En el marc del 8 de març de 2022, Dia de la Dona, Feministes de Catalunya va organitzar un #WebinarFeminista amb Amelia Tiganus, que ens va presentar el seu darrer llibre, La revuelta de las putas. Amelia va néixer a Romania el 1984 i durant la seva adolescència va ser víctima de violència sexual, una violència còmplice de les xarxes de tracta de persones per crear preses fàcils per ser captades pel sistema prostitucional. Als 17 anys la van vendre a un proxeneta espanyol per 300€ i durant 5 anys va ser una esclava sexual en diversos bordells d’Espanya. Va aconseguir sobreviure i escapar de l’infern, i ara ha esdevingut una de les referents més visibles del moviment abolicionista a Espanya i una líder feminista indiscutible.
La revuelta de las putas
La revuelta de las putas és un llibre a mig camí entre l’autobiografia i l’assaig. Amb un llenguatge clar, accessible i directe, Amelia parteix de la seva experiència personal per reflexionar sobre la funció del sistema prostitucional dins del patriarcat, sobre com es “fabriquen” les putes, i sobre com se sotmet les dones prostituïdes a través d’alimentar la dicotomia masclista entre la bona i la mala dona. El llibre també inclou una discussió sobre els tres models regulatoris per afrontar la prostitució: denuncia les trampes i la hipocresia del prohibicionisme i del regulacionisme, i articula de manera inapel·lable les bases discursives del posicionament abolicionista.
Tal com explica la seva autora, La revuelta de las putas es comença a gestar molt abans de la trucada de l’editorial amb la proposta d’escriure un llibre. Es gesta durant el llarg camí que va recórrer Amelia Tiganus per sortir físicament del sistema prostitucional i aprendre a ser lliure. “Dic físicament,” explica, “perquè mentalment segueixo sortint-ne cada dia, i una part de mi sempre s’hi quedarà.” Amelia destaca la importància que va tenir per a ella la relació amb el seu marit, que malgrat tenir poder sobre ella en la jerarquia sexual, com tots els homes, no va abusar-ne, i això li va brindar l’oportunitat per aprendre a relacionar-se d’una forma que no fos a través del sexe, que el patriarcat ens ensenya a instrumentalitzar com a únic valor que atorga a les dones.
Com es fabrica una puta
Quan diem que la pobresa és un condicionant clau d’entrada en el sistema prostitucional és cert, ja que és evident que les dones que tenen diners no es prostitueixen. Però no n’és l’única causa. Amelia Tiganus reflexiona sobre la importància de la violència sexual com a factor psicològic, i de l’abandó social de les dones que pateixen violència sexual com a factor social definitiu. Una resposta desadaptativa comuna al trauma de la violència sexual consisteix en la repetició del bucle de l’experiència traumàtica viscuda amb la finalitat de prendre el control de la situació. És un bucle evidentment autodestructiu, alimentat per discursos fal·laços, perillosos i irresponsables que ho justifiquen amb una falsa sensació de control i de benefici a través de la remuneració.
Amèlia ens explica que l’ésser humà té tres respostes possibles davant les agressions: la fugida, el contraatac i la submissió. L’absència de lleis abolicionistes que protegeixin les dones prostituïdes impossibilita les dues primeres i les deixa amb l’única opció de sotmetre’s. La pulsió de sobreviure a la violència prostitucional suscita en les dones la necessitat d’un relat que justifiqui la seva situació i que exculpi el proxeneta a través del que Amelia Tiganus anomena “l’orgull de la puta”. Però com explica Amelia, a diferència del “nigger” afroamericà o el “gai” dels homosexuals, que s’apropien i resignifiquen el terme pejoratiu de l’opressor, l’orgull de la puta no es contraposa a l’opressor sinó a una altra dona. L’orgull de la puta se sosté en la dicotomia patriarcal de bones i males dones, les esposes vs les putes, que redueix l’explotació sexual al servei del plaer masculí a una baralla de monyos eliminant els homes de l’equació, i promou una rivalitat entre dones per aconseguir l’atenció masculina contrària als nostres interessos, perquè reforça el sistema de poder patriarcal ja que ens atorga un valor només a través d’ells.
La societat masclista, hipòcrita i irresponsable valida aquest discurs a través de la pornificació de la cultura, resignificant la cosificació i la sexualització com a empoderament i interpretant el sotmetiment de les putes com un suposat consentiment, que d’una manera absolutament perversa les fa corresponsables de la seva pròpia situació. Amelia Tiganus ens adverteix que aquest discurs pornificador s’està introduint a través dels mitjans de comunicació i les xarxes socials entre les nostres adolescents, transmetent la idea que el valor de les dones està en la nostra sexualitat i que sexualitzar-nos per als altres ens empodera. Així, tots en som corresponsables, perquè com ens recorda Amelia Tiganus, les putes no són del proxeneta o del puter, sinó de la societat que mira cap a un altre costat.
Tres maneres de regular la prostitució
Hi ha tres models reguladors per afrontar la prostitució: el prohibicionista, el regulacionista i l’abolicionista. El model prohibicionista se sustenta en una ideologia tradicional, conservadora i religiosa, que concep la prostitució com un acte immoral, inherent a la naturalesa pecadora de la dona, però així i tot necessària per cobrir unes necessitats sexuals suposadament irrefrenables dels homes. Tot i que nominalment persegueix tots els actors involucrats, les que acaben sent penalitzades per aquest model són les dones prostituïdes, que a més carreguen amb un fort estigma social. El model prohibicionista s’aplica a països com Romania, el país natal d’Amelia Tiganus, de manera hipòcrita, ja que és la “fàbrica de putes” principal per als sistemes prostitucionals de l’Europa occidental, i el seu prohibicionisme crea les condicions d’abandonament social funcionals a les xarxes proxenetes.
El model regulacionista se sustenta en la ideologia capitalista neoliberal, que presenta la prostitució com un intercanvi de sexe per diners possible gràcies a una “lliure elecció” de la dona, independentment del seu context econòmic i social. Aquesta posició també té els seus defensors a l’esquerra postmoderna, que la consideren empoderant i “una feina com qualsevol altra”. Però com diu Amelia Tiganus, “no és el mateix fregar terres que ser el fregall”. Legalitzant-la, el sistema regulacionista empara legalment la prostitució i converteix els proxenetes en dignes empresaris, amb la idea que d’aquesta manera desaparegui el tràfic. Però res més lluny de la realitat: als països on s’ha regulat, per exemple a Alemanya o als Països Baixos, la demanda de prostitució ha augmentat i han proliferat les xarxes de tràfic, sense que s’hagi reduït la situació irregular i de clandestinitat de les dones ni la violència que pateixen.
Al llarg de la història, diu Amelia Tiganus, s’ha anat alternant entre la prohibició i la regulació de la prostitució, en funció del que convenia. Però el model veritablement progressista i feminista és l’abolicionista, que considera la prostitució com la forma més greu de violència sexual contra les dones, i l’analitza des d’un punt de vista estructural, conseqüència de les circumstàncies socioculturals i econòmiques que envolten les dones, i funcional a la reproducció del sistema de poder dels homes i dominació de les dones que anomenem patriarcat. El model abolicionista es basa en protegir les dones prostituïdes considerant-les víctimes de violència masclista, i per tant beneficiàries d’assistència i reparació per part de l’Estat, però també persegueix i criminalitza totes les formes de proxenetisme i ataca la demanda deslegitimant i multant el puter. Aquest model s’ha aplicat amb èxit a països com Suècia.
De víctima a activista
El sistema prostitucional destrueix les dones i Amelia no en va ser una excepció. Quan va sortir d’aquest infern, va emmalaltir greument a causa de les grans ferides emocionals i les greus seqüeles psicològiques. Tot i conèixer els seus antecedents com a víctima de violència sexual, l’atenció psicològica que va rebre va ser pèssima, únicament farmacològica, i sense cap acompanyament psicoterapèutic. Amèlia assegura que la medicació és necessària, però també assimila els seus efectes sedants als efectes de l’alcohol i les drogues que prenia al prostíbul per poder evadir-se del profund dolor que patia. La medicació permet aplacar el patiment, però alhora et condemna a un estat passiu que no permet fer front a la situació que provoca el malestar.
La desesperació tornava i es va refugiar en els llibres. Gràcies a ells va conèixer el feminisme. Amelia recomana La creació del patriarcat, de Gerda Lerner, i La prostitución en el corazón del capitalismo, de Rosa Cobo. La teoria feminista li va permetre comprendre la seva història mitjançant una anàlisi social de la injustícia patriarcal. Va connectar la seva experiència amb la de moltes altres dones amb trajectòries similars i va comprendre que no es tractava de casos aïllats, sinó d’una visió estructural de les dones com a carn de consum per al plaer masculí. Conèixer com funciona el patriarcat i el que fa al cos i la ment de les dones li va permetre alliberar-se de la por, de l’estigma i de la culpa.
Amelia admet la importància de reconèixer les dones en situació de prostitució com a víctimes de violència masclista, però assenyala al mateix temps que un discurs que les revictimitzi mai no les convencerà. Tampoc se sent satisfeta amb el terme “supervivent”, perquè no té mèrit: moltes dones no aconsegueixen sobreviure per més que ho intentin. A més, la supervivència no és un estat permanent, i ser anomenada supervivent la retrotreu a un passat dolorós. El que ha estat realment reparador per a Amelia Tiganus és l’activisme: a través de la lluita contra la injustícia i la violència que pateixen altres dones busca la justícia per a ella. L’activisme trenca amb la dicotomia patriarcal de les bones i les males dones situant el puter i el proxeneta com a enemics, i és una font d’orgull que li ha tornat la capacitat d’actuar de la qual el sistema prostitucional la va desposseir.
Podeu veure el webinar sencer en aquest enllaç: