L’anomenada gestació subrogada és producte del desenvolupament biotecnològic dels darrers temps. Ara es pot extreure un òvul del cos d’una dona, se’l pot fecundar en un laboratori i posteriorment es pot implantat en l’úter d’una segona dona d’algun país amb una legislació favorable. Aquest procés ha suposat la fragmentació de la reproducció humana i ha plantejat diversos problemes en matèria bioètica i legal. Per exemple, com es determina la filiació d’una criatura amb material genètic de donants anònims que ha estat gestada i parida per una dona en un altre lloc del món? Aquestes qüestions han estat suposadament resoltes en el si d’aquest mercat de la vida. Així, es considera que la mare o el pare d’una criatura nascuda per gestació subrogada són, senzillament, els que han pagat pel procés biotecnològic que ha culminat en la producció d’aquesta criatura.
Aquest procés comporta la vulneració de diversos drets de la infància i de les dones, ja que converteix el fet de tenir un fill o filla en una adquisició aconseguida sota contracte mercantil entre els compradors, les companyies biotecnològiques i les dones explotades reproductivament que els venen els seus òvuls o la seva capacitat de gestació. D’aquesta manera, la descendència ha esdevingut objecte de consum.
El 1959 les Nacions Unides van aprovar la “Declaració Universal dels Drets de l’Infant”. Seguint aquestes mateixes preocupacions en relació amb la protecció de la infància, el 1989 l’ONU va signar la “Convenció sobre els Drets dels Infants”. En aquest article, i amb motiu del Dia Internacional de la Infància celebrat cada 15 d’abril, volem assenyalar com els drets de la infància són defugits o directament atacats per la pràctica i el negoci internacionals de la gestació subrogada, partint dels principis estipulats ja a la “Declaració dels Drets de l’Infant” de 1959.
Principi 3: “L’infant té dret des del seu naixement a un nom i a una nacionalitat”.
A Espanya es considera que la filiació d’una criatura és pel part, és a dir, que la dona que ha parit la criatura n’és la mare legalment reconeguda. A més, l’article 10 de La Llei espanyola sobre tècniques de reproducció humana assistida considera nuls els contractes de gestació subrogada, en què la mare renuncia a la filiació materna a favor del contractant o d’un tercer. Malgrat això, el Govern d’Espanya es tapa els ulls i admet l’entrada al país de menors nascuts per un contracte de maternitat subrogada a l’estranger. Un cop a Espanya, i a través d’agències que inclouen en el preu l’obtenció de la documentació necessària per tornar a Espanya amb el nadó comprat sense problemes legals, els compradors i l’Estat apel·len a l’interès superior del nen per inscriure’l com a fill o filla dels seus compradors, negant-li així la nacionalitat que veritablement li pertany per naixement.
Principi 4: “… Tindrà dret a créixer i desenvolupar-se en bona salut, i amb aquest fi caldrà proporcionar, tant a l’infant com a la seva mare, cures especials, tant prenatals com postnatals…”
Durant els mesos que dura l’embaràs en una gestació subrogada, la mare rep el control mèdic indicat i se sotmet a les pràctiques, anàlisis, prohibicions o fins i tot dietes fixades per contracte. A més, sovint el naixement de la criatura es produeix per cesària programada per tal que els compradors puguin assistir a la intervenció, ja que han de coordinar el naixement de la criatura amb els seus propis calendaris laborals i possibilitats per viatjar al país on han contractat l’anomenada “gestant”. Tot això té conseqüències afegides sobre la salut prenatal i postnatal de la mare i la criatura, i és una pràctica habitual en detriment del part natural. Cal destacar també que la mare deixa de rebre cures després del naixement. Així doncs, la salut de la mare i, per tant, també la de la criatura són sotmeses als desitjos i les conveniències dels clients que han pagat tot el procés, és a dir, els compradors de la criatura.
Principi 5: “ L’infant impedit físicament o mentalment, o que pateixi d’algun impediment social, ha de rebre el tractament, l’educació i les atencions necessàries que reclama la seva particular situació.”
Per increïble que ens pugui semblar, les agències de gestació subrogada inclouen en els contractes amb els seus compradors una clàusula de “satisfacció”. Això significa que si la criatura nascuda tingués algun tipus de discapacitat o malformació els anomenats “pares d’intenció” poden, senzillament, desentendre-se’n. Si passa això, la criatura és lliurada als orfenats locals, ja que la mare no està reconeguda com a tal en les legislacions dels països que afavoreixen la gestació subrogada, per la qual cosa no es pot “quedar” amb el nadó que ha parit i que ha gestat durant nou mesos. D’aquesta manera, el negoci de la gestació subrogada suposa la desprotecció sistemàtica de criatures que necessitin, com diu textualment la “Declaració dels Drets dels Infants”, tractaments, educació o cures especials; si les criatures són rebutjades aquestes necessitats les haurà de cobrir l’Estat a través de les seves institucions.
Principi 6: “… Sempre que sigui possible, haurà de créixer a l’empara i sota la responsabilitat dels seus pares i, en tot cas, en un ambient d’afecte i de seguretat moral i material; llevat de circumstàncies excepcionals, l’infant de poca edat no s’haurà de separar de la seva mare…”
En un procés de gestació subrogada, les criatures són separades de la seva mare immediatament després de néixer per ser lliurades als compradors. Per evitar que la mare pugui reclamar la criatura, durant l’embaràs se sotmet les gestants a exercicis psicològics en què se les indueix a pensar en la criatura que porten com el fill o filla de persones desconegudes, per tal que no desenvolupin cap vincle afectiu amb el fetus que pogués fer perillar la transacció. Així, la criatura nascuda sota un contracte de gestació subrogada és separada de l’únic entorn amb què ha estat en contacte fins al moment del seu naixement, fet que suposa la vulneració dels seus drets i posa en risc el seu benestar.
Principi 8: “L’infant ha de figurar, en totes les circumstàncies, entre els primers que rebin protecció i socors”.
Com veiem, les condicions imposades pel negoci de la gestació subrogada atempten directament contra els drets de la criatura, que són conculcats pels acords comercials establerts entre les parts implicades i que converteixen aquesta criatura en un encàrrec realitzat en el marc d’una transacció econòmica o de compravenda de serveis i productes.
Principi 9: “El nen ha de ser protegit contra qualsevol forma d’abandó, crueltat i explotació. No serà objecte de cap mena de tràfic”.
Tot i així, és manifest el fet que les criatures nascudes sota les característiques i condicions d’un contracte de gestació subrogada són víctimes de tracta des de la seva mateixa concepció, passant per la seva gestació i naixement. Així, la seva existència és en si mateixa el resultat d’un acord comercial establert entre els compradors, l’agència de gestació subrogada i tots els intermediaris. Un acord comercial que requereix necessàriament de l’explotació reproductiva de dones.