El 25 de novembre es commemora a tot el món el dia internacional per l’eliminació de la violència contra les dones.
Les feministes sortim al carrer amb indignació, ràbia i dolor, per denunciar la situació insostenible de violència masclista que patim les dones i exigir que sigui considerada un problema d’Estat. Que cap administració se’n renti les mans, ni el govern de Madrid ni el govern de Catalunya, que s’omplen la boca amb declaracions, mentre ens continuen matant, violant, explotant, sexualitzant, cosificant i esborrant sense límits.
Durant la pandemia hi ha hagut un augment espectacular del 160% de les trucades al 016 relacionades amb el maltractament de les dones. Tot això sumat a la precarització dels treballs essencials més exposats a la Covid-19 que fem sobretot les dones, mal pagats i sovint en situació irregular, sumat també a les càrregues familiars i les tasques de cura que assumim les dones de manera desproporcionada.
Des de Feministes de Catalunya constatem cada setmana que les agressions masclistes contra les dones no paren. En el que portem d’any, a Espanya han estat assassinades més de 70 dones per part de les seves parelles o ex parelles en la majoria dels casos. Un dolorós recompte de crims, violacions i abusos contra les dones amb el que hem de viure cada dia. La violència sexual segueix en augment a tota Espanya, i especialment a Catalunya, on més violacions es cometen proporcionalment en tot el país.
Com a societat, doncs, seguim normalitzant la cultura dels crims masclistes, producte d’una estructura social que violenta a les dones en tots els aspectes de la seva vida. I l’únic factor de risc per patir-la és haver nascut amb el sexe femení.
La violència contra les dones no és una epidèmia, ni una fatalitat de causes desconegudes, ni l’exerceixen homes malalts. És una manera de mantenir un ordre social en el qual els homes es creuen en possessió de les dones i en el dret a explotar-les de múltiples maneres, a utilitzar-les sexualment, sense considerar-les persones de ple dret ni les seves iguals. La violència contra les dones s’aprèn, i s’aprèn especialment durant l’infància i l’adolescència.
De fet, la violència sexual està augmentant entre menors d’edat i a través d’Internet. L’any 2020, els casos d’assetjament sexual de menors per Internet van augmentar un 55% respecte al 2019, i un 175% respecte al 2018. Una de cada deu noies d’entre 14 i 29 anys han rebut algun missatge sexualment explícit o insinuacions ofensives. El 90% de les víctimes de l’anomenada “revenja pornogràfica” són dones. Les xarxes socials ha contribuït de forma decisiva a amplificar totes aquestes tendències, amb un contingut audiovisual pornificat que transmet la idea de que la sexualitat és el principal valor de les noies.
La violència sexual està relacionada amb el consum de pornografia.La pornografia és la indústria audiovisual de la violència sexual, i actua com un dispositiu que socialitza els consumidors en relacions sexuals violentes i misògines. L’any 2019, la Fiscalía General del Estat va detectar un augment alarmant de la violència sexual perpetrada per menors inimputables, menors de 14 anys, fruit del consum de pornografia entre adolescents i preadolescents.
Les webs pornogràfiques inclouen vídeos d’agressions sexuals i tota classe de contingut violent, arribant a nens cada vegada més petits, des dels 8 anys, esdevinguent l’única font d’aprenentatge de la sexualitat, centrada únicament en el desig i el plaer masculí.
En el temps d’oci, la violència sexual segueix present, i observem amb impotència que no passa una festa major sense agressions sexuals. O bé una nit qualsevol a un bar o discoteca, com hem vist amb la recent onada de denúncies de dones que han estat drogades i violades per sumissió química. També es denuncien cada cop més violacions en grup.
En definitiva, la violència sexual és un element disciplinador que a les dones ens impedeix viure la nostra sexualitat lliurement, sense por de patir agressions o represàlies.
Malgrat que la pornografia és un element cabdal per entendre l’augment de la violencia contra les dones, no es contempla en la reforma que va fer fa ara un any el Parlament de Catalunya de la llei que porta per nom Del Dret de les Dones a Erradicar la Violència Masclista.
A més, ni a Catalunya ni a la resta de l’Estat es comptabilitza com a víctimes de violència masclista a les dones prostituïdes assassinades. Ni el fet que la prostitució sigui una de les formes més sistemàtiques i cruels de violència organitzada contra les dones, que capta a noies joves empobrides d’arreu del món per convertir-les en esclaves sexuals. Qualsevol forma d’explotació sexual és incompatible amb la igualtat i la democràcia, i envia el missatge que les dones no som ciutadanes lliures i iguals, sino objectes a disposició del homes. Això tampoc no es contempla a la llei. Així doncs, un any després, constatem que teníem raó: la nova llei és una burla.
Feministes de Catalunya, amb el suport de moltes altres organitzacions catalanes i de la resta de l’Estat, com la Confluencia Movimiento Feminista que aplega més de 60 organitzacions, ens trobem avui a la Plaça Sant Jaume de Barcelona, com hem vingut fent a diferents localitats del territori, per mostrar el nostre dolor i la nostra indignació davant del terrorisme masclista que ens impedeix viure com éssers humans lliures i iguals.
Però també ens trobem aquí per exigir explicacions de per què no funciona el Pacte d’Estat contra la Violència Masclista, per saber en què es gasten els diners, per què es desvien els recursos destinats a la prevenció i a la reparació de les dones a questions no relacionades amb la opressió per raó de sexe.
Per tot el que hem exposat, des del moviment feminista denunciem que la violència masclista no sigui objecte d’alarma social de primer ordre, ni es consideri una emergència que amenaça la democràcia i cridem a la mobilització: A FAVOR DE L’AGENDA FEMINISTA.
Exigim al govern català, al govern espanyol, als ajuntaments i a la societat civil que s’impliquin d’una vegada per totes en la prevenció, la denúncia i la erradicació de tota forma de violència contra les dones.
Prou terrorisme masclista, ni una més, ni una menys, prou violència contra les dones, prou estereotips de gènere, prou explotació, abolició de la prostitució i de la pornografia!
N’ESTEM #FARTES