El passat dimarts 18 de maig de 2021, des de Feministes de Catalunya vam organitzar un #webinarfeminista amb Núria González, advocada especialitzada en Drets Humans (DDHH), que ens va presentar el seu últim llibre Vientres de Alquiler: La Mala Gente, on relata els detalls de la indústria de l’explotació reproductiva i els seus suports polítics a Espanya. La Núria és membre dels serveis jurídics de la UGT de Catalunya i del torn d’ofici de violència de gènere de Barcelona i col·labora com a assessora jurídica per a diversos ajuntaments. Va fundar a Mèxic, el 2015, L’Escola AC, una organització pro drets humans, que va obrir la seva seu a Espanya el 2017 i que ella presideix actualment.
Per a la Núria, el seu llibre Vientres de Alquiler: La Mala Gente és un instrument de divulgació, una arma del feminisme i una eina de destrucció massiva de tots els discursos a favor de l’explotació reproductiva. La primera petició de l’autora és usar sempre el llenguatge correcte i no caure en eufemismes com “gestació subrogada”, que blanquegen les greus pràctiques del negoci dels ventres de lloguer.
Els ventres de lloguer no són una tècnica de reproducció assistida, són un contracte de compravenda i serveis. L’article 4 de la Declaració Universal dels Drets Humans recull un dels drets més bàsics que hi ha, que és el dret a no ser esclau ni esclava, és a dir, que una persona no pot ser venuda ni regalada ni tractada com una mercaderia . Ningú no té dret a vendre o regalar un nadó, perquè no parim propietats, parim persones. A ningú se li acudiria vendre una criatura per poder menjar ni vendre un adolescent perquè ens dona problemes. És trist que per als animals sembli molt més evident el missatge de “no compris, adopta.” La compra d’un nadó atempta greument contra els seus Drets Humans.
Davant els discursos que demanen la seva regulació, cal insistir que els ventres de lloguer a Espanya ja estan regulats: concretament, estan prohibits. La legislació és clara en aquest sentit. No obstant això, el 5 d’octubre de 2010 es va aprovar una instrucció que permet inscriure menors nascuts per un contracte de ventres de lloguer, amb total nocturnitat i traïdoria, en un despatx del Ministeri de Justícia. Els contractes a Espanya continuen sent il·legals, però a través d’aquesta ordre ministerial es legalitza de facto la inscripció de criatures comprades. Cap govern posterior l’ha anul·lada.
Darrere dels ventres de lloguer hi ha un gran negoci econòmic en el qual, paradoxalment, la menys beneficiada és la dona gestant. Cal tenir molt clar que les dones no ho fan per altruisme, ho fan per diners, per necessitat. El mite de la lliure elecció no és creïble ja que un embaràs i un part posen en risc la vida de la mare i cap dona ho fa per gust. Els ventres de lloguer són una deshumanització total de la maternitat que s’aprofita de dones pobres.
A més, malgrat els discursos que insisteixen a legalitzar aquesta pràctica en el nostre país amb l’argument que la paternitat és un dret, el més probable és que, si es legalitzés, Espanya esdevindria un país de paridores, més que no pas de compradors. Això ja s’ha vist amb el negoci de la donació d’òvuls, en el qual Espanya és un dels principals exportadors mundials. La raó es troba en la confluència entre l’enorme precarietat econòmica del país i el bon estat de salut de la ciutadania, gràcies al sistema de salut públic universal. Tot i així, Núria González considera que és un error equiparar l’ovodonació amb els ventres de lloguer, perquè això rebaixa la gravetat del segon, encara que les dues coses siguin explotació reproductiva.
Trobareu també en aquest llibre una llista de “mala gent,” que compra nadons i surt a les revistes, televisions i xarxes socials anunciant-ho a so de bombo i platerets, i de l’ecosistema polític que el sustenta.
Escrit per Anabel Díaz.
Podeu veure la sessió completa aquí: