Categories
Actualitat

Les feministes prenem els carrers de Barcelona amb el lema “El feminisme dona la cara”

El dissabte 22 d’octubre del 2022 una manifestació feminista va recórrer els carrers del centre de Barcelona, ​​des de la plaça de la Universitat fins a la plaça de Sant Jaume. Una manifestació important dins del marc polític que està vivint el moviment feminista en aquests moments, no només perquè es tracta de la segona manifestació autoorganitzada per dones a l’Estat espanyol sense institucions, partits polítics ni sindicats (la primera es va fer el 23 d’octubre de 2021 a Madrid), sinó també perquè incidia en l’abolició de la prostitució, la violència patriarcal en contextos islàmics i les reivindicacions de les feministes contra la mal anomenada “Ley Trans”

Segons l’organització, més de 3.000 dones vam acudir a la cita a Barcelona. Hi vam anar dones des de diferents punts de Catalunya i també van venir dones des de diversos llocs de l’Estat espanyol, cadascuna pagant les seves pròpies despeses de viatge i d’estada: Galícia, Aragó, Canàries, València, Astúries, Madrid, Extremadura, Andalusia… Sorprenentment, les xifres oficials (Guàrdia Urbana de Barcelona) assenyalen que hi va haver 400 manifestants: una xifra difícil de creure si tenim en compte que només l’autobús organitzat per les feministes del País Valencià (Front Abolicionista i Espai Figa) va portar a Barcelona més de 70 dones i que les dones integrades a Feministes de Catalunya som un centenar.

La manifestació va recórrer alguns carrers del centre de Barcelona durant dues hores i mitja, des de les 12h fins a les 14.30h, i va acabar a la plaça de Sant Jaume, on es troben els edificis de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona. A la plaça de Sant Jaume es va llegir el manifest de “La fuerza de las mujeres” en castellà, català i àrab.

Durant el recorregut no es van deixar de sentir proclames referides a l’agenda feminista: l’abolició de l’explotació sexual, l’abolició de la pornografia, l’abolició del gènere i de l’explotació reproductiva.

L’elecció de centrar la manifestació principalment en l’abolició de la prostitució està estretament relacionada amb la ciutat on es va desenvolupar la protesta. Barcelona és actualment un referent nacional i internacional en explotació sexual de dones: la ciutat s’ha convertit en la capital del turisme sexual del sud d’Europa gràcies a la laxitud i la permissivitat de les administracions (estatal, autonòmica i, sobretot, local).

Pel que fa a la defensa de la laïcitat, la manifestació de dissabte passat va aglutinar per primera vegada en la història del feminisme espanyol col·lectius de dones provinents de contextos islàmics que són crítiques tant amb el relativisme cultural vigent a les societats occidentals (acceptació del vel i de l’opressió de les dones per considerar-los identitaris i culturals) com amb el procés de radicalització de l’Islam, especialment en les societats obertes d’Europa durant els darrers 30 anys. Aquestes dones van ser sens dubte el punt de la manifestació que va captar més atenció: en primer lloc perquè es tractava de la primera vegada que s’unien com a col·lectiu a una manifestació feminista i en segon perquè que van haver de tapar-se les cares amb màscares per por de represàlies a nivell personal, familiar i públic.

Encara que l’abolició de la prostitució i la defensa de la laïcitat eren els punts essencials de la manifestació també s’hi van sentir incessantment altres reivindicacions que són de primera importància en l’agenda feminista, com l’oposició a les lleis de lliure autodeterminació del sexe (mal anomenades “lleis trans”) i la denúncia de l’augment de la violència masclista i dels feminicidis, un augment que respon, entre d’altres factors, a la manca de compliment de la Llei de violència de gènere i al descens de la inversió econòmica en polítiques d’igualtat, a causa de la deixadesa del ministeri d’Irene Montero i les seves prioritats, que no inclouen la lluita per l’eliminació de la discriminació estructural de les dones.

Un altre dels punts a destacar és el del perfil intergeneracional de les assistents les edats de les quals oscil·laven entre els 18 i els 80 anys, i la presència de feministes de llarga i reconeguda trajectòria al costat de dones molt joves que proclamen i defensen l’agenda feminista i el feminisme radical (radical: d’arrel, que va arran del problema de la desigualtat estructural entre dones i homes).

A la manifestació, que en tot moment va transcórrer sense incidents, es van viure moments emocionants ja que a l’acte s’unien dones de forma espontània des dels balcons (fins i tot els d’una residència geriàtrica des d’on vam ser victorejades), des de les botigues i fins i tot turistes i visitants de la ciutat que, quan van saber els motius de l’acte, no van dubtar a integrar-se a la marxa. 

En definitiva, el dissabte 22 les dones vam demostrar la nostra sobrada capacitat d’autoorganització i de resposta davant dels envits de la reacció patriarcal a la conquesta dels nostres drets (que, recordem, estan basats en el sexe).

Estem i estarem unides per lluitar per nosaltres, per les nostres filles i fills i per les que ja no hi són, davant de qualsevol que, des dels lobbies econòmics o des de les institucions públiques i el poder polític, vulgui arrabassar-nos els drets que tants anys ha costat d’aconseguir.

Escrit per Maria Jesús (Xusa) Ortega Pérez