El Govern de Catalunya, amb la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, al capdavant, va anunciar el passat gener la seva intenció d’aprovar una “Llei Trans catalana”. Tot i que no s’ha fet públic encara el text legal, sí que se n‘ha presentat la Memòria Preliminar i s’ha obert un procés públic de participació i consulta al portal web de la Generalitat. La memòria estableix com a principal objectiu de la Llei integral de reconeixement del dret a la identitat i expressió de gènere la creació d’un nou dret: “l’autodeterminació de gènere”. Feministes de Catalunya advertim del retrocés que suposarà per als drets de dones i de la infància la futura llei i juntament amb les companyes de Women’s Declaration International-España hem presentat unes al·legacions al text de l’avantprojecte que ja han rebut una onada de suport.
Una norma amb inseguretat jurídica
Denunciem, en primer lloc, que mentre la llei es proposa garantir “l’autodeterminació de gènere”, en cap moment del text legal es defineix el concepte “gènere”. El Conveni del Consell d’Europa sobre prevenció i lluita contra la violència contra la dona i la violència domèstica de 2011, conegut com a Conveni d’Istanbul, és el conveni internacional de referència en aquesta matèria, fou una victòria del moviment feminista i va ser ratificat per Espanya l’any 2014 i, per tant, és d’obligat compliment. Aquest conveni defineix el gènere com els “rols, comportaments, activitats i atribucions socialment construïts que una societat concreta considera propis de dones o d’homes”, és a dir, estereotips sexistes que la Llei Trans pretén convertir en “identitat” sense definir-la, amb una absència total de seguretat jurídica.
Legislar que les persones poden fer dels estereotips sexistes una identitat no té cap sentit. El que fa realment aquesta llei és permetre l’autodeterminació del sexe legal. El sexe és una realitat biològica immutable, per tant la llei no pot permetre a ningú canviar de sexe, de la mateixa manera que ningú no pot canviar d’edat. El que sí que implicaria la Llei Trans és que amb les polítiques públiques que tracten les persones de manera diferent en funció del seu sexe (en general, les mesures d’acció positiva per corregir el masclisme o la segregació d’espais per protegir les dones), qualsevol persona podria triar el tractament que rep auto- determinant-se home o dona. Això, sense un control mèdic i jurídic i un filtre d’edat, és una porta oberta a l’abús de llei.
Una burla a les persones transsexuals
En segon lloc, advertim que el projecte de llei no va dirigit a les persones transsexuals, és a dir, les persones que pateixen disfòria de gènere, i a les seves necessitats, sinó que es defineix un subjecte beneficiari ampli, sota l’etiqueta trans*, dintre del qual s’inclouen, per exemple, els cross-dresser, o persones amb conducta de “travestisme” conegudes col·loquialment com a “travestís”. Això implicaria barrejar persones amb un patiment específic amb persones amb comportaments que poden derivar-se d’alguna mena de fetitxe o, simplement, ser una mera performance o disfressa, i donar-los el mateix tractament.
Experimentació mèdica amb menors
En tercer lloc, mentre s’anuncia una pretesa “despatologització” de la transsexualitat, constatem que la “discordança de gènere” continua sent un diagnòstic catalogat dins de la Classificació Internacional
de Malalties (CIE11), la qual cosa permet que tant les assegurances privades com els sistemes públics d’atenció sanitària cobreixin determinats tractaments i cirurgies, tal com pretén fer la mateixa Generalitat. Això implica que, lluny de despatologitzar, es pretén convertir en norma l’aplicació de tractaments farmacològics i quirúrgics invasius i irreversibles, que converteixen en pacients per a tota la vida les persones que manifesten una conducta que no segueix els estereotips socials atribuïts a dones i homes. Aquests tractaments no compten amb una base d’evidència científica que demostri cap millora en la salut mental dels pacients a llarg termini, però sí que se sap que són especialment nocius per a la infància i l’adolescència, amb conseqüències que van des d’un desenvolupament orgànic i endocrí atròfic fins a la castració química en nois i noies.
Repressió de la dissidència professional i feminista
A més a més, la futura norma preveu que l’única possibilitat de tractament de persones que presentin un malestar amb el seu cos sexuat serà la mal anomenada “terapia afirmativa”, amb la prohibició del que la llei anomena “teràpies d’aversió o de conversió”. És a dir, que la norma impedeix als professionals aprofundir en les causes reals d’aquest malestar sota amenaça de sanció. Aquesta persecució dels professionals és ben real, com demostra el recent cas a Andalusia, on la Llei LGBT autonòmica s’ha estrenat amb l’obertura d’un expedient sancionador contra la psicòloga feminista Carola López Moya, a la qual es podria imposar una multa d’entre 60.001 i 120.000 euros. Denunciem que això suposa un atac frontal a la llibertat d’expressió del moviment feminista, que és crític amb les idees acientífiques del transgenerisme, i que a més converteix en llei la negligència mèdica i psicològica, ja que obliga els professionals a saltar-se el codi deontològic acceptant autodiagnòstics dels pacients.
El moviment feminista respon
Des de Feministes de Catalunya creiem que la futura llei suposarà un retrocés per als drets de les dones, de la infància i de les persones homosexuals, i una desatenció a les persones que pateixen malestar amb el seu cos sexuat. Aquesta llei no parteix d’un problema social, sinó que agreuja els existents, es basa en creences, és contrària al coneixement científic i professional, crea inseguretat jurídica per a dones, menors i persones homosexuals, conculca drets democràtics constitucionals i converteix en inaplicables les polítiques d’igualtat. En resum, la memòria preliminar d’aquest APL és contrària a l’agenda feminista, a la ciència i al dret, i no té cabuda en l’ordenament jurídic d’un estat de dret.
Per tots aquests motius, hem elaborat, juntament amb les companyes de Women’s Declaration International, unes al·legacions a l’avantprojecte de llei que hem registrat al procés participatiu de consulta obert per la Generalitat. En poques hores d’estar publicada, la nostra resposta ha rebut una onada de suport i s’ha vist acompanyada d’altres respostes crítiques, com la de l’associació de mares Amanda o la d’un prestigiós grup de psicòlogues feministes catalanes. Totes les persones que ho vulguin poden donar suport a aquestes respostes, així com elaborar-ne de pròpies, fins al 10 de febrer.
Finalment, demanem a tots els mitjans de comunicació de Catalunya que, en virtut de la pluralitat informativa democràtica, es facin ressò de les posicions crítiques amb la proposta.