El passat dimarts dia 16 de novembre des de Feministes de Catalunya vam organitzar un #WebinarFeminista en el qual la Dra. Carme Valls ens va presentar el seu llibre Mujeres Invisibles para la Medicina. Desvelando nuestra salud, reedició revisada de la versió publicada el 2006.
La Dra. Carme Valls és metgessa endocrinòloga i té un extens currículum professional, amb innumerables publicacions i reconeixements. És directora del programa Dona, Salut i Qualitat de vida del Centre d’Anàlisis i Programes Sanitaris (CAPS https://www.caps.cat ) i membre del Consell de Redacció de la revista Mujeres y salud (http://mys.matriz.net/ ). Pionera al nostre país a plantejar les diferències en mortalitat i morbiditat entre dones i homes, defensa la introducció en els estudis de medicina, infermeria i ciències de la salut en general de la ciència de la diferència. Perquè hi ha diferències en les malalties que ens afecten, en la utilització dels serveis sanitaris i en l’atenció que rebem. Però, com va destacar la nostra companya Montse Montaña, que va conduir la sessió, i va apuntar molt encertadament Anna Freixas en el pròleg del llibre, la Dra. Carme Valls és sobretot una dona compromesa. Compromesa amb la salut, amb les dones i amb la societat.
En la seva conferència la Dra. Valls va fer un repàs de l’impacte del binomi sexe/gènere i del biaix de gènere de la recerca mèdica en la salut de les dones.
La Dra. Valls afirma “En la medicina com a d’altres ciències, hi ha uns estereotips de gènere que ens fan invisibles. Si ens veuen, ens consideren inferiors i quasi sempre ens volen controlar”. I som invisibles, en primer lloc, per la manca de recerca diferenciada per sexe. L’any 2020 Sabine Oertlet-Prigione va analitzar 2.484 estudis registrats de la COVID i només un 16% mencionava sexe/gènere en els criteris d’inclusió. Una xifra encara menor, un 4,1%, feia al·lusió a sexe/gènere en alguna fase de l’assaig clínic. Cap dels onze articles publicats en revistes d’alt nivell fins a juny de 2020 presentava resultats desagregats per sexe.
Entre els professionals està força acceptada la necessitat d’incloure la variable sexe com a variable biològica en investigació bàsica i clínica. Aquest any, per exemple, la Societat d’Endocrinologia ha publicat un posicionament oficial en aquest sentit. El sexe no només està als genitals, el genoma XX o XY es reflecteix en tots els teixits, hi ha 43 teixits que segreguen proteïnes de forma diferent entre sexes. Prendre hormones no permet el canvi de sexe, perquè ni la genètica, ni el cervell ni el funcionament del fetge poden modificar-se.
Però no només cal desagregar per sexe, també cal incorporar la perspectiva de gènere a l’anàlisi de les dades, considerant entre els condicionants de la salut tots aquells associats al gènere —els rols, la violència de gènere, les condicions de treball, la discriminació o la pressió sociocultural sobre la imatge corporal de la dona— perquè són factors que poden afectar la morbiditat i la mortalitat diferencial de les dones.
Hi ha biaix de gènere en tots els tipus de recerca mèdica. En una revisió de la recerca preclínica (test en animals previ a l’assaig en humans) de medicaments per al cor es va identificar que més del 70% estava feta exclusivament en rates mascle (Ramírez Motazedian et al. 2017). Els estereotips de gènere influeixen en el disseny dels estudis. La investigadora Rebeca M. Shansky va publicar a Science l’any 2019 que està tan arrelada la idea que els homes són els que tenen bona salut mental i que les dones es desvien de la norma masculina per influència de les hormones en el seu cervell que en el disseny d’estudis s’escullen rates mascle per evitar aquesta variabilitat hormonal. Paradoxalment, diversos estudis han revelat que les dades recollides de rates femella no varien més que les de les rates mascle. De fet, en alguns casos les dades dels mascles varien més que les de les rates femella (Prendergast 2014, Becker et al. 2016). L’explicació d’aquest fet és que la variabilitat hormonal de les rates mascles depèn de si viuen juntes o soles a la gàbia; si hi viuen juntes les rates mascle estableixen una jerarquia de dominància i els nivells de testosterona dels mascles dominants són de mitjana cinc vegades més alts que els dels subordinats. Això suposa que els estudis realitzats fins ara que consideraven que els resultats no estaven influïts per variabilitat hormonal són falsos i cal revisar-los. En contraposició la Dra. Valls aporta dades de recerca preclínica amb models mixtos (Florido et al. 2021) que han servit per evitar que un medicament es consideri indicat per a dones ja que el seu efecte és totalment el contrari al desitjat (consolidació de la por en l’estrès posttraumàtic).
En la recerca sobre mortalitat s’ha evidenciat que la malaltia cardiovascular és el paradigma de la invisibilitat de les dones en la medicina. Els professionals desconeixen que la malaltia cardiovascular és la primera causa de mort entre el sexe femení. La falsa creença que les dones estan naturalment protegides davant de l’infart per les seves hormones està en la base d’un menor diagnòstic i tractament i, per tant, una major mortalitat. Això és degut a la manca de recerca en dones. En els estudis realitzats entre els anys 80 i 90 del segle XX només s’hi havien inclòs homes com a subjectes d’estudi. La cardiòloga Bernardine Healy, que va dirigir el NHI (National Institutes of Health) de l’any 1991 al 1993 (va ser la primera dona que el va dirigir), ja va dir que la malaltia cardíaca de les dones ha estat invisible per a la medicina i que si les dones demostraven que podien tenir malalties coronàries potser podrien ser tractades amb igualtat d’oportunitats que els homes. Ara per fi, el 2021, trenta anys després, l’OMS ha creat una comissió per estudiar la malaltia cardiovascular en les dones.
La morbiditat diferencial per biologia diferent associada a l’aparell reproductor és invisible per a la medicina per manca de recerca específica. I, tot i que la presència de disruptors endocrins té efectes en la salut d’homes i dones i en tindrà més en el futur, l’efecte dels tòxics és major en les dones perquè el nostre cos és el primer bioacumulador químic ambiental de disruptors endocrins ja que té un 15% més de cèl·lula grassa.
Les dones són mal valorades quan s’utilitzen valors de referència en anàlisis clíniques. S’han considerat normals per a les dones valors diferents als dels homes perquè s’ha considerat normal el que és freqüent . Per exemple, freqüentment es troben en les dones valors d’hematies inferiors a causa de l’excessiva pèrdua menstrual, però que això sigui freqüent no significa que sigui normal. S’ha normalitzat la inferioritat.
Els significants patriarcals de feminitat i masculinitat han amagat el cos de les dones. El patriarcat ha intervingut sobre el cos de les dones naturalitzant la diferència sexual, fragmentant el cos i l’experiència i objectualitzant-lo. I aquí, la dependència de la bellesa genera problemes de salut, com per exemple la incontinència d’orina o les lesions de columna secundàries a l’ús de faixes o l’extirpació de dits dels peus per poder usar sabates de taló d’agulla. Ens trobem davant l’ús de la medicina per modificar el cos de les dones, adequant-lo als cànons de bellesa vigents.
Per tal de canviar aquesta realitat la Dra. Valls proposa fer una ciència de la diferència, amb adequació dels plans d’estudi de les ciències de la salut, i millorar la innovació amb diversitat als equips de recerca, diversitat en els mètodes de recerca i diversitat en els problemes a investigar.
Escrit per Montse Montaña
Podeu veure la sessió completa aquí: