El passat dijous 9 de desembre de 2021, des de Feministes de Catalunya vam organitzar una taula rodona en la qual vam reflexionar sobre com el dogma transgenerista està impactant en el panorama polític. Per fer-ho, vam comptar amb la participació de quatre dones exemplars en la seva tasca, que fan un periodisme compromès amb la veritat i, com a conseqüència d’això, han patit en la pròpia pell la persecució i l’ostracisme. Les nostres excepcionals convidades van ser: Tita Barahona, periodista de Canàries Digital; Nuria Coronado, periodista de La Hora Digital i directora del programa La Hora Feminista; Patricia López, periodista coneguda pel seu treball de recerca sobre les clavegueres de l’Estat des de Público, i Juana Gallego, professora titular de periodisme en la UAB i escriptora. La sessió va ser moderada per l’antropòloga i presidenta de l’associació Sílvia Carrasco.
La reducció de ser dona o home a un sentiment innat per part de la ideologia transgenerista suposa un atac frontal a les polítiques d’igualtat entre dones i homes. Com va recordar Sílvia Carrasco a la presentació, entre el desembre de 2020 i el desembre de 2021 es van aprovar tres noves lleis i s’estan tramitant tres propostes més de llei de diferent rang que incorporen aquestes idees. Aquesta penetració silenciosa en l’ordenament jurídic, ignorant les crítiques del moviment feminista, va culminar amb l’aprovació pel consell ministres, el 29 de juny passat, de l’avantprojecte de Llei Trans, acompanyada d’una promoció sistemàtica en els mitjans de comunicació , cinemes, sèries…, que han anat normalitzant aquestes idees i segrestant el debat social sobre el tema.
La taula va estar estructurada en tres parts. El primer bloc va tractar les dificultats per comunicar, des dels mitjans, el debat al voltant de les idees transgeneristes i l’oposició del moviment feminista. Tita Barahona ens va explicar que alguns dels seus articles sobre el transgenerisme van rebre comentaris adversos a les xarxes socials, encara que, d’altra banda, va declarar que hi ha moltes lectores que agraeixen la informació. Nuria Coronado va explicar el que suposa treballar com a periodista independent, feminista i crítica en mitjans autodefinits com a feministes, però que donen suport a l’explotació sexual i reproductiva o veten les investigacions sobre el transgenerisme, i va reivindicar que “si no ens donen els mitjans, nosaltres busquem els llocs” per donar veu als qui no en tenen. Patricia López va relatar la seva experiència en el món del periodisme de successos i el masclisme en el tractament policial i mediàtic dels casos. A més, com que hi ha molt poques dones en el periodisme d’investigació, ha hagut de suportar insults dels seus companys. Juana Gallego, per la seva banda, va afirmat que ser funcionària de la universitat li permet una certa llibertat per dir el que li doni la gana, encara que en 40 anys ha passat de ser una de les poques feministes que hi havia a la universitat a estar pràcticament en una llista negra. També va reconèixer que l’existència d’internet li ha permès poder transmetre les seves reflexions al públic sense intermediaris.
En un segon bloc vam preguntar a les nostres convidades com han vist l’ofensiva nacional i internacional d’aquesta ideologia, com ha impactat en el sistema polític i el rearmament del moviment feminista davant d’aquesta ofensiva. Tita Barahona en va situar l’origen mig segle enrere, amb l’inici del neoliberalisme i la promoció d’un discurs dissenyat per generar consentiment social al programa econòmic de desmantellament de l’Estat del Benestar, substituint l’anàlisi materialista per un mercat de les identitats. Juana Gallego va afegir que elevar la sexualitat com a camp de batalla ha tingut com a resultat un abandonament de la preocupació per les condicions materials de les dones, i que la pluralització del feminisme als “feminismes” en desvirtua el significat i el converteix en una etiqueta a l’ús. Patricia López va parlar d’una dissolució programada de les lluites, sobre la qual cosa Tita va apuntar que aquesta onada transgenerista està orquestrada i finançada per organitzacions internacionals com l’ONU i per grans capitals com l’Open Society, amb l’objectiu de dissoldre les reivindicacions socials de tots els moviments de transformació. Per a Juana Gallego, hi ha hagut una coartada intel·lectual que ha entrat per la universitat, enaltint certes pensadores per legitimar el discurs; una altra coartada emocional, apel·lant al patiment i als drets humans; i una coartada comunicativa, que ha empaquetat la seva representació de glamour i amb xantatge emocional; tot això per aconseguir facilitar l’acceptació d’aquest nou estat de les coses.
Nuria Coronado va posar sobre la taula que a més d’usurpar-nos l’espai que ens pertany com a dones, els transactivistes s’estan apropiant de les nostres paraules mitjançant el neollenguatge, i s’estan destinant els diners dels plans d’igualtat a finançar altres fins. Mentrestant, els lobbies transgeneristes es lucren amb les subvencions públiques que els governs convençuts destinen a l’agenda de la diversitat, alhora que les companyies farmacèutiques en surten enormement beneficiades i les clíniques de “reassignació de sexe” augmenten a un ritme frenètic. Nuria fa una crida a la responsabilitat de les periodistes per denunciar els interessos econòmics dels que volen hormonar menors sans escudant-se en una potent campanya de màrqueting internacional.
En el tercer i darrer bloc, vam plantejar els tres reptes més importants a què s’enfronta actualment el moviment feminista: comunicar a la societat per alertar del risc de retrocés en els drets de les dones, afrontar el següent cicle de mobilitzacions feministes davant d’un transactivisme institucionalitzat i què cal fer davant l’orfandat de representació política del feminisme. Davant d’aquestes situacions, el missatge que ens van traslladar les nostres ponents va ser que hem de ser valentes, confrontar el xantatge emocional amb la raó, organitzar-nos i col·laborar entre nosaltres (a nivell nacional i internacional), difondre les nostres reivindicacions i idees (escrivint a mitjans, sortint al carrer i interpel·lant la societat civil), revisar les nostres aliances, explicar la veritat i assenyalar els responsables d’amagar-la. Així doncs, amb aquesta darrera reflexió van cloure aquest interessantíssim seminari web amb el qual vam tancar el Cicle de Formació i Debat de la tardor de 2021.
Escrit per Marta Camps
Podeu veure la sessió completa aquí: