Categories
Activitats

El gènere de la violència: aportacions de l’atenció psicològica

El passat 26 d’octubre, Feministes de Catalunya vam organitzar un #WebinarFeminista amb la psicòloga Gemma Cánovas Sau, que va impartir una ponència titulada “El gènere de la violència: aportacions de l’atenció psicològica”.

Gemma Cánovas Sau és especialista en psicologia clínica, psicologia de la dona i maternitat i infància. A més de la seva pràctica clínica, és col·laboradora tècnica del Programa de Prevenció de la Violència de l’Ajuntament de Barcelona i té una àmplia experiència treballant al SAV (Servei d’Atenció a la Víctima) de l’Ajuntament de Barcelona, ​​i impartint conferències i cursos a professionals de tot l’Estat. És membre de la secció de psicologia de les dones del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya.

A la seva ponència, Gemma va compartir reflexions i exemples producte d’aquest recorregut professional tant en l’àmbit públic com en la consulta privada, i va posar de manifest la complexitat psicosocial de la greu problemàtica de la violència de gènere. La ponent es va centrar en la violència masclista dins l’àmbit de la parella i va descriure els processos psicològics del maltractament, la dificultat de les víctimes per alliberar-se’n i els elements clau en la fase de recuperació.

Les causes de la violència de gènere tenen una arrel sociocultural: parteixen del desequilibri històric entre sexes, en què s’estableix la posició de l’home com a dominant en un sentit genèric sobre la dona. Per això, per entendre la problemàtica de la violència de gènere és important tenir en compte la percepció del discurs social i la seva influència en la subjectivitat i les relacions interpersonals. Els canvis quant a drets aconseguits, tant en el discurs social com en el pla legal, rarament avancen en paral·lel a les transformacions subjectives, que requereixen temps d’adaptació. Aquesta diferència no només perpetua la violència objectiva sinó que a més la invisibilitza, tot creant abismes entre la igualtat que s’estableix sobre el paper i l’efectiva.

La nostra ponent recomana veure la pel·lícula Te doy mis ojos (Icíar Bollaín, 2003) per comprendre i analitzar la paradoxa del maltractador. I és que l’aparent virilitat dels homes que exerceixen maltractaments en el fons amaga frustracions i debilitats, així com la seva incapacitat per canalitzar-les d’una manera que no sigui l’abús de poder sobre la parella. Hi ha un patró molt clar en el maltractament, conegut com “el circuit de la violència”, en què les fases d’acumulació de tensió culminen en una explosió violenta que posteriorment dona pas a una fase de culpa, penediment i promeses. Si es produeix una reconciliació, després es passa a una fase de calma aparent, fins que torna a començar la roda del maltractament.

Gemma Cánovas descriu alguns dels indicadors primerencs més freqüents d’instal·lació del maltractament. Paradoxalment, el patriarcat ens educa a les dones a interpretar com a mostres d’afecte allò que sol ser un modus operandi dels maltractadors: una etapa de festeig inicial amb desplegament d’atencions, fins i tot exagerades. Els maltractadors sempre exerceixen control i domini de manera progressiva. Amb el temps, aquestes suposades mostres d’amor donen pas a un control exhaustiu dels moviments, del temps i del vestuari, i també dels diners de la dona, dins i fora de la llar. Els maltractadors acostumen a tenir una gelosia obsessiva i desproporcionada que aïlla socialment la dona dels seus familiars i amics, i situa l’home com a centre narcisista de la relació.

Altres indicadors freqüents de maltractament són els episodis d’inferiorització i humiliació de la dona en contextos privats i/o públics, la utilització d’enganys i mentides, o la demanda de relacions sexuals com a dret inherent de l’home, sense considerar el desig de la dona i moltes vegades en plena situació de conflicte, tot desvinculant la sexualitat de l’afectivitat. Sovint, la maternitat actua com a factor d’intensificació del maltractament, ja que la dona desvia part de la seva atenció de l’home cap al fill o filla. Això sol provocar un menyspreu i allunyament de la dona com a parella quan passa a ser mare, i un augment de la conflictivitat en la parella.

Una qüestió difícil de respondre és per què una dona cau i roman a la xarxa d’un maltractador. Aquí Gemma Cánovas adverteix que també és imprescindible considerar el context sociohistòric que redueix les dones a éssers per a altres. En aquesta línia, la trobada amb un home donaria sentit a la pròpia existència i a la identitat com a dona o mare. En aquestes relacions, les dones s’instal·len en la posició de cuidadores, que s’asseuen a esperar l’evolució dels homes oblidant-se de si mateixes. Les fases progressives de maltractament van minant l’autoestima de les dones i augmentant el sentiment de culpabilitat i la percepció de no complir amb les expectatives de l’altre, de no ser prou per a aquest altre. Això produeix una dependència emocional sense la qual hi ha una sensació de buit existencial. Les dones maltractades solen dissociar cognitivament les conductes dels homes, separant el que és negatiu, que es minimitza o normalitza, del que és positiu, que s’idealitza. Finalment, a les dones se’ns infon socialment la por a “estar soles”.

Les seqüeles psicològiques de la violència de gènere sobre les dones que la pateixen són greus i profundes: dany a la identitat, baixa autoestima, accentuació de possibles símptomes o patologies anteriors, crisis d’ansietat, depressió, angoixa, trastorns digestius, trastorns ginecològics, fatigues corporals cronificades, dissociació cognitiva, etc.

Tots aquests elements requereixen una actuació global amb les víctimes, en lloc de simplement “empènyer-les” a denunciar (amb el risc que després es retractin de la denúncia). Les dones que pateixen maltractament necessiten acompanyament integral en el dol i en el procés d’autoafirmació que les restitueixi com a dones vàlides per elles mateixes i dignes de respecte. És vital comprendre les dinàmiques psicosocials del maltractament i tenir en compte els factors econòmics, familiars i socials, entre d’altres, que sovint impedeixen o bloquegen el divorci emocional de les dones dels seus maltractadors.

Gemma Cánovas va tancar la ponència reivindicant una política de prevenció que ensenyi a detectar i identificar els patrons sexistes i de cosificació de la dona, de manera que es redueixin els factors de risc que deriven de l’autopercepció i la socialització. A més d’incidir amb un enfocament igualitari en els missatges que transmeten els mitjans de comunicació i, per descomptat, en les lleis, és imprescindible que la prevenció no quedi en un pla únicament pedagògic, sinó que traspassi la dimensió de la reflexió personal perquè s’incorpori a la construcció de la subjectivitat dels individus que conformen la societat.

Escrit per Carolina Aravena

Podeu veure la sessió completa aquí: