La violència masclista és la violència que s’exerceix contra les dones pel fet de ser dones i és una xacra de les societats humanes. Es calcula que al món, cada dia, 137 dones són assassinades per algun home de la seva família (Informe Mundial sobre Drogues i Delictes, ONU 2017). Moltes dones pateixen violència física, sexual, psicològica i econòmica dins i fora de l’àmbit domèstic.
La violència masclista té greus conseqüències per a la nostra integritat, dignitat, desenvolupament personal, benestar i autonomia. També per a altres persones, sobretot els menors que la viuen a les seves llars, i per a tota la societat. L’OMS considera la violència masclista una pandèmia mundial. Una societat on les dones tenim por no és una societat lliure.
La violència masclista afecta totes les dones del món, en tots els àmbits i etapes de la nostra vida. Aquesta setmana del 25 de novembre, Feministes de Catalunya volem conscienciar sobre la violència masclista. Cada dia parlarem d’un aspecte diferent de la violència contra les dones i ens preguntarem #FinsQuan la nostra societat està disposada a tolerar-la.
Violència contra les nenes
La violència contra les dones comença abans de néixer. Es calcula que falten al món 142,6 milions de dones que, o bé no han nascut, o bé han mort de ben petites per discriminació i abandonament. Les nenes s’enfronten a violències específiques com la mutilació genital femenina, els matrimonis forçats i abusos i agressions sexuals que afecten majoritàriament les nenes.
Patir abús sexual en la infància augmenta la probabilitat per a les dones de patir altres formes de violència masclista durant la vida. La violència contra les nenes té seqüeles negatives que els impedeixen la consecució d’una vida plena (interrupció de l’escolarització, embarassos no desitjats i la mortalitat que provoquen, danys físics i psicològics, etc.).
Aquesta xifra s’ha duplicat des de 1980. Els fetus femenins s’avorten amb freqüència en alguns països on els fills nois són garantia de seguretat econòmica i cures per als pares durant la vellesa, o les filles són un cost a causa de tradicions vinculades al matrimoni. Les nenes també pateixen excés de mortalitat com a resultat de discriminació i abandonament.
Font: Fons de població de Nacions Unides.
Uns 200 milions de dones i nenes al món han patit mutilació genital. La mutilació genital provoca dolor crònic, infeccions freqüents, major risc de contraure malalties de transmissió sexual, complicacions durant el part i danys psicològics. A Catalunya, 11 nenes van ser ateses pels serveis sanitaris per aquesta qüestió el 2019.
Font: Fons de població de Nacions Unides. / Dades sobre violència masclista (2019), Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya.
Uns 650 milions de dones al món van ser casades durant la infantesa. Una de cada 3 nenes d’entre 15 i 19 anys víctimes de matrimoni infantil també ha estat víctima de violència emocional, física o sexual per part del marit. Les morts relacionades amb la gestació són la causa principal de mortalitat per a les nenes d’entre 15 i 19 anys (OMS, 2019).
Font: Ocultos bajo la luz, UNICEF, 2014.
Gairebé una quarta part de les nenes de 15 a 19 anys del món han estat objecte d’alguna forma de violència. A Espanya, 4.310 nenes i 1.066 nens van ser víctimes d’abusos sexuals el 2018. En el 75% dels casos les víctimes d’abusos sexuals durant la infància són nenes. El 97% dels agressors són homes. Els delictes d’abusos contra menors no paren d’augmentar.
Font: Hidden in Plain Sight: A statistical analysis of violence against children, UNICEF, 2014. / Infancia en datos.
Violència sexual
La violència sexual és una de les formes més cruels de violència contra les dones i un element disciplinador que ens impedeix viure la nostra sexualitat lliurement sense por de patir agressions o represàlies. El 90% de les víctimes de crims contra la llibertat sexual són dones i el 99% dels agressors són homes. La majoria de les agressions les cometen les parelles, homes de l’àmbit familiar o amics i coneguts de les víctimes.
L’Informe de la Fiscalia General de l’Estat 2020 denuncia un augment preocupant de la violència sexual perpetrada per menors d’edat o adults joves, que relaciona directament amb el consum de pornografia. La pornografia és tant una indústria de la violència sexual com un dispositiu que socialitza els consumidors en relacions sexuals violentes. L’ús de les xarxes socials també ha posat més eines a disposició dels agressors sexuals.
L’OMS estima que entre un 3% i un 24% de les dones al món han estat forçades en la seva primera experiència sexual. Es considera violació: obligar a mantenir relacions sexuals (penetració vaginal o anal amb el penis o un objecte, i sexe oral) amb amenaces, fent ús de la força física o fent mal, quan la dona no està en condicions de rebutjar-les per influència de l’alcohol o les drogues, per por a les represàlies si s’hi nega o simplement sense desitjar-ho.
Font: Violence against women: an EU-wide survey, 2014.
A més, 1,3 milions de dones han patit violència sexual en algun moment de la seva vida per un home que no era la seva parella, 450.000 són casos de violació. Unes 700.000 dones han patit violència sexual abans dels 15 anys. Violència sexual, a més d’una violació, també és intent de violació, tocaments de parts íntimes i obligar a realitzar-los contra la voluntat.
Font: Macroenquesta 2019, Ministeri d’Igualtat.
Fora de l’àmbit de la parella, els agressors sexuals més habituals són amics o coneguts de la víctima (49%), homes desconeguts (39,1%) o un altre familiar home (21,6%). Una de cada 2 dones que ha patit violència sexual l’ha patit en més d’una ocasió. El 12,4% de les agressions sexuals i el 17,3% de les violacions són múltiples (tenen més d’un agressor).
Font: Macroenquesta 2019, Ministeri d’Igualtat.
El 60,5% de les noies menors de 25 anys a Espanya ha patit assetjament sexual, més de la meitat abans dels 15 anys. El 2019 es van cometre 1.370 abusos i 564 agressions sexuals per nois menors d’edat. També es detecta un preocupant augment d’aquests comportaments en menors inimputables (menors de 14 anys), fruit d’un consum precoç i no acompanyat de pornografia.
Font: Memòria 2020 de la Fiscalia General de l’Estat.
Segons un estudi de la ONU, 3 de cada 4 noies joves han estat exposades a alguna forma de ciberviolència. 1 de cada 10 noies entre 14 i 29 anys ha rebut algun missatge sexualment explícit o amb insinuacions ofensives a través de les xarxes socials. El 90% de les víctimes de “venjança pornogràfica” són dones. 7 de cada 10 dones que ha patit assetjament a les xarxes per part de la seva parella també ha patit violència física o sexual.
Font: Cyberviolence against women and girls, EIGE, 2017.
Violència en la parella
La majoria de la violència contra les dones es produeix dins l’àmbit de la parella, precisament per part de qui hauria d’estimar-nos. Els feminicidis són la punta de l’iceberg: el 2019, 55 dones van ser assassinades per les seves parelles o exparelles a Espanya. Però hi ha molts altres tipus de violència: física, sexual, psicològica i econòmica. Aquesta última va des de no disposar de recursos econòmics fins a no poder treballar sota amenaça o com a conseqüència de la violència exercida.
La violència en l’àmbit de la parella té greus conseqüències per al benestar de les dones fins i tot després que la relació s’acabi. Des de conseqüències físiques permanents, com cicatrius o malalties de transmissió sexual, fins a avortaments involuntaris o seqüeles psicològiques. La meitat de les dones que pateix violència de la parella actual i 3 de cada 4 dones que l’han patit d’una parella passada ha sofert algun trastorn psicològic (ansietat, depressió, trastorns de son i alimentaris, i pensaments suïcides).
Una de cada 5 dones d’entre 15 i 49 que ha tingut una relació de parella ha experimentat violència física o sexual el darrer any. Una de cada 3 dones assassinades intencionadament ha estat víctima de la seva parella actual o anterior. A Espanya, el 14,2% de les dones majors de 16 anys (2,9 milions) han patit violència física o sexual d’una parella actual o anterior algun cop a la vida.
Font: Global Gender Response Tracker assesses COVID-19 measures for women. / Macroenquesta 2019, Ministeri d’Igualtat.
El 2019, 168.057 dones van denunciar la seva parella o exparella per violència de gènere, d’aquestes 13.162 a Catalunya. També hi va haver 15.338 denúncies per violència sexual fora de l’àmbit de la parella i 9.437 per violència domèstica en què l’agressor és un familiar que no és la parella.
Font: Datos contra el ruido (Delegación del Gobierno contra la Violencia de Género).
Es calcula que una de cada 5 dones (21,5%) ha patit alguna de les següents violències algun cop a la vida: bufetades, estirades de cabell, cops de puny, puntades de peu; les han arrossegat pel terra, asfixiat o cremat intencionadament; els han tirat objectes per fer-los mal, les han apallissat o les han amenaçat i agredit amb arma blanca o pistola o alguna substància perillosa.
Font: Macroenquesta 2019, Ministeri d’Igualtat.
Aquest percentatge puja a una de cada 4 per a parelles anteriors i una de cada 3 quan es tracta de violència física o sexual. Una de cada 4 dones que ha denunciat està insatisfeta amb l’atenció rebuda perquè la policia no va fer res per resoldre el cas (52,4% de les dones insatisfetes), la va fer sentir culpable dels fets (42,8%), no la van protegir (42,8%), no la van informar dels serveis de suport (36,2%), no la van creure (35,5%) o la van intentar convèncer de no presentar denúncia (30,3%).
Font: Macroenquesta 2019, Ministeri d’Igualtat.
Si ampliem els tipus de violència, es calcula que aproximadament 1,68 milions de menors a Espanya viuen en una llar on la dona està patint algun tipus de violència. Els maltractadors sovint fan servir els fills en comú amb la víctima, i l’amenaça de fer-los mal, com a xantatge per a sotmetre-les a la seva voluntat.
Font: Macroenquesta 2019, Ministeri d’Igualtat.
Violència en l’àmbit laboral
La capacitat de les dones per tenir autonomia econòmica no només està condicionada per la violència econòmica en l’àmbit de la parella i per la discriminació al mercat laboral, sinó també per les situacions d’assetjament laboral, en què sovint les dones ens trobem no només en inferioritat física, sinó també en inferioritat d’estatus dins l’empresa.
L’assetjament es pot produir durant la jornada laboral o fora del centre de treball, i és un comportament verbal o físic, discriminatori i/o sexual, no desitjat, que condiciona l’accés a la feina, la promoció en el lloc de treball, l’ocupació o la formació, i que crea un entorn intimidatori, hostil, degradant, humiliant, ofensiu o molest per a les dones.
De les dones que han sofert una agressió sexual a la feina, el 64,2% han estat agredides per un superior, el 28% per un company i el 8% per un client, usuari o pacient. Les dones patim des de propostes de millora laboral a canvi de “favors” sexuals (o amenaces d’empitjorar si no s’hi accedeix) fins a fregaments, tocaments, intimidació, violència física i violacions.
Font: Enquesta de violència masclista de Catalunya, 2016.
El 98,2% d’aquests assetjaments i agressions els duen a terme els homes. L’assetjament pot consistir en comentaris, gestos sexuals o exhibicionistes, missatges de caràcter sexual a les xarxes socials, al correu electrònic, al mòbil o en paper, o en publicar o amenaçar amb publicar fotos o vídeos de contingut sexual i/o difondre’ls entre els companys de feina.
Font: Enquesta de violència masclista de Catalunya, 2016. / Macroenquesta 2019, Ministeri d’Igualtat.
Explotació sexual i reproductiva
La prostitució és l’explotació sexual de les dones, especialment de les més pobres i vulnerables. Cada any, milers de dones cauen víctimes de màfies de tracta amb finalitat d’explotació sexual. La prostitució no és una feina: les dones són deshumanitzades i reduïdes a cossos, enviant un missatge patriarcal inequívoc als homes: totes les dones són accessibles sexualment i la satisfacció sexual dels homes està per sobre dels desitjos i la dignitat de les dones.
Els ventres de lloguer són l’explotació de la capacitat reproductiva de les dones. Parelles riques infèrtils compren nadons a la carta amb la seva herència genètica utilitzant l’úter d’una dona pobra com a fàbrica per engendrar una criatura. Tant els tractaments de reproducció assistida com els embarassos són processos molt agressius per al cos d’una dona que, a més, després és obligada a desaparèixer de la vida de la criatura que pareix, amb múltiples seqüeles físiques i psicològiques.
El 62% de les dones prostituïdes van ser iniciades en la prostitució sent menors d’edat. Dues de cada 3 dones que han estat en situació de prostitució tenen les seqüeles dels veterans de guerra o les víctimes de tortura. Les conseqüències físiques inclouen lesions vaginals i anals, càncer o malalties de transmissió sexual. Les prostitutes tenen 40 vegades més risc de ser assassinades.
Font: Trabajo forzoso, formas modernas de esclavitud y trata de seres humanos, OIT. / Asociación Mujeres para la Salud.
Sobre un total de 19,4 milions d’homes majors de 16 anys, aquest percentatge significa que hi ha a Espanya uns 7,5 milions de puteros. Espanya és el bordell d’Europa, el país europeu amb més demanda de prostitució. Espanya té més de 1.500 bordells on s’exerceix la prostitució i aquest negoci mou uns 5 milions d’euros diaris.
Font: Informe de la Oficina de la ONU contra la tracta i el Delicte, Trata de personas hacia Europa con fines de explotación sexual. / Policia Nacional.
A Catalunya hi ha unes 40.000 dones en situació de prostitució. El 90% de les dones prostituïdes a Europa són immigrants pobres. Gran part d’aquestes dones es troba sota el control de màfies que faciliten la seva entrada a Espanya i les obliguen a sufragar un deute de milers d’euros, que acaba sent l’impediment per poder abandonar l’activitat.
Font: Foundation Scelles, Sexual Exploitation, Prostitution and Organized Crime. / ADAVAS Salamanca. / UCRIF de la Policia Nacional.
Segons la ONU, els ventres de lloguer són un negoci en augment. Els seus beneficis es distribueixen entre comercialitzadores, serveis jurídics i sanitaris, empreses satèl.lit que envolten el negoci, els estats i les dones gestants. Les mares de lloguer només reben un 0,9% dels beneficis. Laura Nuño qualifica els ventres de lloguer de “proxenetisme reproductiu”.
Font: Informe sobre la venda i l’explotació sexual infantil, Nacions Unides, 2018.
Exemples de clàusules: no formar una relació mare-fill amb el nadó, control de la dieta i les relacions sexuals de la mare, no sortir de la residència acordada amb els clients, interrupció de l’embaràs, avortament selectiu i reducció del número de fetus a discreció dels clients i sense explicacions, prioritat de la salut del nadó per sobre de la de la mare.
Font: Stop Vientres de Alquiler.