Dimecres 24 d’abril vam organitzar un debat electoral amb els partits per conèixer de primera mà les seves propostes i els seus posicionaments sobre l’Agenda Feminista de cara a les eleccions al Parlament de Catalunya del 12 de maig de 2024. Van acceptar participar-hi les candidates Elena Díaz (PSC), Glòria Freixa (Junts + Puigdemont per Catalunya) i Núria Gómez (PP), i vam comptar amb la conducció de la periodista Mari Luz García, de Catalunya Ràdio.
Lamentablement, Esquerra Republicana de Catalunya i Comuns-Sumar van acabar declinant la invitació. De la CUP no en vam obtenir cap resposta.
Des dels diferents equips de Feministes de Catalunya vam preparar dades, documentació i preguntes per al debat. L’ordre de les intervencions en els diferents blocs es va repartir de forma igualitària. Els blocs van ser: violència masclista, pornografia i violència sexual, prostitució (explotació sexual), desigualtats socioeconòmiques, lleis d’identitat de gènere (ideologia transgenerista) i ventres de lloguer i “ovodonació” (explotació reproductiva). Tot seguit resumirem les intervencions i respostes als diferents blocs.
1. Sobre violència masclista
Elena Díaz (PSC) va iniciar el bloc reclamant més recursos per a la prevenció de totes les violències, noves i velles, i va denunciar que calia fer un bon ús dels recursos del Pacte d’Estat contra la Violència Masclista i avaluar-ne l’impacte. Al seu torn, Glòria Freixa (Junts) va fer èmfasi en allò que va denominar noves violències, com ara la presència de religions que normalitzen la violència contra les dones, o la nova violència digital, aspectes que també calia abordar, i va reclamar més coordinació entre departaments. Núria Gómez (PP), en canvi, va afirmar que la violència masclista és a tot arreu, va posar l’exemple de les dones en el món rural, la publicitat que reben les nenes o la bretxa digital, i va proposar més seguretat digital i mesures de reparació.
A la pregunta sobre què ha passat amb els recursos del Pacte d’Estat contra la Violència Masclista, la candidata del PSC va recordar que la seva diputada Gemma Lienas havia estat preguntant reiteradament a la consellera Tània Verge en totes les instàncies existents per fiscalitzar l’acció de Govern, sense obtenir-ne cap resposta. La candidata de Junts va qüestionar la utilitat de la conselleria de Feminismes atès que els contractes-programa amb els ajuntaments acaben tornant diners dels pressupostos perquè no s’executen i va criticar que les accions s’han limitat a fer campanyes publicitàries. La candidata del PP es va queixar del fet que des de la Conselleria no s’hagin contemplat més trobades amb totes les organitzacions feministes de Catalunya i que no s’hagi fet res per millorar la vida de les dones, incomplint allò que havien promès.
2. Sobre pornografia i violència sexual
La conductora va preguntar als partits la seva opinió sobre l’augment de la violència vicària i l’augment de la violència sexual contra nenes i “en manada”, alhora que creixen els discursos negacionistes per part dels joves. També va afegir una pregunta clau: com es pot defensar les dones de la violència si hi ha formacions polítiques que no saben definir què és una dona?
Les respostes, en aquest cas, no van incloure totes les preguntes formulades. Per a la candidata del PP, les famílies han de controlar l’accés al porno via mòbils, perquè això té un impacte directe sobre la violència sexual. El PSC va dir que no es pot permetre que des de l’extrema dreta també neguin la violència masclista i difonguin aquests missatges fins i tot des del Parlament, com ha passat durant aquesta legislatura. Per a Junts, no ajuda el discurs sobre si una criatura neix nen o nena. Mentrestant, s’ha de pensar l’educació sexual, perquè ara les criatures i els adolescents estan exposats al porno i no és fàcil saber com fer-ho.
Davant de les dades gravíssimes de Catalunya sobre l’augment exponencial de la violència sexual entre menors, de nois a noies, recordades per la conductora, els partits van respondre el següent:
La candidata del PP va qualificar el fenomen com un problema de salut pública i va traslladar que la seva posició és controlar l’accés dels menors a les xarxes que donen pas a la pornografia, fent un esforç per assolir un consens de tots els partits, les escoles i les famílies, perquè degrada les dones però també els homes. Va posar l’exemple de la lletra de la cançó Zorra, que representarà Espanya al Festival d’Eurovisió; va titllar la cançó d’ofensiva i va dir que no es pot normalitzar un insult. La candidata del PSC va ressaltar també la necessitat de prevenció i d’una educació sexual adequada i va afegir que no es pot permetre la normalització del porno perquè és una normalització, entre els nois i entre les noies, de la violència. La seva proposta és controlar les xarxes i l’accés dels joves, per complicat que sigui, tot informant bé les famílies. La candidata de Junts, remetent-se a intervencions anteriors, va dir que calia també parlar de certs cantants i tipus de porno, però va adduir també que la prohibició no funcionaria perquè els mateixos adolescents han après a penjar actes de tipus pornogràfic a les xarxes.
Recupera les intervencions aquí.
3. Sobre prostitució (explotació sexual)
La conductora va passar al bloc sobre la prostitució, és a dir, sobre l’explotació sexual, que a Catalunya està legalitzada de facto (DECRET 112/2010, de 31 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament d’espectacles públics i activitats recreatives), recordant que es tracta d’una situació terrible per a les dones. La candidata de Junts va reconèixer que hi ha un debat intern al partit i que s’ha d’abordar en profunditat escoltant el col·lectiu de prostitutes, amb dades sobre el que va anomenar prostitució voluntària i la controlada per màfies, i va posar en valor el model de Nova Zelanda (regulacionista). La candidata del PSC va afirmar que el seu partit aposta per l’abolició de l’explotació sexual i reproductiva de les dones i que la prostitució és una violència extrema del patriarcat contra les dones. Com a part de les propostes va mencionar la necessitat d’implicar-hi el món local i la Xarxa de Municipis Lliures de Tracta i Explotació Sexual (vegeu post de Feministes de Catalunya al respecte). La candidata del PP va exposar que la prostitució no és mai bona, que les noies en són les víctimes i que cal posar el focus en els homes que demanen prostitució.
A la pregunta de la conductora sobre què passa amb les veus de les supervivents, la candidata del PSC va queixar-se que havien intentat poder tenir un debat seriós sobre prostitució i no s’havia pogut en tota la legislatura, tot recordant que l’objectiu a assolir és abolir la prostitució, perquè no hi ha prostitució voluntària, i que el que cal debatre és com arribar a l’objectiu. Per a la candidata de Junts, el debat també és sobre quin ha de ser l’objectiu, perquè segons aquest partit cap dels dos models (abolicionista i regulacionista) ha donat resultats. També va afegir que calen sortides laborals per a les dones que vulguin sortir de la prostitució. Per a la candidata del PP, posar multes als que consumeixen prostitució o pornografia no ho arregla i el que cal és un debat social i polític sobre com entendre les relacions sexuals entre les persones.
4. Sobre desigualtats socioeconòmiques
Les desigualtats entre dones i homes travessen tota l’agenda social i la conductora va demanar als partits que fessin una síntesi de les seves propostes.
La representant del PSC va destacar en primer lloc el paper de l’educació perquè és el mitjà per poder erradicar les desigualtats de forma més efectiva, amb una autèntica coeducació i la promoció de les STEM (disciplines cientificotècniques on les noies tenen menys presència). En segon lloc es va referir a l’objectiu de reduir la bretxa salarial i va parlar de la necessitat de reforçar els plans a les empreses per assolir-lo, amb recursos perquè els sindicats hi puguin treballar. En tercer lloc, va parlar de la necessitat d’educar en la coresponsabilitat. Per a Junts l’objectiu és combatre la bretxa salarial i la precarització laboral de les dones, amb formació i horaris europeus per facilitar la coresponsabilitat familiar. La candidata de Junts també es va referir a la necessitat de fomentar l’emprenedoria femenina i les STEM, i va proposar la creació d’un distintiu d’empresa col·laboradora amb els plans d‘igualtat. Finalment va esmentar la necessitat de posar en valor les llistes cremallera. La posició del PP és que les quotes (arran de la menció de les llistes cremallera) van ser una primera eina per fer possible que les dones entressin a tot arreu però que ara ja no tenen sentit, perquè s’ha de valorar les dones per la nostra capacitat i preparació. Una altra cosa és que s’hauria de prohibir que les empreses posessin pegues a contractar dones. Per acabar, es va referir als serveis públics de l’Estat com a mitjà per garantir la igualtat, esmentant la possibilitat de pagar un sou a les dones que es quedin a casa.
Recupera les intervencions aquí.
5. Sobre lleis d’identitat de gènere (ideologia transgenerista)
En el bloc sobre les “lleis trans” la conductora es va referir al seu impacte en els drets de les dones, quan els homes ocupen els espais de les dones tot convertint en paper mullat les polítiques d’igualtat i posant-les en perill. Va recordar també la recent publicació d’informes (com ara l’Informe Cass) que mostren que l’hormonació de menors és una barbaritat contrària a la ciència. Va demanar a les representants dels partits la seva opinió.
La candidata del PSC va dir que no cal fer experiments a casa quan veiem el que està passant a altres països. Va reconèixer que és un debat complicat dins del seu partit, però recordà que el PSC és abolicionista del gènere i que els estereotips que marquen homes i dones subordinen les dones: una nena que juga a pilota és una nena que juga a pilota, i un nen que juga amb una nina és un nen que juga amb una nina. La candidata del PP va apuntar que sembla que amb el transgenerisme es vulgui fer desaparèixer les dones, que sense experts que informin dels impactes de la hormonació en la salut no es poden prendre decisions a la lleugera i que el cal fer amb les persones que no se senten bé amb el seu cos és ajudar-les. Va afirmar que calen especialistes multidisciplinaris que distingeixin entre el que és real i el que està passant ara, amb gent que diu que hi ha 33 gèneres. La candidata de Junts va posar l’exemple dels serveis de dones del Parlament, on hi ha 5 símbols (copa menstrual, alletament, discapacitat, etc.), mentre els dels homes són només per a homes, i va dir que això fa pensar. Es va declarar a favor de la resolució de l’ONU contra tot tipus de discriminació, va defensar la necessitat d’acompanyar els casos, però amb seguretat jurídica i experts, i va remarcat sobretot que cal donar suport a les famílies i que esperin el moment de fer canvis perquè potser no es pot fer marxa enrere.
La conductora del debat els va fer notar que amb l’actual llei trans les posicions i opinions que acabaven d’expressar estan prohibides, i de forma unànime van respondre que no hi ha hagut debat social, que calen experts i que hi ha debats interns als partits sobre aquest tema. Davant d’aquesta resposta, la conductora va interpel·lar les candidates sobre si estarien d’acord amb la presentació de l’Informe Trànsit (2022-23), elaborat per Feministes de Catalunya, al Parlament. La resposta també va ser la mateixa per part de PSC, Junts i PP: sí.
Recupera les intervencions aquí.
6. Sobre ventres de lloguer i “ovodonació” (explotació reproductiva)
En aquest bloc, la primera intervenció va correspondre a la candidata del PP, que va reconèixer la importància del debat i la necessitat de respectar la llei tot recordant que la pràctica dels ventres de lloguer és il·legal a Espanya. Per a la candidata, es tracta d’una pràctica denigrant perquè les dones no som un recipient. Va dir, però, que en el cas del seu partit hi estaven en contra sempre que hi hagi diners pel mig. Per a la candidata de Junts, tot i que va reconèixer que es tracta d’una cosa molt dura, hi ha coses pitjors. Va recordar que a Europa ja s’està legislant per esbrinar qui són els pares en el cas dels fills i filles de donants, però que també calia obrir un debat sobre aquest fenomen en el marc d’altres debats, com ara les traves a les adopcions en un moment en què a Catalunya no s’estan tenint criatures. Finalment, la candidata del PSC es va mostrar d’acord en el tema de les dificultats en les adopcions però va remarcar que no es tracta del mateix debat. Va definir els ventres de lloguer com una forma més de violentar i mercantilitzar les dones, va dir que calia posar en qüestió si ser mare o pare és un dret i va afirmar que per a ella no ho és. La candidata del PP va voler afegir un altre exemple d’aquest debat, com ara el cas d’una fecundació en la qual hi intervé l’òvul d’una dona i l’úter de l’altra (mètode ROPA) sobre el qual ella opina que al final es tracta de quin és el dret de la criatura.
Recupera les intervencions aquí.
Cal afegir que des de Feministes de Catalunya, amb posterioritat al debat, hem fet un exercici de revisió dels programes dels sis partits convidats, al marge de les declaracions que hem resumit aquí. Podeu escoltar aquesta revisió al darrer episodi del nostre podcast #PerspectivaFeminista a Spotify, RSS o iVoox.
Agraïm a l’Elena Díaz (PSC), a la Glòria Freixa (Junts + Puigdemont per Catalunya) i a la Núria Gómez (PP de Catalunya) la seva participació. I també volem fer un agraïment especial a la professionalitat i la generositat de la periodista Mari Luz García, de Catalunya Ràdio, que va conduir el debat.
Només podem avançar en igualtat amb debats, començant per escoltar-nos, des de la discrepància i l’esforç per trobar consensos amplis i permanents.
A més, les feministes recordem als partits que contra les dones no es pot governar i sense les dones no es guanyen eleccions. Un mínim exercici democràtic consisteix que les dones sapiguem què proposen els partits davant les reivindicacions de l’AgendaFeminista que podeu consultar aquí.
Recupera el debat sencer aquí.