El dimarts 15 de setembre de 2020, la Silvia Carrasco ens va parlar del mercat de les identitats i de setge a la coeducació. Al donar-nos la benvinguda, l’Arga Sentís va presentar la nostra associació i el cicle de formació i debat: “Aquest és un debat global que hem d’entomar perquè legislar a partir del marc ideològic de les identitats del capitalisme neoliberal afecta les vida de nenes i dones. És per això que ens hem volgut dotar d’aquest espai i us hi convidem”. Aquest és el resum de la conferència.
El mercat de les identitats i el setge a la coeducació
A principis del curs 2019-20 em van arribar els primers indicis de la penetració de l’agenda transgenerista a l’escola a través de les experiències d’algunes companyes professores de primària i secundària. Aquestes col·legues em fan arribar la seva sorpresa amb els continguts dels cursos de formació sobre coeducació, al veure que no s’abordava de forma preferent la persistència d’actituds masclistes a l’escola entre l’alumnat de les noves generacions i que era motiu de preocupació. A l’hivern de 2020, al mateix temps que el moviment feminista s’enfrontava a la proposta del paquet legislatiu que inclou el reconeixement de la lliure autodeterminació de gènere sense filtres legals, psicològics, mèdics, ni d’edat, em vaig submergir en l’anàlisi de les lleis i protocols que introdueixen la ideologia de la identitat de gènere i els supòsits transgeneristes a l’educació que ja s’havien aprovat a la majoria de les CCAA. Tot això ha passat sense transcendència mediàtica ni debat públic, i a parlaments amb diverses majories polítiques.
Per què ens hauríem de preocupar per la introducció de la ideologia de la identitat de gènere a l’àmbit escolar
A tots els documents aprovats es subscriu, com si es tractés d’un veritat inqüestionable davant d’idees suposadament conservadores, que el sexe biològic és una interpretació esbiaixada, que existeix un gènere i/o sexe sentit (el repertori terminològic varia i es barreja tot creant un neollenguatge) dins d’un espectre no binari, a l’hora que sostenen que les persones poden néixer en un cos equivocat. Equiparen tota objecció a aquestes idees amb la persecució que han patit i pateixen les persones homosexuals, i descarten la existència del trastorn de la disfòria de gènere, rebutjant tota atenció psicològica i mèdica que no consisteixi en una “teràpia d’afirmació” amb bloquejadors de la pubertat, hormonació i cirurgia. Tal com estableixen de de forma comuna aquests protocols, el professorat ha de rebre formació en “diversitat de gènere” per saber identificar les causes del malestar que poden mostrar alguns/es estudiants i acompanyar-los en els processos de transició que els permetin acomodar-se a allò que denominen “la identitat sentida”. Afirmen que això pot inferir-se observant el seu comportament, les seves preferències a l’hora de jugar, de vestir-se, en les seves amistats, etc., aspectes que en realitat consagren els estereotips de gènere tradicionals que s’imposen arbitràriament a nenes i nens en funció del seu sexe i tenen una clara càrrega homòfoba. En paral·lel, els textos aprovats insten els centres educatius a adaptar documents acadèmics, instal·lacions i activitats per adequar-se a “la identitat o expressió de gènere” de l’alumnat, que en teoria ha d’evitar d’aquesta manera el patiment i la discriminació.
Aquests canvis tenen greus conseqüències en dos sentits: d’una banda, el coneixement de les diferències educatives i les desigualtats per sexe es veu compromès, la qual cosa impedeix el disseny d’intervencions per corregir-les; d’altra banda, els objectius de la co-educació es perden com la lluita contra el sexisme i l’androcentrisme. Aquestes dues conseqüències i les seves múltiples repercussions concretes són totalment contràries als tres pilars principals de la co-educació: garantir una educació lliure de masclisme, formar nens i nenes en relacions justes basades en el respecte, i eradicar actituds i valors que sustenten la violència contra les nenes i les dones. El que realment té lloc és una apropiació de la co-educació per part de la ideologia de la identitat de gènere, que substitueix l’objectiu d’igualtat entre homes i dones per una idea de diversitat definida per les percepcions i els sentiments. A més, la violència estructural contra les nenes i les dones es concentra i es redueix a la sexualitat i, finalment, queda diluïda en un repertori de violències, en plural, contra una combinació d’identitats sentides.
Al llarg de la presentació hem revisat múltiples exemples d’orientacions i materials existents per a professorat, alumnat i famílies de totes les etapes educatives, que mostren inequívocament l’abast d’aquesta penetració ideològica i les seves conseqüències. Les idees i l’impacte d’un dels materials revisats també van ser també objecte d’un article recent de l’escriptora Laura Freixas a La Vanguardia titulat “Berta es un niño”. Algunes associacions activistes i empreses professionals que subscriuen obertament l’agenda transgènere i produeixen materials en aquesta línia semblen tenir el monopoli de la formació, contractats com a experts per institucions públiques i sindicats per assessorar i impartir “cursos de sensibilització” a escoles i associacions de famílies.
A l’educació superior també s’ha estès la ideologia de la identitat de gènere, afectant tant l’orientació de la formació del professorat com els principis feministes a partir dels quals es van crear unitats d’igualtat a les universitats. Amb variacions més o menys militants i explícites, altres institucions i agències locals, nacionals i internacionals relacionades amb la infància i l’educació també subscriuen la ideologia de la identitat de gènere i l’agenda transgènere.
A què respon l’agenda transgènere a l’escola i entre la població menor
A l’obra Inventing Transgender Children and Youth (2019), Heather Brunskell-Evans i Michelle Moore, investigadores destacades en aquest camp, argumenten que afirmar l’existència de la infància transgènere (el “gènere innat” i el “cos equivocat” que se suposa que ha de ser irreversiblement mutilat per adaptar-s’hi) és la coartada del transactivisme adult que obre la porta a l’auto-identificació de gènere sense filtres. A més, crec que és essencial entendre per què la ideologia de la identitat de gènere resulta clau per a l’agenda cultural neoliberal que, que opera a través de la despossessió i la mercantilització de la vida, amb l’objectiu de fer desaparèixer els subjectes i desarticular les seves lluites, fins convertir els cossos en béns de consum a través del mercat de les identitats.
El moviment feminista fa front en solitari a aquesta penetració ideològica i els seus efectes
Només el moviment feminista està qüestionant i treballant per contrarestar la tendència d’un nombre creixent de països i agències internacionals (com l’OMS o l’ONU) a introduir en la seva legislació la ideologia de la identitat de gènere i l’agenda transgènere. Ningú més ha reaccionat, ni partits, ni sindicats, ni associacions científiques i professionals, amb poques excepcions. En el cas d’Espanya, plataformes, associacions i entitats com el Front Abolicionista del País Valencià, la Alianza Contra el Borrado de las Mujeres o Mujeres por la Abolición han analitzat i denunciat protocols i materials educatius, i presentant al·legacions a projectes de llei que se suposa que protegeixen la infància, però que en realitat tenen continguts clarament contraris a la coeducació que menystenen les conseqüències que tenen per la seguretat de les nenes, la desigualtat de gènere i la violència estructural, a més de propagar continguts anti-científics i anti-feministes.
Algunes prioritats de l’agenda feminista davant de la ideologia de la identitat de gènere en l’educació
En conclusió, proposo una agenda clara per combatre aquesta deriva ideològica, que es pot resumir en els següents objectius: rescatar la coeducació com a professionals i ciutadanes feministes, denunciar els drets educatius i de la població menor que poden vulnerar les noves lleis i exigir el compromís amb la realitat científica per part del món acadèmic i polític que semblen acatar acríticament els seus postulats. El context de violència contra la discrepància ja ha tingut greus conseqüències laborals en altres països, com en el cas de Maya Forstater.
Una de les tasques urgents és crear i consolidar aliances internacionals amb col·lectius, plataformes i associacions que comparteixin la nostra anàlisi de la realitat i el nostre objectiu com a feministes en l’àmbit de l’educació, que és la porta d’accés a tota la futura ciutadania. En aquest sentit, és important reconèixer la important tasca que estan fent des de Transgendertrd i SafeSchools_UK, que lluiten al Regne Unit per aturar el dany que la ideologia de la identitat de gènere i l’agenda transgènere estan causant a la infància i l’adolescència a partir d’idees falses i nocives. La seva missió, que compartim, és protegir la població més jove confiant en les lleis superiors amb les quals aquestes noves idees i lleis entren en conflicte, i donar suport al professorat en aquesta tasca.
* Podeu veure una versió curta i en anglès d’aquesta conferència al Feminist Question Time del 22 d’agost de 2020 al canal de YouTube de Women’s Human Rights Campaign.
Escrit per Sílvia Carrasco.
Podeu veure la sessió completa aquí: