies de moltes dones, durant el darrer any s’ha posat MindGeek (propietària de PornHub i l’empresa més important de la indústria pornogràfica) en el punt de mira de jutges i legisladors, després que la plataforma hagi estat acusada de lucrar-se amb l’explotació sexual de dones i menors i de violar sistemàticament els drets humans. Els processos oberts implicaran canvis de regulació durant els propers anys, uns canvis que seran decisius per als drets de les dones a tot el món.
En aquest article repassem aquest cas i t’expliquem els detalls més importants.
El negoci pornogràfic de MindGeek
MindGeek és propietària de la famosa pàgina de contingut pornogràfic PornHub i com a mínim uns altres 160 llocs web de pornografia hardcore, entre els quals hi ha RedTube, YouPorn, Tube8, PornMD, Thumbzilla o Ztube.
PornHub es troba entre les 10 webs més visitades a nivell mundial, només darrere de cercadors com Google o xarxes socials com Facebook o Instagram. Només en un mes genera 3,5 mil milions de visites i diàriament genera 3.000 milions d’impressions en anuncis, segons explica l’article “The Children of PornHub” del New York Times de desembre de 2020. Segons Trafficking Hub, la major part del seu contingut està generat per usuaris i arriba a més de 6 milions de vídeos a l’any.
MindGeek, a més, està formada per nombroses empreses, entre les quals MindGeek SARL, 9219 – 1568 Quebec Inc. (amb seu a Montreal, que segons dades del registre té entre 750 i 999 treballadors), MG Freesites, MG Freesites II Ltd o MG Content RT. MindGeek té el 70% de la quota de mercat de pàgines web “per a adults”.
Es defineixen com a “líders en disseny, desenvolupament i gestió de llocs web amb molt de tràfic”. Encara que les oficines principals són a Montreal (Canadà), MindGeek té la seu fiscal a Luxemburg, país conegut per la baixa pressió fiscal sobre els beneficis. El 2018 va registrar 460 milions de dòlars d’ingressos.
Investigacions periodístiques i judicis posen MindGeek en el punt de mira
Durant els últims dos anys, MindGeek ha protagonitzat nombrosos escàndols:
El 3 de novembre de 2019 el Sunday Times (UK) va publicar un article d’investigació on revelava que PornHub allotjava contingut il·legal, incloent-hi vídeos d’abús sexual a menors, entre els quals hi havia criatures de tres anys. “En només uns minuts, es troben dotzenes de vídeos il·legals d’explotació sexual infantil”. Arran d’això, algunes marques com Unilever o Kraft Heinz, que estaven fent campanyes publicitàries a PornHub, van deixar de fer-ne, i PayPal va aturar el processament de pagaments per a aquesta plataforma.
El gener de 2020, vint-i-dues dones que havien presentat una demanda col·lectiva contra GirlsDoPorn (una empresa adquirida per MindGeek, de la qual en continuarem parlant en aquest article) van guanyar el judici. Les demandants acusaven GirlsDoPorn de gravar i difondre vídeos obtinguts de manera fraudulenta, sota intimidació i amenaces. El jutge va dictaminar una compensació econòmica, drets d’imatge per a les demandants, la retirada dels lloc web de l’empresa i també d’altres webs i va obligar els culpables a aclarir en el contracte l’ús de les imatges gravades (a les dones se les drogava abans de firmar “el contracte”). Un dels culpables ja havia estat acusat el 2012 per pornografia infantil.
El febrer de 2020 va sortir a la llum el cas de Rose Kalemba. El 2009, quan tenia 14 anys, Rose va ser violada. Posteriorment va trobar a PornHub les gravacions d’aquesta agressió sexual. Rose va intentar per tots els mitjans contactar amb l’empresa perquè esborrés les gravacions, però quan finalment PornHub va pronunciar-se sobre el tema, va al·legar que els fets havien passat abans que els actuals propietaris adquirissin l’empresa i se’n va rentar les mans. PornHub va adduir cínicament en les seves declaracions que ells “permeten tota forma d’expressió sexual recollida en els Termes d’Ús i que mentre algunes persones poden considerar aquestes fantasies inapropiades, a moltes d’altres persones de tot el món els agraden i estan protegides per les lleis de llibertat d’expressió”. Aquest cas es va viralitzar i es va fer palès que no n’era l’únic: PornHub allotjava sistemàticament violacions gravades i se’n lucrava.
Aquest és un fenomen nou que ha sorgit amb l’era d’Internet i per al qual els nostres sistemes legislatius no estaven preparats. Mentre que les lleis regulen i castiguen delictes com l’explotació sexual, el dret a eliminar la pròpia imatge a Internet suposa a la pràctica un veritable repte, ja que quan es puja un contingut a una plataforma se’n cedeix la propietat i les imatges queden obertes perquè en puguin fer ús terceres persones, i després plataformes com PornHub ni es fan responsables ni se les responsabilitza d’allotjar, difondre i lucrar-se de la reproducció d’aquest material audiovisual d’explotació sexual.
Atès l’abast global del problema alguns països es van posar d’acord per afrontar-lo conjuntament. El 2020 Canadà, els Estats Units, el Regne Unit i Nova Zelanda van elaborar els “Voluntary Principles to Counter Online Child Sexual Explotation and Abuse”, juntament amb empreses i organitzacions no governamentals. L’objectiu d’aquests principis era oferir un marc per combatre l’explotació i l’abús infantil a Internet i estaven enfocats cap a l’acció col·lectiva.
Parlamentaris demanen al Govern canadenc que hi intervingui
Canadà va participar en el desenvolupament dels principis contra l’explotació infantil online i s’hi va adherir el 5 de març de 2020. Fruit d’aquesta adhesió, i gràcies a la pressió d’organitzacions com Trafficking Hub, un grup de parlamentaris canadencs va sol·licitar, en una carta oberta el 9 de març de 2020, la intervenció del Govern per actuar contra les il·legalitats denunciades sobre PornHub i garantir així aquests compromisos voluntaristes.
En primer lloc, sol·licitaven mesures per garantir que la llei canadenca “prohibís per complet la distribució de material que contingués víctimes d’explotació sexual infantil, tràfic sexual i agressions sexuals”.
En segon lloc, els parlamentaris exigien que el govern s’assegurés que MindGeek complia la llei canadenca que obliga les plataformes que ofereixen serveis d’Internet a denunciar els continguts de pornografia infantil que es puguin allotjar als seus llocs web.
En tercer lloc, demanaven que es prenguessin les mesures necessàries per garantir que les empreses que venguin, produeixin o distribueixin continguts sexualment explícits verifiquin l’edat i el consentiment de totes les persones que apareixen en aquests materials.
La pressió dona alguns fruits
Paral·lelament al procés parlamentari, i arran del cas de Rose Kalemba, el 4 de desembre de 2020 es va publicar al New York Times un article de Nicholas Kristof que va tenir un gran impacte. L’article denunciava la permissivitat de Canadà davant la clara activitat il·legal que es produeix a PornHub, amb continguts d’abús i agressions sexuals a dones i menors: “El seu lloc està infestat de vídeos de violacions. Monetitza violacions infantils, pornovenjances, vídeos de càmera espia de dones dutxant-se, contingut racista i misogin, imatges de dones asfixiades amb bosses de plàstic. Una cerca de “girls under18” (sense espai) o “14yo” condueix en cada cas a més de 100.000 vídeos. La majoria no són de menors agredits, però n’hi ha massa que sí que ho són”.
L’article es feia ressò de molts testimonis i de casos esgarrifosos, com el de la desaparició d’una nena de 15 anys de Florida que va ser trobada per sa mare en 58 vídeos de PornHub en els quals la nena era víctima d’agressions sexuals. L’article també destacava el cas de les agressions sexuals a una nena de 14 anys a Califòrnia que van ser publicades a PornHub i no van ser denunciades per l’empresa sinó per un company de classe de la nena, que va veure els vídeos.
Novament aquest escàndol va provocar certs moviments d’empreses que envolten la plataforma, i uns dies més tard MasterCard i Visa van aturar el processament de pagaments per a la plataforma (tot i que després veurem que només de forma temporal). Al mateix temps, l’empresa Grant Thornton, assessoria fiscal i comptable internacional, va anunciar el cessament de relacions amb PornHub i les seves empreses irlandeses. Durant vuit anys, quatre empreses subsidiàries de MindGeek havien usat la direcció postal de Grant Thornton Irlanda a efectes fiscals: MG Billig Ltd (l’empresa que recapta les subscripcions premium de PornHub), Nutaku Publishing Ltd, Mirmay Ltd and Liquidum Ltd (a la notícia anterior es fa esment d’onze empreses subsidiàries, però no n’hem trobat més referències).
L’evidència que PornHub es lucrava amb milers de vídeos d’abusos i agressions sexuals a dones i menors era tan escandalosa que l’empresa va reduir de 13,5 milions a 3 milions el nombre de vídeos pujats al seu web, descartant així el 80% del seu contingut, que havia estat publicat per usuaris no verificats. Després d’això, MasterCard i Visa van reprendre les seves operacions amb la plataforma.
A mitjans d’aquell mateix mes de desembre, 40 dones van presentar una demanda col·lectiva contra MindGeek, per lucrar-se amb imatges seves a través del lloc web GirlsDoPorn. Des de 2012 fins 2019 MindGeek havia distribuït contingut de GirlsDoPorn, tot i que sabia que el lloc explotava dones i nenes, possiblement ja ho sabia l’any 2009, i ho sabia segur des de l’octubre de 2016, quan els operadors de GirlsDoPorn van ser acusats per les autoritats dels Estats Units d’actuar a través de la coacció, el frau, l’engany i la intimidació perquè dones joves i menors participessin en actes sexuals (aquesta empresa va traficar amb centenars de menors). Malgrat haver-se descobert totes aquests accions criminals, MindGeek va continuar difonent durant anys els vídeos de GirlsDoPorno per lucrar-se, i malgrat les reiterades peticions no despublicava els vídeos. La demanda exigia una indemnització, polítiques i procediments per investigar les pràctiques de l’empresa i els usuaris, i revisar manualment cada vídeo.
La demanda col·lectiva contra Pornhub
El desembre de 2020 culmina amb una demanda col·lectiva al Canadà en la qual es recullen i detallen tots els fets explicats anteriorment. Les demandants denuncien que fins al desembre de 2020 s’havia estat difonent “contingut sense consentiment” en un o més dels webs de MindGeek per mirar i descarregar. Quan parlem de “contingut sense consentiment” ens referim a totes les imatges que mostren abús sexual a menors, agressions sexuals a dones o imatges íntimes que han estat difoses sense consentiment (com és el cas de la pornovenjança).
La demanda denuncia que fins al 2019 MindGeek no tenia polítiques ni procediments per investigar els usuaris ni per assegurar-se que els vídeos pujats haguessin estat obtinguts amb consentiment. MindGeek no verificava el consentiment de les persones que apareixien a les seves pàgines web ni tampoc prohibia pujar aquest contingut a usuaris no verificats. L’empresa no tenia procediments per evitar que es propagués contingut sense consentiment al seu web ni a cap dels webs que li pertanyien, tant si els gestionava MindGeek com si la gestió estava cedida a tercers. I tot i que havia estat informada de la presència de contingut sense consentiment, no havia retirat de les seves pàgines webs ni aquest contingut ni tampoc la informació associada.
La demanda destaca que MindGeek hauria hagut de prendre accions des que el 2007 se li van notificar continguts sense consentiment, i no obstant això va generar ingressos a partir d’aquests vídeos i no va ser fins al desembre de 2020 que va impedir que usuaris no verificats hi pugessin contingut. La disponibilitat de continguts sense consentiment és un clar reflex de l’incompliment de les seves obligacions legals. La denúncia inclou totes les persones del Canadà o de fora del país que surten a vídeos o fotos obtinguts sense el seu consentiment que van ser publicats des de 2007 a la pàgina web de MindGeek o a qualsevol de les altres webs propietat seva o operades directament o indirectament per MindGeek.
El 2021 continuem esperant accions mentre proliferen les demandes
El mes de gener una dona d’Ontario (Quebec) va presentar una demanda davant els tribunals canadencs acusant l’empresa de penjar a través de PornHub un vídeo de la violació que va patir quan tenia 12 anys. Va sol·licitar que retiressin el vídeo seguint el procediment de la web, el vídeo no va ser retirat i només va rebre una resposta automàtica 4 o 5 dies després.
L’1 de febrer de 2021 el Comitè d’Ètica de la Cambra Baixa del Canadà (TTHI, en les seves sigles en anglès) va iniciar una investigació sobre MindGeek per, presumptament, allotjar vídeos d’abús infantil, violació, tràfic sexual i continguts distribuïts sense consentiment.
El 4 de març, 100 supervivents d’explotació sexual, juntament amb centenars d’organitzacions no governamentals, van instar el govern d’Ottawa a portar a terme una “investigació criminal completa” sobre l’empresa matriu de Pornhub.
El 18 de maig es va publicar un informe del National Center on Sexual Exploitation d’Estats Units, signat per 132 supervivents d’explotació sexual i 630 ONG en què s’instava els congressistes dels Estats Units a obrir una investigació criminal contra l’empresa matriu de PornHub.
El 17 de juny 34 dones van denunciar MindGeek a Califòrnia per pujar contingut sense consentiment als seus webs, van al·legar que MindGeek ha portat a terme una campanya de desprestigi, difamació i intimidació contra les víctimes i els seus advocats. De les 34 demandants, 14 són víctimes de tràfic sexual de menors. Les demandants procedeixen de diversos estats dels EUA, així com del Regne Unit i de Tailàndia. El mateix dia, el Comitè del Canadà ETHI va publicar un informe amb recomanacions perquè el govern federal intervingui per enfortir les lleis per frenar la difusió online de material d’explotació sexual i violacions.
És el moment que els responsables paguin pels seus delictes i de legislar per protegir les dones de les noves amenaces d’explotació sexual a través de la pornografia.
La pornografia és la teoria; la prostitució, la pràctica
En aquesta era digital, en la qual cada país té la seva legislació i compartir i difondre contingut de tipus sexual és molt ràpid i senzill, és evident que la indústria de la pornografia és una indústria global que necessita una resposta global. Aquest article reflecteix la dimensió dels abusos i els delictes comesos per la indústria pornogràfica i com els perpetradors adapten i diversifiquen el seu “negoci” globalment. Aquesta estructura criminal global i digital, a més, aprofita els buits legals i les llacunes regulatòries tant per evadir impostos com per impossibilitar el rastreig dels propietaris de contingut delictiu. La petjada digital d’aquests abusos té un efecte devastador en les víctimes i és només la punta de l’iceberg d’aquest problema.
La indústria de la pornografia serveix d’exemple als homes per normalitzar la violència contra les dones, per això ningú se sorprèn que les grans categories de contingut girin al voltant de la violència exercida contra nosaltres. Humiliades, drogades, sotmeses, violades, inconscients o colpejades, per esmentar unes quantes categories. I encara que alguns s’esforcin en vendre’ns el “porno feminista”, sabem que això no existeix, és la indústria de la violència sexual buscant noves quotes de mercat. La pornografia ensenya un model de sexualitat desigual i perillós on s’erotitza la violència contra les dones.
La normalització de l’ús i l’abús del cos de les dones per satisfer el plaer dels homes comporta conseqüències devastadores per a dones i nenes. Per a les dones en situació de vulnerabilitat, la pornografia és una via d’entrada en les xarxes d’explotació sexual. La pornografia és també un dels principals mecanismes per educar els joves en la violència sexual. S’educa als nois joves en la cultura de la violació i a les noies en la submissió al plaer masculí.
Com ens comentava Esther Torrado al seu últim webinar “La pornografia és una escola patriarcal i és cada cop més violenta. Els joves aprenen a excitar-se erotitzant la violència contra les dones. És molt accessible, des dels mòbils. La majoria del joves i adolescents estan consumint pornografia quan compleixen 12 anys”.
Hem de reivindicar una legislació per combatre decididament la pornografia i qualsevol tipus d’explotació sexual mentre eduquem la societat, i especialment els més joves, perquè les relacions sexuals siguin com les volem: desitjades, consensuades, sense violència i en igualtat.
Escrit per Lluna Gallego i Irene Monés