Malauradament, al món encara hi ha molts països en els quals les institucions polítiques no són independents de la religió i on són determinats preceptes religiosos els que estableixen quins drets pot tenir la població. Segur que els ve al cap un bon nombre de països asiàtics i africans. Però no cal anar-hi tan lluny. Des del segle XIII, el petit Principat d’Andorra manté una figura de cap de l’estat dividida entre el bisbe de la Seu d’Urgell i el president de la República de França. En l’actualitat aquests càrrecs anomenats “coprínceps” estan ostentats, respectivament, pel bisbe Joan-Enric Vives i el president francès Emmanuel Macron.
Al número de març d’aquest any de la revista valenciana El Temps, el president andorrà, el centredretà Xavier Espot, va defensar el curiós i anacrònic model del seu país al·legant que es tracta d’una particularitat institucional que defineix el país i la seva identitat, i que n’assegura la independència i la pervivència en un món globalitzat. Així, com assenyala, atès que un dels caps d’estat d’Andorra és un bisbe, el país no es pot permetre anar contra un dogma de fe de l’Església Catòlica, per la qual cosa no pot legalitzar l’avortament. Com a molt, es podria despenalitzar, ja que continua estant tipificat al Codi Penal encara que, segons explica, mai no s’ha iniciat cap causa penal contra una dona o professional de la salut per aquesta qüestió.
Però l’any 2019, la psicòloga i presidenta de l’associació feminista andorrana Stop Violències Vanessa Mendoza Cortés va ser denunciada per l’Estat andorrà a causa d’unes declaracions que va fer davant el Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona (CEDAW ) de l’ONU sobre la situació de les dones al seu país. Si al principi el Ministeri Fiscal d’Andorra va demanar quatre anys de presó per a ella, la pressió internacional exercida per organitzacions com Amnistia Internacional va aconseguir rebaixar la pena a 6.000 euros de multa, 6.000 euros més en concepte d’indemnització per al govern del Principat i sis mesos d’inhabilitació per a un càrrec públic. Tot això en virtut de l’article 325 del Codi Penal sobre el delicte de desprestigi de les institucions, inacceptable per als estàndards internacionals i una tipologia de delictes polítics contra la qual s’ha manifestat diverses vegades el Consell d’Europa.
El més irònic és que, mentre du a terme aquesta persecució política contra Mendoza Cortés, el govern ha començat a fer passos en la direcció assenyalada per ella mateixa davant la CEDAW, donant així la raó a les companyes andorranes i la seva presidenta. Tant és així que a l’Estat andorrà li va sortir el tret per la culata de manera estrepitosa quan l’agost passat l’associació feminista Stop Violències obtenia l’acreditació per a la Comissió Econòmica i Social (ECOSOC) de l’ONU, convertint-se així en l’entitat de referència en el marc internacional en relació a la situació de les dones i nenes al país dels Pirineus.
Lluny d’acovardir-se, doncs, les companyes feministes andorranes i la seva presidenta han continuat treballant incansablement i han aconseguit importants èxits en la defensa dels drets de les dones al seu país. I no s’aturen aquí, perquè que el proper dissabte 30 de setembre han convocat una manifestació a Andorra la Vella per exigir el seu dret a l’avortament, a la qual estem convidades totes les feministes que vulguem anar a donar-los suport. Hi ha la possibilitat d’acudir a la cita amb l’autobús gratuït que sortirà de Barcelona.
Andorra és un país diminut sovint oblidat que només recordem de tant en tant pels seus paisatges, els esports d’hivern i les evasions fiscals de polítics i youtubers espanyols. Poca gent coneix el caràcter retrògrad de les seves lleis, especialment contràries als drets de les dones, i no només en matèria sexual i reproductiva. A més, com han assenyalat les companyes andorranes, una part important d’aquesta petita societat és hostil al feminisme i a les feministes. Elles mateixes ho han viscut a les seves carns i a les seves vides. Des de l’altra banda de la frontera, hem d’acompanyar-les i donar-los suport en la seva lluita per l’avortament, una lluita que sempre serà de totes nosaltres com a feministes fins que totes les dones del món puguin tenir garantit aquest dret.
Escrit per Marina Pibernat.