El 15 de juny va tenir lloc el Primer Congrés Estatal Abolicionista a Madrid, organitzat per la Plataforma Estatal d’Organitzacions de Dones per l’Abolició de la Prostitució (PAP), en el qual va participar una nombrosa delegació de dones de Feministes de Catalunya. Com ja podeu trobar el resum de la jornada a les nostres xarxes, aquesta crònica se centrarà en les nostres vivències.
Aquesta aventura podria anomenar-se “Feministes per Madrid”, per l’enrenou de trens, horaris, anades i vingudes; unes companyes van matinar i van veure museus, d’altres van anar arribant al llarg de la tarda i la darrera va estar a punt de no arribar al tren per un infart (Totalment verídic!). Finalment vam aconseguir trobar-nos les setze, vam sopar juntes i vam anar a l’Escola Sindical Juan Muñiz Zapico, una residència de CCOO que la PAP havia reservat perquè s’hi allotgessin les assistents. Es rumoreja que fins i tot hi va haver festa de pijames!
El dissabte ens vam aixecar aviat (algunes més que les altres) i ens vam posar en marxa, rumb a l’Espai Rastro Madrid, on es feia el Congrés. A mesura que s’acostava l’hora d’inici, la sala principal s’anava omplint de dones i vam poder desvirtualitzar moltes companyes. Es notaven les ganes a l’ambient, desitjoses de compartir idees i debatre per aconseguir uns objectius comuns.
Tot just començar, l’organització del Congrés ens va informar que ens hi havíem inscrit més de 300 dones!
Després de la inauguració, vam assistir a un col·loqui on es va parlar d’estratègies per enfortir el moviment feminista i construir xarxes abolicionistes per canviar la vida de les dones. Rosario Carracedo (PAP) va explicar en què consisteix la Llei Orgànica Abolicionista del Sistema Prostitucional (LOASP), Herminia Suárez (Asociación Feminista Leonesa Flora Tristán) va repassar els orígens abolicionistes del feminisme, Carmen Otegui (del Colectivo Feminista Lanbroa) va afirmar que la prostitució no pot ser una opció legítima en una societat igualitària, Rosa Cobo (Red Académica Estatal sobre Pornografia y Prostitución, RAIEPP) va explicar que totes les grans pensadores feministes eren abolicionistes i la nostra presidenta, Sílvia Carrasco, va introduir a l’equació una nova amenaça, el transgenerisme, que pretén colar l’explotació de les dones com una dissidència sexual més.
Tan fonamental és conèixer la LOASP, creada per moltes organitzacions feministes i que el govern anterior PSOE-Podemos va guardar en un calaix, com conèixer els orígens abolicionistes del feminisme o teixir estratègies per promoure que la societat entengui que la prostitució és explotació sexual i ha de ser abolida.
Després d’aquesta primera xerrada, hi va haver una segona taula amb tres supervivents de la prostitució, activistes imprescindibles per aconseguir un estat abolicionista. Elles eren Carol L, Lorena Ro i Sarah Berlori, de Supervivientes en Acción. Es va fer el silenci i l’emoció es va apoderar de nosaltres escoltant-les, defensant que no es pot permetre que el cos de les dones sigui accessible als homes amb un bitllet. Dones valeroses que van sortir de l’infern i encara avui han de patir atacs del lobby proxeneta i de presumptes associacions que defensen el “treball sexual”. Amb el seu testimoni moltes vam plorar i ens vam reafirmar en el nostre propòsit de lluitar per una societat on no existeixi aquesta esclavitud, on cap dona cregui que sempre li queda el seu cos quan la necessitat la constrenyi, on cap dona sigui captada per proxenetes que es fan rics costa de destrossar la vida de dones.
Després d’una pausa per menjar (i no va ser gens fàcil que hi hagués lloc per a totes!), les 300 dones ens vam dividir en 4 tallers on vam compartir accions, experiències i propostes per a la transformació social, la promoció de la LOASP i altres iniciatives abolicionistes. En dos dels tallers, les companyes de Feministes de Catalunya del Grup de Treball sobre Explotació Sexual van explicar l’estudi que estan duent a terme per dimensionar el fenomen de la prostitució a Catalunya i que segur que serà replicat en altres comunitats. Finalitzats aquests tallers els debats i les propostes que hi van sorgir es van traslladar al Plenari.
Un cop clausurat el Congrés va arribar l’hora de relacionar-nos, de construir xarxes, d’intercanviar telèfons, de fer-nos fotos, de fer-nos petons, d’abraçar-nos… de fer XARXA.
Per acabar, res millor que mostrar-vos les impressions d’algunes de les companyes de Feministes de Catalunya que van participar en l’esdeveniment:
Aquest Congrés ha estat una jornada per continuar aprenent i creant xarxes amb dones feministes, i poder-lo compartir amb les companyes de la meva organització encara li dona més valor.
Va ser superemocionant escoltar les companyes supervivents i veure com transformaven les seves experiències doloroses en raons i ràbia feminista. També va ser molt productiu intercanviar dubtes, diagnòstics i propostes amb la resta de companyes de l’Estat.
Com sempre, compartir espai i temps amb dones feministes és un plaer cognitiu i emocional. Increïbles els discursos de les supervivents que, allunyant-se del morbo, ens fan reflexionar sobre temes com la propaganda des de les universitats de l’explotació sexual i reproductiva, la culpa de no ser una víctima perfecta, la necessitat que estiguem en espais com els sindicats…
Només unides podem entendre l’abast de l’explotació sexual i posar alternatives sobre la taula, des de totes les experiències, anàlisis i experteses. Només el feminisme entén i planta cara de debò al mercat neoliberal de la vida.
M’ha commogut participar en aquesta trobada amb diferents generacions de dones de procedència diversa, unides i resolutives, totes a una! M’hi he sentit a casa.
Doncs això, ens hi hem sentit a casa. I no podem acabar sense fer una menció especial a les companyes Anabel i Maria, que van organitzar i coordinar tot el viatge de la nostra associació. No sabem què hauríem fet sense elles.
Tenim més detalls… “Però el que passa a Madrid es queda a Madrid”. Fins a la propera!