El passat 19 de febrer de 2021 Feministes de Catalunya vam organitzar una formació interna per conèixer què és i com funciona la CEDAW, la Convenció de Nacions Unides per a l’eliminació de totes les formes de discriminació contra les dones. Vam comptar amb la participació de les companyes Dennyris Castaño, llicenciada en Ciències Polítiques i presidenta del Fórum de Política Feminista de Granada, i Amparo Domingo, activista i representant a Espanya de la Women Human Rights Campaign.
El Fórum de Política Feminista sorgeix l’any 1985 amb l’objectiu d’assolir la igualtat de drets i oportunitats per a les dones d’Espanya. Promou la participació social i política de les dones, i és un grup de pressió per fer propostes i per interpel·lar políticament sobre tot allò que afecta la vida de les dones. Té abast estatal i s’organitza a través de diverses agrupacions d’àmbit local.
La Declaració dels drets de les dones basats en el sexe (WHRC) és la resposta feminista als Principis de Yogyakarta, unes suposades bones pràctiques que pretenen impulsar una deriva legislativa que consolidi la identitat de gènere com a característica innata i l’autodeterminació de gènere com a dret. La intenció de WHRC és recordar als estats l’obligació de complir la legislació sobre els drets de les dones dels convenis internacionals.
La rellevància de la CEDAW
La CEDAW (Convention on the Elimination of all Forms of Discrimination Against Women) és un tractat internacional adoptat el 1979 per l’Assemblea General de les Nacions Unides i ratificat per 189 estats, que forma part dels pactes internacionals sobre Drets Humans. La CEDAW estableix les obligacions i els deures que els estats han d’assumir en virtut del dret internacional i els exigeix no només que eliminin qualsevol forma de discriminació legal sinó també que implementin mesures per modificar el paper tradicional d’homes i dones en la societat i en la família per tal d’assolir els objectius d’igualtat real.
Durant la sessió de formació vam repassar diversos articles de la CEDAW. L’article 1 estableix que “Als efectes d’aquesta Convenció, l’expressió “discriminació contra la dona” denotarà tota distinció, exclusió o restricció basada en el sexe (…) en les esferes política, econòmica, social, cultural i civil o en qualsevol altra esfera”. A partir d’aquesta definició, que basa la discriminació en el sexe, es detalla el programa que han de complir els estats.
La CEDAW estableix que en períodes de quatre anys els estats tenen l’obligació de presentar al Comitè un informe sobre les mesures que es prenen per complir els objectius de la CEDAW, com mana l’article 18. El Comitè, format per un grup d’experts independents, també pot formular recomanacions generals i suggeriments que remeten als estats. El problema és que els estats acostumen a enviar aquests informes amb retard i, a més, els informes elaborats pels estats no solen reflectir de manera crítica la realitat. Per sort, a partir de la ratificació del protocol l’any 2001, a Espanya la societat civil va guanyar la potestat d’organitzar-se lliurement i presentar denúncies a la CEDAW. És una via per poder exposar els incompliments i violacions dels drets emparats per la Convenció o per iniciar investigacions independents.
Amb aquesta nova porta oberta, el 2014 es reuneixen algunes associacions feministes, entre les quals el Fórum de Política Feminista, i s’organitzen per formular col·lectivament un informe alternatiu al de l’Estat. Els informes realitzats per la societat civil es coneixen com a “informes ombra” perquè són una espècie de mirall dels informes oficials, però assenyalant els punts que no s’estan complint. El primer informe ombra es va presentar amb el suport de gairebé 200 organitzacions feministes espanyoles. Un exemple dels resultats d’aquests informes és la pregunta que ha dirigit CEDAW a Portugal en relació a les estadístiques segregades per sexe, atès que Portugal disposa d’una llei d’autoidentificació de gènere des de l’any 2018. La resposta exposa molt clarament que hi ha un problema amb l’autoidentificació i les estadístiques.
Des de Feministes de Catalunya hem estat treballant per afegir al proper informe CEDAW ombra quatre aspectes que ens semblen importants:
- La modificació de la llei catalana contra la violència masclista (desembre 2020). El subjecte a protegir per la llei, fins ara les dones, és redefinit des de l’autoidentitat seguint la ideologia transgenerista i la seva terminologia. Es perd de vista l’arrel de la nostra opressió i es despolititza. A més, hi ha una omissió persistent de les formes més extremes de violència contra dones i nenes, com són la prostitució i la pornografia.
- L’informe de l’Hospital Clínic en el qual es constata que hi ha un 30% d’augment de consultes en ginecologia per lesions compatibles amb pràctiques sexuals violentes que s’observen en la pornografia que s’observen de forma creixent a noies molt joves.
- El problema de fer efectius els drets sexuals i reproductius de les dones: en determinades zones del territori català, quan una dona decideix avortar no pot accedir als avortaments quirúrgics, o bé per objecció de consciència o bé per manca de recursos, i les deriven a Barcelona, amb tot el cost que suposa moure’s fins a la capital catalana.
- La instrucció del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya en què es reconeix el dret dels presos transsexuals a complir la condemna a les presons femenines sense que hi hagi una prohibició expressa si estan complint pena per delictes relacionats amb la violència masclista.
La plataforma feminista encarregada de l’elaboració de l’informe CEDAW ombra també supervisa l’aplicació dels Convenis de Beijing (1975) i d’Istambul (2014). Els convenis internacionals van ser durant molt temps una garantia i un recurs per a les dones davant la inacció i discriminació dels estats. Tot i que des dels anys 90 la lluita internacional pels drets de les dones ha perdut intensitat, la CEDAW és un marc legal que està vigent i hem d’exigir que es compleixi. Si bé des de les organitzacions de la societat civil estem en desavantatge respecte dels estats a l’hora d’elaborar informes, l’organització dels col·lectius feministes és imprescindible per guanyar força i competència. No podem retirar-nos d’aquests espais, perquè si no ho fem nosaltres, ho faran d’altres. Tenim una porta oberta per incidir legalment quan es vulneren els nostres drets i hem d’aprofitar-la.
Escrit per Marina Pereda.